Entrades populars

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dictadura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dictadura. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 d’octubre del 2015

Quants mil·ligrams de democràcia suporta l'estat espanyol?

No volia entrar en el tema perquè no sóc gaire política però en els temps que corren, a mi em sembla imprescindible fer dubtes incòmodes.

Doncs, quants mil·ligrams de democràcia suporta l'estat espanyol abans que no exercici una violència constitucional, així com podem veure clarament en el cas de l'Artur Mas qui ha fet un vot, un hàbit bastant corrent i constitucional, i ara el criminalitzen.

Sincerament, això fa pudor. Si l'estat espanyol no té els collons de treure els colors veritables d'aquest joc que juguem, ... a poc a poc es pot veure en tot cas. Ens apropem a una dictadura constitucional, que va de desfressa com a monarquia amb una democràcia parlamentària.

Diuen que paper és bastant pacient, però la gent no ho són, no ho són més... perquè ja han aguantat més de tres segles esperant que tenen una possibilitat de pacíficament separar-se d'un marit qui pega i que no et deixa fer res sinó amb el seu permès anteriorment demanat i concedit.

Vist d'una perspectiva legal, això té pinta d'un exercici de poder. Res més. I ho és. Més clar aigua.

És un gest imprescindible per fonamentar la base d'un estat que és la constitució o sigui el que l'han fet, torçut de la constitució.




Però què passa si la base d'aquest estat és anti-constitucional per si mateix?

Què passa si ens adonem que ells que estan en el poder, només ho són perquè constantment fan el que fan els dictadors, és a dir, exercir poder d'una manera o l'altra? 



Drets són derivats per una part pels drets humans, per l'altra part derivats d'un moment històric i tenen la tendència de portar i també de generar una empremta històrica del seu temps.

Les lleis per exemple sota Franco eren molt injustos, molt cruels, i no eren gaire raonables. Els drets humans gairebé esborrats. L'única justificació, per a ells, era la manifestació i el manteniment del poder per Franco.

Doncs, és clar, vivim en un altre segle. Franco ja ha mort. Vivim en una democràcia constitucional i amb una monarquia representativa. Però, tal qual, ja tenim unes empremtes del Franco (com unes empremtes fossilitzades) en les lleis que avui són encara vigents. Per exemple la Llei de Ciutadania realment és una llei que deriva del temps del franquisme.


Qualsevol comportament que es distingeix jutjant d'ell qui exerceix el seu dret de posar les urnes per fer un vot pacíficament, significa el detriment dels drets fonamentals i de drets civics. Per poc li agradi al govern, en això consisteix l'expressió de l'opinió, l'exercici de drets bàsics dins la democràcia i també en la possibilitat de proposar una nova idea.

Com historià veig que aquí hi ha una tendència de fiar més en sistemes verticalment dirigits que en aquells que són horitzontalment dirigits. Per cert, dubt moltíssim que això canvia aviat.







Quina proposta es pot fer si els drets que tenim a Espanya s'oposen directament als drets dels Catalans que tenen una voluntat de separar-se de l'estat espanyol?

La qüestió per a mi és si l'estat espanyol segueix exercint poder en el sentit que imputa Artur Mas, i segueix fent el mateix que han fet sempre, és a dir, governar amb por i discriminació, doncs, no podem parlar més d'una democràcia. No ens enganyem. Democràcia significa clarament que el poder màxim és amb el poble. I si el poble català hagi votat a favor d'un estat català independent, s'hauria de respectar-ho. I no fer veure que el president hagi actuat en desacord amb l'estat espanyol. Ni és desobediència, és un exercici de la democràcia que també és constitucional.

Quina llei té més potència? Quina espasa és més punxeguda o quina arma és més perillosa?

Serà condemnat l'Artur Mas simplement per fer el que fan demòcrates, és a dir, votar?

És això un senyal que ens allunyem d'una democràcia i ens apropem a poc a poc a una dictadura o almenys una democràcia de desfressa on el vot de l'estat sempre pot rematar el vot de l'oponent? 

Quina estructura estatal tenim aquí? I per què ningú es queixa d'aquest pas cap enrere en el temps?

Qualsevol comportament que suporta la condemna de Mas, es distingeix per la seva crueltat i, a més, significa el detriment dels drets fonamentals i dels drets humans també que consisteix en l'expressió de l'opinió i també en la possibilitat de proposar  un vot i dur-lo a terme.



No crec que un Artur Mas serà una víctima estatal perquè esper que hi hagi una mar d'advocats voluntaris qui li volen ajudar i qui volen aturar aquells que ens pixen a sobre i ens volen fer creure que es plogui.


