La vida i el surrealisme - Uns pensaments sobre l'estramboticisme i el covid

Doncs, han sigut uns mesos una mica estrambòtics la veritat i segueixen sent estrambòtics. Normalment, estramboticisme per a mi és una cosa bastant bona, i a més a més una cosa que m'agrada molt la veritat.

Pero diguem-ne ras i clar, ara mateix el grau d'estramboticisme ha superat un grau que veig com a perillós o també un amenaça al meu tipus d´estramboticisme com ho veig. Perquè el meu toc de surrealisme es troba submergit per sota de les onades de COVID 19 i la incapacitat humana de tractar amb això d'una manera molt competent i molt concreta. Hi ha dos tipus de gent com es pot veure - els que creuen que el COVID-19 és una broma, res més, i els altres. Sóc una dels altres. Em rent les mans amb sabó. I faig el que puc per a no infectar als altres ni ser infectada per ells. Tampoc faig viatges innecesaris. Tampoc vull frequentar restaurants, supermercats o altres llocs on es pot trobar molta gent. També em poso la mascareta quan surto al carrer i també em poso unes gotes de desinfectant després de tocar qualsevol cosa de fora. 

No em malentingueu, no és que no vull tractar amb la raça humana, però ho veig com a cosa molt pragmàtica i lògica fer el que puc per no exposar-me al públic i de intentar un grau molt alt de cura.

Doncs, pot ser que és una mica més complicat però realment veig que la majoria de la gent - poc a poc - s'ha cansat de viure en llocs tancats i seguir unes mesures molt estrictes per viure més lliures, i més sans al final. 

La cosa és així - si 80% de la gent, que fa el que fa, segueix així, tindrém en un futur no gaire lluny un increment exponencial en les infeccions i això em fa por. Això no serà un cas de uns dies tancats a la teva llar... Serà molt i molt pitjor...

I el que passarà será molt pitjor que l'auto-control dels nostres instincts. També será molt pitjor que no poder sortir per unes semanes. Si no podem controlar el virus, el virus ens controlarà per molt de temps.  

Aquest moment en que vivim ara mateix és com aquest moment just abans d'un accident ... aquest moment quan estas perdent el control del cotxe, l'accident és inevitable i saps que l'impact de l´accident será fatal. 

Un  enllaç de John Hopkins University que s'hauria de mirar de tant en tant en aquests moments que creguis que el COVID és una broma... No ho és... és un virus perfectament adaptat als nostres temps: és contagiós i degut a les proprietats de crear simptomes o no simptomes, hi ha gent sense simptomes que poden promoure el virus silenciosament... 

https://coronavirus.jhu.edu/map.html

Estrambòticisme - A la recerca dels mots perduts

Bon any nou, amics i amigues! Som-hi. Encara que vaig acabar amb el conte, m'he jurat un altre cope més que vull repassar aquest conte amb molta diligència, sigui com sigui. Encara hi ha problemes que no puc solucionar jo mateixa però tot és un joc contra el rellotge. Poc a poc, estic avançat amb el tema del lèxic, del llenguatge d'un heroïnònman, cercar mots d'argot, mots en pla de col·loquialismes, i renecs, insults i tot això relacionat amb frases fetes.

La veritat és que em sembla una feina molt interessant, com a filologa, com a historià i com a esciptora.

Tot plegat, estic més disposada en fer una recerca ben profunda.

Al cap i a la fi sóc a la recerca dels mots perduts.

Hi ha un descans amb aquest bloc: Recerca, descans i acció

Els qui coneixen a mi personalment ja saben que tinc una exposició començant aquest mes (en uns dies) i això és una feinassa. Hi ha tantes coses a fer, tantes correus per escriure i tantes coses a corregir, cop i un altre cop més.

Bé. No vol dir que vaig oblidar del meu conte.No. Absolutament que no. Però aprofito el temps per distanciar-me una mica, objetivar el content i perquè així la pròxima vegada seré més neutre en relació amb el llibre. Així puc llevar les coses no tan bones i veure si puc afegir unes coses que fan lluir la història més. Això és el plànol que tinc.

Al mateix moment, he pensat molt sobre el tema de com triar un editorial que seria apte per publicar-me. Hauria de ser un editorial que realment té relacions amb els països angloparlants i també amb Alemanya. Per tant, és difícil triar un editorial.

Tinc les adreças de LÍBER (octubre 2012) i quan el cos del text estarà acabat, m'ho miraré un altre cop amb calma. Ara no té sentit realment escriure a gent sense tener el text acabat.

Ara bé. També existeix l'opció de publicar el text fent una publicació sense editorial, només amb l'ajuda d'un xifre ISBN i una impressió per una impremta. La veritat és que no tinc ganes de fer-ho tota sola però sembla una altra opció per a saber que editorials no són la única opció un escriptor en té.

Per a mi, la solució perfecte seria si un editorial s'encarregaria amb tot això perque tingués més temps per occupar-me amb el text mateix i altres projectes, i per supposat no amb coses administratius i super avorrides. Però és interessant com avui en dia aquestes coses desenvolupen a ser més fàcil i més accessible que mai abans.

Bé... Una altra opció seria entrar amb el conte en un concurs i esperar que sigués premiat i així es fa la publicació també... Una opció que també té bona pinta. Però també és arriscat perquè mai se sap si realment en guanyaràs.

