Entrades populars

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris antifeixisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris antifeixisme. Mostrar tots els missatges

divendres, 23 d’octubre del 2015

Kristallnaach de BAP - una cançó del grup de Colònia i antiracisme i antifeixisme










Kristallnaach
1)
Et kütt vüür, dat ich mein, dat jet klirrt,
dat sich irjendjet en mich verirrt,
e Jeräusch, nit ens laut,
manchmol klirrt et vertraut,
selden su, dat mer et direk durchschaut.
Mer weed wach, rief die Aure un sieht
en nem Bild zweschen Brueghel un Bosch
kei Minsch, dä öm Sirene jet jitt,
weil Entwarnung nur half su vill koss.
Et rüsch noh Kristallnaach.
2)
En der Ruhe vüür`m Sturm, wat ess dat?
Janz klammheimlich verlööß wer die Stadt,
Honratioren incognito
hasten vorbei.
Offiziell sinn die nit jähn dobei.
Wenn die Volksseele, allzeit bereit,
Richtung Siedepunkt wütet un schreit,
" Heil Halali " un grenzenlos geil
noh Vergeltung brüllt, zitternd vor Neid,
en der Kristallnaach.
3)
Doch die alles wat anders ess stührt,
die mem Strom schwemme, wie`t sich jehührt,
für die Schwule Verbrecher sinn,
Ausländer Aussatz sinn,
bruchen wer, der se verführt.
Un dann rettet kein Kavallerie,
keine Zorro kümmert sich dodrömm.
Dä piss höchstens e " Zet " en der Schnie
un fällt lallend vüür Lässigkeit öm:
" Na un ? Kristallnaach ! "
4)
En der Kirch met dä Franz Kafka Uhr,
ohne Zeijer, met Striche drop nur,
ließ ne Blinde, nem Taube
Struvvelpeter vüür,
hinger dreifach verriejelter Düür.
Un dä Wächter mem Schlüsselbund hällt
sich em Ähnz für jet wie e Jenie,
weil`e Ausweje pulverisiert
un verkäuf jäjen Klaustrophobie, en der Kristallnaach.
5)
Währendessen, om Maatplatz vielleich,
unmaskiert, hück mem wohre Jeseech,
sammelt Stein, schlief et Mezz
op die, die schon verpezz,
prob dä Lynch Mob für et jüngste Jereech.
Un zum laade nur flüchtig vertäut,
die Galeeren stonn längs unger Dampf,
weet em Hafen op Sklaven jewaat,
op dä Schrott uss dämm ungleiche Kampf
uss der Kristallnaach.
6)
Do, wo Darwin für alles herhällt,
ob mer Minsche verdriev oder quält,
do, wo hinger Macht Jeld ess,
wo stark sinn die Welt ess,
vun Kusche un Strammstonn entstellt,
wo mer Hymnen om Kamm sujar blööß,
en barbarischer Gier noh Profit
" Hosianna " un " Kreuzigt ihn " rööf,
wemmer irjendne Vorteil drin sieht,
ess täglich Kristallnaach.



Kristallnacht
1)
Es kommt vor, daß ich meine, daß etwas klirrt,
daß sich irgend etwas in mich verirrt.
Ein Geräusch, nicht einmal laut,
manchmal klirrt es vertraut,
selten so, daß man es direkt durchschaut.
Man wird wach, reibt die Augen und sieht
in einem Bild zwischen Brueghel und Bosch
keinen Menschen, der um Sirenen etwas gibt,
weil Entwarnung nur halb soviel kostet.
Es riecht nach Kristallnacht.
2)
In der Ruhe vor dem Sturm - was ist das?
Ganz klammheimlich verläßt wer die Stadt.
Honoratioren inkognito hasten vorbei
- offiziell sind die nicht gerne dabei,
wenn die Volksseele - allzeit bereit -
Richtung Siedepunkt wütet und schreit:
"Heil - Halali" und grenzenlos geil nach Vergeltung brüllt,
zitternd vor Neid in der Kristallnacht.
3)
Doch die alles, was anders ist, stört,
die mit dem Strom schwimmen, wie es sich gehört,
für die Schwule Verbrecher sind,
Ausländer Aussatz sind, brauchen wer, der sie verführt.
Und dann rettet keine Kavallerie,
kein Zorro kümmert sich darum.
Der pisst höchsten ein "Z" in den Schnee
und fällt lallend vor Lässigkeit um:
"Na und? - Kristallnacht!"
4)
In der Kirche mit der Franz Kafka-Uhr,
ohne Zeiger, mit Strichen darauf nur,
liest ein Blinder einem Tauben Struwwelpeter
vor hinter dreifach verriegelter Türe.
Und der Wächter mit dem Schlüsselbund hält
sich im Ernst für so etwas wie ein Genie ,
weil er Auswege pulverisiert und verkauft gegen Klaustrophobie
in der Kristallnacht.
5)
Währenddessen, am Marktplatz vielleicht,
unmaskiert, heute mit einem wahren Gesicht,
sammelt Steine, schleift das Messer,
auf die, die schon verpetzt,
probt der Lynch-Mob für das jüngste Gericht.
Und zum Laden nur flüchtig vertäut
- die Galeeren stehen längst unter Dampf -
wird im Hafen auf Sklaven gewartet,
auf den Schrott aus dem ungleichen Kampf
aus der Kristallnacht.
6)
Da, wo Darwin für alles herhält,
ob man Menschen vertreibt oder quält, da,
wo hinter Macht Geld ist, wo stark sein die Welt ist,
von Kuschen und Strammstehen entstellt.
Wo man Hymnen auf dem Kamm sogar bläst
in barbarischer Gier nach Profit,
"Hosianna" und "Kreuzigt ihn!" ruft,
wenn man irgendeinen Vorteil darin sieht,
ist täglich Kristallnacht.



Nit de vidres trencats (Nit de pogrom de novembre, 1938)

1)
De vegades pens que alguna cosa dringa,
que alguna cosa es perd dins meu,
algun soroll, ni tan sols molt fort,
de vegades fa una dringassa que em sona,
rarament així, que el pot clissar tot d'una.
Es desperta, es frega els ulls i veu
en una imatge entre Brueghel* i Bosch** (*/** - fàbriques conegudes a Colònia)
cap home, qui se'n fot de les sirenes,
perquè "fals alarma" només costa la meitat.
Olora com nit de vidres trencats.
2)
En la calma davant de la tempesta, què és això?
Tot clandestinament algú se'n va de la ciutat,
Homes honrats, tots clandestins,
passen corrents.
No volen assistir-hi oficialment.
Quan l'ànima del poble, sempre llesta,
s'emprenya i crida, cap al punt d'ebullició,
"Heil Halali " i sense límits i desinhibits
crida venjança, tremolant d'enveja,
En la nit de vidres trencats.
3)
Però per als qui tot que és diferent els molesta,
qui es deixen portar cap avall al riu, com Déu mana,
per als qui els gais són criminals,
Forasters leprosos són,
necessiten algú, qui els sedueix.
I llavors cap cavalleria corre per salvar-los,
Cap Zorro es preocupa d'això.
Pixa a cap dalt una "Zeta" dins la neu
i cau balbucejant, cau de massa indolència:
"Se me'n fot, i què? Nit de vidres trencats ! "
4)
a l'església amb el rellotge "Franz Kafka",
sense busques, tan sols amb traços per damunt,
llegeix un cec
Pedro Melenas a un sord en veu alta,
rere una porta triple tancada amb forrellat.
I el guardià de seguretat amb les claus es
considera, de veres, algú paregut a un geni,
perquè esmicola sortides
i les ven contra claustrofòbia, durant la nit dels vidres trencats.
5)
Mentrestant, a la plaça del mercat potser,
sense amagar-se, avui amb la cara veritable,
col·leciona pedres, esmola les navalles
cap a ells, qui ja són delators,
assaja l'avalot linxant per al dia del darrer jutjat.
I per carregar tan sols cordades amb deixadesa,
les galeres ja estàn fa temps sota pressió,
s'espera en el port l'arribada d'esclaus,
per l'escòria d'una lluita desigual
de la nit de vidres trencats.
6)
Aquí, on s'explica tot amb en Darwin,
sigui que foragita humans o els tortura,
aquí, on hi ha diners darrere del poder,
on ser fort és tot el món,
Desfigurats de doblar i fer soldat,
On ja es bufa himnes en una pinta,
en avarícia barbàrica de profit
i crida "Hosianna" i " Crucifica'l",
quan es veu qualsevol avantatge endins,
és cada dia la nit dels vidres trencats.






