La raó més bàsica és aquesta: perquè vaig començar aquesta novel·la així, sense adonar-me que allò que escrivia estaria una novel·la un dia, i en un cert sentit, aquesta novel·la (La nit estesa, www.vkm.is/lanitestesa) m'ha succeït.
Doncs, això només seria la meitat de la veritat si ho deixem així. L'altra resposta molt més complicada i molt més focalitzada en la meva persona i en la meva identitat és aquesta:
Per què m'agrada escriure en català. És el lloc on visc (a Eivissa). Estic vivint en una cultura en què vull integrar-me. Perquè ho faig aixis. Bàsicament és una tria personal.
Us dic una cosa. El meu pare era grec. Va néixer l'any 1931, va viure les atrocitats dels nazis, va venir l'any 1959 al país del Wirtschaftswunder (de la meravella econòmica), va conèixer la meva mare qui tot just començava estudiar medicina com ell. Parlaven alemany entre ells. Quan el meu germà i jo vam néixer, parlàvem alemany a casa, era més fàcil donat que la meva mare no era gaire interessada pel que fa a les llengües. Era senzillament així. Doncs, cada vegada que vam fer vacances a Grècia, ens anomenaven els alemanys perquè érem nens alts, amb ulls blaus i pareixíem alemanys de la vista. A mi aquest fet sempre m'ha dolgut bastant. No volia perdre aquesta part de la meva identitat.
Ara bé, vaig estudiar llengües, vaig començar a estudiar el grec modern també (perquè el meu pare no tenia tantes ganes de fer-nos aprendre el grec, a més que ja havien passat molts anys sense parlar en aquest idioma). Doncs bé, tan bon punt que començava notava que sí que és un moment imprescindible d'entendre un idioma que pertangui a la meva identitat com a persona. Però no era un idioma que utilitzava al meu món quotidià. No perquè no ho volia, però no era un idioma que em feia falta estudiant filologia anglesa i alemanya.
Quan començava escriure poesia, experimentava en quines llengües podria expressar-me millor, i sortia molt bé en anglès que vaig percebre com a llengua que m'anava molt bé. Era molt més fàcil expressar-me en anglès que en qualsevol altre idioma. Doncs, ho vaig fer així. Sense manies, sense pretensions.
No tenia res a veure que pretenc ser una altra, o que vull amagar que sigui de l'origen alemany/grec. Sempre ha sigut una tria personal. Res més.
L'any 2007 vaig traslladar-me, la filla d'un emigrant grec i mare alemanya, de la meva ciutat Colònia (Alemanya) a Eivissa (Espanya). Ho dic així perquè es veu millor que ja tenia moltes llengües a la motxilla. I tant em fa. A Eivissa a poc a poc m'he adonat que existien dues llengües, una era el castellà, l'altra el català. He d'admetre que al principi ni entenia ni res. Era una experiència surrealista. Era llençada cap baix a un nivell d'un nen que ha de lluitar per aprendre un idioma. A més a més hi havia necessitat d'aprendre aquest idioma, aprendre-ho bé, i aprendre-ho ràpidament perquè tinc dues filles que van a l'escola de Sant Miquel de Balansat on el català (gràcies a Déu) està molt defensat com a idioma. Doncs bé, vaig esforçar-me, començar a aprendre un idioma nou. No era res que m'inquietava. Era una necessitat. Ho sé que hi ha emigrants que no volen aprendre l'idioma i que sóc un bitxo raro en aquest sentit. Però per què no es pot veure la voluntat d'integrar-se parlant la llengua que es parla? Per què redimonis haig de fer una apologia que escric en català? No és bastant evident tot allò? Sempre parla la llengua en què es sent més a casa. On es sent a gust. Doncs, és això. La veritat no podria ser més fàcil i malgrat tot no sembla que arribi a la gent. A mi això m'inquieta una mica.
A poc a poc vaig trobar plaer en aquest aprenentatge. M'agrada el so del català, a més la manera dialectal que es parla a les illes. En el meu cas, l'eivissenc.
Tan bon punt que tenia superats els primers obstacles que se m'oposaven, començava escriure en català. Era un procés gairebé automàtic. Comencí escriure contes. Uns relats d'una pàgina i poc més. Els enviava a amics amb un sentit de novetat i també d'experimentalisme. Vaig rebre uns comentaris que em sorprenien molt positivament. Em deien que els relats eren molt bons, versemblants, foscos, que tot fos una mica "Raymond Chandler", i això m'empenyia a seguir escrivint.
Crec que era arran d'agost de l'any 2012 que tenia gairebé 65 pàgines (amb un interlineat senzill, equivalent a 110 pàgines normals) que vaig començar treballar l'estructura, treballar el tema de llenguatge una mica.
La veritat és que ara ho sé que existeix un besavi de conte de "La nit estesa" que vaig escriure quan només tenia 19 o 20 anys. És un conte escrit en anglès que descrivia un noi enganxat a la droga, inconscient, ferit, i que les polis s'hi enduien. Era un relat bastant fosc i encara que mai no vaig percebre aquest conte com a masterpiece o així, sempre em queia bé el motiu i tot més enllà que podria succeir abans o després aquesta escena breu que vaig descriure en aquest conte.
Doncs, crec que la creativitat humana té uns secrets que no sabem encara. Però un secret per cert és que de vegades han de passar més de vint anys, has de viure la teva vida, fins que estiguis una mica més madura i pots encarar-te amb un tema tan fosc i tan brutal que la drogoaddicció, el crim organitzat, les interferències amb una parella, i també les implicacions socials que es porten.
En el meu cas, he trigat bastant poder expressar tot allò, i a més he pogut expressar-me en català, i la veritat és que no veig la raó per què hauria d'escriure en alemany, en grec o en anglès. No ho vaig fer. Vaig escriure en català.
I si voleu llegir una mica més sobre el tema "creativitat i llengües", "escriure en una llengua que no és la teva", etc. us recoman molt aquests enllaços i els articles de NEW YORK TIMES
Using the Foreign to Grasp the Familiar (traducció: Utilitzant l'estrany per copsar el familiar)
i també pels qui dominen també l'alemany
Immer mehr Schriftsteller schreiben in einer Fremdsprache. (traducció: Més i més escriptors escriuen en una llengua que no és la seva llengua materna)
i un llibre de Isabel de Courtivrón "Lives in translation: Bilingual Writers on Identity and Creativity"
Queden 16 dies per participar-hi al verkami. Fins el 12 d'agost. Us agraeix a tots!
La nit estesa es pot fer realitat amb la teva ajuda!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada