L’escena comença d'una manera espartana, amb un moment ben absurd entre un home amb histriomania que passa com a psicòleg i un agent de policia que l’interroga. Aquí ja entren les primeres frases com si fossin una pista de cap a on va tot per a l’espectador. Aquestes frases, que són crítiques, serveixen
com a explicació i alhora com a crítica del món, però al mateix temps també són locucions d’un home boig. L’espectador s’adona que aquest home fa com el pallasso a qui és permès de dir de tot, perquè ja és boig i així és intocable. L’home amb histriomania (primer anomenat “Detingut” i després “El Boig” en l’escena)
s’explica a l’agent de la policia amb una eloqüència molt seductora. Es nota que es tracta d’un home d’una intel·ligència excepcional. Per altra banda, l'agent sembla una mica curt de gambals.
Amb aquest cop de geni es veu la perspectiva tan típica de tota l’obra de Dario Fo. El món és boig, és així. Per tant, si seguim aquest fil conductor, hem d’acceptar que de vegades són els boigs qui ho entenen i ho diuen tot d’una manera claríssima, així que l'home “normal” es pregunta com pot ser que tothom ho accepti sense dir ni piu. La bogeria fa de camuflatge perfecte per a la dosi homeopàtica de la veritat incòmoda.
Però si Dario Fo no fos Dario Fo, no faria cap altra cosa per complicar i barrejar les coses i confondre una mica l’espectador. Ens assabentem d’una mort, accidental –diuen-, d’un jove anarquista que mor quan és detingut per la policia. Recordem
que l’obra es va estrenar el desembre de l’any 1970, quan tenien lloc les revoltes i manifestacions estudiantils de l’any 1968, la primavera de Praga, l'AGIT-PROP(acrònim d'Agitació i Propaganda), apareixien els terroristes militants, el lema de MAKE PEACE, NOT WAR no era gaire lluny i tota la intel·ligència de l’Europa jove
i estudiantil bullia amb moltes ganes de canviar l’estructura de quasi tot. Recordem també que tots els estats d’Europa es trobaven en plena guerra freda. L’anarquia, al costat del comunisme, l'igualitarisme, el liberalisme i el sexe lliure eren els conceptes més buscats d’aquella època.
L'anarquia era, junt amb el comunisme, un blanc mòbil per a l’establiment polític i una provocació impensable per a aquells que encara creien que tothom podia tenir una feina, diners i una vida tranquil·la als afores d’una ciutat. El que és interessant
és que Fo ja tenia quaranta anys quan va escriure aquesta obra tan cèlebre. El 1921 un emigrant italià, anarquista, va “volar” per una finestra de la comissaria central de la policia de Nova York. Aquest fet real és el pretext a partir del qual Dario Fo va compondre aquesta obra.
Després de llegir l’obra per segon cop he de dir que no ha perdut gens de força, ni d'imaginació. Els personatges són persones que sempre trobem en la vida. Amb la seva astúcia entenem que un home que no té opinió política es fa víctima a si mateix. Fo ens diu la veritat sobre els polítics i sobre la manipulació. Escoltem el mestre. Aquí teniu un fragment d’un diàleg:
BOIG Es va posar a cridar:”No permeto aquestes insinuacions. El meu amic és ballarí, d’acord, enfila perles, però és tot un mascle!” I dient això, va saltar damunt la finestra i es va llençar!
INSPECTOR Potser va anar així, però no li ho puc jurar. Ja li he dit que jo tot just havia sortit.
AGENT Però jo hi era. Si vol, jo ho puc jurar.
BOIG No, tu calla!
COMISSARI Sí que era susceptible el ferroviari! Llençar-se per la finestra només perquè es foten d’un amic seu?
BOIG Però és que van tocar un punt molt delicat. Els anarquistes tenen molt punt d’honor amb això de la virilitat. No han llegit “Sexe i anarquia” d’Otto
Weininger? No? És un clàssic!
COMISSARI Però ofendre’s per un amic amb el qual no estava en bones relacions? Pensi en les declaracions: s’havien barallat.
BOIG És clar! Gràcies per recordar-m’ho. És cert, no podia pas estar enfadat per això.
COMISSARI No.
BOIG Quin maquiavel·lisme! Això vol dir que va fingir!
INSPECTOR Que va fingir?
BOIG És clar! El molt bandarra fa la comèdia de l’ofès fins a la mort per tal de tenir un pretext lògic al suïcidi. Lògic per a vostès però absurd per als altres.
COMISSARI Què vol dir?
BOIG Però, què no no ho entenen? Va fer de kamikaze per arruïnar-los! Ell es llença per la finestra. Vostès, ingenus, expliquen els fets i ningú no els creu, menys el jutge que ha sobresegut el cas, que diu a la sentència: “El rapte fou motivat per l’orgull ferit del suïcida.” I qui s’ho pot creure, això? És una beneiteria evident!
COMISSARI És cert, sembla una broma.
BOIG Vostès són víctimes de la seva sinceritat i l’anarquista, maligne, es rebolca de riure a la seva tomba.
AGENT Quin desgraciat! I tan bona persona que semblava!
