que ens omplen de saviesa:
l'Enigma
i un miler d'enigmes.
I t'ho confesso en un bes
d'amant rígid i savi.
Ja tot ho he escrit, tot,
ara falta la fórmula.
Podria afegir,
a toc de pell estremida,
que la contradicció salva el sentit
de caure al precipici on la raó
espera al fons. Però jo t'estimo, sóc la paraula
que només et busca els llavis. Entrarà al teu regne
a mata-degolla. El plaer
enfosquirà l'ésser. I caurà la nit, estesa
en un miler de nits.
PS: Jo jur que vaig anomenar la meva novel·la "La nit estesa" sense conèixer aquest poema. Em va fer calfreds quan el vaig llegir la primera vegada la setmana passada. Incapaç d'entendre aquest regal, ho vaig mantenir un secret. Però m'agrada moltíssim aquest poema i és massa polit per a no compartir-ho. Una cosa és cert: Jo hauria de posar aquest poema a dins el llibre quan sigui publicada un dia.