1)
Sometimes I think that I hear something clash,
that something is losing itself inside of me,
some noise, not even very loud,
sometimes makes such a sound that reminds me,
seldom so that you can understand it at once.
You wake up, rub your eyes and see
in an image between Brueghel* and Bosch** (*/** - two well known factories in Cologne)
no-one who cares about sirens,
because "a wrong alarm" only costs half the bill.
It smells like Night of broken glass.
2)
During the calm before the storm, what's that?
Completely hidden, someone just leaves the city,
Honorable men, all clandestine,
pass by running.
Officially, they don't want to be part of it.
When the people's soul, always ready (to fight),
gets angry and shouts, towards the boiling point,
"Heil Halali " and limitless and unhinged
yells vengeance, trembling with envy,
In the night of broken glass.
3)
But for those who can't bear that something or someone's different,
who let themselves be carried down the river, like it has always been,
for those who consider gays to be criminals,
(for whom) strangers are lepers,
they need someone who seduces them.
And no chivalry comes then to save them,
No Zorro will take care of it.
If anything at all, he will piss a "Z" into the snow
and barely be able to speak, he falls over from too much indolence:
"Whatever!, so what? Night of broken glass! "
4)
At the church with the "Franz Kafka" clock,
without hands, only with some lines instead,
a blind reads
"Shock-headed Peter" out aloud to a deaf,
behind a door three times chained shut.
And the security watchman with the keys who thinks
himself really to be some sort of genie,
because he blasts away exits
and sells them against claustrophobia, during the night of broken glass.
5)
Meanwhile, maybe on the market square,
unmasked, today with their true face visible,
picking up stones, sharpen the knifes
for those, who are already traitors,
The lynch mob rehearses for Judgement Day.
And (while the galleys prepare) to load (they are) only tied down loosely,
the galleys already work full steam for a while,
they wait in the port for the slaves,
for the scum of an unequal fight
in the night of broken glass.
6)
Here where Darwin is the explanation for everything,
be it that they eject or torture people,
here, where there's money behind power,
where being strong is everything in the world,
Disfigured by bending over and standing still (like a soldier),
Where they even play hymns on combs,
in barbaric greed for profit
and cry "Hosianna" and "Crucify him",
when you see whichever advantage inside,
is a daily night of broken glass.









dilluns, 28 de setembre del 2015

Tha simanoun i kambanes (Θα σημάνουν οι καμπάνες) - Les campanes sonaran - The bells will ring


Tha simanoun i kambanes (Θα σημάνουν οι καμπάνες)


Με τόσα φύλλα σου γνέφει ο ήλιος καλημέρα
με τόσα φλάμπουρα λάμπει, λάμπει ο ουρανός
και τούτοι μέσ' τα σίδερα και κείνοι μεσ' το χώμα.
Σώπα όπου να 'ναι θα σημάνουν οι καμπάνες.
Αυτό το χώμα είναι δικό τους και δικό μας.
Κάτω απ' το χώμα μες στα σταυρωμένα χέρια τους
κρατάνε τις καμπάνας το σχοινί,
προσμένουνε την ώρα, προσμένουν να σημάνουν την ανάσταση
τούτο το χώμα είναι δικό τους και δικό μας
δεν μπορεί κανείς να μας το πάρει
Σώπα όπου να 'ναι θα σημάνουν οι καμπάνες
Αυτό το χώμα είναι δικό τους και δικό μας

The bells will ring

With so many leaves, sun is beckoning you 'goodmorning'
With so many flags, it's shining, the sky is shining
And those inside, behind the rails (of prison) and those inside the soil (buried)
Be silent, in some minutes the bells will ring.
This soil is theirs and ours.
Under the soil in their crossed hands
they are keeping the bell's rope
They are waiting for the time, they are waiting to ring the resurrection
This soil is theirs and ours
No one can take it from us.
Be silent, in some minutes the bells will ring.
This soil is theirs and ours.

