Entrades populars

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris normalització llingüística. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris normalització llingüística. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Plurilingüisme i escotillons (revisat i millorat llingüísticament)

El debat de la independència i del TIL. L'entrellaçament de les pors profundes derivades de l'època de Franco i els problemes ideològics d'avui.

Doncs, parlem d'aquest tema. I anirém medias in res.

A Espanya, tenim dos problemes grossos.

Els dos afers nacionals més  importants són ara mateix els següents:

1. Hi ha una lluita contínua al parlament espanyol sobre si  Catalunya hauria de  poder convocar un referèndum o no per obrir pas a la possible independència de Catalunya.  Aquesta és una de les grans  preocupacions del moment. No pots  accedir a Internet, sense  ser conscient, o no, de  les tones d’articles sobre això,  però com a estranger és molt fàcil  perdre-s'hi. Doncs, de què va tot això?


Hi ha dos  bàndols, com sempre. Un  vol  el referèndum. L’altre no  el vol. La raó per què Catalunya hauria tenir  el seu referèndum és molt evident. Dues setmanes després de l’11 de setembre, que és la celebració de la Diada, emesa als mitjans de comunicació  d'arreu del món un parell de cents de milions de vegades amb la històricament llarga "Via Catalana", una cadena humana amb cents de milers de persones. I, sobretot, amb un to pacífic, sense cap tipus de violència. L’altre costat, tanmateix, diu que no... Molt bé, doncs, anem a demanar el perquè...


Podria especular i especular encara més, però la raó principal és i sempre han estat els sous... Barcelona i la regió catalana tenen una economia que funciona, molt a pesar de la gent que diuen que NO a Madrid. USA Today fins i tot anomenava Catalunya la vaca de llet que  munyen de tant en tant, més aviat quan les caixes a Madrid  estan buides. La vaca, però, sembla  cansada  de ser munyida tantes vegades. Molt bé. Això mateix  podria explicar l’obvi NO de Madrid pel que fa al referèndum, perquè  necessiten els sous. Però anem un pas més enllà, anem a demanar una pregunta. Per què hi ha tant odi que va relacionat amb tota la qüestió...? Hi ha un element d'odi subjacent en la societat espanyola, que de vegades fins i tot em fa por.


El millor exemple  és el d'aquest pobre noi valencià  que han tancat per parlar amb la policia (en un control de trànsit normal) en català, un dels dos idiomes oficials de la regió catalana. La cosa és: no anava ni borratxo ni drogat. I, no obstant això, se'l van endur;  l'home va ser arrestat i posat davant d'un jutge per parlar la seva llengua materna. No, no hem pres una màquina del temps. Això no és 1939. Això és 2013. Tot plegat té un regust estrany . Hi ha un munt de fantasmes històrics, moments fugaços d'odi i repressió, que encara funcionen de la mateixa manera que fa 75 anys. Tot això està incrustat en un nivell molt emocional. Per sort, el pobre home tenia una mica de cobertura dels mitjans de comunicació i a través de Change.org i amb l'ajuda de les xarxes socials,  va ser posat en llibertat i la pena de presó de sis mesos per parlar amb la policia en valencià va ser revocada. Però, cal arribar tan lluny??? Vull dir, au va!, de debò? Tot l'incident sembla tan retorçat que  l'he hagut d’incloure aquí tot i que sembla una petitesa. 


Ens enfrontem amb el costat fosc de la història. Espanya va tenir una dictadura fins a l'any 1975 i la violació dels drets civils, el dolor i el sofriment, la crueltat, la passió, la por i la repressió a què moltes persones van haver de fer front, encara  són vius. Encara estan dins de la majoria de les famílies. Alguns d'ells recorden que algú proper a ells  va ser acusat políticament, detingut, i empresonat o executat. Espanya és un país lliure. És democràtic. Ho és?


Sí. Generalment sí que ho és. Espanya és  fins i tot liberal si pensem en llocs com Marbella o Eivissa... Però, això és l’Espanya autèntica, o només és el que la gent pensa que és Espanya??? Però, què sé jo??? Es podria argumentar ni tan sols sóc espanyola, o  no tinc un marit català o el que sigui, però veig el que veig. I cada dia tinc una millor impressió del que passa. Des que vaig començar a aprendre català i finalment agusar les orelles.

