La Révolte - la révolte chant d'anarchiste - la revolta, cançó d'anarquista

LA RÉVOLTE

CHANT D'ANARCHISTE

Nous sommes les persécutés De tous les temps et de toutes les races Toujours nous fumes exploités Par les tyrans et les rapaces Mais nous ne voulons plus fléchir Sous le joug qui courba nos pères Car nous voulons nous affranchir De ceux qui causent nos misères   REFRAIN Église, Parlement,Capitalisme, État, Magistrature Patrons et Gouvernants, Libérons-nous de cette pourriture Pressant est notre appel, Donnons l'assaut au monde autoritaire Et d'un coeur fraternel Nous réaliserons l'idéal libertaire   Ouvrier ou bien paysan Travailleur de la terre ou de l'usine Nous sommes dès nos jeunes ans Réduits aux labeurs qui nous minent D'un bout du monde à l'autre bout C'est nous qui créons l'abondance C'est nous tous qui produisons tout Et nous vivons dans l'indigence   REFRAIN   L'État nous écrase d'impôts Il faut payer ses juges, sa flicaille Et si nous protestons trop haut Au nom de l'ordre on nous mitraille Les maîtres ont changé cent fois C'est le jeu de la politique Quels que soient ceux qui font les lois C'est bien toujours la même clique   REFRAIN   Pour défendre les intérêts Des flibustiers de la grande industrie On nous ordonne d'être prêts Á mourir pour notre patrie Nous ne possédons rien de rien Nous avons horreur de la guerre Voleurs, défendez votre bien Ce n'est pas à nous de le faire   REFRAIN et FIN LA REVOLTA Nosaltres som els perseguits De tots els temps i totes les races. Encara estàvem explotats Per tirans i rapinyaires. Però no volem doblegar-nos, Flexionats sota el jou que doblegà els nostres pares Perquè volem alliberar-nos Dels qui ens causen la misèria.   TORNADA Església, el Parlament, El capitalisme, Estat, magistrat Els caps i governants, Anem a alliberar-nos d'aquesta podridura És la nostre crida urgent, Fer l'assalt al món autoritari I un cor fraternal Anem a realitzar l'ideal llibertari TORNADA  Treballador o pagès Treballador al camp o a la fàbrica Som dels nostres joves anys Reduïts a les tasques que ens soscaven D'un extrem de la terra fins a l'altre Som nosaltres els qui creem abundància Som nosaltres els qui produeixem tot I vivim talment en la pobresa   TORNADA   L'Estat ens aixafa impostos Cal de pagar als jutges, els policies I si protestem amb veu massa alta En nom de l'ordre ens dóna metralla Els amos han canviat cent vegades. Aquest és el joc de la política. El que els que fan les lleis, Sempre és la mateixa camarilla. TORNADA   Per defensar els nostres interessos Dels filibusters de la gran indústria, Ens ordena d'estar preparats, A morir per a la nostra pàtria. No som amos de res en absolut. Tenim horror de la guerra. Lladres, defenseu la vostra propietat! No és cap feina per nosaltres a fer-ho.   TORNADA i FI

source: http://www.deljehier.levillage.org/textes/chansons_revolutionnaires/la_revolte.htm

Mort accidental d'un anarquista de Dario Fo

Vaig llegir aquest llibre fa molts anys, quan en tenia setze, i el vaig rellegir fa poc. Es tracta d’una obra de teatre del mestre de la sàtira política italiana i potser també d’Europa. Dario Fo (nascut a Leggiuno-Sangiano, Varese, Itàlia, l’any 1926), autor i actor italià, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1997, ens enfronta amb la cara lletja de la política, i no ens estalvia cap absurditat, cap bogeria, cap brutalitat i cap manipulació dels fets reals. Aquesta obra és una obra mestra i oscil·la entre la realitat, la burla, la paròdia i una peça de teatre convencional.

L’escena comença d'una manera espartana, amb un moment ben absurd entre un home amb histriomania que passa com a psicòleg i un agent de policia que l’interroga. Aquí ja entren les primeres frases com si fossin una pista de cap a on va tot per a l’espectador. Aquestes frases, que són crítiques, serveixen 
com a explicació i alhora com a crítica del món, però al mateix temps també són locucions d’un home boig. L’espectador s’adona que aquest home fa com el pallasso a qui és permès de dir de tot, perquè ja és boig i així és intocable. L’home amb histriomania (primer anomenat “Detingut” i després “El Boig” en l’escena) 
s’explica a l’agent de la policia amb una eloqüència molt seductora. Es nota que es tracta d’un home d’una intel·ligència excepcional. Per altra banda, l'agent sembla una mica curt de gambals. 

