Benvingut
de nou a l'esclavitud i de nou a una època del feudalisme. Adéu llibertat
d'expressió. Bé, encara pots dir la teva opinió però ningú vol escoltar el que
has de dir - i bé, més val que et calles per si de cas...
Crec
que no hi ha cap manera més que podem amagar el lleig monstre que apareix a la
nostra festa tots els dies. La mescla? Polítics corruptes per tot arreu, alguns
banquers i homes de negocis realment setciències i molt autèntics. Bé, hem de
dir que ens fan saber que mos hem de aguantar amb menys del salari mínim... es
clar, es tot per culpa de la puta crisi. No senyors... No ho és! És culpa dels
senyors polítics idiotes, dels homes de negocis que pretenen com no hagi un
altre remei que retallar més el sous dels que tenen el més petit sous de tots,
és a dir els treballadors.
Home,
ara mateix crec que m’he equivocat. Em sembla com si fos pogués sentir la
Marie-Antoinette de França que tenia la idea genial qui deia quan li demanaven
que hagin de fer els pobres quan no tenen pa... deia “que home, ells haurien de
menjar pastissos”... Quina panda de idiotes i hipòcrites!!! Mai sobreviurien amb
uns 645€ al mes, ni somniar que seria menys!!!
Uf...
Veig monstres, persones amb dues cares, amb realment dits llargs i enganxosos ...
i què és el que nos queda? Per a la gent, la gent corrent, les persones que
aspiren a trobar una feina, enmig de tota aquesta agitació, enmig de la
suposada crisi – veig la renaixença d’una època nova de pseudo liberalisme i de
l’esclavitud, del feudalisme, poc dissimulat.
Els
treballadors, els oficials, els amb uns graus universitaris, ells que no tenen
sous, bàsicament: ells serveixen, bàsicament, com a farratge per a la
indústria. I la indústria sap bé que ara és un bon moment de dir... "no
podem permetre'ns per pagar sous adequats"... Quina llàstima!!! Quina
mentida de mala llet!!! Quina merda de mentida!!! Així que es calcula que un
sous mínim de 645€ per un treballador per mes (i possiblement càrrecs
familiars, no es diu més famílies, no
que són càrrecs familiars)... que un sous de 645€ encara no estigui prou baix,
ni prou plebeu pel que fa als senyors polítics, així que creguin en pot retallar més. I cada dia el marge que
els queda per viure està abaixat més i sembla més efímer fins que ... fins que
queden quasi a la vora d’un abisme.
I és
clar, avui en dia pots comptar-te feliç si has trobat una feina, no importa
quina. Bé. Però no tothom té tanta sort. Si tu no en tens, és a dir una feina,
bé, llavors hi ha un altre problema, gran problema realment. Solia viure amb la
idea que com més aprenguis, més probable que vagis a trobar una feina que
encaixa amb la teva qualificació. No obstant això, això deixà de ser cert fa
molt de temps. Per cert.
Així
que al final, si es pot reprendre, tenim un estat de coses que és de merda que
ens envolta. Els preus de les coses i els serveis més bàsics són fotudament
galopant, així com la quantitat de treball extra que vostè està disposat a fer
perquè - si vostè té una feina - es la única manera de mantenir-la en totes les
circumstàncies. Si no té un, llavors, que és la paraula clau de seguir
lluitant, i la vida es converteix en una cosa en la qual els números regnen la
teva vida. Quants dies ? ... fins que reps una petita quantitat de sous per
alimentar la família. Quants dies ? ... fins endesa apaguen la llum, el
telèfon, el propietari d'una casa et treu a puntades. És un veritable desastre.
I a més, és vergonyós. No hi ha cap persona qui fa publicitat sobre aquest
tema. Tothom es calla. Em sembla que això hagi de ser un relicte de l’era de
Franco.
O el
que sigui... por, pura i dura por.
Mentrestant,
els polítics segueixen omplir-se les butxaques i es pixen de rialles perquè
bàsicament ningú els aturi, així que poden fer el que els dona la gana. Doncs,
veiem que els polítics semblen ser capaç de poder sortir-ne de qualsevol
situació. I si dic qualsevol cosa, em refereixo a qualsevol cosa. L'aplicació
de la llei només sembla aplicar-se a les persones com tu i jo. Moment fatal per
als revolucionaris, igual temps durs per als idealistes.