Passa que no hi haurà cap  comprensió mútua ni una relació sense odi entre Espanya i Catalunya, tret que Espanya simplement deixi anar els catalans i els deixi ser el que són, i deixi que segueixin el  camí triat. Potser això no és el que Madrid vol, ni el que la família reial espanyola vol, ni el que Rajoy vol per a Espanya, però tot i així, ells tenen el dret a decidir. Vivim en un estat democràtic (almenys això és el que diuen), doncs  deixeu-los  emprendre el seu camí. Si us plau,  deixeu-los votar.


A Europa,  tenim molts estats amb dos,  tres o quatre idiomes. Pensau en Bèlgica, Suïssa, parts d'Alemanya, pensau en Sicília,  en Creta,  en Malta. Com més atractiva és una regió, menys possibilitats té que hi hagi només una llengua parlada. El més probable és que un parell de nacions  hagin tractat d'envair-la, i el més probable és que això hagi passat. Ho sento si això és una mica infantil, però sempre penso en  Astèrix i Obèlix quan penso en la invasió.


Reise-asterix-karte-DW-Reise-Reguengo

Es podria pensar que la gent de Madrid poden ser els romans que tracten d'obligar els catalans a abandonar la seva llengua i la identitat cultural. Però els de Madrid i un parell d'agitadors polítics només ho veuen tot exactament de la manera oposada. Ells veuen els catalans com els agitadors o els traïdors de la corona espanyola. Hi ha algunes persones d'ultradreta que deliberadament han destorbat la celebració de l'Onze de Setembre (11 de setembre), la Diada Nacional de  Catalunya. Curiosament, la justícia  ha estat molt indulgent aquí, i  ha imposat una multa ridículament baixa de 300 €, mentre que els protagonistes de l'altercat van destrossar  coses, van amenaçar  persones  i van entrar encaputxats en un edifici del govern, a on clarament no  van anar en una missió pacífica.


mateu_mossos

mateu_informe_policial



La justícia és un  fet curiós, cosa que m'espanta. Com és possible que  hagin sortit amb això? I com poden els polítics de Madrid creure que el seu comportament  és tolerable quan es comporten d'aquesta manera, que es podria anomenar una injustícia que crida? La justícia ha d'haver tingut un molt mal dia per condemnar un home a  sis mesos de presó per parlar en la seva llengua materna, i  un altre molt mal dia per multar un acte de pura i absoluta  violència i algunes lleugeres tendències terroristes només amb una lleugera estirada d'orelles ...

Bé, ho sé. Sóc una “guiri”. Hauria de callar. Què sé jo de totes maneres?


Estrangera a Espanya, sense cap coneixement de català, i gairebé incapaç de parlar un parell de frases en espanyol,  vaig arribar a l'illa d'Eivissa el 2007, al desembre. Jo no era conscient de tots aquests conflictes subjacents quan vaig arribar aquí per primer cop. Tractava de trobar el meu camí en aquest lloc i estava preocupada  per inscriure els meus fills a la llar d'infants i a l'escola. Vaig haver de treballar. I  havia de tenir cura dels nens soleta,  perquè el meu marit encara es va passar  un any i mig treballant a Alemanya, mentre que jo ja vivia aquí. Estava completament sola, vaig  tenir cura de mi, però en una societat encara molt dominada  pels mascles, que em van tractar com un "soltera" i, d'alguna manera, la gent sospitava que ho era. Jo no sabia realment què pensar d'això, però  estava massa ocupada  en altres coses per preocupar-me'n.


Molts dels meus amics a Alemanya van negar amb el cap en senyal de desesperació quan es van assabentar cap a on anava, i em van preguntar "Per què dimonis hi vas?" (Traducció aproximada: aquest grup de pecadors, amants de la depravació, l'hedonisme i el sexe, les drogues i el rock and roll). Vaig riure. I bé, ara, gairebé sis anys després, segueixo vivint aquí. Em sento integrada. El meu marit va arribar a Espanya un any i mig més tard que nosaltres, ja que era més difícil del que pensàvem  aconseguir  una feina. Això quant a la història personal.