Amb aquest cop de geni es veu la perspectiva tan típica de tota l’obra de Dario Fo. El món és boig, és així. Per tant, si seguim aquest fil conductor, hem d’acceptar que de vegades són els boigs qui ho entenen i ho diuen tot d’una manera claríssima, així que l'home “normal” es pregunta com pot ser que tothom ho accepti sense dir ni piu. La bogeria fa de camuflatge perfecte per a la dosi homeopàtica de la veritat incòmoda. 

Però si Dario Fo no fos Dario Fo, no faria cap altra cosa per complicar i barrejar les coses i confondre una mica l’espectador. Ens assabentem d’una mort, accidental –diuen-, d’un jove anarquista que mor quan és detingut per la policia. Recordem 
que l’obra es va estrenar el desembre de l’any 1970, quan tenien lloc les revoltes i manifestacions estudiantils de l’any 1968, la primavera de Praga, l'AGIT-PROP(acrònim d'Agitació i Propaganda), apareixien els terroristes militants, el lema de MAKE PEACE, NOT WAR no era gaire lluny i tota la intel·ligència de l’Europa jove 
i estudiantil bullia amb moltes ganes de canviar l’estructura de quasi tot. Recordem també que tots els estats d’Europa es trobaven en plena guerra freda. L’anarquia, al costat del comunisme, l'igualitarisme, el liberalisme i el sexe lliure eren els conceptes més buscats d’aquella època. 

L'anarquia era, junt amb el comunisme, un blanc mòbil per a l’establiment polític i una provocació impensable per a aquells que encara creien que tothom podia tenir una feina, diners i una vida tranquil·la als afores d’una ciutat. El que és interessant 
és que Fo ja tenia quaranta anys quan va escriure aquesta obra tan cèlebre. El 1921 un emigrant italià, anarquista, va “volar” per una finestra de la comissaria central de la policia de Nova York. Aquest fet real és el pretext a partir del qual Dario Fo va compondre aquesta obra. 

Després de llegir l’obra per segon cop he de dir que no ha perdut gens de força, ni d'imaginació. Els personatges són persones que sempre trobem en la vida. Amb la seva astúcia entenem que un home que no té opinió política es fa víctima a si mateix. Fo ens diu la veritat sobre els polítics i sobre la manipulació. Escoltem el mestre. Aquí teniu un fragment d’un diàleg:

BOIG          Es va posar a cridar:”No permeto aquestes                         insinuacions. El meu amic és ballarí, d’acord,                   enfila perles, però és tot un mascle!” I dient                   això, va saltar damunt la finestra i es va llençar!

INSPECTOR     Potser va anar així, però no li ho puc jurar. Ja li               he dit que jo tot just havia sortit.

AGENT         Però jo hi era. Si vol, jo ho puc jurar.

BOIG          No, tu calla!

COMISSARI     Sí que era susceptible el ferroviari! Llençar-se                 per la finestra només perquè es foten d’un amic                   seu?

BOIG          Però és que van tocar un punt molt delicat. Els                   anarquistes tenen molt punt d’honor amb això de la               virilitat. No han llegit “Sexe i anarquia” d’Otto 
              Weininger? No? És un clàssic!

COMISSARI     Però ofendre’s per un amic amb el qual no estava en               bones relacions? Pensi en les declaracions:                       s’havien barallat.

BOIG          És clar! Gràcies per recordar-m’ho. És cert, no                   podia pas estar enfadat per això.

COMISSARI     No.

BOIG          Quin maquiavel·lisme! Això vol dir que va fingir!

INSPECTOR     Que va fingir?

BOIG          És clar! El molt bandarra fa la comèdia de l’ofès                 fins a la mort per tal de tenir un pretext lògic al               suïcidi. Lògic per a vostès però absurd per als                   altres.

COMISSARI     Què vol dir?

BOIG          Però, què no no ho entenen? Va fer de kamikaze per               arruïnar-los! Ell es llença per la finestra.                     Vostès, ingenus, expliquen els fets i ningú no els               creu, menys el jutge que ha sobresegut el cas, que               diu a la sentència: “El rapte fou motivat per                     l’orgull ferit del suïcida.” I qui s’ho pot creure,               això? És una beneiteria evident!

COMISSARI     És cert, sembla una broma.

BOIG          Vostès són víctimes de la seva sinceritat i                       l’anarquista, maligne, es rebolca de riure a la                   seva tomba.

AGENT         Quin desgraciat! I tan bona persona que semblava!

Viure al segle equivocat – la renaixença de l’època de l’esclavitud i del feudalisme

Benvingut de nou a l'esclavitud i de nou a una època del feudalisme. Adéu llibertat d'expressió. Bé, encara pots dir la teva opinió però ningú vol escoltar el que has de dir - i bé, més val que et calles per si de cas...