Per fi, vaig trobar una imatge molt animada que no us volia amagar. Bon profit!



dissabte, 10 d’octubre del 2015

Mikis Theodorakis - Είμαστε δυο, είμαστε τρεις, Μίκης Θεοδωράκης



Είμαστε δυο, είμαστε τρεις,
Είμαστε δυο, είμαστε δυο,
η ώρα σήμανε οχτώ.
Κλείσε το φως, έμπα φρουρός,
το βράδυ θά ‘ρθουνε ξανά.
Έμπα μπροστά, έμπα μπροστά
και οι άλλοι πίσω ακολουθούν.
Μετά σιωπή και ακολουθεί
το ίδιο τροπάρι το γνωστό:
Βαράνε δυο, βαράνε τρεις,
βαράνε χίλιοι δεκατρείς.
Πονάς εσύ, πονάω εγώ,
μα ποιος πονάει πιο πολύ;
Θά ‘ρθει καιρός να μας το πει.
Είμαστε δυο, είμαστε τρεις,
είμαστε χίλιοι δεκατρείς.
Καβάλα πάμε στον καιρό
με τον καιρό, με την βροχή
το αίμα πήζει στην πληγή.
Ο πόνος γίνεται καρφί.
Είμαστε δυο, είμαστε τρεις,
είμαστε χίλιοι δεκατρείς.
Καβάλα πάμε στον καιρό
με τον καιρό, με την βροχή
το αίμα πήζει στην πληγή.
Ο πόνος γίνεται καρφί.
Ο εκδικητής ο λυτρωτής.
είμαστε δυο, είμαστε τρεις
είμαστε χίλιοι δεκατρείς.
------------------------------
Som dos, som tres
el rellotge, les vuit en punt
apaga el llum, guardià, endavant.
Tornaran quan es fa fosc.
Vés endavant, vés endavant,
i els altres et seguiran.
Llavors silenci i segueix
la mateixa cançó de sempre.
Peguen dos cops, peguen tres cops,
Peguen mil i tretze cops
Et fa mal, em fa mal,
però qui és qui té el dolor més fort?
Hi haurà un temps que ens dirà.
Som dos, som tres,
som mil i tretze.
Cavalcant anem cap al temps
amb el temps, amb la pluja,
la sang coagula en la ferida,
el dolor és com un clau.
Som dos, som tres,
som mil i tretze.
Cavalcant anem cap al temps
amb el temps, amb la pluja,
la sang coagula en la ferida,
el dolor és com un clau.
El venjador, el redemptor,
Som dos, som tres,
som mil i tretze.

(traducció catalana CK)
------------------------------
------------------------------
We are two, we are three 
the clock at the stroke of eight
turn the light off, guard, come in
they'll come again when it's dark
go ahead, go ahead
and the others will follow
then silence and it follows
the same old way.
They beat twice, they beat thrice,
They beat a thousand and thirteen times
You hurt, I hurt
but who hurts the most
time will tell.
We are two, we are three,
we are one thousand and thirteen
Riding the weather
with the weather, with the rain
the blood clots in the wound
the pain is like a nail
We are two, we are three
we are one thousand and thirteen
Riding the weather
with the weather, with the rain
the blood clots in the wound
the pain is like a nail
The avenger, the redeemer
we are two, we are three
we are one thousand and thirteen

(traducció anglesa CK)
______________________________

----------------------------------------------------

Wir sind zwei, wir sind drei.
Komm nach vorne
die Uhr schlägt acht.
Mach das Licht aus, Wächter, komm rein,
Am Abend werden sie wiederkommen.
Komm nach vorne, komm nach vorne
und die anderen werden Dir folgen.
Dann Stille und es folgt
die gleiche, bekannte Leier:
Sie schlagen zweimal, sie schlagen dreimal,
sie schlagen tausend zehn und dreimal.
Es tut Dir weh, es tut mir weh,
doch wer hat die größten Schmerzen?
Es kommt die Zeit, die es uns sagen wird.
Wir sind zwei, wir sind drei,
wir sind tausend zehn und drei.
Wir reiten auf dem Wetter,
mit dem Wetter, mit dem Regen.
Das Blut gerinnt in der Wunde.
Der Schmerz wird zum Nagel.
Wir sind zwei, wir sind drei,
wir sind tausend zehn und drei.
Wir reiten auf dem Wetter,
mit dem Wetter, mit dem Regen.
Das Blut gerinnt in der Wunde.
Der Schmerz wird zum Nagel.
Der Rächer, der Befreier.
Wir sind zwei, wir sind drei,
wir sind tausend zehn und drei.
(traducció alemanya CK)


dilluns, 28 de setembre del 2015

Tha simanoun i kambanes (Θα σημάνουν οι καμπάνες) - Les campanes sonaran - The bells will ring


Tha simanoun i kambanes (Θα σημάνουν οι καμπάνες)


