Written in March by William Wordsworth - Escrit en març

The cock is crowing,
The stream is flowing,
The small birds twitter,
The lake doth glitter
The green field sleeps in the sun;
The oldest and youngest
Are at work with the strongest;
The cattle are grazing,
Their heads never raising;
There are forty feeding like one!

Like an army defeated
The snow hath retreated,
And now doth fare ill
On the top of the bare hill;
The plowboy is whooping—anon-anon:
There's joy in the mountains;
There's life in the fountains;
Small clouds are sailing,
Blue sky prevailing;
The rain is over and gone!

El gall canta,

El corrent flueix,

Els ocells petits canten,

El llac fa brillar

El camp verd dorm al sol;

Els més grans i els més joves

Estan treballant amb els més forts;

El bestiar pastura,

Els seus caps mai s'aixequen;

Hi ha quaranta que s’alimenten com un sol animal!

Com un exèrcit derrotat

La neu s’ha retirat,

I ara està malament

Al cim del turó nu;

El noi de l’arada fa un crit, anem-anem:

Hi ha alegria a les muntanyes;

Hi ha vida a les fonts;

Els núvols petits naveguen,

Cel blau dominant;

La pluja s’ha acabat i s’ha fugit!

Charles Bukowski - Raw with love - Cru amb amor

little dark girl with
kind eyes
when it comes time to
use the knife
I won't flinch and
I won't blame
you,
as I drive along the shore alone
as the palms wave,
the ugly heavy palms,
as the living does not arrive
as the dead do not leave,
I won't blame you,
instead
I will remember the kisses
our lips raw with love
and how you gave me
everything you had
and how I
offered you what was left of
me,
and I will remember your small room
the feel of you
the light in the window
your records
your books
our morning coffee
our noons our nights
our bodies spilled together
sleeping
the tiny flowing currents
immediate and forever
your leg my leg
your arm my arm
your smile and the warmth
of you
who made me laugh
again.
little dark girl with kind eyes
you have no
knife. the knife is
mine and I won't use it
yet. 

Cru amb amor

Petita noia morena amb
ulls gentils
quan arriba el temps per a
usar el ganivet
No fugiré i
No culparé
a tu,
quan estic passant la platja amb cotxe, sol
quan les palmeres onegen,
les lletges palmeres pesants,
quan el viu no arriba,
quan els morts no se'n vagin,
No culparé a tu,
en lloc d'això
Me'n recordaré dels petons
els nostres llavis crus amb amor
I com em vas donar
Tot el que tenies
I com jo
T'oferia el que va quedar de
mi,
I me'n recordaré del teu despatx petit
la sensació teva
la llum en la finestra
els teus discs
els teus llibres
el nostre cafè del matí
els nostres migdies, les nostres nits
els nostres cossos vessats junts
dormint
els petitets corrents en flux
immediat i per sempre més
la teva cama la meva cama
el teu braç el meu braç
el teu somriure i l'escalfor
de tu
qui em va tornar a fer-me riure
un cop més.
Petita noia morena amb ulls gentils
No tens cap
ganivet. El ganivet és el
meu I no el faig servir 
encara. 

Charles Bukowski

James Joyce .- empresonament dolç

Of that so sweet imprisonment
My soul, dearest, is fain -- -
Soft arms that woo me to relent
And woo me to detain.
Ah, could they ever hold me there
Gladly were I a prisoner!

Dearest, through interwoven arms
By love made tremulous,
That night allures me where alarms
Nowise may trouble us;
But sleep to dreamier sleep be wed
Where soul with soul lies prisoned.

D'aquesta manera tan dolça de presó
La meva ànima, estimada, està desitjós -- -
Braços tendres que em cortegen per fer-me rendir
I em cortegen per arrestar-me.
Ah, tant de bo que em puguin detenir
Amb molt de gust li fos un presoner!!

Estimada, a través dels braços entrellaçats
Per l'amor fet trèmula,
Aquesta nit em sedueix on les alarmes
Ens poden molestar de cap manera;
Però el son amb son més somiador es va casar
On l'ànima amb l'ànima jeu empresonat.

The Hollow Men - Els homes buits de T.S. Eliot

The Hollow Men

Mistah Kurtz—he dead.

A penny for the Old Guy

I
We are the hollow men
We are the stuffed men
Leaning together
Headpiece filled with straw. Alas!
Our dried voices, when
We whisper together
Are quiet and meaningless
As wind in dry grass
Or rats' feet over broken glass
In our dry cellar

Shape without form, shade without colour,
Paralysed force, gesture without motion;

Those who have crossed
With direct eyes, to death's other Kingdom
Remember us—if at all—not as lost
Violent souls, but only
As the hollow men
The stuffed men.

