Doncs, quants mil·ligrams de democràcia suporta l'estat espanyol abans que no exercici una violència constitucional, així com podem veure clarament en el cas de l'Artur Mas qui ha fet un vot, un hàbit bastant corrent i constitucional, i ara el criminalitzen.
Sincerament, això fa pudor. Si l'estat espanyol no té els collons de treure els colors veritables d'aquest joc que juguem, ... a poc a poc es pot veure en tot cas. Ens apropem a una dictadura constitucional, que va de desfressa com a monarquia amb una democràcia parlamentària.
Diuen que paper és bastant pacient, però la gent no ho són, no ho són més... perquè ja han aguantat més de tres segles esperant que tenen una possibilitat de pacíficament separar-se d'un marit qui pega i que no et deixa fer res sinó amb el seu permès anteriorment demanat i concedit.
Vist d'una perspectiva legal, això té pinta d'un exercici de poder. Res més. I ho és. Més clar aigua.
És un gest imprescindible per fonamentar la base d'un estat que és la constitució o sigui el que l'han fet, torçut de la constitució.
Però què passa si la base d'aquest estat és anti-constitucional per si mateix?
Què passa si ens adonem que ells que estan en el poder, només ho són perquè constantment fan el que fan els dictadors, és a dir, exercir poder d'una manera o l'altra?
Drets són derivats per una part pels drets humans, per l'altra part derivats d'un moment històric i tenen la tendència de portar i també de generar una empremta històrica del seu temps.
Les lleis per exemple sota Franco eren molt injustos, molt cruels, i no eren gaire raonables. Els drets humans gairebé esborrats. L'única justificació, per a ells, era la manifestació i el manteniment del poder per Franco.
Doncs, és clar, vivim en un altre segle. Franco ja ha mort. Vivim en una democràcia constitucional i amb una monarquia representativa. Però, tal qual, ja tenim unes empremtes del Franco (com unes empremtes fossilitzades) en les lleis que avui són encara vigents. Per exemple la Llei de Ciutadania realment és una llei que deriva del temps del franquisme.
Qualsevol comportament que es distingeix jutjant d'ell qui exerceix el seu dret de posar les urnes per fer un vot pacíficament, significa el detriment dels drets fonamentals i de drets civics. Per poc li agradi al govern, en això consisteix l'expressió de l'opinió, l'exercici de drets bàsics dins la democràcia i també en la possibilitat de proposar una nova idea.
Com historià veig que aquí hi ha una tendència de fiar més en sistemes verticalment dirigits que en aquells que són horitzontalment dirigits. Per cert, dubt moltíssim que això canvia aviat.
Quina proposta es pot fer si els drets que tenim a Espanya s'oposen directament als drets dels Catalans que tenen una voluntat de separar-se de l'estat espanyol?
La qüestió per a mi és si l'estat espanyol segueix exercint poder en el sentit que imputa Artur Mas, i segueix fent el mateix que han fet sempre, és a dir, governar amb por i discriminació, doncs, no podem parlar més d'una democràcia. No ens enganyem. Democràcia significa clarament que el poder màxim és amb el poble. I si el poble català hagi votat a favor d'un estat català independent, s'hauria de respectar-ho. I no fer veure que el president hagi actuat en desacord amb l'estat espanyol. Ni és desobediència, és un exercici de la democràcia que també és constitucional.
Quina llei té més potència? Quina espasa és més punxeguda o quina arma és més perillosa?
Serà condemnat l'Artur Mas simplement per fer el que fan demòcrates, és a dir, votar?
És això un senyal que ens allunyem d'una democràcia i ens apropem a poc a poc a una dictadura o almenys una democràcia de desfressa on el vot de l'estat sempre pot rematar el vot de l'oponent?
Quina estructura estatal tenim aquí? I per què ningú es queixa d'aquest pas cap enrere en el temps?
Qualsevol comportament que suporta la condemna de Mas, es distingeix per la seva crueltat i, a més, significa el detriment dels drets fonamentals i dels drets humans també que consisteix en l'expressió de l'opinió i també en la possibilitat de proposar un vot i dur-lo a terme.
No crec que un Artur Mas serà una víctima estatal perquè esper que hi hagi una mar d'advocats voluntaris qui li volen ajudar i qui volen aturar aquells que ens pixen a sobre i ens volen fer creure que es plogui.
Per fi, vaig trobar una imatge molt animada que no us volia amagar. Bon profit!