Με τόσα φύλλα σου γνέφει ο ήλιος καλημέρα
με τόσα φλάμπουρα λάμπει, λάμπει ο ουρανός
και τούτοι μέσ' τα σίδερα και κείνοι μεσ' το χώμα.
Σώπα όπου να 'ναι θα σημάνουν οι καμπάνες.
Αυτό το χώμα είναι δικό τους και δικό μας.
Κάτω απ' το χώμα μες στα σταυρωμένα χέρια τους
κρατάνε τις καμπάνας το σχοινί,
προσμένουνε την ώρα, προσμένουν να σημάνουν την ανάσταση
τούτο το χώμα είναι δικό τους και δικό μας
δεν μπορεί κανείς να μας το πάρει
Σώπα όπου να 'ναι θα σημάνουν οι καμπάνες
Αυτό το χώμα είναι δικό τους και δικό μας

The bells will ring

With so many leaves, sun is beckoning you 'goodmorning'
With so many flags, it's shining, the sky is shining
And those inside, behind the rails (of prison) and those inside the soil (buried)
Be silent, in some minutes the bells will ring.
This soil is theirs and ours.
Under the soil in their crossed hands
they are keeping the bell's rope
They are waiting for the time, they are waiting to ring the resurrection
This soil is theirs and ours
No one can take it from us.
Be silent, in some minutes the bells will ring.
This soil is theirs and ours.

Les campanes sonaran

Amb tants fulls, el sol t'està cridant 'bon dia'
Amb tantes banderes està lluent, el cel està brillant
I aquells a dintre els grillons (dins la presó) i aquells a dintre la terra (sota terra)
Calla, al cap d'una estona les campanes sonaran.
Aquesta terra està d'ells i de nosaltres
Sota la terra en les seves mans creuades
estan agafant la corda de la campana
Estan esperant el seu temps, estan esperant per fer sonar la resurrecció.
Aquesta terra està d'ells i de nosaltres
Ningú pot robar-la de nosaltres
Calla, al cap d'una estona les campanes sonaran.
Aquesta terra està d'ells i de nosaltres




(Auto to xwma einai diko mas - Grigoris Bithikotsis)
Στίχοι: Γιάννης Ρίτσος
Μουσική: Μίκης Θεοδωράκης

diumenge, 27 de setembre del 2015

Το σφαγείο - L'escorxador - una cançó de Mikis Theodorakis

Το σφαγείο - The slaughterhouse - L'escorxador (Mikis Theodorakis)
A song in honour of Andreas Lentakis, jailed by the Greek military dictatorship (1967-1974).



Το σφαγείο

Το μεσημέρι χτυπάνε στο γραφείο 
μετρώ τους χτύπους τον πόνο μετρώ 
είμαι θρεφτάρι μ’ έχουν κλείσει στο σφαγείο 
σήμερα εσύ αύριο εγώ 

Χτυπούν το βράδυ στην ταράτσα τον Ανδρέα 
μετρώ τους χτύπους το αίμα μετρώ 
πίσω απ’ τον τοίχο πάλι θα `μαστε παρέα 
τακ-τακ εσύ τακ-τακ εγώ 

Που πάει να πει 
σ’ αυτή τη γλώσσα τη βουβή 
βαστάω γερά, κρατάω καλά 

Μες στις καρδιές μας αρχιναέι το πανηγύρι 
τακ-τακ εσύ τακ-τακ εγώ 

Μύρισε το σφαγείο μας θυμάρι 
και το κελί μας κόκκινο ουρανό 

---------------------------------------------------------

The slaughterhouse

At lunch they hit in the office 
I count the knocks, I count the pain 
I'm an animal, they locked me inside the slaughterhouse 
Today it's me, tomorrow it'll be you 

They knocked Andreas down, in the evening on the terrace 
I count the knocks, I count the (spray of) blood 
We will be together behind the wall, we'll be friends 
Knock-knock it's you, knock-knock it's me 

What's that saying? 
In the language of a mute
I hold on tight, I keep up well 

In our hearts the funfair begins 
Knock-knock you, knock-knock me 

Our slaughterhouse began to smell like thyme 
And our cell became a red sky 


--------------------------------------------------

L'escorxador

A l'hora del migdia (els = els presos) peguen al despatx 
Faig recompte dels cops, faig recompte de dolor 
Sóc un animal, em van tancar dins l'escorxador 
Avui toca a mi, demà toca a tu 

Van pegar l'Andrea, al capvespre a la terrassa 
Compt els cops, compt la (vessada de) sang 
Estarem junts darrere de la paret, serem amics 
Toc-toc toca a tu, toc-toc toca a mi. 

Com era aquesta dita? 
En l'idioma d'un mut
M'agaf fort, segueix bé. 