Les campanes sonaran

Amb tants fulls, el sol t'està cridant 'bon dia'
Amb tantes banderes està lluent, el cel està brillant
I aquells a dintre els grillons (dins la presó) i aquells a dintre la terra (sota terra)
Calla, al cap d'una estona les campanes sonaran.
Aquesta terra està d'ells i de nosaltres
Sota la terra en les seves mans creuades
estan agafant la corda de la campana
Estan esperant el seu temps, estan esperant per fer sonar la resurrecció.
Aquesta terra està d'ells i de nosaltres
Ningú pot robar-la de nosaltres
Calla, al cap d'una estona les campanes sonaran.
Aquesta terra està d'ells i de nosaltres




(Auto to xwma einai diko mas - Grigoris Bithikotsis)
Στίχοι: Γιάννης Ρίτσος
Μουσική: Μίκης Θεοδωράκης

dijous, 17 de setembre del 2015

La Révolte - la révolte chant d'anarchiste - la revolta, cançó d'anarquista

LA RÉVOLTE
CHANT D'ANARCHISTE



Nous sommes les persécutés
De tous les temps et de toutes les races
Toujours nous fumes exploités
Par les tyrans et les rapaces
Mais nous ne voulons plus fléchir
Sous le joug qui courba nos pères
Car nous voulons nous affranchir
De ceux qui causent nos misères
 
REFRAIN 
Église, Parlement,Capitalisme, État, Magistrature
Patrons et Gouvernants, 
Libérons-nous de cette pourriture
Pressant est notre appel, 
Donnons l'assaut au monde autoritaire
Et d'un coeur fraternel 
Nous réaliserons l'idéal libertaire
 
Ouvrier ou bien paysan
Travailleur de la terre ou de l'usine
Nous sommes dès nos jeunes ans
Réduits aux labeurs qui nous minent
D'un bout du monde à l'autre bout
C'est nous qui créons l'abondance
C'est nous tous qui produisons tout
Et nous vivons dans l'indigence
 
REFRAIN 
 
L'État nous écrase d'impôts
Il faut payer ses juges, sa flicaille
Et si nous protestons trop haut
Au nom de l'ordre on nous mitraille
Les maîtres ont changé cent fois
C'est le jeu de la politique
Quels que soient ceux qui font les lois
C'est bien toujours la même clique
 
REFRAIN 
 
Pour défendre les intérêts
Des flibustiers de la grande industrie
On nous ordonne d'être prêts
Á mourir pour notre patrie
Nous ne possédons rien de rien
Nous avons horreur de la guerre
Voleurs, défendez votre bien
Ce n'est pas à nous de le faire
 
REFRAIN et FIN




LA REVOLTA

Nosaltres som els perseguits
De tots els temps i totes les races.
Encara estàvem explotats
Per tirans i rapinyaires.
Però no volem doblegar-nos,
Flexionats sota el jou que doblegà els nostres pares
Perquè volem alliberar-nos
Dels qui ens causen la misèria.
 
TORNADA 
Església, el Parlament,
El capitalisme, Estat, magistrat
Els caps i governants,
Anem a alliberar-nos d'aquesta podridura
És la nostre crida urgent,
Fer l'assalt al món autoritari
I un cor fraternal
Anem a realitzar l'ideal llibertari

TORNADA 
Treballador o pagès
Treballador al camp o a la fàbrica
Som dels nostres joves anys
Reduïts a les tasques que ens soscaven
D'un extrem de la terra fins a l'altre
Som nosaltres els qui creem abundància
Som nosaltres els qui produeixem tot
I vivim talment en la pobresa
 
TORNADA 
 
L'Estat ens aixafa impostos
Cal de pagar als jutges, els policies
I si protestem amb veu massa alta
En nom de l'ordre ens dóna metralla
Els amos han canviat cent vegades.
Aquest és el joc de la política.
El que els que fan les lleis,
Sempre és la mateixa camarilla.

TORNADA 
 
Per defensar els nostres interessos
Dels filibusters de la gran indústria,
Ens ordena d'estar preparats,
A morir per a la nostra pàtria.
No som amos de res en absolut.
Tenim horror de la guerra.
Lladres, defenseu la vostra propietat!
No és cap feina per nosaltres a fer-ho.
 
TORNADA i FI






source: http://www.deljehier.levillage.org/textes/chansons_revolutionnaires/la_revolte.htm

