The Waste Land by T.S. Eliot - Burial of the Dead - El funeral dels difunts

I. THE BURIAL OF THE DEAD APRIL is the cruellest month, breeding
Lilacs out of the dead land, mixing
Memory and desire, stirring
Dull roots with spring rain.
Winter kept us warm, covering	5
Earth in forgetful snow, feeding
A little life with dried tubers.
Summer surprised us, coming over the Starnbergersee
With a shower of rain; we stopped in the colonnade,
And went on in sunlight, into the Hofgarten,	10
And drank coffee, and talked for an hour.
Bin gar keine Russin, stamm’ aus Litauen, echt deutsch.
And when we were children, staying at the archduke’s,
My cousin’s, he took me out on a sled,
And I was frightened. He said, Marie,	15
Marie, hold on tight. And down we went.
In the mountains, there you feel free.
I read, much of the night, and go south in the winter.
What are the roots that clutch, what branches grow
Out of this stony rubbish? Son of man,	20
You cannot say, or guess, for you know only
A heap of broken images, where the sun beats,
And the dead tree gives no shelter, the cricket no relief,
And the dry stone no sound of water. Only
There is shadow under this red rock,	25
(Come in under the shadow of this red rock),
And I will show you something different from either
Your shadow at morning striding behind you
Or your shadow at evening rising to meet you;
I will show you fear in a handful of dust.	30
Frisch weht der Wind
Der Heimat zu,
Mein Irisch Kind,
Wo weilest du?
“You gave me hyacinths first a year ago;	35
They called me the hyacinth girl.”
—Yet when we came back, late, from the Hyacinth garden,
Your arms full, and your hair wet, I could not
Speak, and my eyes failed, I was neither
Living nor dead, and I knew nothing,	40
Looking into the heart of light, the silence.
Öd’ und leer das Meer.
Madame Sosostris, famous clairvoyante,
Had a bad cold, nevertheless
Is known to be the wisest woman in Europe,	45
With a wicked pack of cards. Here, said she,
Is your card, the drowned Phoenician Sailor,
(Those are pearls that were his eyes. Look!)
Here is Belladonna, the Lady of the Rocks,
The lady of situations.	50
Here is the man with three staves, and here the Wheel,
And here is the one-eyed merchant, and this card,
Which is blank, is something he carries on his back,
Which I am forbidden to see. I do not find
The Hanged Man. Fear death by water.	55
I see crowds of people, walking round in a ring.
Thank you. If you see dear Mrs. Equitone,
Tell her I bring the horoscope myself:
One must be so careful these days.
Unreal City,	60
Under the brown fog of a winter dawn,
A crowd flowed over London Bridge, so many,
I had not thought death had undone so many.
Sighs, short and infrequent, were exhaled,
And each man fixed his eyes before his feet.	65
Flowed up the hill and down King William Street,
To where Saint Mary Woolnoth kept the hours
With a dead sound on the final stroke of nine.
There I saw one I knew, and stopped him, crying “Stetson!
You who were with me in the ships at Mylae!	70
That corpse you planted last year in your garden,
Has it begun to sprout? Will it bloom this year?
Or has the sudden frost disturbed its bed?
Oh keep the Dog far hence, that’s friend to men,
Or with his nails he’ll dig it up again!	75
You! hypocrite lecteur!—mon semblable,—mon frère!”

I. EL FUNERAL DELS DIFUNTS ABRIL és el mes més cruel, criant
Lilàs fora de la terra morta, barrejant
Memòria i desig, remenant
Arrels apagats amb pluja de primavera.
L´hivern va mantenir-nos escalfats, cobrint	5
La terra amb neu desmemoriada, nodrint
Una vida petita amb tubercles secs.
L'estiu ens va sorprendre, venint a través del Starnbergersee
Amb un plugim de pluja; vam parar-nos en la columnata,
I vam seguir anar enmig de la llum, cap al Hofgarten,	10
I vam beure cafè, i parlar durant una hora.