En els nostres cors comença el parc d'atraccions 
Toc-toc tu, toc-toc mi 

El nostre escorxador començava olorar a frígola 
I la nostra cel·la es va convertir en un cel vermell.



Andreas Lentakis was an underground leftwing fighter who was jailed, tortured during the Greek military dictatorship (1967-1974). Mikis Theodorakis wrote several songs about him as a hero of the left-wing underground.
Another typical song is "Ímaste dió, ímaste trís" (which will be up in a couple of days).

Andreas Lentakis va ser un lluitador militant de l'esquerra qui va ser empresonat i torturat durant la dictadura dels militars a Grècia (1967-1974). Mikis Theodorakis va escriure diverses cançons sobre ell com un heroi de militància de l'esquerra.
Una altra cançó molt típica és "Ímaste dió, ímaste trís" (que penjaré en uns dies).

diumenge, 28 de juny del 2015

Georgios Seferis - Arnisi (Sto Perigiali) - Negació (A la platja)



ΑΡΝΗΣΗ

Στο περιγιάλι το κρυφό
κι άσπρο σαν περιστέρι
διψάσαμε το μεσημέρι·
μα το νερό γλυφό.

Πάνω στην άμμο την ξανθή
γράψαμε τ' όνομά της·
ωραία που φύσηξεν ο μπάτης
και σβύστηκε η γραφή.

Mε τι καρδιά, με τι πνοή,
τι πόθους και τι πάθος,
πήραμε τη ζωή μας· λάθος!
κι αλλάξαμε ζωή. 

****


NEGACIÓ

A la platja secreta
blanca com un colom
vam tenir set al migdia;
però l'aigua va ser salabrosa.

Damunt la sorra daurada
vam escriure el seu nom;
però la brisa del mar bufava
i les lletres van desaparèixer.

Amb quin esperit, quin cor,
quin desig i passió
vam viure la nostra vida: error!
I vam canviar la vida...

****

DENIAL
[English translation by Edmund Keeley and Phillip Sherrard]

On the secret seashore
white like a pigeon
we thirsted at noon;
but the water was brackish.

On the golden sand
we wrote her name;
but the sea-breeze blew
and the writing vanished.

With what spirit, what heart,
what desire and passion
we lived our life: a mistake!
So we changed our life...

***




Georgios Seferis (1900-1971) va ser un poeta grec, assagista i diplomat, guardonat amb el Premi Nobel de literatura l'any 1960. Va ser un poeta prolífic que escrivia contra la ultradreta, les tortures, i la injustícia del regime militar. Arnisi és un poema que va ser un dels més importants per la resistència contra la dictadura militar als anys seixanta i setanta.
Un dels seus poemaris més importants és Mythistorema (Ficció) que va publicar l'any 1935. Arnisi és del poemari Epiphania (Epifania).
Seferis va ser un lector molt avid i responia a la qüestió quines són les seves influències... "Com pot el lleó saber de tots els xais que va devorar. Sempre vaig llegir molt, tota la meva vida."
Seferis va presentar una traducció de The Waste Land de T.S. Eliot l'any 1936.



divendres, 11 de juliol del 2014

La llei de mordassa - Adéu drets civils, sense el consentiment




Ja està. La nova llei de ciutadania, millor conegut com a llei de mordassa ja està en vigor.



Sometimes, you gotta be cruel to be kind.
De vegades has de ser cruel per ser amable
Il faut parfois être cruel pour être gentil
Soms moet je wreed zijn om vriendelijk te zijn
Manchmal muss man grausam sein, um freundlich zu sein
A veces hay que ser cruel para ser amable
Μερικές φορές θα πρέπει να είναι σκληρός για να είναι είδος


well, it's quite plain to see that PP in Spain didn't really understand this sentence before passing some of today's new laws... Dictatorship and the silencing of dissidents seems to come back into fashion. Ok, tell you what... I don't shut up and you start to read between the lines.

doncs, és bastant obví a veure que el PP d'Espanya no entenia realment aquesta frase abans de passar algunes de les noves lleis d'avui, el 11 de juliol de 2014 ... La dictadura i el silenciament de la dissidència sembla que torni de moda. Molt bé, ara us diré què ... no callaré i vosaltres començau a llegir entre les línies.


ah, i perquè el tracte amb un toc de sadomasoquisme sembla que també torni de moda, aquí un dibuix molt innocent que d'un tal senyor, no em recordo quin nom era... Quina mala memòria que tinc!!! 
Doncs, això...


Hmm, per raons d'equilibri m'atreveix a penjar-hi una altra imatge que m'ha fet somriure avui... 


Si això és un estat desitjat, molt bé, però el joc hauria de ser "safe, sane, and consensual". I crec amb la nova llei de la ciutadania, no ens deixen gaire espai per l'aplicació d'un "safe word".


