Si t’agraden llibres de
tipus crossover, llibres boigs, o llibres que barregen genères literaris, això serà una festa per a tu.
A més, si t’agraden cangurús que fan de sicari, ovelles que fan de mainadera i
altres escenes que són tan surrealistes i irreals que no vull recontar-les per
a no treure la sorpresa quan les llegiràs. De vegades, aquest llibre té uns traços molt foscs la qual
cosa és sorprenent perquè és la primera novel·la de Jonathan Lethem (nascut
1964 a Brooklyn, Nova York) que directament va ser un èxit financer a l'any 1994 quan era editada. "Pistola,
amb música de fons" (Gun with occasional music) és una barreja curiosa d’una novel·la ciència ficció,
novel·la policíaca (conte negre) i uns tocs anàrquics d’una història on drogues i una societat futurística protagonitzen on
certes drogues són legals i per tant fabricades i distribuides per un laboratori del govern. Doncs, l'ús de certes substàncies és control·lat per l'estat. Crec s'ha de pensar que aquesta novel·la fou escrita 1994 o abans, doncs això realment era bastant futurístic.
El
protagonista, Metcalf, és un "private eye" (detectiu privat), ens conta tot de la primera persona, cosa que de vegades resulta difícil, però en general propulsa una història ràpida i que t'enganxa com a lector, amb uns tocs cínics i
cinematogràfics perquè estàs escoltant tots els pensaments de la persona com a
subtext, i sense cap filtre.
A més, m’ha agradat
aquella crítica subversiva, el to (re)sec i de vegades acídic i la dedicació a l’autenticitat d'un conte negre i la foscor. La
crítica social és notable però quasi justament subliminada amb un humor molt negre.
El sexe també surt en aquest llibre, però no gaire, diguem, és diferent. El protagonista té una alteració física, una discapacitat que no pot resoldre, no puc dir més si no vull revelar massa. Però és força divertit veure com Lethem aconsegueix desenvolupar un altre tipus de sexe amb un cop de geni.
La traducció de Ferran Ràfols
Gesa em sembla molt encertada, molt bé, i m’ha fet molta gràcia llegir-la.
La veritat és la primera novel·la que vaig llegir d’ell i m’ha agradat bastant així que llegiré més d’ell. És la primera vegada que llegeix un autor nortamericà primer en català i després en anglès.
Gran valoració a Males Herbes per haver editat un llibre tan boig i tan intel·ligent i exitós com aquell, una joia perduda i retrobada, després de quasi vint anys. Molt ben fet! Més d'això, si us plau!
