El mes de gener sempre ha estat un bon moment per començar amb uns canvis. I enguany faré tot el que puc per utilitzar aquesta energia d'un inici nou i per reinventar-me.
Una mica de nostàlgia de ciència-ficció dels anys setanta - aquesta sèrie de ciència-ficció de la República checa. Návštěvníci,els visitants...
"CaptainFuture" - la veritat crec que era la primera sèrie de ciència-ficció que vaig veure mai... I era una sèrie japonesa de dibuixos.
"Dune" era una d'aquestes pelis que mai no pots oblidar...
En la mitologia dels Romans, el mes de gener era simbolitzat per un deu qui pot veure al passat i al futur. Doncs, en els últims dos anys i mig he mirat bastant cap enrere, cap al passat molt més que al futur. Però ja està.
El moment ha vingut per començar un nou any, un nou llibre, i també una nova vida.
Estic cansada de percebre el pes de passat. Temps per dir adéu als dimonis.
Enguany vull deixar enrere: - aquesta emoció de vulnerabilitat - aquesta emoció de no ser sencera - aquesta emoció d'haver de lluitar sempre però sempre - amics qui no ho son
Enguany vull començar (de nou) a: - escriure, escriure i escriure aquesta història que tinc por dins- bloquetjar molt mes freqüentament - retrobar la bellesa de la vida - ballar amb uns somriures ridículs sobre els llavis - riure quan puc a la cara dels dimonis - transgredir el dolor i oblidar-lo - ser una dona forta i sàvia - ser una mare per a les meves filles amades - ser una autora, una poetessa, una creativa i unes quantes coses més - viatjar una mica - fer més coses com practicar esgrima - aprendre un idioma - practicar work-life-balance - ser "jo" bàsicament sense tenir qualsevol sentit de vergonya
I perque sóc jomateixa, una mica de musica actual, "Velaske yo soy guapa?"
No volia entrar en el tema perquè no sóc gaire política però en els temps que corren, a mi em sembla imprescindible fer dubtes incòmodes. Doncs, quants mil·ligrams de democràcia suporta l'estat espanyol abans que no exercici una violència constitucional, així com podem veure clarament en el cas de l'Artur Mas qui ha fet un vot, un hàbit bastant corrent i constitucional, i ara el criminalitzen. Sincerament, això fa pudor. Si l'estat espanyol no té els collons de treure els colors veritables d'aquest joc que juguem, ... a poc a poc es pot veure en tot cas. Ens apropem a una dictadura constitucional, que va de desfressa com a monarquia amb una democràcia parlamentària. Diuen que paper és bastant pacient, però la gent no ho són, no ho són més... perquè ja han aguantat més de tres segles esperant que tenen una possibilitat de pacíficament separar-se d'un marit qui pega i que no et deixa fer res sinó amb el seu permès anteriorment demanat i concedit. Vist d'una perspectiva legal, això té pinta d'un exercici de poder. Res més. I ho és. Més clar aigua. És un gest imprescindible per fonamentar la base d'un estat que és la constitució o sigui el que l'han fet, torçut de la constitució.
Però què passa si la base d'aquest estat és anti-constitucional per si mateix? Què passa si ens adonem que ells que estan en el poder, només ho són perquè constantment fan el que fan els dictadors, és a dir, exercir poder d'una manera o l'altra?
Drets són derivats per una part pels drets humans, per l'altra part derivats d'un moment històric i tenen la tendència de portar i també de generar una empremta històrica del seu temps. Les lleis per exemple sota Franco eren molt injustos, molt cruels, i no eren gaire raonables. Els drets humans gairebé esborrats. L'única justificació, per a ells, era la manifestació i el manteniment del poder per Franco. Doncs, és clar, vivim en un altre segle. Franco ja ha mort. Vivim en una democràcia constitucional i amb una monarquia representativa. Però, tal qual, ja tenim unes empremtes del Franco (com unes empremtes fossilitzades) en les lleis que avui són encara vigents. Per exemple la Llei de Ciutadania realment és una llei que deriva del temps del franquisme. Qualsevol comportament que es distingeix jutjant d'ell qui exerceix el seu dret de posar les urnes per fer un vot pacíficament, significa el detriment dels drets fonamentals i de drets civics. Per poc li agradi al govern, en això consisteix l'expressió de l'opinió, l'exercici de drets bàsics dins la democràcia i també en la possibilitat de proposar una nova idea.
Com historià veig que aquí hi ha una tendència de fiar més en sistemes verticalment dirigits que en aquells que són horitzontalment dirigits. Per cert, dubt moltíssim que això canvia aviat.