Crec que no hi ha cap manera més que podem amagar el lleig monstre que apareix a la nostra festa tots els dies. La mescla? Polítics corruptes per tot arreu, alguns banquers i homes de negocis realment setciències i molt autèntics. Bé, hem de dir que ens fan saber que mos hem de aguantar amb menys del salari mínim... es clar, es tot per culpa de la puta crisi. No senyors... No ho és! És culpa dels senyors polítics idiotes, dels homes de negocis que pretenen com no hagi un altre remei que retallar més el sous dels que tenen el més petit sous de tots, és a dir els treballadors.

 

Home, ara mateix crec que m’he equivocat. Em sembla com si fos pogués sentir la Marie-Antoinette de França que tenia la idea genial qui deia quan li demanaven que hagin de fer els pobres quan no tenen pa... deia “que home, ells haurien de menjar pastissos”... Quina panda de idiotes i hipòcrites!!! Mai sobreviurien amb uns 645€ al mes, ni somniar que seria menys!!!

Uf... Veig monstres, persones amb dues cares, amb realment dits llargs i enganxosos ... i què és el que nos queda? Per a la gent, la gent corrent, les persones que aspiren a trobar una feina, enmig de tota aquesta agitació, enmig de la suposada crisi – veig la renaixença d’una època nova de pseudo liberalisme i de l’esclavitud, del feudalisme, poc dissimulat.

Els treballadors, els oficials, els amb uns graus universitaris, ells que no tenen sous, bàsicament: ells serveixen, bàsicament, com a farratge per a la indústria. I la indústria sap bé que ara és un bon moment de dir... "no podem permetre'ns per pagar sous adequats"... Quina llàstima!!! Quina mentida de mala llet!!! Quina merda de mentida!!! Així que es calcula que un sous mínim de 645€ per un treballador per mes (i possiblement càrrecs familiars, no es diu més famílies,  no que són càrrecs familiars)... que un sous de 645€ encara no estigui prou baix, ni prou plebeu pel que fa als senyors polítics, així que creguin  en pot retallar més. I cada dia el marge que els queda per viure està abaixat més i sembla més efímer fins que ... fins que queden quasi a la vora d’un abisme.

 

 

I és clar, avui en dia pots comptar-te feliç si has trobat una feina, no importa quina. Bé. Però no tothom té tanta sort. Si tu no en tens, és a dir una feina, bé, llavors hi ha un altre problema, gran problema realment. Solia viure amb la idea que com més aprenguis, més probable que vagis a trobar una feina que encaixa amb la teva qualificació. No obstant això, això deixà de ser cert fa molt de temps. Per cert.

Així que al final, si es pot reprendre, tenim un estat de coses que és de merda que ens envolta. Els preus de les coses i els serveis més bàsics són fotudament galopant, així com la quantitat de treball extra que vostè està disposat a fer perquè - si vostè té una feina - es la única manera de mantenir-la en totes les circumstàncies. Si no té un, llavors, que és la paraula clau de seguir lluitant, i la vida es converteix en una cosa en la qual els números regnen la teva vida. Quants dies ? ... fins que reps una petita quantitat de sous per alimentar la família. Quants dies ? ... fins endesa apaguen la llum, el telèfon, el propietari d'una casa et treu a puntades. És un veritable desastre. I a més, és vergonyós. No hi ha cap persona qui fa publicitat sobre aquest tema. Tothom es calla. Em sembla que això hagi de ser un relicte de l’era de Franco.

O el que sigui... por, pura i dura por.

 

 

Mentrestant, els polítics segueixen omplir-se les butxaques i es pixen de rialles perquè bàsicament ningú els aturi, així que poden fer el que els dona la gana. Doncs, veiem que els polítics semblen ser capaç de poder sortir-ne de qualsevol situació. I si dic qualsevol cosa, em refereixo a qualsevol cosa. L'aplicació de la llei només sembla aplicar-se a les persones com tu i jo. Moment fatal per als revolucionaris, igual temps durs per als idealistes.

Estic tan cansada d'aquesta merda. La merda dels polítics, la merda creada per la perduda dels valors més fonamentals com honradesa, coratge, temprança, perseverança, voluntat, caritat i dignitat. Igual cansada de la merda que ho hem de patir sense possibilitat de sortir-ne. Ja és hora per al canvi. Per un canvi autèntic.

 

Creu-me, jo mai he estat una persona política. Però jo no necessito cap de les parts, ja sigui d'esquerra o sigui que la dreta (però, si alguna vegada jo hagués de triar una de les parts, sens dubte jo optaria pels d'esquerra en lloc de la dreta), per a saber què alguna cosa sigui tan realment i veritablement malament en aquest món, una peça que bàsicament no encaixa en aquest mosaic de la vida. Aquesta partida és una merda. Em pareix com si fos una partida de monopoli, ben injusta, on els polítics ja s’han enriquits omplint-se les butxaques amb tot els sous, amb la targeta que permet “no anar-hi a la presó”, i tenir tot els edificis dels carrers més cars. Això fan igual com les grans caps de les empreses i els homes de negoci. I la resta, els treballadors, els oficials, estudiants, gent a l’atur, administratius, oficials, mestres, immigrants, dissidents... tots són els plebeus. Carn per als canons. Tolerats al millor cas, i només bons si treballen, paguen els seus impostos, i millor que es callin.