Estic
tan cansada d'aquesta merda. La merda dels polítics, la merda creada per la
perduda dels valors més fonamentals com honradesa, coratge, temprança,
perseverança, voluntat, caritat i dignitat. Igual cansada de la merda que ho hem
de patir sense possibilitat de sortir-ne. Ja és hora per al canvi. Per un canvi
autèntic.
Creu-me,
jo mai he estat una persona política. Però jo no necessito cap de les parts, ja
sigui d'esquerra o sigui que la dreta (però, si alguna vegada jo hagués de triar
una de les parts, sens dubte jo optaria pels d'esquerra en lloc de la dreta),
per a saber què alguna cosa sigui tan realment i veritablement malament en
aquest món, una peça que bàsicament no encaixa en aquest mosaic de la vida.
Aquesta partida és una merda. Em pareix com si fos una partida de monopoli, ben
injusta, on els polítics ja s’han enriquits omplint-se les butxaques amb tot
els sous, amb la targeta que permet “no anar-hi a la presó”, i tenir tot els
edificis dels carrers més cars. Això fan igual com les grans caps de les
empreses i els homes de negoci. I la resta, els treballadors, els oficials,
estudiants, gent a l’atur, administratius, oficials, mestres, immigrants,
dissidents... tots són els plebeus. Carn per als canons. Tolerats al millor cas,
i només bons si treballen, paguen els seus impostos, i millor que es callin.
Si
vostè treballa, vostè ha de fer un compte del mes la mateixa manera que la gent
al carrer. Si vostè està sense feina, es veuen obligats a fer gairebé qualsevol
cosa per tornar a treballar. I això és una veritat intrínseca d'aquest segle
21. És tot una farsa.
Tot
el que fas per continuar treballant per als oligarques és finançar aquest sistema
corrupte i malvat. Estic tan cansada d'això.
Quants
de més retallades estem disposats a patir? Quants de més polítics més imbècils,
més idiotes, més lladres, més corruptes i més inútils estem disposats a portar
a l'esquena col·lectivament? Quants de més reis, i imputades infantes reals,
quants de més idiotes hagin de seguir a dir-nos que la crisi passarà ben aviat,
mentre en realitat, només estiguin a l’espera per empitjorar les coses? Jo, per
la meva part. Estic farta de debò.
Quantes
de més mentides és vostè – sí, vostè, llegint-me - disposat a seguir escoltar?
Al moment que
prenc un planol d'Europa, hi veig que per tot arreu n'hi ha aixecaments, a Turquia,
a Grècia, a altres païssos i també a Espanya, i saps què? Això m'agrada. M'agrada el fet que la gent poc a
poc comença tenir aquesta sensació que ja n'hi ha prou.
Per a
mi, tot aquest tema és un complex que veig des de fa mesos i això pot ser
semblant d’un emocional singlot però al cap i a la fi realment crec que si no
anem amb compte, ben aviat ens adonarem què aquest segle seria el més fotut de
tot el temps.
Charles
Bukowski va dir
“You know my old
saying, "Slavery was never abolished, it was only extended to include all
the colors."
And what hurts is the steadily diminishing humanity of those fighting to
hold jobs they don't want but fear the alternative worse. People simply empty
out. They are bodies with fearful and obedient minds. The color leaves the eye.
The voice becomes ugly. And the body. The hair. The fingernails. The shoes.
Everything does.
As a young man I could not believe that people could give their lives over
to those conditions. As an old man, I still can't believe it. What do they do
it for? Sex? TV? An automobile on monthly payments? Or children? Children who
are just going to do the same things that they did?
Early on, when I was quite young and going from job to job I was foolish
enough to sometimes speak to my fellow workers: "Hey, the boss can come in
here at any moment and lay all of us off, just like that, don't you realize
that?"
They would just look at me. I was posing something that they didn't want to
enter their minds.“
Crec que Bukovski va encertar
amb això. La culpa té obediència i por del canvi necessari.
Tot aquest tema mereix més
que aquest article tan ràpidament escrit, però veig que per tot arreu la gent
amb un bon cap que està igual farta que jo, això és un senyal que el món està a
punt de canviar. Esper que tinguem sort i ens moguem en la bona dirección –
sense retornar a l’esclavitud i la Roma Àntic.
