-Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist...
-No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.
-Ah! perdona -va fer el petit príncep. Però, després d'una reflexió, afegí:
-Què vol dir «domesticar»?
[...]
-Això és una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir «crear lligams».
-Crear lligams?
-Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d'altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tusinó una guineu semblant a cent mil d'altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l'un de l'altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.
-Començo d'entendre -digué el petit príncep-.