Puh, he de continuar amb tot el que tinc pendent. He de repassar mes poemes, adaptar tot el tema de format, i repassar i repassar els textos perquè no em queden més errades en el text, així com en la portada del fulletó.
Bé... Suppos que hi miraré demà també com que no vull trebellar fins la matinada. Demà hi ha la vaga general. A veure que passarà. Crec que està una bona cosa fer un "boycott" - resistir les temptacions del consumisme. Però al mateix moment pens que hi ha molta gent que no poden permetre's perdre la seva feina per no treballar... és molt arriscat... només gent sense families en poden permetre's. Espanya és molt dur en aquest sentit. En Alemanya, la gent pobre al menys tenen un sostre sobre els seus caps i dret per a rebre un mínim per poder sobreviure. No vull dir que Alemanya seria perfecte, no ho és. Si no fora així no hagués deixat enrere aquest país. Hum... Aquí tenim coses politiques però no vull començar amb això tampoc.

Qui té un interés en poesia i també en fotografia de blanc i negre, aquest és el nostre fulleton de la nostra exposició DARK VILA que comença el dia 23 de novembre de 2012:

www.dark-vila.com

Aquí també un enllaç pel meu bloc personal:
http://t.co/i0SBgxGU

Fins un altre.

Conte a recerca de voluntaris de llegir / corregir

CONTE A RECERCA DE VOLUNTARIS PER A CORREGIR I LLEGIR

Ara t’explicaré una mica el que tinc previst de fer:

Sóc autora i filòloga (de filologia anglesa i alemanya). Visc a Eivissa des de fa quasi 5 anys i vaig aprendre el català fa dos anys. He escrit una novel·la curta (63 pàgines).

En aquest moment, em falten encara expressions catalanes, sé que a vegades trio una paraula en català que es pot millorar, i a vegades tinc problemes amb les formes verbals o hi ha expressions més aptes que les que faig servir.

Amb una amiga he fet una primera ullada a la novel·la i un primer repàs en el sentit d’eliminar les errades més greus de la gramàtica. Juntes vàrem cursar un curs del nivell C1 de l'IEE. Però encara hi ha dubtes molt grossos en el sentit de: com sona bé? Pots dir-ho així en català? Com podria sonar millor? Existeix alguna frase feta en català per expressar-ho millor?

És bàsicament un llibre de desenvolupament. Es focalitza en el mal rotllo del protagonista, que és un addicte a l'heroïna: la seva lluita amb la droga, la seva addicció i també els perills de la vida pròpia de la subcultura.

L’escenari és molt dur, psicodèlic i molt cinematogràfic a vegades. El llenguatge és molt directe, però a vegades es barreja amb un to líric. Com que es tracta de la vida d’un drogoaddicte, fa falta utilitzar un registre apropiat amb paraules d’argot en català (que també em falten).

Per tant, el que necessit és una o més persones interessades en la gramàtica i en el tema per fer la correcció d’aquesta novel·la.

A més a més, m’agradaria tenir lectors voluntaris per llegir la novel·la i expressar-me els seus sentiments i les seves impressions.

Moltes gràcies per la teva amabilitat i la teva voluntat d' ajudar-me.

Si ho vols, pots fer-te voluntari lector / corrector de la novel·la. Si la vols rebre, m'ho digues si us plau.

Moltes gràcies novament.

La llibertat de creació i la normalització lingüística i... sobre tot paciència

Quan realment vull editar la meva història d'una manera útil, és necessari
mostrar paciència
deixar personatges es desenvolupen en la seva singularitat
comprendre la trama del que està succeint
parlar la seva llengua

Els personatges tenen una bona manera. Alguns d'ells són bastant plans, pel fet que no són tan importants. Alguns d'ells són bastant vius així. No obstant això, encara hi ha un personatge que necessita re-emmotllament en termes de fer-lo més important i més viu que abans.

La trama en general és comprensible, però encara hi ha forats en termes d'alguna cosa no es pot entendre encara sense informació addicional. Així que, aquí i allà, un parell de coses que necessiten ser explicats o com a mínim insinuats.

Bé, per ser honest, la cosa més important per a mi podria ser que és necessari
mostrar paciència.

Mostrar paciència
que per a mi, és com tenir un tractament radicular dental
Et fas una idea?

Ok, si això és el meu mantra, de debò necessito més temps per optimitzar el text.

Però aquí està la bona notícia:
Com més em familiaritzo amb els perills d'aquesta història, més tractaré d'evitar alguns d'aquests errors com tenir personatges plans i non-descriptius, l'acció confosa o fins i tot l'acció contradictòria, lliscades del llenguatge, i el pitjor de tot, creure que el treball ja està fet quan en realitat no he arribat encara.

Entre la llibertat d'expressió i la normalització lingüística sempre hi ha un camí petit però manejable. Això és exactament el que estic buscant.

Segons "Ésadir.cat" és recomanable per un text de ficció:

4.3.1.4. Usos lingüístics en entreteniment i ficció

En els espais d’entreteniment i ficció busquem l’equilibri entre la llibertat de creació i la nostra missió de normalització lingüística, per aconseguir uns continguts de qualitat.
Per descomptat, jo no sóc un parlant nadiu de català però faig el meu millor esforç per expressar-me i crear una peça única, possiblement una cosa que es pot sentir-ne orgullós en mirar cap enrere en la feina que he fet.