Però una cosa realment encara em sorprèn, sobretot ara que entenc el català i  el parlo bastant bé. ¿Per què dimonis  els  amics que em van desafiar (en el bon sentit) a aprendre català, que m'hi van induir, que em van dir que aprengués català... Per què ara només abaixen el cap quan estem parlant de la Via Catalana, de la qüestió de la independència??? Per què són ells els que  mai veig quan hi ha algun esdeveniment per la independència? Per què no reaccionen quan publico alguna cosa a Facebook??? Tot i  això, en privat són fervents defensors de casa seva, de la seva illa, del dret a parlar la seva llengua i el seu dret al vot. Què passa amb això?

El 8 de setembre  Eivissa també  va fer una petita cadena humana. La premsa va dir que hi havia 300 persones. Puc dir amb seguretat que n'hi havia poc més de 160, potser 200 al final. Així que: Què passa amb això?


cadenahumana


Tot i això, ara arribem al segon problema, o al segon assumpte intern,  al qual Espanya ha de fer front.


2. El  TIL (tractament integrat de llengües) i la seva aplicació. Aquesta és una idea original de José Ramón Bauzá, que d'alguna manera ara sembla com un petit Napoleó en el seu intent de seguir endavant amb aquest sistema aparentment progressista. Així que el que fa el TIL és el següent: bàsicament significa una reducció del català i un alt increment de l’idioma anglès. En lloc de 50% català i  50% espanyol, els nens reben les  classes el 30% en català, el 30% en espanyol i el 30% en anglès.

catalan_not_spanish

No m'entengueu malament. M'encanta l’anglès. I per a mi, probablement seria un joc de nens, però de nou ... Penseu en el resultat, que podria ser bo o no tant bo.. Tenen els mestres adequats,  tenen els fons adequats per invertir en aquest projecte? No. Per exemple, el col·legi de Sant Miquel (un petit poble al nord d'Eivissa) havia col·locat un enorme llençol a la paret de  l'escola  per fer públic que el Govern Balear encara els devia una suma de 19.000 €. I això és només UNA escola. Com és això? Com pagaran els mestres addicionals ... ??? Com pagaran  la matrícula extra??? Els llibres de més?? Ha ha ha!! ... Dames i cavallers. Això es resoldrà a l'estil eivissenc o a l'estil mallorquí. És així de fàcil si el seu nom és José Ramón Bauzá. Bàsicament, la resposta és que  no  rebreu res d'això. Sí, m'heu sentit bé.


No hi ha mestres de suport.


No es paguen classes extra.



No hi ha beques per a llibres de text.

No hi ha fons per pagar ni tan sols  els vells deutes als pares, a l’escola o a l'estat.


Com collons pot ser tot això una bona base per a un projecte que si  estigués ben planejat i ben posat en pràctica, no seria  una cosa tan idiota. Tot i això, ens trobem amb carteres buides, mestres, professors resignats que temen ser amenaçats per càstigs disciplinaris, etc. L'esperit del Generalíssimo està encara molt present i viu. Tan present que la premsa  ha mostrat avui que Madrid no vol canviar el nom de Franco per raons lingüístiques. És aterridor veure l'adoració  per un dictador a qui  hauria agradat la quantitat de por i repressió que es planta inconscientment en les ànimes de tants i tants espanyols, així com  catalans.



I fins i tot si el TIL fos un pla adequat, encara seria un atac contra el català.


Parlem de com n'és, de lliure,  el Govern Balear  per decidir el que fa. Hi ha moltes, moltes bromes a la xarxa i es pot veure a la televisió qui és el responsable de tot això. Clarament és en Bauzá mateix, cap altre. Desfer-se  d'un terç dels membres del parlament  dient que és per mostrar respecte i per la necessitat de reduir els costos, és una bona excusa per desfer-se de les  forces d'oposició dins del seu propi partit. Bauzá té una espurna de petit dictador en ell. Pot ser que sembli un model madur o un venedor de cotxes, però en realitat  segueix una estratègia molt clara en el que fa. A més del fet que gaudeix del poder que se li va donar.

timthumb


Tornant al tema. No ... Jo tampoc no ho sé. Tot plegat fa por i és una idea tan desgavellada. Sóc una ferma activista per a qualsevol tipus d'increment de la llengua i la literatura a l'escola. Però la forma de fer això és simplement ... tan, tan, perdó, és tan dolenta ... Hem sentit parlar del canvi de sistema proposat just abans de les vacances d'estiu i fins llavors els professors estaven dient que no. No sabíem  res, llavors. Ara és la segona (ara la tercera) setmana de classes i els professors segueixen en vaga, Twitter està ple d'etiquetes  que mostren el suport que estan rebent de tants llocs diferents, de tantes persones diferents.