Aquí són unes entrades velles de l'any 2013 i de l'any 2014 on ja havia tematitzat la llei de mordassa.

http://veig-i-escric.blogspot.com.es/2013/11/la-llei-mordassa-un-desbalanc.html

http://veig-i-escric.blogspot.com.es/2014/03/puig-antich-40-anys-despres-i-la.html

Espanya al segle XXI - fa pudor de dictadura.



dimarts, 15 d’octubre del 2013

Plurilingüisme i escotillons (revisat i millorat llingüísticament)

El debat de la independència i del TIL. L'entrellaçament de les pors profundes derivades de l'època de Franco i els problemes ideològics d'avui.

Doncs, parlem d'aquest tema. I anirém medias in res.

A Espanya, tenim dos problemes grossos.

Els dos afers nacionals més  importants són ara mateix els següents:

1. Hi ha una lluita contínua al parlament espanyol sobre si  Catalunya hauria de  poder convocar un referèndum o no per obrir pas a la possible independència de Catalunya.  Aquesta és una de les grans  preocupacions del moment. No pots  accedir a Internet, sense  ser conscient, o no, de  les tones d’articles sobre això,  però com a estranger és molt fàcil  perdre-s'hi. Doncs, de què va tot això?


Hi ha dos  bàndols, com sempre. Un  vol  el referèndum. L’altre no  el vol. La raó per què Catalunya hauria tenir  el seu referèndum és molt evident. Dues setmanes després de l’11 de setembre, que és la celebració de la Diada, emesa als mitjans de comunicació  d'arreu del món un parell de cents de milions de vegades amb la històricament llarga "Via Catalana", una cadena humana amb cents de milers de persones. I, sobretot, amb un to pacífic, sense cap tipus de violència. L’altre costat, tanmateix, diu que no... Molt bé, doncs, anem a demanar el perquè...


Podria especular i especular encara més, però la raó principal és i sempre han estat els sous... Barcelona i la regió catalana tenen una economia que funciona, molt a pesar de la gent que diuen que NO a Madrid. USA Today fins i tot anomenava Catalunya la vaca de llet que  munyen de tant en tant, més aviat quan les caixes a Madrid  estan buides. La vaca, però, sembla  cansada  de ser munyida tantes vegades. Molt bé. Això mateix  podria explicar l’obvi NO de Madrid pel que fa al referèndum, perquè  necessiten els sous. Però anem un pas més enllà, anem a demanar una pregunta. Per què hi ha tant odi que va relacionat amb tota la qüestió...? Hi ha un element d'odi subjacent en la societat espanyola, que de vegades fins i tot em fa por.


El millor exemple  és el d'aquest pobre noi valencià  que han tancat per parlar amb la policia (en un control de trànsit normal) en català, un dels dos idiomes oficials de la regió catalana. La cosa és: no anava ni borratxo ni drogat. I, no obstant això, se'l van endur;  l'home va ser arrestat i posat davant d'un jutge per parlar la seva llengua materna. No, no hem pres una màquina del temps. Això no és 1939. Això és 2013. Tot plegat té un regust estrany . Hi ha un munt de fantasmes històrics, moments fugaços d'odi i repressió, que encara funcionen de la mateixa manera que fa 75 anys. Tot això està incrustat en un nivell molt emocional. Per sort, el pobre home tenia una mica de cobertura dels mitjans de comunicació i a través de Change.org i amb l'ajuda de les xarxes socials,  va ser posat en llibertat i la pena de presó de sis mesos per parlar amb la policia en valencià va ser revocada. Però, cal arribar tan lluny??? Vull dir, au va!, de debò? Tot l'incident sembla tan retorçat que  l'he hagut d’incloure aquí tot i que sembla una petitesa. 


Ens enfrontem amb el costat fosc de la història. Espanya va tenir una dictadura fins a l'any 1975 i la violació dels drets civils, el dolor i el sofriment, la crueltat, la passió, la por i la repressió a què moltes persones van haver de fer front, encara  són vius. Encara estan dins de la majoria de les famílies. Alguns d'ells recorden que algú proper a ells  va ser acusat políticament, detingut, i empresonat o executat. Espanya és un país lliure. És democràtic. Ho és?


Sí. Generalment sí que ho és. Espanya és  fins i tot liberal si pensem en llocs com Marbella o Eivissa... Però, això és l’Espanya autèntica, o només és el que la gent pensa que és Espanya??? Però, què sé jo??? Es podria argumentar ni tan sols sóc espanyola, o  no tinc un marit català o el que sigui, però veig el que veig. I cada dia tinc una millor impressió del que passa. Des que vaig començar a aprendre català i finalment agusar les orelles.

