La passió d'Erzsebet de Joel Alexandre

Tinc alguns llibres pendents per fer una ressenya perquè els vaig llegir fa temps. Doncs, en els pròxims dies recuperé el temps de l'estiu. Doncs, ara toca a "La passió d'Erzsebet", un llibre de l'any 2010. No vaig penjar la seva ressenya fins ara però aquest llibre m'ha fet molta gràcia. No l'han publicat sota el nom real d'autor, que no us donaré en aquest moment. Presumadament ha publicat la novel·la d'aquesta manera perquè té una mica d'eroticisme i un toc d'un genre que no encaixa amb el que normalment escriu l'autor. Hi ha unes escenes que són bastant adults, però no gaire per fer això un llibre 18+. Té una tensió sensual que quasi mai es perd i aquesta continuada tensió i suspens és aquell detall que fa "La passió d'Erzsebet" un llibre força interessant. Al final diría que es tracta d'una novel·la dirigida a adults joves i adolescents.

És una novel·la molt densa, a més, és molt ben estructurada. El focus és un amor prohibit que es converteix en una obsessió.

El protagonista és un adolescent que té una bonica cara i un cos bastant ben plantat però és un pària dins la seva classe. L'escena més cutre de la novel·la era que accepta uns 20€ d'una noia super lletja per prostituir-se i perquè no te sous, però bàsicament perquè no té cap tros d'autoestima. Per què mencion aquesta escena? Perquè al mateix temps és una prova que aquesta novel·la és tan políticament incorrecta com sigui possible. I per això m'encanta la novel·la.

El protagonista és un noi estrambòtic. Odia als seus pares. Li encanta la soletat. Només viu a la nit. Es tanca tot el dia a la seva càmera, escolta música i poemes recitats al ràdio i no té amics. Quan el seu pare mor, es posa encara més estrambòtic i s'enamora amb la seva professora, una dona molt bella i força seductora. Ella però el manté a una distància, però l'accepta com a alumne per donar-li extres classes i així donant-li l'oportunitat de no fallar l'any escolar. Una estranya tensió sensual entre professora i alumne se sembra i creix. Doncs, el noi també s'enamora amb una noia de la seva edat. I això és precisament el moment quan els problemes comencen.

Bàsicament, és una novel·la que es pot anomenar una clàssica novel·la del pas d'adolescència a l'edat d'adulta o com en anglès: "coming of age" novel·la "Catcher in the rye" de J.D. Salinger, "Lord of the flies" de William Golding, "That was then, this is now" de S.E. Hinton.

Bonica historia amb un desenllaç sorprenent.

Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra ... una pastilla, uns amics, una nit de festeig

En Jordi Sierra i Fabra (nascut l'any 1947 a Barcelona) és un autor que realment no cal ser introduït als Païssos Catalans com és un dels autors més llegits d'aquest país, i a més un escriptor super productiu amb gairebé 400 (!!!) llibres, la majoria dels quals són narratives juvenils / adolescents / infantils. Va rebre un munt de premis i figura als programes educatius a Catalunya, Espanya i Latinoamérica. De debò crec m'hagués anat bé si hagués llegit aquest llibre l'any passat abans d'acabar la meva primera novel·la. Pero bé, sigui com sigui. Només vaig ficar-me al juny amb aquest llibre quan ja havia acabat escrivint la meva novel·la.

La trama és explicat molt bé. Tot comença amb una trucada a la matinada explicant als pares que na Lluciana està a l'hospital, està en coma després d'haver pres una pastilla de l'extasi. Els seus amics amb els quals va sortir de festa, estàn amb ella a l'hospital. Tot brolla sota una fina capa de comportament però la qüestió del per què, i de la culpa roman. Com que els metges no saben que exactament era dins aquesta pastilla, no poden fer res sinó esperar, sembla tot penjat a l'aire. Agressivitat i desesperança neix al superficie. L'embolic emocional es fa més i més gran.

L'Eloi, l'al·lot de na Lluciana és l´únic personatge qui realment focalitza en un aspecte positiu i d'esperança. Busca el camell que va vendre les pastilles als seus amics. El lector fa un viatge dins la submón d'aquesta ciutat on tot va de festeig, de sous, de fer l'agost i ningú pensa dos cops que una vida o més d'una pot ser destruïda amb la droga. El que importa és la rentabilitat i el profit d'uns capos de droga.

 

 

Comença una caça contrarellotge amb uns secondaris trames (relació pares - adolescents, bulimia, amistat, societat, narcotrafic). Na Lluciana és un campió d'escacs i per això encaixa molt bé com a punt de partida per la metáfora de la partida d'escacs quan juga la seva vida amb els blancs (vida) i contra els negres (mort) mentre estigui en coma.

La moral d'aquesta novel·la per als adolescents és senzill sinó brutal però efectiu i molt ben aconseguida:

No balleu amb la mort! No jugueu-vos la vida!

Tinc només una critica o més aviat un dubte per aquest llibre: per què ha la victima de ser un campió d'escacs? També pot ser una noia que juga tenis, patina, fa submarinisme... Crec que això pot passar a qualsevol adolescent.


Però crec que això és una molt bona novel·la, molt densa, escrita d'una manera impeccable. Segons el meu parer no només és una novel·la adolescent però també apte per als adults.