Quina proposta es pot fer si els drets que tenim a Espanya s'oposen directament als drets dels Catalans que tenen una voluntat de separar-se de l'estat espanyol? La qüestió per a mi és si l'estat espanyol segueix exercint poder en el sentit que imputa Artur Mas, i segueix fent el mateix que han fet sempre, és a dir, governar amb por i discriminació, doncs, no podem parlar més d'una democràcia. No ens enganyem. Democràcia significa clarament que el poder màxim és amb el poble. I si el poble català hagi votat a favor d'un estat català independent, s'hauria de respectar-ho. I no fer veure que el president hagi actuat en desacord amb l'estat espanyol. Ni és desobediència, és un exercici de la democràcia que també és constitucional. Quina llei té més potència? Quina espasa és més punxeguda o quina arma és més perillosa? Serà condemnat l'Artur Mas simplement per fer el que fan demòcrates, és a dir, votar? És això un senyal que ens allunyem d'una democràcia i ens apropem a poc a poc a una dictadura o almenys una democràcia de desfressa on el vot de l'estat sempre pot rematar el vot de l'oponent? Quina estructura estatal tenim aquí? I per què ningú es queixa d'aquest pas cap enrere en el temps? Qualsevol comportament que suporta la condemna de Mas, es distingeix per la seva crueltat i, a més, significa el detriment dels drets fonamentals i dels drets humans també que consisteix en l'expressió de l'opinió i també en la possibilitat de proposar un vot i dur-lo a terme.
No crec que un Artur Mas serà una víctima estatal perquè esper que hi hagi una mar d'advocats voluntaris qui li volen ajudar i qui volen aturar aquells que ens pixen a sobre i ens volen fer creure que es plogui.
Per fi, vaig trobar una imatge molt animada que no us volia amagar. Bon profit!
[Exclusive - Intro:] Rebel jove 4x Ets algú qui sobra, ets algú massa
[Part 1:] Què encara crea sensació de xoc, Senyor metge, la veritat fa mal i Sí, la bogeria es contagia, perquè és igual cap a qui mir Té el mateix problema, i això (com sempre) amb mi I per cert podria anar-me'n, però hi sóc encara aquí I encara dic que no em sembla bé, toca a ningú amb guants de vellut (*no estalviï a ningú) I no li pregunt — què puc fer per a ell Us estic tocant els collons, Sí - amb això sóc mestre, home El tio té marxa, idò, (això) no sempre els cau bé No vull complaure a ningú, prefereix ser un bé negre El més gran de tots, sí vaja me'n faig càrrec d'això Tots els xupasangs a fora esperen que li donen menjar Doncs vinga Popstar i dóna'ls sucre al mico (*satisfes-los els seus desitjos)
[Exclusive - Hook 2x:] I cada cop que caiguis tornaràs a aixecar-te, un llum dins la nit Young Rebel Ets algú massa ets algú qui sobra
[Part 2:] Sóc la veritat i res que la veritat, que ja ningú més suporta La veritat fastigosa que et molesta i no para Que encara que no la vols escoltar, s'està creant un cor de si mateixa I que no es fa enrere, encara que li peguen en la cara Perquè tot es desclogui aquí ve la meva crida Farem una rebel·lió i procurem la revolta Abans que cremi aquesta casa, millor que te'n surtis, però No pots fer-nos fora, ja estem al corredor endins Entrem per la porta, t'hem avisat, doncs ara Tanquem l'aixeta i després t'escanyarem Malgrat que estem emprenyats, tot està cool Pots descansar-te quan estiguis mort encara millor
[Hook 2x:]
[Part 3:] Camarades, cada cop que us en sortireu, qualsevol situació en què estau Vull que em digueu abans que algú estiri la pota Necessitem una sortida, no hem de rendir-nos mai!!! Si ningú s'esforça, serà claríssim com tot sortirà El descans s'ha acabat - i és nosaltres qui fem l'inici Sortirem de tota castanya - de cap manera a mitges No ens descansem - abans que ho haurem aconseguit Sí home, quina eixida!
[Hook 4x:] I sempre que caiguis, tornaràs a aixecar-te, un llum dins la nit
Rebel jove Ets algú massa, ets algú massa
Rebel jove
[Exclusive - Intro:] Young Rebel 4x Du bist einer zu viel, du bist einer zu viel
[Part 1:] Was schockt noch Herr Doktor die Wahrheit tut weh und Ja, der Wahnsinn wird mehr, denn ganz egal wen ich seh' Er hat das selbe Problem, und das wie immer mit mir Und sicher könnte ich gehn, doch ich bin immer noch hier Und sag was mir nicht passt, pack keinen hier mit Samthandschuhn an Und frag was — ich noch für ihn tun kann Geh euch aufn Sack, ja - darin bin ich gut Mann Der Typ hier geht ab, tja das kommt nicht immer gut an Ich will keinem gefallen, da bin ich lieber der Buhmann Der größte von allen, ja komm ich zieh mir den Schuh an Die ganzen Blutsauger draußen warten auf Futter Also Komm schon Popstar und gib dem Affen Zucker
[Exclusive - Hook 2x:] Und immer wenn du fällst stehst du auf ein Licht in der Nacht Young Rebel Du bist einer zu viel bist einer zu viel