Passa que no hi haurà cap  comprensió mútua ni una relació sense odi entre Espanya i Catalunya, tret que Espanya simplement deixi anar els catalans i els deixi ser el que són, i deixi que segueixin el  camí triat. Potser això no és el que Madrid vol, ni el que la família reial espanyola vol, ni el que Rajoy vol per a Espanya, però tot i així, ells tenen el dret a decidir. Vivim en un estat democràtic (almenys això és el que diuen), doncs  deixeu-los  emprendre el seu camí. Si us plau,  deixeu-los votar.


A Europa,  tenim molts estats amb dos,  tres o quatre idiomes. Pensau en Bèlgica, Suïssa, parts d'Alemanya, pensau en Sicília,  en Creta,  en Malta. Com més atractiva és una regió, menys possibilitats té que hi hagi només una llengua parlada. El més probable és que un parell de nacions  hagin tractat d'envair-la, i el més probable és que això hagi passat. Ho sento si això és una mica infantil, però sempre penso en  Astèrix i Obèlix quan penso en la invasió.


Reise-asterix-karte-DW-Reise-Reguengo

Es podria pensar que la gent de Madrid poden ser els romans que tracten d'obligar els catalans a abandonar la seva llengua i la identitat cultural. Però els de Madrid i un parell d'agitadors polítics només ho veuen tot exactament de la manera oposada. Ells veuen els catalans com els agitadors o els traïdors de la corona espanyola. Hi ha algunes persones d'ultradreta que deliberadament han destorbat la celebració de l'Onze de Setembre (11 de setembre), la Diada Nacional de  Catalunya. Curiosament, la justícia  ha estat molt indulgent aquí, i  ha imposat una multa ridículament baixa de 300 €, mentre que els protagonistes de l'altercat van destrossar  coses, van amenaçar  persones  i van entrar encaputxats en un edifici del govern, a on clarament no  van anar en una missió pacífica.


mateu_mossos

mateu_informe_policial



La justícia és un  fet curiós, cosa que m'espanta. Com és possible que  hagin sortit amb això? I com poden els polítics de Madrid creure que el seu comportament  és tolerable quan es comporten d'aquesta manera, que es podria anomenar una injustícia que crida? La justícia ha d'haver tingut un molt mal dia per condemnar un home a  sis mesos de presó per parlar en la seva llengua materna, i  un altre molt mal dia per multar un acte de pura i absoluta  violència i algunes lleugeres tendències terroristes només amb una lleugera estirada d'orelles ...

Bé, ho sé. Sóc una “guiri”. Hauria de callar. Què sé jo de totes maneres?


Estrangera a Espanya, sense cap coneixement de català, i gairebé incapaç de parlar un parell de frases en espanyol,  vaig arribar a l'illa d'Eivissa el 2007, al desembre. Jo no era conscient de tots aquests conflictes subjacents quan vaig arribar aquí per primer cop. Tractava de trobar el meu camí en aquest lloc i estava preocupada  per inscriure els meus fills a la llar d'infants i a l'escola. Vaig haver de treballar. I  havia de tenir cura dels nens soleta,  perquè el meu marit encara es va passar  un any i mig treballant a Alemanya, mentre que jo ja vivia aquí. Estava completament sola, vaig  tenir cura de mi, però en una societat encara molt dominada  pels mascles, que em van tractar com un "soltera" i, d'alguna manera, la gent sospitava que ho era. Jo no sabia realment què pensar d'això, però  estava massa ocupada  en altres coses per preocupar-me'n.


Molts dels meus amics a Alemanya van negar amb el cap en senyal de desesperació quan es van assabentar cap a on anava, i em van preguntar "Per què dimonis hi vas?" (Traducció aproximada: aquest grup de pecadors, amants de la depravació, l'hedonisme i el sexe, les drogues i el rock and roll). Vaig riure. I bé, ara, gairebé sis anys després, segueixo vivint aquí. Em sento integrada. El meu marit va arribar a Espanya un any i mig més tard que nosaltres, ja que era més difícil del que pensàvem  aconseguir  una feina. Això quant a la història personal.


Però una cosa realment encara em sorprèn, sobretot ara que entenc el català i  el parlo bastant bé. ¿Per què dimonis  els  amics que em van desafiar (en el bon sentit) a aprendre català, que m'hi van induir, que em van dir que aprengués català... Per què ara només abaixen el cap quan estem parlant de la Via Catalana, de la qüestió de la independència??? Per què són ells els que  mai veig quan hi ha algun esdeveniment per la independència? Per què no reaccionen quan publico alguna cosa a Facebook??? Tot i  això, en privat són fervents defensors de casa seva, de la seva illa, del dret a parlar la seva llengua i el seu dret al vot. Què passa amb això?

