The Waste Land by T.S. Eliot - What the Thunder Said. V. El que va dir el tro

V. WHAT THE THUNDER SAID After the torch-light red on sweaty faces After the frosty silence in the gardens After the agony in stony places The shouting and the crying  325 Prison and place and reverberation Of thunder of spring over distant mountains He who was living is now dead We who were living are now dying With a little patience  330 Here is no water but only rock Rock and no water and the sandy road The road winding above among the mountains Which are mountains of rock without water If there were water we should stop and drink  335 Amongst the rock one cannot stop or think Sweat is dry and feet are in the sand If there were only water amongst the rock Dead mountain mouth of carious teeth that cannot spit Here one can neither stand nor lie nor sit  340 There is not even silence in the mountains But dry sterile thunder without rain There is not even solitude in the mountains But red sullen faces sneer and snarl From doors of mud-cracked houses                                 If there were water  345 And no rock If there were rock And also water And water A spring  350 A pool among the rock If there were the sound of water only Not the cicada And dry grass singing But sound of water over a rock  355 Where the hermit-thrush sings in the pine trees Drip drop drip drop drop drop drop But there is no water Who is the third who walks always beside you? When I count, there are only you and I together  360 But when I look ahead up the white road There is always another one walking beside you Gliding wrapt in a brown mantle, hooded I do not know whether a man or a woman —But who is that on the other side of you?  365 What is that sound high in the air Murmur of maternal lamentation Who are those hooded hordes swarming Over endless plains, stumbling in cracked earth Ringed by the flat horizon only  370 What is the city over the mountains Cracks and reforms and bursts in the violet air Falling towers Jerusalem Athens Alexandria Vienna London  375 Unreal A woman drew her long black hair out tight And fiddled whisper music on those strings And bats with baby faces in the violet light Whistled, and beat their wings  380 And crawled head downward down a blackened wall And upside down in air were towers Tolling reminiscent bells, that kept the hours And voices singing out of empty cisterns and exhausted wells. In this decayed hole among the mountains  385 In the faint moonlight, the grass is singing Over the tumbled graves, about the chapel There is the empty chapel, only the wind’s home. It has no windows, and the door swings, Dry bones can harm no one.  390 Only a cock stood on the roof-tree Co co rico co co rico In a flash of lightning. Then a damp gust Bringing rain Ganga was sunken, and the limp leaves  395 Waited for rain, while the black clouds Gathered far distant, over Himavant. The jungle crouched, humped in silence. Then spoke the thunder DA  400 Datta: what have we given? My friend, blood shaking my heart The awful daring of a moment’s surrender Which an age of prudence can never retract By this, and this only, we have existed  405 Which is not to be found in our obituaries Or in memories draped by the beneficent spider Or under seals broken by the lean solicitor In our empty rooms DA  410 Dayadhvam: I have heard the key Turn in the door once and turn once only We think of the key, each in his prison Thinking of the key, each confirms a prison Only at nightfall, aetherial rumours  415 Revive for a moment a broken Coriolanus DA Damyata: The boat responded Gaily, to the hand expert with sail and oar The sea was calm, your heart would have responded  420 Gaily, when invited, beating obedient To controlling hands                       I sat upon the shore Fishing, with the arid plain behind me Shall I at least set my lands in order?  425 London Bridge is falling down falling down falling down Poi s’ascose nel foco che gli affina Quando fiam ceu chelidon—O swallow swallow Le Prince d’Aquitaine à la tour abolie These fragments I have shored against my ruins  430 Why then Ile fit you. Hieronymo’s mad againe. Datta. Dayadhvam. Damyata.       Shantih    shantih    shantih