Per tant, esper que  ara  ja sàpigues què passa a Espanya, i més concretament a les Illes Balears.


Per què barrejo aquests temes  i hi afegesc algunes pinzellades de la meva història personal, tot i que només en  aparença tenen alguna cosa a veure?



Jo crec que hi ha una estructura subjacent profunda.  Quan Wert va demanar d'"espanyolitzar"  els infants de Catalunya,  això és en realitat una actitud bastant feixista si no francament feixista.



Si parlar valencià és un crim, i  irrompre en un edifici del govern i pertorbar un acte oficial  és una petita cosa fàcilment perdonada (sempre que siguis de dretes!)  que cau sota la jurisdicció del rei.



Si un programa de televisió (a IB3, la televisió local de les Illes Balears, finançada pel govern ...) sobre  el TIL únicament mostra:
- Sis homes (és a dir, ni una dona, tot i que l'educació té un alt percentatge de  dones que hi treballen!).
- La majoria eren advocats i no experts en educació.
- Un mestre, el punt fort del qual no és, per descomptat,  parlar en públic.
- Una distribució poc decent del temps permès per a cada costat (els defensors del  TIL tenien 7 minuts, els que hi estan en contra 2 minuts!).
Hi ha una lleugera sensació que tot aquest programa podria haver estat patrocinat pel govern i (probablement) alineat al programa del  PP. És tan equivocada la manera  com  fan un programa suposadament polític a la televisió. Era tan previsible.
Personalment,  no podia creure que no hi  hagués una sola persona que  fos  capaç de parlar bé, retòricament parlant, i  que estigués preparada per  aquest repte.



Conclusió:

De fet, vaig escriure aquesta  entrada aquí perquè m'estava cansant que tothom em demanés  les mateixes preguntes.


Què és el TIL?



Per què estàs tan a favor de la independència de Catalunya?



Per què  ets tan pro-catalana?



Per què estàs en contra del  TIL?

nacionalisme-espanyol-1


Sobretot, esper haver aclarit aquestes qüestions amb el text anterior. Jo sóc una amant de la llengua, i no crec que el TIL  estigui realment orientat a la vida real, i pens que promourà "Fracàs escolar" més que qualsevol altra cosa.

La meva tendència evident cap a la independència de Catalunya es deriva del fet que, entre altres temes (em vaig especialitzar en idiomes), vaig estudiar història i crec que és necessari l'estat lliure del poble català. Històricament es pot  concloure fàcilment que Catalunya és un estat. Podria aprofundir més en la història, però això aniria massa lluny. També des del punt de vista que és una nació reprimida, els catalans es mereixen  decidir per si mateixos. Psicològicament es pot argumentar així, quan la quantitat de sofriment ha estat prou gran per a ells que la seva voluntat d'independència és més gran que la por de ser derrotat. Necessàriament els catalans han de provar-ho. Em sento també catalana, jo sóc un d'ells, i els desitjo, ens desitjo la millor de les sorts, i crec que  seria prudent que Espanya els deixés  anar. Tret que vulguin tenir un llarg segle ple d’odi amb pitjors casos de recriminacions lingüístiques i també destacat pels crims en nom de l'Estat espanyol, que ho presideix tot.

En primer lloc, ho sé, Catalunya és diferent, però Eivissa també ho és. Treballem tant amb el turisme a diari que la idea de reforçar anglès al sistema escolar no és la pitjor idea, però un cop més ... La forma en què això es vol dur a terme, és el que  fa que el TIL pugui arribar a ser un desastre total, o un pla que ha de ser planificat i programat correctament per tal de tenir èxit. Si us plau, no apliqueu  el TIL. No val la pena els problemes que, sens dubte, causarà. I s’ha de tractar d'evitar-ho pel bé dels  nostres fills!

samarettaverd


Així què, per on faig el llaç?



Llengua i cultura són com dues gotes d'aigua  que van de la . Si  treus el llenguatge  a una persona, en el sentit que  es converteix en un delicte parlar aquest idioma,  li robes part de la seva cultura i, bàsicament, el victimitzes.