Bin gar keine Russin, stamm’ aus Litauen, echt deutsch.
I quan vam ser nens, quedant-nos a la casa de l'arxiduc,
Al meu cosí, va fer-me pujar un trineu,
I jo vaig tenir por. Va dir, Marie,	15
Marie, agafa't fort. I cap avall vam anar-nos.
A la muntanya, és aquí on et sents lliure.
Jo llegeix, molt de la nit, i me'n vaig cap al migjorn a l'hivern.
Quins són els arrels que s'agafen, quines branques creixen
Fora d'aquestes escombraries pedroses? Fill d'home,	20
Tu no pots dir, o imaginar, perquè coneixes només
Un munt d'imatges rompudes, on el sol pega,
I l'arbre mort no dóna aixopluc, el grill gens d'alleujament,
I el roc sec cap soroll d'aigua. Només
Aquí hi ha ombra sota aquesta roca roja,	25
(Entra sota l'ombra d'aquesta roca roja),
I t'ensenyaré una cosa diferent d'ambdós
La vostra ombra a la matinada fent gambades darrere teu
O la vostra ombra a la vesprada aixecant-se per trobar-te;
T'ensenyaré por dins un grapat de pols.	30
Frisch weht der Wind
Der Heimat zu,
Mein Irisch Kind,
Wo weilest du?
“Em vas regalar els jacints pel primer cop fa un any;	35
Em van dir la noia jacint.”
—Però quan vam tornar, fent tard, de l'hort dels jacints,
Els teus braços plens, i els teus cabells mullats, jo no podia
Parlar, i els meus ulls em van fallar, jo no era ni
Viva ni morta, i jo no coneixia res,	40
Mirant cap al cor de llum, el silenci.
Öd’ und leer das Meer.
Madame Sosostris, clarivident famosa,
Va tenir un constipat fort, tanmateix
És coneguda sent la dona més sàvia dins Europa,	45
Amb una baralla malvada de cartes. Aquí, va dir,
És la carta vostra, el mariner ofegat fenícia,
(Aquells són perles que van ser els seus ulls. Mira!)
Aquí hi ha Belladonna, la Senyora de les Roques,
La senyora de situacions.	50
Aquí hi ha l'home amb tres bastons, i aquí la Roda,
I aquí hi ha el negociant borni, i aquesta carta,
Que és en blanc, és alguna cosa que porta per sobre la seva espatlla,
Que no sóc autoritzada a veure. No puc trobar
L'home Penjat. Sigui aprensiu d'una mort per aigua!	55
Veig multituds de gent, fent cercles en una ronda.
Moltes gràcies. Si veus l'estimada Sra. Equitone,
Digui-li que li porti l'horòscop jo mateixa:
S'ha d'anar amb compte aquells dies.
Ciutat Irreal,	60
Sota la boira bruna d'una alba d'hivern,
Una gentada corria a sobre London Bridge, tantes persones,
No vaig pensar que la mort hagi desfet tanta gent.
Sospirs, breus i infreqüents, van ser exhalats,
I cada home fixava els ulls davant els peus.	65
Corria cap amunt el puig i cap avall King William Street,
Cap a on Saint Mary Woolnoth va anunciar les hores
Amb un soroll mort a la campanada final de les nou.
Aquí vaig veure algú que coneixia, i vaig parar-lo, cridant “Stetson!
Vas ser tu qui va ser amb mi als vaixells a Mylae!	70
Aquell cadàver que vas plantar l'any passat al teu hort,
Ha començat a brotar? Florirà enguany?
O ha la glaçada sobtada destorbat el seu bancal?
Oh, mantén el Gos distant de aquí, que és un amic dels homes,
O amb les seves urpes el desenterra de nou!	75
Tu! hypocrite lecteur!—mon semblable,—mon frère!”