dilluns, 14 de setembre del 2015

Die Ärzte - Schrei nach Liebe



Du bist wirklich saudumm
darum geht's dir gut
Hass ist deine Attitüde
ständig kocht dein Blut
Alles muss man dir erklären, weil du wirklich gar nichts weisst
Höchstwahrscheinlich nicht einmal
was Attitüde heisst!
Deine Gewalt ist nur ein stummer Schrei nach Liebe
deine Springerstiefel sehnen sich nach Zärtlichkeit
Du hast nie gelernt dich zu artikulieren
und deine Eltern hatten niemals für dich Zeit
O-o-oh Arschloch!
Warum hast du Angst vorm Streicheln
was soll all der Terz
unter'm Lorbeerkranz mit Eicheln
weiss ich schlägt dein Herz
und Romantik ist für dich nicht bloss graue Theorie
Zwischen Störkraft und den Onkeln
steht 'ne Kuschelrock LP
Deine Gewalt ist nur ein stummer Schrei nach Liebe
deine Springerstiefel sehnen sich nach Zärtlichkeit
Du hast nie gelernt dich zu artikulieren
und deine Eltern hatten niemals für dich Zeit
O-o-oh Arschloch!
Weil du Probleme hast die keinen interessieren
weil du Schiss vor'm Schmusen hast
bist du ein Faschist
Du must deinem selbst das nicht auf and're projizieren
damit keiner merkt was fr ein lieber Kerl du bist
O-o-oh
Deine Gewalt ist nur ein stummer Schrei nach Liebe
deine Springerstiefel sehnen sich nach Zärtlichkeit
Du hast nie gelernt dich artizukulieren
und deine Freundin die hat niemals für dich Zeit
O-o-oh Arschloch! Arschloch! Arschloch!




Tu ets francament totxo com un tros d'ase
és per això que et sents bé
Odi és la teva actitud.
La teva sang està bullint permanentment.
Qualsevol cosa s'ha d'explicar-te perquè tu no saps res de res.
Al cap dalt ni saps
el que significa actitud!
La teva violència és només un crit mut per l'amor.
Les teves botes de soldat s'estan consumint per sentir tendresa.
Mai no has après de verbalitzar-te
i els teus pares mai no tenien temps per a tu.
O-o-oh cabró!
Per què li tens por de fer carícies.
Què vols fotre amb tot aquest mal rotllo?
Sota la corona de llorer amb glans
- ho sé - és on el teu cor batega 
i el romanticisme per a tu no només és teoria seca
Entre Störkraft i els Onkel
Hi ha un vinil amb cançons molt cutres.
La teva violència és només un crit mut per l'amor.
Les teves botes de soldat s'estan consumint per sentir tendresa.
Mai no has après de verbalitzar-te,

i els teus pares mai no tenien temps per a tu.
O-o-oh cabró!
Perquè tens problemes que no importen a ningú,
perquè tens por de fer carícies,
Ets un feixista.
No has de projectitzar el teu autoodi a la resta,
perquè ningú no se n'adoni quin paio més maco ets.
O-o-oh
La teva violència és només un crit mut per l'amor.
Les teves botes de soldat s'estan consumint per sentir tendresa.
Mai no has après de verbalitzar-te,
i la teva xicota mai no té temps per a tu.
O-o-oh cabró! Cabró! Cabró!


divendres, 11 de juliol del 2014

La llei de mordassa - Adéu drets civils, sense el consentiment




Ja està. La nova llei de ciutadania, millor conegut com a llei de mordassa ja està en vigor.



Sometimes, you gotta be cruel to be kind.
De vegades has de ser cruel per ser amable
Il faut parfois être cruel pour être gentil
Soms moet je wreed zijn om vriendelijk te zijn
Manchmal muss man grausam sein, um freundlich zu sein
A veces hay que ser cruel para ser amable
Μερικές φορές θα πρέπει να είναι σκληρός για να είναι είδος


well, it's quite plain to see that PP in Spain didn't really understand this sentence before passing some of today's new laws... Dictatorship and the silencing of dissidents seems to come back into fashion. Ok, tell you what... I don't shut up and you start to read between the lines.

doncs, és bastant obví a veure que el PP d'Espanya no entenia realment aquesta frase abans de passar algunes de les noves lleis d'avui, el 11 de juliol de 2014 ... La dictadura i el silenciament de la dissidència sembla que torni de moda. Molt bé, ara us diré què ... no callaré i vosaltres començau a llegir entre les línies.


ah, i perquè el tracte amb un toc de sadomasoquisme sembla que també torni de moda, aquí un dibuix molt innocent que d'un tal senyor, no em recordo quin nom era... Quina mala memòria que tinc!!! 
Doncs, això...


Hmm, per raons d'equilibri m'atreveix a penjar-hi una altra imatge que m'ha fet somriure avui... 


Si això és un estat desitjat, molt bé, però el joc hauria de ser "safe, sane, and consensual". I crec amb la nova llei de la ciutadania, no ens deixen gaire espai per l'aplicació d'un "safe word".