II
Eyes I dare not meet in dreams
In death's dream kingdom
These do not appear:
There, the eyes are
Sunlight on a broken column
There, is a tree swinging
And voices are
In the wind's singing
More distant and more solemn
Than a fading star.

Let me be no nearer
In death's dream kingdom
Let me also wear
Such deliberate disguises
Rat's coat, crowskin, crossed staves
In a field
Behaving as the wind behaves
No nearer—

Not that final meeting
In the twilight kingdom

III
This is the dead land
This is cactus land
Here the stone images
Are raised, here they receive
The supplication of a dead man's hand
Under the twinkle of a fading star.

Is it like this
In death's other kingdom
Waking alone
At the hour when we are
Trembling with tenderness
Lips that would kiss
Form prayers to broken stone.

IV
The eyes are not here
There are no eyes here
In this valley of dying stars
In this hollow valley
This broken jaw of our lost kingdoms

In this last of meeting places
We grope together
And avoid speech
Gathered on this beach of the tumid river

Sightless, unless
The eyes reappear
As the perpetual star
Multifoliate rose
Of death's twilight kingdom
The hope only
Of empty men.

V
Here we go round the prickly pear
Prickly pear prickly pear
Here we go round the prickly pear
At five o'clock in the morning.

Between the idea
And the reality
Between the motion
And the act
Falls the Shadow
For Thine is the Kingdom

Between the conception
And the creation
Between the emotion
And the response
Falls the Shadow
Life is very long

Between the desire
And the spasm
Between the potency
And the existence
Between the essence
And the descent
Falls the Shadow
For Thine is the Kingdom

For Thine is
Life is
For Thine is the

This is the way the world ends
This is the way the world ends
This is the way the world ends
Not with a bang but a whimper.

Els homes buits

Senyo Kurtz—ell mort.

Un cèntim pelr al Noi Vell

I
Nosaltres som els homes buits
Nosaltres som els homes farçits
Recolzant a l'altre
Casc (d'espantall) farçit amb palla. Ai ai!
Les nostres veus seques, quan
Junts estem xiuxiuejant
Quan som quiets i sense importància
Justament com si vent passa herbes seques
Or peus de rata sobre vidres fet miques
Al nostre cellar sec

Expressió sense forma, matis sense color,
Força paralitzada, gest sense moviment;

Aquells qui varen creuar
Amb ulls drets, cap a l'altre regne de la mort
Recordau-vos de nosaltres—si de res—no com a perdudes
Ànimes violentes, però només
Com a homes buits
Homes farçits.

II
Ulls que no m'atraveix de mirar, ni als somnis
En el regne somnífer de la mort
Aquestos no apareixen pas:
Aquí, els ulls són
Llum del dia sobre una columna trencada
Aquí, hi ha un arbre que balanceja
I veus estàn
Cantant en el vent 
Més distantes i més solemnes
Que una estella que s'està esvaint.

No em deixis apropar-me més
Al regne somnífer de la mort
Deixa'm portar també
Tal disfraç intentional
Abric de rata, pell de corb, pals encreuats
En un camp
Comportant-me com es comporta el vent
Cap pas més enllà—

No aquella trobada final
En el regne crepuscle

III
Això és la terra mortaAixò és terra cactus
Aquí les imatges pedrenques
Són constrüides, aquí elles acepten
La suplicació d'una mà d'un difunt
Sota el parpelleig d'una estella esvaint-se.

És així
En l'altre regne de la mort
Despertant-se sol
A l'hora quan estem
Tremolant amb tendresa
Llavis que voldrien besar
Formen pregàries adreçades a rocs trencats.

IV
Els ulls no hi són
No hi ha cap ull aquí
Dins aquest vall d'estelles defallides
Dins aquest vall buit
Aquesta mandíbula trencada dels nostres regnes perduts

En aquest últim lloc de trobades
Estem grapejant tots dos
I evitem parla
Assemblats en aquesta platja del riu inflat

Cecs, a menys que
Ells ulls reapareixin
Com l'estrella perpètua
Rosa multifoliada
Del regne crepuscle de la mort 
L'esperança solament
D'homes buits.

V
Aquí estem rondejant la perera espinosa
Perera espinosa perera espinosa
Aquí estem rondejant la perera espinosaA les cinc del matí.

Entre l'idea
I la realitat
Entre el moviment
I l'acte
Va la Sombra
Perquè Vostre és el Regne

Entre la concepció
I la creació
Entre l'emoció
I la resposta
Va la Sombra
La vida és molt llarga

Entre el desig
I el spasme
Entre la potència
I l'existència
Entre l'essència
I el descent
Va la Sombra
Perquè Vostre és el Regne

Perquè Vostre és
La vida és
Perquè Vostre és el

Així és com el món s'acaba
Així és com el món s'acabaAixí és com el món s'acaba
No amb un pam! però amb un ploriqueig.