El 8 de setembre  Eivissa també  va fer una petita cadena humana. La premsa va dir que hi havia 300 persones. Puc dir amb seguretat que n'hi havia poc més de 160, potser 200 al final. Així que: Què passa amb això?


cadenahumana


Tot i això, ara arribem al segon problema, o al segon assumpte intern,  al qual Espanya ha de fer front.


2. El  TIL (tractament integrat de llengües) i la seva aplicació. Aquesta és una idea original de José Ramón Bauzá, que d'alguna manera ara sembla com un petit Napoleó en el seu intent de seguir endavant amb aquest sistema aparentment progressista. Així que el que fa el TIL és el següent: bàsicament significa una reducció del català i un alt increment de l’idioma anglès. En lloc de 50% català i  50% espanyol, els nens reben les  classes el 30% en català, el 30% en espanyol i el 30% en anglès.

catalan_not_spanish

No m'entengueu malament. M'encanta l’anglès. I per a mi, probablement seria un joc de nens, però de nou ... Penseu en el resultat, que podria ser bo o no tant bo.. Tenen els mestres adequats,  tenen els fons adequats per invertir en aquest projecte? No. Per exemple, el col·legi de Sant Miquel (un petit poble al nord d'Eivissa) havia col·locat un enorme llençol a la paret de  l'escola  per fer públic que el Govern Balear encara els devia una suma de 19.000 €. I això és només UNA escola. Com és això? Com pagaran els mestres addicionals ... ??? Com pagaran  la matrícula extra??? Els llibres de més?? Ha ha ha!! ... Dames i cavallers. Això es resoldrà a l'estil eivissenc o a l'estil mallorquí. És així de fàcil si el seu nom és José Ramón Bauzá. Bàsicament, la resposta és que  no  rebreu res d'això. Sí, m'heu sentit bé.


No hi ha mestres de suport.


No es paguen classes extra.



No hi ha beques per a llibres de text.

No hi ha fons per pagar ni tan sols  els vells deutes als pares, a l’escola o a l'estat.


Com collons pot ser tot això una bona base per a un projecte que si  estigués ben planejat i ben posat en pràctica, no seria  una cosa tan idiota. Tot i això, ens trobem amb carteres buides, mestres, professors resignats que temen ser amenaçats per càstigs disciplinaris, etc. L'esperit del Generalíssimo està encara molt present i viu. Tan present que la premsa  ha mostrat avui que Madrid no vol canviar el nom de Franco per raons lingüístiques. És aterridor veure l'adoració  per un dictador a qui  hauria agradat la quantitat de por i repressió que es planta inconscientment en les ànimes de tants i tants espanyols, així com  catalans.



I fins i tot si el TIL fos un pla adequat, encara seria un atac contra el català.


Parlem de com n'és, de lliure,  el Govern Balear  per decidir el que fa. Hi ha moltes, moltes bromes a la xarxa i es pot veure a la televisió qui és el responsable de tot això. Clarament és en Bauzá mateix, cap altre. Desfer-se  d'un terç dels membres del parlament  dient que és per mostrar respecte i per la necessitat de reduir els costos, és una bona excusa per desfer-se de les  forces d'oposició dins del seu propi partit. Bauzá té una espurna de petit dictador en ell. Pot ser que sembli un model madur o un venedor de cotxes, però en realitat  segueix una estratègia molt clara en el que fa. A més del fet que gaudeix del poder que se li va donar.

timthumb


Tornant al tema. No ... Jo tampoc no ho sé. Tot plegat fa por i és una idea tan desgavellada. Sóc una ferma activista per a qualsevol tipus d'increment de la llengua i la literatura a l'escola. Però la forma de fer això és simplement ... tan, tan, perdó, és tan dolenta ... Hem sentit parlar del canvi de sistema proposat just abans de les vacances d'estiu i fins llavors els professors estaven dient que no. No sabíem  res, llavors. Ara és la segona (ara la tercera) setmana de classes i els professors segueixen en vaga, Twitter està ple d'etiquetes  que mostren el suport que estan rebent de tants llocs diferents, de tantes persones diferents.

Per tant, esper que  ara  ja sàpigues què passa a Espanya, i més concretament a les Illes Balears.


Per què barrejo aquests temes  i hi afegesc algunes pinzellades de la meva història personal, tot i que només en  aparença tenen alguna cosa a veure?



Jo crec que hi ha una estructura subjacent profunda.  Quan Wert va demanar d'"espanyolitzar"  els infants de Catalunya,  això és en realitat una actitud bastant feixista si no francament feixista.



Si parlar valencià és un crim, i  irrompre en un edifici del govern i pertorbar un acte oficial  és una petita cosa fàcilment perdonada (sempre que siguis de dretes!)  que cau sota la jurisdicció del rei.