Aquí són unes entrades velles de l'any 2013 i de l'any 2014 on ja havia tematitzat la llei de mordassa.

http://veig-i-escric.blogspot.com.es/2013/11/la-llei-mordassa-un-desbalanc.html

http://veig-i-escric.blogspot.com.es/2014/03/puig-antich-40-anys-despres-i-la.html

Espanya al segle XXI - fa pudor de dictadura.



dimecres, 7 de maig del 2014

Ligo akoma / Mikis Theodorakis / Encara una mica més



"Ligo Akoma / Λίγο ακόμα ~ Μ. Φαραντούρη, Μ. Θεοδωράκης"

Λίγο ακόμα θα ιδούμε
Λίγο ακόμα θα ιδούμε
Τις αμυγδαλιές ν'ανθίζουν
Τις αμυγδαλιές ν'ανθίζουν
Τις αμυγδαλιές ν'ανθίζουν

Λίγο ακόμα θα ιδούμε
Λίγο ακόμα θα ιδούμε
τα μάρμαρα να λάμπουν, να λάμπουν στον ήλιο
κι η θάλασσα να κυματίζει


Λίγο ακόμα, να σηκωθούμε
Λίγο ψηλότερα, λίγο ψηλότερα, λίγο ψηλότερα
Λίγο ακόμα, να σηκωθούμε
Λίγο ψηλότερα, λίγο ψηλότερα, λίγο ψηλότερα

Στίχοι/Μουσική: Γιώργος Σεφέρης/Μίκης Θεοδωράκης
Μαρία Φαραντούρη

"Ligo Akoma / Encara una mica més ~ Μaria Farandouri / Mikis Theodorakis"




Encara una mica més fins que veurem
Encara una mica més fins que veurem
Els ametllers com floreixen
Els ametllers com floreixen
Els ametllers com floreixen


Una mica més fins que veurem
Una mica més fins que veurem
Els marbres brillants, com llueixen al sol
i el mar que es mou


(Falta encara) una mica més, per alçar-nos
Una mica més alt, una mica més alt, una mica més alt
(Falta encara) una mica més, per alçar-nos
Una mica més alt, una mica més alt, una mica més alt


Text/música Giorgios Seferis / Mikis Theodorakis, Veu Maria Farandouri

diumenge, 17 de novembre del 2013

Curzio Malaparte. La Pelle. Supervivent de la guerra, malabarista de la vida

Curzio Malaparte era el pseudònim de Kurt Erich Suckert, fill d'un alemany i una italiana.

Curzio va néixer el 9 de juny de 1898 i va morir el 19 de juliol de 1957. Es tracta d'un un autor italià/alemany que amb 17 anys va lluitar en la Primera Guerra Mundial i fou corresponsal en la Segona Guerra Mundial. Havia sigut condecorat pel seu valor i promogut com a capità, i també fou empresonat durant el règim de Mussolini a Roma a causa de les seves expressions crítiques contra Mussolini. Era un periodista i autor molt crític.

Malgrat que havia entrat en el partit dels feixistes d'Itàlia molt jove, amb tan sols vint anys (cosa que era força normal en aquells dies), tenia moltes inquietuds, una ment viva, i la llengua i la ploma molt esmolada, ja que criticà Mussolini i Hitler i no tenia por de les conseqüències. A causa de les seves opinions va ser expulsat del partit. Va ser editor de LA STAMPA a Torí, i del CORRIERE DE LA SERA, i com a autor aleshores va escriure sobre les seves experiències com a periodista durant i després de la guerra.

Malaparte es va percebre a si mateix pel que fa a la seva nacionalitat com a italià, però alhora va publicar en francès i en italià. El seu primer llibre, Technique de coup de l'etat, és un atac frontal i gens dissimulat a Benito Mussolini i a Adolf Hitler, i va ser publicat en francès. En aquest llibre es troba un capítol on descriu Adolf Hitler com a dona (data de publicació, 1931!!!), dos anys abans de la "Machtergreifung". Com a conseqüència, Malaparte va ser expulsat del partit feixista.





Les seves obres més famoses són Kaputt (1944) (tr. "destrossat"/"espatllat") i La Pelle (la pell) (1949), en què es focalitza en les seves experiències i traumes de la guerra i presenta les atrocitats de la guerra sense filtre. La Pelle va ser indexat per l'Església Catòlica. El títol original de La Pelle havia de ser La Peste, però Albert Camus va publicar el seu llibre just abans amb aquest mateix títol.