Si vostè treballa, vostè ha de fer un compte del mes la mateixa manera que la gent al carrer. Si vostè està sense feina, es veuen obligats a fer gairebé qualsevol cosa per tornar a treballar. I això és una veritat intrínseca d'aquest segle 21. És tot una farsa.

Tot el que fas per continuar treballant per als oligarques és finançar aquest sistema corrupte i malvat. Estic tan cansada d'això.

Quants de més retallades estem disposats a patir? Quants de més polítics més imbècils, més idiotes, més lladres, més corruptes i més inútils estem disposats a portar a l'esquena col·lectivament? Quants de més reis, i imputades infantes reals, quants de més idiotes hagin de seguir a dir-nos que la crisi passarà ben aviat, mentre en realitat, només estiguin a l’espera per empitjorar les coses? Jo, per la meva part. Estic farta de debò.

Quantes de més mentides és vostè – sí, vostè, llegint-me - disposat a seguir escoltar?

Al moment que prenc un planol d'Europa, hi veig que per tot arreu n'hi ha aixecaments, a Turquia, a Grècia, a altres païssos i també a Espanya, i saps què? Això m'agrada. M'agrada el fet que la gent poc a poc comença tenir aquesta sensació que ja n'hi ha prou.

Per a mi, tot aquest tema és un complex que veig des de fa mesos i això pot ser semblant d’un emocional singlot però al cap i a la fi realment crec que si no anem amb compte, ben aviat ens adonarem què aquest segle seria el més fotut de tot el temps.

Charles Bukowski va dir

“You know my old saying, "Slavery was never abolished, it was only extended to include all the colors."

And what hurts is the steadily diminishing humanity of those fighting to hold jobs they don't want but fear the alternative worse. People simply empty out. They are bodies with fearful and obedient minds. The color leaves the eye. The voice becomes ugly. And the body. The hair. The fingernails. The shoes. Everything does.

As a young man I could not believe that people could give their lives over to those conditions. As an old man, I still can't believe it. What do they do it for? Sex? TV? An automobile on monthly payments? Or children? Children who are just going to do the same things that they did?

Early on, when I was quite young and going from job to job I was foolish enough to sometimes speak to my fellow workers: "Hey, the boss can come in here at any moment and lay all of us off, just like that, don't you realize that?"

They would just look at me. I was posing something that they didn't want to enter their minds.“

Crec que Bukovski va encertar amb això. La culpa té obediència i por del canvi necessari.

Tot aquest tema mereix més que aquest article tan ràpidament escrit, però veig que per tot arreu la gent amb un bon cap que està igual farta que jo, això és un senyal que el món està a punt de canviar. Esper que tinguem sort i ens moguem en la bona dirección – sense retornar a l’esclavitud i la Roma Àntic.

La mort accidental d'un anarquista de Dario Fo

És una associació que vaig tenir al primer moment. Això em sembla com si fos un extracte de l'obra teatre de Dario Fo "mort accidental d'un anarquista". I per què?

És un trencaclosques. Però les peces simplement no encaixen. No té cap sentit. Aaron Swartz o Schwartz era un home amb molt de futur. Tenia un talent extraordinari pel que fa a la comunicació i el web 2.0 i havia aconseguit moltes coses pels seus anys. Per què s'ha suïcidat?

Possiblement, hi era patint de depressió fa cinc anys. Això només és part de la història.

Però ser amenaçat amb una sentència de 35 anys de presó, ser criminalitzat amb la descarrega d'uns fitxers del MIT (Massachusetss Institute of Technology) que (ara!) són públicament accessible; això és vertaderament cruel i inhumà.

No acabo d'entendre el per què...

...Li han amenaçat?
...L'han criminalitzat?
...L'hi han fet una batuda?

Un jove home de 26 anys i el prospecte de passar 35 anys a la garjola i a més haver de pagar un 1 milió dolars en multes. És tot una mica estrany.

Aaron ha aportat moltes coses que utilitzem cada dia sense pensar-hi i ens fan la vida quotidiana més comod i més fàcil.

RSS (really simple syndication), Markdown - un llenguatge d'ordinadors (WYSIWYG), Reddit (co-founder), Open Library (lluitant contra el SOPA acte) i també n'Aaron era defensor d'una cultura lliure.

Era un geni de l'era computer i internet.
Era un esperit crític.
R.I.P. Aaron Swartz.