Si un programa de televisió (a IB3, la televisió local de les Illes Balears, finançada pel govern ...) sobre  el TIL únicament mostra:
- Sis homes (és a dir, ni una dona, tot i que l'educació té un alt percentatge de  dones que hi treballen!).
- La majoria eren advocats i no experts en educació.
- Un mestre, el punt fort del qual no és, per descomptat,  parlar en públic.
- Una distribució poc decent del temps permès per a cada costat (els defensors del  TIL tenien 7 minuts, els que hi estan en contra 2 minuts!).
Hi ha una lleugera sensació que tot aquest programa podria haver estat patrocinat pel govern i (probablement) alineat al programa del  PP. És tan equivocada la manera  com  fan un programa suposadament polític a la televisió. Era tan previsible.
Personalment,  no podia creure que no hi  hagués una sola persona que  fos  capaç de parlar bé, retòricament parlant, i  que estigués preparada per  aquest repte.



Conclusió:

De fet, vaig escriure aquesta  entrada aquí perquè m'estava cansant que tothom em demanés  les mateixes preguntes.


Què és el TIL?



Per què estàs tan a favor de la independència de Catalunya?



Per què  ets tan pro-catalana?



Per què estàs en contra del  TIL?

nacionalisme-espanyol-1


Sobretot, esper haver aclarit aquestes qüestions amb el text anterior. Jo sóc una amant de la llengua, i no crec que el TIL  estigui realment orientat a la vida real, i pens que promourà "Fracàs escolar" més que qualsevol altra cosa.

La meva tendència evident cap a la independència de Catalunya es deriva del fet que, entre altres temes (em vaig especialitzar en idiomes), vaig estudiar història i crec que és necessari l'estat lliure del poble català. Històricament es pot  concloure fàcilment que Catalunya és un estat. Podria aprofundir més en la història, però això aniria massa lluny. També des del punt de vista que és una nació reprimida, els catalans es mereixen  decidir per si mateixos. Psicològicament es pot argumentar així, quan la quantitat de sofriment ha estat prou gran per a ells que la seva voluntat d'independència és més gran que la por de ser derrotat. Necessàriament els catalans han de provar-ho. Em sento també catalana, jo sóc un d'ells, i els desitjo, ens desitjo la millor de les sorts, i crec que  seria prudent que Espanya els deixés  anar. Tret que vulguin tenir un llarg segle ple d’odi amb pitjors casos de recriminacions lingüístiques i també destacat pels crims en nom de l'Estat espanyol, que ho presideix tot.

En primer lloc, ho sé, Catalunya és diferent, però Eivissa també ho és. Treballem tant amb el turisme a diari que la idea de reforçar anglès al sistema escolar no és la pitjor idea, però un cop més ... La forma en què això es vol dur a terme, és el que  fa que el TIL pugui arribar a ser un desastre total, o un pla que ha de ser planificat i programat correctament per tal de tenir èxit. Si us plau, no apliqueu  el TIL. No val la pena els problemes que, sens dubte, causarà. I s’ha de tractar d'evitar-ho pel bé dels  nostres fills!

samarettaverd


Així què, per on faig el llaç?



Llengua i cultura són com dues gotes d'aigua  que van de la . Si  treus el llenguatge  a una persona, en el sentit que  es converteix en un delicte parlar aquest idioma,  li robes part de la seva cultura i, bàsicament, el victimitzes.


0001espaaindignados
Els invasors ho han fet freqüentment. Els romans ho van fer. Els grecs ho van fer. Els espanyols van fer això. No és res de nou. Però aquí estem al segle XXI. Tant de bo que la humanitat  fos prou evolucionada  per veure que no es pot suprimir la cultura i la llengua durant molt de temps. Es remouen les coses. Això farà que la gent es rebel·li.

Els responsables a Madrid, i també el nostre petit Napoleó de les Balears, Ramón Bauzá, farien bé d'adonar-se  que negar a les persones que puguin  parlar la seva pròpia llengua materna és un crim, pur i dur. És una referència directa a la dictadura militar de Franco. I per ser honesta, això en si mateix em fa venir calfreds.


mossos_franco

I el que  me'n fa venir encara més és que  hi ha un informe que diu que volen reprendre  les persones que  parlen a Facebook, Twitter o qualsevol mitjà de comunicació a la xarxa, sobre  coses que podrien causar una alteració de l'ordre públic. Aquest és també un pas fora d'un sistema democràtic. Sigueu advertits. I estigueu  alerta que Espanya i les Illes Balears no es moguin  cap enrere en el temps. Això realment seria fatal.


o-JAQUE-AL-REY-facebook





Si us plau, disculpeu-me que no  hagi pogut publicar l'homenatge a T. S. Eliot,  l'aniversari del qual és avui (el dia de la primera publicació era el 26 de setembre). Però aprofito l'oportunitat per donar-li les gràcies.