Crec al cap d'uns mesos o setmanes es veurà que aquesta setmana ha sigut decisiva en molts sentits. I com historià al fons ho veig ara mateix, com molts altres també.
Per què? Perquè només queden dos dies. Perquè en més o menys 48 hores es decideix el futúr de Catalunya com a país. I la temperatura puja. Ja tenim uns 39 graus diria jo.
Molt bé, idò, som al recte final abans del vot de Catalunya i el tema per tot arreu és la tàctica i contratàctica dels qui tenen desigs polítics diametrals.
La veritat és que he d'admetre rigut moltíssim aquesta setmana i no només veient Polònia que va fer una bona feina tres dies abans de les eleccions i va treure el suc de tots els candidats.
Em refereix a totes aquestes bajanades que van passar i que van sortir al cap d'aquesta setmana. Era de vegades un riure ronc, o més aviat un tos, i altres vegades quan he esclatat a riure i m'he gairebé ofegat amb tanta diversió inesperada.
Tot el que ha passat aquesta setmana, l'hauràn d'aprendre els nens i nenes, potser en un futúr no gaire lluny. Esperem que sigui en un futur valent que Catalunya esdevingui com a país lliure i independent. Amb una economia que ens permetrà viure tranquil·lament i que un dia els nostres néts ens demanaràn què va passar en aquesta setmana abans del vot.
Doncs molt bé. Què tenim? Què podem contar?
Senyor president, en Mariano Rajoy, ha fet un pallasso total de si mateix, quan era on air fent una entrevista ràdio i no sabia ben bé distingir les conseqüències arran de la nacionalitat catalana, espanyola i europea, que realment és una cosa de lògica i de la constitució i poca cosa més. Déu n'hi do que algú li ensenyés que valdria més que callés de tant en tant quan no està segur d'una resposta correcta.
Polítics diversos han intentat fer veure que els Catalans fossin separatistes, jihadistes, bolxevics, Estalinistes, i altres insults. La veritat és que no fa falta explicar per què és res més que un insult i a més són fets històrics que es pot verificar o falsificar. Doncs, en aquest cas, estalvi la jeremiada i l'oració.
Parlant d'oracions, ja tinc un enllaç per avançar un altre tema ridícul. Un tema emocionant, un tema que va ensenyar-me que encara hi ha aquella trinitat santíssima: l'església, militars, i empresaris. Són ells del poder. Un arquebisbe ultraconservador valencià (Cañizares) va iniciar la campanya que volia fer una oració i resar per a la unitat d'Espanya. Déu n'hi do.
RTVE va iniciar un altre tema. Proposen als seus empleats o volen proposar-los saludar la bandera espanyola. Deu ser broma, oi? No, que va. M'ha agafat un calfred llegint aquesta notícia, pensant en tota aquella gent que havia de fer exactament això fa uns trenta anys... No és gens graciós. Què ha passat? Ens han posat en una màquina per viatjar dins el temps? Segurament semblava així. No m'he pogut creure al principi i pensava que era una broma pesada. A veure que no era em vaig preguntar com podria passar això en un país que pretén ser una democracia parlamentaria com cent altres. Però no, #SpainIsPain. Això ja és un # hashtag en tuiter. I anava molt bé amb aquest tema.
I com a final una pel·lícula de terror, ja tenim en Mariano Rajoy un darrer cop. Aquesta vegada ens fa por, o almenys a mi. Si això és creat com intent de fer veure que al final (de tot aquest temps que ha traspassat) li importarien els catalans amb la seva identitat i la seva intenció de crear un estat nou, s'ha equivocat:
I hi havia més escàndols sobre falsificacions, mentides, el corralito. Etc etc. Doncs, avui no tinc gaire temps, però volia fer una entrada tal qual així que em podré recordar d'aquesta setmana tan emotiva.
Els ingredients o actors principals eren.
1) derisió
2) mentida
3) amenaça
4) falsificació dels fets històrics (doncs, mentides tal qual)
5) falsificació i corrupció del procès del vot
6) distorsions
7) trucs de màgia
Crec que ja n'hi ha prou.
La gent - i esperem que veurem en una participació altíssima dels votants - decideix. I tant que ho farà.
Visca Catalunya lliure i independent!
Queden 48 hores. Decideix!