V. EL QUE VA DIR EL TRO Després del vermell de torxes en cares suades Després del silenci glaçat en els jardins Després de l'agonia en llocs pedrosos El cridar i la plorada  325 Presó i lloc i reverberació Del tro primaveral sobre muntanyes llunyanes Ell qui era viu ara és mort Nosaltres qui erem vius ara som moribunds Amb una mica de paciència  330 Aquí no hi ha aigua però només roca Roca i res d'aigua i el camí sorrenc El camí sinuós amunt entre les muntanyes Que són muntanyes de roca sense aigua Si hi hagués aigua, hauriem d'aturar i hauriem de beure  335 Entre les roques hom no pot aturar ni pensar Suor s'ha secat i peus estàn a la sorra Si almenys hi hagués aigua entre les roques Boca morta de muntanya de dents amb càries, que no pot escopir Aquí hom ni pot estar dret, ni jeure, ni seure  340 No hi ha tan sols el silenci en les muntanyes Però el tro estèril sec i sense pluja No hi ha tan sols solitud en les muntanyes Però cares roges esquerpes es mofen i fan grunyits Des de portes de cases de fang esquerdat                                 Si hi hagués aigua  345 I cap roca Si hi hagués roca I també aigua I aigua Un broll  350 Una piscina engtre les roques Si hi hagués només el so d'aigua No la cigala I la gespa seca que canta Però so d'aigua sobre una roca  355 On l'ermità tord canta en els pins Xim- xim xim-xim gota gota gota Però no hi ha aigua Qui és el tercer qui sempre camina al teu costat? Quan compto, només hi ha tu i jo junts  360 Però quan miri cap endavant pel camí blanc Sempre hi ha una altra persona caminant al costat teu Planant embolicat en un abric marró, amb caputxa No sé si és home o dona —Però qui és aquell a l'altre costat teu?  365 Què és aquell so en l'aire Murmuri de lamentació maternal Qui són aquelles hordes encaputxades pul·lulant Sobre plans inacabables, ensopegant a la terra esquerdada Encerclada només per l'horizó pla  370 Quina és la ciutat damunt de les muntanyes S'esquerda i reforma i bursts en l'aire violet Torres que caien Jerusalem Atenas Alexàndria Vienna Londres  375 Irreal Una dona tragué el seu llarg pèl negre ajustat I va joguinar un xiuxiueig de música en aquelles cordes I ratapinyades amb cares de nadó en la llum violeta Xiualaven, i batien les seves ales  380 I arrossegàven de cap avall cap avall per un mur ennegrit I a l'inrevés enlaire hi havia torres Tocant campanes rememoratives, que mantenien les hores I veus que cantàven des de cisterns buits i pous esgotats. En aquest forat decaigut entre les muntanyes  385 En la llum febla de la lluna, l'herba està cantant Sobre les tombes caigudes, sobre la capella Hi ha la capella buida, només la casa del vent. No té cap finestra, i la porta s'obre per si mateixa, Ossos secs no poden fer mal a ningú.  390 Només un gall va presidir damunt el sostre d'arbres Co co ric co co ric En un flaix de llampec. Després una venteguera humida Que porta pluja Ganga s'havia enfonsat, i les fulles flaccides  395 Esperava la pluja, mentres els núvols negres Reuneixen al lluny, sobre l'Himavant. La jungla s'arrauleix, geperuda en silenci. Aleshores va parlar el tro DA  400 Datta: Què hem donat? Amic meu, sang que sacseja el cor meu La gosadia espantosa d'una rendició d'un moment Que una edat de prudència no es pot retreure Per això, i només això, hem existit  405 Que no es pot trobar en les nostres necrologies O en els records coberts per l'aranya benèfica O sota segells trencats per l'advocat magre En les habitacions buides DA  410 Dayadhvam: He sentit la clau Girar al pany de la porta un cop i es va girar només un cop Pensem de la clau, cadascú en la seva presó Pensant de la clau, cadascú confirma una presó Només a la vesprada, rumors eteris  415 Reviscolen només per un moment un Coriolanus desfet DA Damyata: El vaixell va respondre Alegrement, a la mà experta de vela i rem La mar va ser tranquil·la, el teu cor hauria respost  420 Alegrement, quan convitat, batent obedientment A les mans que controlen                       Em vaig asseure a la riba Pescant, ara amb la plana àrida al darrere meu Hauria d'almenys posar les meves terres en ordre?  425 London Bridge s'està caient s'està caient s'està caient Poi s’ascose nel foco che gli affina Quando fiam ceu chelidon—O engoleix engoleix Le Prince d’Aquitaine à la tour abolie Aquests fragments, els vaig sostenir contra les meves ruïnes  430 Molt bé, llavors, encaixaré amb tu*. Hieronymo s'ha tornat boig de nou. Datta. Dayadhvam. Damyata.       Shantih    shantih    shantih * Why then Ile fit you. = (però fonèticament es igual amb) Why, then I'll fit you. île (francès)  = illa.