Exem. Ok, per evitar confusió, les mugrons són de la Valentina, diria jo, però vaja. És un llibre extraordinari, en diversos sentits. Es barreja pulp amb eroticisme, i aventures espacials amb aventures eròtiques.
"Com ho saps, oi?"
Remor, soroll en el fons. Entra una cosmonauta amb cabelluda blava i uns ulls grisos i bé, no es veu malament tampoc.
"Si vols parlar d'aquest llibre, has de parlar amb mi, terrestre. I no et capfiquis que seria gens fàcil perquè ja et observo des de fa dies, tinc previst per fer-te entendre com són les regles del joc, així que ... bé guardar-te. "
Flaixos d'ulls grisos, esclata amb una mescla de ira i desplaer. Sacseja el cap i em fa entendre que no amb una ganyota.
"Bé. B-b-b-en-vinguda, V-v-v-a-l-e-n-t-i-n-a, si no m'equivoco"
"Hola, Chryssula. És clar que soc na Valentina Gontxarova i Larionova. Qui havies esperat, en Salvador o en Sebastià?"
"N-n-n-o... Però tu, d'on vens ara?"
"D'una galàxia molt a prop de la teva... terrestre. No em facis aquests ulls de taronges. Sí que hi som, tu, jo. Sempre el mateix. Em puc seure o que?"
"Sí, i tant que sí. Seu-te, Valentina."
Ella sacseja la seva cabelluda blava i em pica l’ullet per fer-me relaxar. Posa el seu casc d’astronauta a la meva mesa on tinc l’ordinador i fica les seves llargues cames dins unes botes de cuir nobuk morat sobre el taulell.
- Bé. Hem de parlar.
- Clar, és que tinc les qüestions i tot aquí (fullejo els papers) .... Però realment havia esperat que podia parlar amb els autors mateixos... I encara no era la cita.
- Ja, ja, ja, periodistes, escriptors, tots somiatruites, res més... Tot una especia qui no sap ni posar-se una Kalashnikov ni sap com es manega la ultra rapidesa d’una nau espacial o lluitar contra uns ....
- ja, ja ho sé...
- I tu ximpleta, que creus, que et donaré una entrevista així?
- Però, ei, que em dius, i a més, que vols que faci ara? Posar-me als genolls i pregar-te si us plau?
- Em deixa'm pensar. Pregar no seria malament. Però... Moment, oi.
- Mentre, he de posar la màquina en marxa per gravar-te.
- No pateixis. Tinc forces que una terrestre com tu ni pot somniar... Tu te’n recordaràs sense gravar-me.
- Doncs, molt bé. Podem començar?
- No estàs tan precipitada. M'ho pensat que pots fer perquè jo et faci l’entrevista.
- Idò, què vols?
- Treu-me les botes... Em maten els peus. Dóna’m un massatge.
- D'acord. Uff... Que pesta. Ei, que fan pudor de la mort.
- Ultramort si vols ser correcte. Hmm. Com pot ser això? Ja tens raó. Quina pudor! Després d'aquesta episodi amb les ben plantades, m’estava morint de fàstic i vaig netejar les botes i segurament pensava que no facin pudor. Que va. Bé, em pots massejar l’esquena.
- D'acord, d'acord. Valentina, que has fet després?
- Després d'aquesta odissea? Bé, descansar una miqueta. Vaig tenir sort i m'he enamorat amb una noia super dotada (gesticula per fer-me saber com dotada és) i bé, poca cosa més.
- Tu tens un nom rus. Parles rus?
(comença parlar en rus)
- Ok, ok. Ja et crec. Bé, em sembla que a Senyor Putin no li agrada el teu lifestyle... diguem-ne alternatiu. Segurament et ficaria en una presó un altre cop.
- Que vés a fer-te fotre. El senyor Putin, no el conec... Qui és doncs? Una ment petita.
- Tinc unes notes d'un Scott Summers i un altre home Spider Jerusalem per a tu. (treu un paperet una mica rebregat de la seva butxaca) Aquí tens.
- Qui són ells? Pensava que en Salvador Macip i en Sebastià Roig et varen crear.
- Crear? C-r-e-a-r, així com si no existeixi? No, no m’ho crec. No et pareix com si fos una persona de sang i de plena vida? Agafa’m la mà, agafa’m les tetes si vols, però una cosa et dic, terrícola, vés amb compte, tu m'enervis una mica.
- Tranquil·litza't Valentina. En primer lloc, també ets terrícola. I a més, era una pregunta rutinària. És clar que ets viva i be, he de dir també que ets molt ben plantada. T'agraden els homes com a éssers sexuals també?
- Que va, i una merda, és avorrit... Quan tens preguntes més interessants, em pots despertar.
- Eyyy... Noia, no t'adormis! Tu!
(Dues hores més tard. Vaig passar el temps mirant-la com puja i baixa el seu pit amb la seva uniforma quasi perforada pels mugrons que són una miqueta durs però no tan quan ets excitada. Oi... En que estic pensant?)
- Valentina, anem, va, desperta't. Que faig tard. He d’anar-me’n.
(Badalla confortable. S’estira els braços i les cames i mou encara mig adormida)...
- Quin somni més bo que tenia. Ara farem una entrevista com m’agradaria a mi. Et faig un parell de preguntes si no et molesta.
- Bé. Fes-m’hi preguntes.