La Pelle s'anomena així perquè és la pell de cadascú que s'ha de cuidar, és la pel de cadascú allò que el fa inhumà, que li fa perdre la moral, cometre errors i atrocitats, només per a salvar a si mateix. Malaparte tenia prou clar de què parlava amb dues guerres extremadament cruels. Honor, nació, llibertat i justícia. Es desfà tot això en un cara a cara amb la llei de supervivència. S'anul·la automàticament si has de salvar-te a tu mateix. A Kaputt també critica molt fortament les atrocitats de la guerra, però en un àmbit més surrealista.



Malaparte ha sigut criticat moltes vegades com a cínic de la vida, perquè va viure una vida privilegiada. No era cap heroi de classe treballadora, però al meu parer era una víctima de la guerra com milions de persones més. I a més intentà entendre la psicologia de l'ésser humà.

Vaig trovar aquesta citació vaig trobar en un bloc alemany sobre ell:

Man könnte denken, der Autor schmücke sich mit Grauen, aber so ist es nicht. So zynisch er auch sein mag, so oft öffnet er sein Herz: "Christus starb, um uns zu lehren, dass jeder von uns Christus werden kann, dass jeder einzelne Mensch die Welt durch das eigene Opfer retten kann."
  Ist das nicht etwa Malapartes Definition des Schreibens? Seine Art, "die Haut auf den Tisch" zu legen? Er rettet die Welt, indem er sie schreibt: die Leidenden und Sterbenden werden unter seiner Feder wieder zum Leben gerufen.
""Es ist eine Schande, im Kriege zu siegen", sagte ich leise."
(der-halo.blogspot.com / Von Angesicht zu Angesicht)

Podries pensar, l'autor utilitza l'horror com a manera d'escriure, però no és així. Les seves obres tenen dos elements importants en equilibri: cinisme però una transparencia alhora. "Crist va morir per fer-nos entendre que cadascú de nosaltres pot esdevenir sent Crist, cada humà individual pot salvar el món a traves del seu sacrifici."
No és allò com Malaparte defineix l'escriptura? El seu estil de posar "la seva pell en la taula"? Salva el món, en escriure: els que pateixen i els que moren són reviscuts sota la seva ploma."
"És un deshonor vèncer en la guerra", jo deia amb una veu gairebé muda."



Malaparte era un autor difícil, ple de les contradiccions del segle 20. Feixista i antifeixista, complaent i critic, amador dandi i lluitador. Modern, però no postmodern. Políticament va apropar-se més i més al Comunisme. Viatjava cap a Rússia (on havia estat durant la Segona Guerra Mundial com a correspondent). Va patir una malaltia pulmonar que és associada amb l'exposició i intoxicació del gas mostassa durant la Primera Guerra Mundial. Convertí al catolicisme poc abans de morir.

El nom "Malaparte" era una al·lusió a Napoleó Bonaparte, però també és un joc amb les paraules, així com mala parte també significa que era al costat equivocat, que havia triat el seu equip malament (el dels antifeixistes).

Eugenio Montale va caracteritzar Malaparte amb aquestes paraules:

"Un parlatore squisito e un grande ascoltatore pieno di tatto ed educazione".

Curzio va descriure La Villa Malaparte que va edificar a Itàlia com ell mateix, "trista, dura i severa".

Malaparte no és l'autor més típic i més conegut d'aquesta època, i segurament no l'autor que es celebra més com a símbol de l'antifeixisme, però des del meu punt de vista, és un autor molt sincer i honest pel que fa a la dinàmica de la guerra i les seves conseqüències. Una mica fred, com George Orwell, una mica surrealista, com Gottfried Benn, una mica cruel, com Ernst Jünger; tenia un estil minimalista i sense pretensió. Al meu parer és un autor poc valorat, massa poc valorat, i esper que aquesta percepció, a poc a poc, podria canviar en el futur.

Non si può fare il ritratto di Mussolini senza fare il ritratto del popolo italiano. Le sua qualità e i suoi difetti non gli sono propri: sono le qualità e i difetti di tutti gli italiani. Il dir male di Mussolini è legittimo: ma è un dir male del popolo italiano.
&

La legge in Italia, è come l'onore delle prostitute.
-- Curzio Malaparte
da PensieriParole <http://www.pensieriparole.it/aforismi/tempi-moderni/frase-14216?f=a:2542>