The Waste Land by T.S. Eliot - What the Thunder Said. V. El que va dir el tro

V. WHAT THE THUNDER SAID After the torch-light red on sweaty faces After the frosty silence in the gardens After the agony in stony places The shouting and the crying  325 Prison and place and reverberation Of thunder of spring over distant mountains He who was living is now dead We who were living are now dying With a little patience  330 Here is no water but only rock Rock and no water and the sandy road The road winding above among the mountains Which are mountains of rock without water If there were water we should stop and drink  335 Amongst the rock one cannot stop or think Sweat is dry and feet are in the sand If there were only water amongst the rock Dead mountain mouth of carious teeth that cannot spit Here one can neither stand nor lie nor sit  340 There is not even silence in the mountains But dry sterile thunder without rain There is not even solitude in the mountains But red sullen faces sneer and snarl From doors of mud-cracked houses                                 If there were water  345 And no rock If there were rock And also water And water A spring  350 A pool among the rock If there were the sound of water only Not the cicada And dry grass singing But sound of water over a rock  355 Where the hermit-thrush sings in the pine trees Drip drop drip drop drop drop drop But there is no water Who is the third who walks always beside you? When I count, there are only you and I together  360 But when I look ahead up the white road There is always another one walking beside you Gliding wrapt in a brown mantle, hooded I do not know whether a man or a woman —But who is that on the other side of you?  365 What is that sound high in the air Murmur of maternal lamentation Who are those hooded hordes swarming Over endless plains, stumbling in cracked earth Ringed by the flat horizon only  370 What is the city over the mountains Cracks and reforms and bursts in the violet air Falling towers Jerusalem Athens Alexandria Vienna London  375 Unreal A woman drew her long black hair out tight And fiddled whisper music on those strings And bats with baby faces in the violet light Whistled, and beat their wings  380 And crawled head downward down a blackened wall And upside down in air were towers Tolling reminiscent bells, that kept the hours And voices singing out of empty cisterns and exhausted wells. In this decayed hole among the mountains  385 In the faint moonlight, the grass is singing Over the tumbled graves, about the chapel There is the empty chapel, only the wind’s home. It has no windows, and the door swings, Dry bones can harm no one.  390 Only a cock stood on the roof-tree Co co rico co co rico In a flash of lightning. Then a damp gust Bringing rain Ganga was sunken, and the limp leaves  395 Waited for rain, while the black clouds Gathered far distant, over Himavant. The jungle crouched, humped in silence. Then spoke the thunder DA  400 Datta: what have we given? My friend, blood shaking my heart The awful daring of a moment’s surrender Which an age of prudence can never retract By this, and this only, we have existed  405 Which is not to be found in our obituaries Or in memories draped by the beneficent spider Or under seals broken by the lean solicitor In our empty rooms DA  410 Dayadhvam: I have heard the key Turn in the door once and turn once only We think of the key, each in his prison Thinking of the key, each confirms a prison Only at nightfall, aetherial rumours  415 Revive for a moment a broken Coriolanus DA Damyata: The boat responded Gaily, to the hand expert with sail and oar The sea was calm, your heart would have responded  420 Gaily, when invited, beating obedient To controlling hands                       I sat upon the shore Fishing, with the arid plain behind me Shall I at least set my lands in order?  425 London Bridge is falling down falling down falling down Poi s’ascose nel foco che gli affina Quando fiam ceu chelidon—O swallow swallow Le Prince d’Aquitaine à la tour abolie These fragments I have shored against my ruins  430 Why then Ile fit you. Hieronymo’s mad againe. Datta. Dayadhvam. Damyata.       Shantih    shantih    shantih