0001espaaindignados
Els invasors ho han fet freqüentment. Els romans ho van fer. Els grecs ho van fer. Els espanyols van fer això. No és res de nou. Però aquí estem al segle XXI. Tant de bo que la humanitat  fos prou evolucionada  per veure que no es pot suprimir la cultura i la llengua durant molt de temps. Es remouen les coses. Això farà que la gent es rebel·li.

Els responsables a Madrid, i també el nostre petit Napoleó de les Balears, Ramón Bauzá, farien bé d'adonar-se  que negar a les persones que puguin  parlar la seva pròpia llengua materna és un crim, pur i dur. És una referència directa a la dictadura militar de Franco. I per ser honesta, això en si mateix em fa venir calfreds.


mossos_franco

I el que  me'n fa venir encara més és que  hi ha un informe que diu que volen reprendre  les persones que  parlen a Facebook, Twitter o qualsevol mitjà de comunicació a la xarxa, sobre  coses que podrien causar una alteració de l'ordre públic. Aquest és també un pas fora d'un sistema democràtic. Sigueu advertits. I estigueu  alerta que Espanya i les Illes Balears no es moguin  cap enrere en el temps. Això realment seria fatal.


o-JAQUE-AL-REY-facebook





Si us plau, disculpeu-me que no  hagi pogut publicar l'homenatge a T. S. Eliot,  l'aniversari del qual és avui (el dia de la primera publicació era el 26 de setembre). Però aprofito l'oportunitat per donar-li les gràcies.

 

dilluns, 14 d’octubre del 2013

Bauzà, el TIL, i un home que vol canviar el sistema - pel bé?

 
 
 
 
Un home amb principis - José Ramon Bauzà
 
 
 
 
Polonia - una parodia amb Bauzà, Wert i Botella inclosos


 
José Ramón Bauzá en contra de sa llengua pròpia de les Illes Balears
 
 
 
Bauzà en debat
 
 
Bauzà no és dubtós del que diu.
 
 
 
Bauzà en entrevista 3 de setembre 2012 (IB3)
 
 
 
manifestació en contra el TIL a Palma amb més de 100 000, més de 10% de la població de Mallorca.
 
 
Catedràtics i escriptors presenten un manifest en contra el TIL
 
 
José Ramon Bauzà sí que parla català (vídeo de 2010)
 
Crec, que el gran problema és que senyor José Ramon Bauzà pretén de voler salvar les illes balears del català, però les illes no volen ser salvades, ni més, ni menys.
No volen ser governats per un home qui mata l'equilibri de l'ensenyança escolar entre castellà i català i a més mata la llengua catalana amb el seu invent de baléà i el TIL!!!
 
Una cosa s'ha de dir a favor seu. No ha enganyat els votants, com es veu dels debats i de les declaracions fetes a l'any 2011 i 2012.
És un home diligent. És un home amb estratègia. Però aquesta estratègia ens porta a un segle nou o més aviat ens porta a una ona d'alumnes amb fracàs escolar???
Però a parer meu és una persona que no que no admet cap canvi una vegada s'ha capficat una cosa.
 
Tinc tres desitjos.
 
Tant de bo si senyor Bauzà despatxaria la senyora Camps i en el seu lloc inaugurí una persona que seria més que una titella.
 
Tant de bo si faria una implementació del TIL una mica a poc a poc, i amb un finançament que es digne d'un projecte tan gran.
 
Tant de bo si senyor Bauzà escoltaria els crits d'un poble que diu que no!
 
Crec, que això no serà l´última entrada parlant del TIL i de senyor president José Ramon Bauzà en aquest bloc. 

dijous, 9 de maig del 2013

Fènix 1123

Una pel·licula que he vist fa poc temps i que m'agrada molt és Fènix 1123. És una peli sobre un noi adolescent qui viu a Lloret de mar, viu una vida molt corrent. Té una página de web que es diu "Exercit de Fénix" com que és fan de'n Harry Potter. Un dia envià un correu electrònic anònim a una empresa on els demanà que etiquéssin les seves productes també en català. Aquest correu electrònic té consequències molt greus. Tota la vida d'abans es fa miques i té problemas pertot arreu. L'escola, la poli, la familia, la nòvia. Tot està afectat. No vull contar més en cas de que no hagiu vist "Fènix1123" encara.