- Has estat mai en una batalla galàctica, t’han condemnat per passar un temps en una presó, en una garjola? Has utilitzat mai una kalashnikov?
- Que va. Que no. Per què?
- Bé, doncs, quina pacifica. No pots imaginar-te com és, o sí?
- Gràcies a les teves aventures sí que ho sé. No és tan divertit com si pots fer el que vulguis però ja has sobreviscut... i t’has lliurat d’en Boí-Taüll... Has salvat el món...
- Shhh!!! Silenci. Val més que no dius res més. (M’abraça i em sorpresa donant un bes super sensual als llavis)
- Ey? Que fas, noia?
(Valentina em posa les seves mans als meus temples i em transfereix unes de les seves fantasies prou sensuals, visuals i explicites. Una ona de calor em crema per l’entrecuix.)
- Ahhhh... Que bé... Si besa’m Valentina. (Tanco els ulls i faig una ganyota de besar-la)
- Hahahah... Ara et vull ensenyar una altra cosa. Espera’t
(Em toca un cop més els temples i així passant-me tot el dolor de la sentència, de la condemna que havia de patir, gràcies a una invenció del Tribunal molt cruel d’anul·lar qualsevol estimulant sexual. Era condemnada d’estar sense sexe, sense pensaments en això, ni en estimulació sexual durant molt de temps. Totes les hores, totes les nits sense sexe, sense tenir la llibertat ni de somniar d’una mossa amb un culet ben ferm o a cap baix ni de fer-se la mà sota la dutxa. El neuro-cervell Boí-Taüll la controlava. Ara tocava a aquesta noia, per fer-la entendre la donaré una mica dels meus records.)
- Ahhhhhhhhh. N’hi ha prou, n’hi ha prou. Quin patiment, Valentina. Ja m’ho crec.
(Em desmaio... caic a terra)
- Chryssula, noia. No tens cap resistència, eh?
(A terra, veig aquests ulls ben grossos de color gris i la seva cabelluda blava contrastada amb uns traços facials dolços. M’estén la seva mà per ajudar a aixecar-me. Ens abracem fortament. Tinc por que volgués més que aquesta abraçada. Sento els seus mugrons sota la brusa, són bastant durs.)
- S’ha passat Valentina, és temps per tu per deixar-ho anar. Ara tens tot: la llibertat, una noia super ben plantada, un nau intergalàctic i prou.
(Em mira enfuriasmada)
- No, la meva vida és avorrida. Vull més aventures. No saps res. No t’han declarat culpable pel Jurat Matricial l’any 6001 només perquè deixaves el teu lloc de guàrdia per tenir una calorosa cita, un tête a tête amb la tinenta més calenta O’Brian. Ey?
- No, però si jo hagués estat de guàrdia, hagués fet el que mi toqués a fer, no moure’t, ni el teu cul.
(Valentina s’apropa a la meva careta, molt a prop i xiuxiueja)
- Tu boca grossa, ey, saps res de les dones, eh?
( Un moment després es posa calma i comença de xerrar amb mi d’un pla molt amiga)
- Bé. La veritat és que era mala sort. Però vaja, aquesta nit sí que em recordo... Va bé. Va ser molt calent... (mira una mica somiadora)
- Hmm. Pot ser.
- No ets lesbiana? De debò? Doncs, llàstima. Tu mateixa.
- No ho sé... És que no he mai provat. Bé, sí, una vegada, però no compta. Crec que els homes m’agraden més. Una cosa, com poden dos homes com en Salvador i en Sebastià escriure una novel·la d’una dona lesbiana. Que no saben res ells tampoc, oi?
- Ja t’he dit. Soc com tu. Humà i viu. Si vols et puc donar-te una lliçó pel sexe de les dones. Crec que t’agradaria. (alça les celles una mica i em mira impenetrable)
- Segurament és interessant. Però m’agradaria fer aquesta entrevista sense ser gens massa introspectiu o intrusiu.
- Humans. Sempre el mateix. He de fer un Mr Spock? (Amb una mà expert em toca l’espatlla i em caic a terra).
(Temps passa)
(puc al·liberar-me de la mordassa)
-Requaranta putes sagrades. On soc? Ey? On m’has portat?
-Tranquil·litza’t, pollastre. Tot bé. He deixat una nota a la teva mesa. Ningú es pot preocupar.
-Què?
- He deixat una nota que facis un “sabbatical”, i res. En un tres i no res, poden ser uns mesos tornaràs al teu lloc.
- Et porto al lloc de les meves aventures, les noves. I si t’agradés et pots quedar.
- Que? Ets de broma, oi?
- No, terrícola.
- Si no vull deixar la terra. Vull tornar a casa! (veig
cap a fora i només veig com un planeta blau es fa més i més petit) Ahhhh!!!!
- Crec que no hi ha remei, dolça. (Em somriu i em llança
una mirada una mica indecent.)
(Pitja el botó d’ intercom i parla amb molta naturalesa)
- Ey, Salvador i Sebastià, crec que falta que escriviu
més aventures de mi, de la Valentina per fer-me portar aquesta principiant del
sexe lesbiana a ca seva!!! Scott Summers, Spider Jerusalem... On sou?
(Buzz... Entren Spider i Scott)
- Som-hi, Valentina! no pateixis!
- Oi! On és aquesta noia a qui li agrada
ficar el seu nas massa en coses d’altres persones?
- Ja veurem el que passa. (diu algú)