[Part 2:] Ich bin die Wahrheit und nichts als die Wahrheit, die keiner mehr aushält Die widerliche Wahrheit die sich pausenlos aufzwängt Die wenn man sich taub stellt, zu Chören sich aufbaut Und Die sich nicht raushält, wenn man ihr auf's Maul haut Damit alles raus kommt ist hier mein Aufruf Wir machen nen Aufstand und sorgen für Aufruhr Bevor dieses Haus brennt, gehst du besser raus, nur Du kannst uns nicht aussperren, wir stehn' schon im Hausflur Wir komm' durch die Haustür wir ham' dich gewarnt nun Drehn wir dir den Hahn zu und danach den Hals um Doch auch wenn wir auch rot sehn, is' cool Du kannst dich tot doch immer noch ausruhn'
[Hook 2x:]
[Part 3:] Männer immer wenn ihr hier rausgeht, egal wie es aussieht Ich will dass ihr Laut gebt bevor einer draufgeht Wir brauchen nen' Ausweg wir dürfen nicht aufgeben Wenn keiner sich aufrafft is' klar wie es ausgeht Die Pause ist aus - und wir machen den Anfang Wir werden voll raus tun - auf keinen Fall halblang Werden nicht ausruhn' - bevor wirs' gepackt ham' Ja Mann, was für'n Abgang
[Hook 4x:] Und immer wenn du fällst stehst du auf ein Licht in der Nacht
Young Rebel Du bist einer zu viel, du bist einer zu viel
The only aphrodisiac I need is your voice Hearing you speak my name Beckoning me to answer Telling me you want me So I tell you that you're the answer to every question I've ever had about love Without words I use my tongue to tell the tale of us Tracing your shadowscape Kneeling before you my eyes feast upon your masculinity and All its divinity and I praise you Because all of that is for me I begin to indulge myself of your delicacies Digesting semi-sweet dark chocolate decadence as it melts Dripping down my chin Your taste is something that Godiva couldn't re-create Needing every atom of your anatomy Necessity is placed upon me knowing you are the source of my serendipity Dipping in and out of me stroking more than my consciesness Subconsciously I find myself rewinding our love scenes In my daydreams Seeing that face you make when you're making me cum And it makes me want you right there and then Thinking of you in inappropriate places I get Tingling sensations in private locations where I wish to be caught between a rock and your hard place As wetness develops my legs begin to open and my spot turns to a backdraft and all I want you to do is extinguish it You know my body like the back of your hands And touch me and send me into ecstacy My thighs quiver in anticipation of deep penetration which gets me high Body rising Sweating Panting Make-up melting Pulling my hair and Scratching my back I get a temporary case of tourettes because all I can say are four letter words in a four octave-range screaming your name Aye papi, eres tan grande y tan duro y mo lo das tan bueno...tu eres mi pecado mortal...cojelo otra vez... You fucking me makes me bilingual I see your tongue pink between your lips and I want it between mine And I struggle As you lick torturing me I try to get away but Not really Running out of room begging for more up against the wall that has been scuffed by my stilletos Again You pry apart my thighs and tell me to be still And I willingly submit to you because I love the way you dominate me Demanding that I cum for you so I do as I'm told You've molded me so I'm good to no-one else but you You've conquered this once orgasmicless world and multiplied it Again and Again My face radiates with after-glow My pillow scented by you A fragrance which haunts me My room smells of the best sex I Covered in body prints and finger prints and you above me Your name written indelibly upon my body in your genetic history You fucking me makes me bilingual
Un nou paisatge Passaven mesos navegant entre la llum i la foscor, tenien l'esperança de trobar el lloc per on sortia el Sol.
Seguien la visió, la força per continuar autèntics herois.
Ja no sabem imaginar com crear el nostre propi demà no estem desperts.
Et perden les imatges que tens al teu voltant són part d'un vell muntatge que ens ha estat atrapant.
Amb un nou paisatge tornarem a casa som ara a l'inici d'un nou precipici.
Busco la rialla, l'abraçada i el tot m'allunyo de l'espasa, de la culpa i la por en una bona paraula hi ha sempre un missatge un jeroglífic un nou viatge, anem.
Amb un nou paisatge tornarem a casa som ara a l'inici d'un nou precipici. Traurem l'esperança del vell equipatge ja res ens espanta vivim dins la màgia.
Eine neue Landschaft Monatelang segelten sie umher zwischen Licht und Dunkelheit, sie hatten die Hoffnung, den Ort zu finden, wo die Sonne aufgeht.
Sie folgten der Vision - die Kraft weiterzumachen - echte Helden.
Wir können uns nicht mehr vorstellen, unseren eigenen Morgen zu erschaffen wir sind nicht wach.
Du kriegst die Bilder um Dich herum doch gar nicht mit Sie sind Teil eines alten Films, der uns gefangenhält.
Mit einer neuen Landschaft kehren wir heim. Wir sind jetzt am Anfang eines neuen Abgrunds.
Ich suche das Lachen, die Umarmung und das Alles kehre ich den Rücken, weg vom Schwert, der Schuld und der Angst in einem guten Wort steckt immer eine Nachricht, eine Hieroglyphe, eine neue Reise, los geht's.
Mit einer neuen Landschaft kehren wir heim. Wir sind jetzt am Beginn eines neuen Abgrunds. Wir holen die Hoffnung aus dem alten Gepäck. Nichts kann uns mehr erschrecken, wir leben in der Magie.