V. EL QUE VA DIR EL TRO Després del vermell de torxes en cares suades Després del silenci glaçat en els jardins Després de l'agonia en llocs pedrosos El cridar i la plorada  325 Presó i lloc i reverberació Del tro primaveral sobre muntanyes llunyanes Ell qui era viu ara és mort Nosaltres qui erem vius ara som moribunds Amb una mica de paciència  330 Aquí no hi ha aigua però només roca Roca i res d'aigua i el camí sorrenc El camí sinuós amunt entre les muntanyes Que són muntanyes de roca sense aigua Si hi hagués aigua, hauriem d'aturar i hauriem de beure  335 Entre les roques hom no pot aturar ni pensar Suor s'ha secat i peus estàn a la sorra Si almenys hi hagués aigua entre les roques Boca morta de muntanya de dents amb càries, que no pot escopir Aquí hom ni pot estar dret, ni jeure, ni seure  340 No hi ha tan sols el silenci en les muntanyes Però el tro estèril sec i sense pluja No hi ha tan sols solitud en les muntanyes Però cares roges esquerpes es mofen i fan grunyits Des de portes de cases de fang esquerdat                                 Si hi hagués aigua  345 I cap roca Si hi hagués roca I també aigua I aigua Un broll  350 Una piscina engtre les roques Si hi hagués només el so d'aigua No la cigala I la gespa seca que canta Però so d'aigua sobre una roca  355 On l'ermità tord canta en els pins Xim- xim xim-xim gota gota gota Però no hi ha aigua Qui és el tercer qui sempre camina al teu costat? Quan compto, només hi ha tu i jo junts  360 Però quan miri cap endavant pel camí blanc Sempre hi ha una altra persona caminant al costat teu Planant embolicat en un abric marró, amb caputxa No sé si és home o dona —Però qui és aquell a l'altre costat teu?  365 Què és aquell so en l'aire Murmuri de lamentació maternal Qui són aquelles hordes encaputxades pul·lulant Sobre plans inacabables, ensopegant a la terra esquerdada Encerclada només per l'horizó pla  370 Quina és la ciutat damunt de les muntanyes S'esquerda i reforma i bursts en l'aire violet Torres que caien Jerusalem Atenas Alexàndria Vienna Londres  375 Irreal Una dona tragué el seu llarg pèl negre ajustat I va joguinar un xiuxiueig de música en aquelles cordes I ratapinyades amb cares de nadó en la llum violeta Xiualaven, i batien les seves ales  380 I arrossegàven de cap avall cap avall per un mur ennegrit I a l'inrevés enlaire hi havia torres Tocant campanes rememoratives, que mantenien les hores I veus que cantàven des de cisterns buits i pous esgotats. En aquest forat decaigut entre les muntanyes  385 En la llum febla de la lluna, l'herba està cantant Sobre les tombes caigudes, sobre la capella Hi ha la capella buida, només la casa del vent. No té cap finestra, i la porta s'obre per si mateixa, Ossos secs no poden fer mal a ningú.  390 Només un gall va presidir damunt el sostre d'arbres Co co ric co co ric En un flaix de llampec. Després una venteguera humida Que porta pluja Ganga s'havia enfonsat, i les fulles flaccides  395 Esperava la pluja, mentres els núvols negres Reuneixen al lluny, sobre l'Himavant. La jungla s'arrauleix, geperuda en silenci. Aleshores va parlar el tro DA  400 Datta: Què hem donat? Amic meu, sang que sacseja el cor meu La gosadia espantosa d'una rendició d'un moment Que una edat de prudència no es pot retreure Per això, i només això, hem existit  405 Que no es pot trobar en les nostres necrologies O en els records coberts per l'aranya benèfica O sota segells trencats per l'advocat magre En les habitacions buides DA  410 Dayadhvam: He sentit la clau Girar al pany de la porta un cop i es va girar només un cop Pensem de la clau, cadascú en la seva presó Pensant de la clau, cadascú confirma una presó Només a la vesprada, rumors eteris  415 Reviscolen només per un moment un Coriolanus desfet DA Damyata: El vaixell va respondre Alegrement, a la mà experta de vela i rem La mar va ser tranquil·la, el teu cor hauria respost  420 Alegrement, quan convitat, batent obedientment A les mans que controlen                       Em vaig asseure a la riba Pescant, ara amb la plana àrida al darrere meu Hauria d'almenys posar les meves terres en ordre?  425 London Bridge s'està caient s'està caient s'està caient Poi s’ascose nel foco che gli affina Quando fiam ceu chelidon—O engoleix engoleix Le Prince d’Aquitaine à la tour abolie Aquests fragments, els vaig sostenir contra les meves ruïnes  430 Molt bé, llavors, encaixaré amb tu*. Hieronymo s'ha tornat boig de nou. Datta. Dayadhvam. Damyata.       Shantih    shantih    shantih * Why then Ile fit you. = (però fonèticament es igual amb) Why, then I'll fit you. île (francès)  = illa.

The Waste Land by T.S. Eliot - Death by Water. IV. Mort per l'aigua

IV. DEATH BY WATER Phlebas the Phoenician, a fortnight dead, Forgot the cry of gulls, and the deep seas swell And the profit and loss.                           A current under sea  315 Picked his bones in whispers. As he rose and fell He passed the stages of his age and youth Entering the whirlpool.                           Gentile or Jew O you who turn the wheel and look to windward,  320 Consider Phlebas, who was once handsome and tall as you. IV. MORT PER L'AIGUA Phlebas el fenici, mort fa quinze dies, Va oblidar el crit de les gavines, i l'onatge dels oceans profunds I el profit i la pèrdua.                           Un corrent sota la mar  315 Va collir els seus ossos en xiuxiueigs. Quan pujava i queia Va passar les passes de la seva edat i joventut Entrant el xuclador.                           Gentil o jueu O tu qui gira el governall i mira a sobrevent,  320 Considera Phlebas, qui en un altre temps era tan maco i tan alt com tu.

T.S. Eliot quan tenia 19 anys