Tota la pel·licula està basada en fets reals que varen passar a n'Eric Beltran qui era acusat del ciber terrorismo després d'escriure aquest correu electronic i de fet havia de patir moltes repressions mentre era cercant justicia i igualitat dels drets pel català.
Personalment, m'ha intrigat molt la manera de presentar un retrat de la societat catalana a l'ombra dels fets històrics de l'any 2004 que segurament tenien un impacte molt greu i real en la percepció de tot.

M'ha agradat la manera sensible en la qual el noi Eric fou dibuixat com a noi, com a carácter, com a defendor del català, i com a persona amb una personalitat desenvolupant (com és adolescent de 14 en la pel·licula).



Noam Chomsky va dir "El món hauria de conèixer la historia de'n Eric". Feu-li cas!!!

 
 
Una cosa que vaig trobar super interessant va ser el "making of de'n Fénix 1123" - aquí us deixo també l'enllaç: http://youtu.be/GQfaoanFVxo
 

dimarts, 13 de novembre del 2012

Hi ha un descans amb aquest bloc: Recerca, descans i acció

Els qui coneixen a mi personalment ja saben que tinc una exposició començant aquest mes (en uns dies) i això és una feinassa. Hi ha tantes coses a fer, tantes correus per escriure i tantes coses a corregir, cop i un altre cop més.

Bé. No vol dir que vaig oblidar del meu conte.No. Absolutament que no. Però aprofito el temps per distanciar-me una mica, objetivar el content i perquè així la pròxima vegada seré més neutre en relació amb el llibre. Així puc llevar les coses no tan bones i veure si puc afegir unes coses que fan lluir la història més. Això és el plànol que tinc.

Al mateix moment, he pensat molt sobre el tema de com triar un editorial que seria apte per publicar-me. Hauria de ser un editorial que realment té relacions amb els països angloparlants i també amb Alemanya. Per tant, és difícil triar un editorial.

Tinc les adreças de LÍBER (octubre 2012) i quan el cos del text estarà acabat, m'ho miraré un altre cop amb calma. Ara no té sentit realment escriure a gent sense tener el text acabat.

Ara bé. També existeix l'opció de publicar el text fent una publicació sense editorial, només amb l'ajuda d'un xifre ISBN i una impressió per una impremta. La veritat és que no tinc ganes de fer-ho tota sola però sembla una altra opció per a saber que editorials no són la única opció un escriptor en té.

Per a mi, la solució perfecte seria si un editorial s'encarregaria amb tot això perque tingués més temps per occupar-me amb el text mateix i altres projectes, i per supposat no amb coses administratius i super avorrides. Però és interessant com avui en dia aquestes coses desenvolupen a ser més fàcil i més accessible que mai abans.

Bé... Una altra opció seria entrar amb el conte en un concurs i esperar que sigués premiat i així es fa la publicació també... Una opció que també té bona pinta. Però també és arriscat perquè mai se sap si realment en guanyaràs.

Puh, he de continuar amb tot el que tinc pendent. He de repassar mes poemes, adaptar tot el tema de format, i repassar i repassar els textos perquè no em queden més errades en el text, així com en la portada del fulletó.
Bé... Suppos que hi miraré demà també com que no vull trebellar fins la matinada. Demà hi ha la vaga general. A veure que passarà. Crec que està una bona cosa fer un "boycott" - resistir les temptacions del consumisme. Però al mateix moment pens que hi ha molta gent que no poden permetre's perdre la seva feina per no treballar... és molt arriscat... només gent sense families en poden permetre's. Espanya és molt dur en aquest sentit. En Alemanya, la gent pobre al menys tenen un sostre sobre els seus caps i dret per a rebre un mínim per poder sobreviure. No vull dir que Alemanya seria perfecte, no ho és. Si no fora així no hagués deixat enrere aquest país. Hum... Aquí tenim coses politiques però no vull començar amb això tampoc.

Qui té un interés en poesia i també en fotografia de blanc i negre, aquest és el nostre fulleton de la nostra exposició DARK VILA que comença el dia 23 de novembre de 2012:

www.dark-vila.com

Aquí també un enllaç pel meu bloc personal:
http://t.co/i0SBgxGU

Fins un altre.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Conte a recerca de voluntaris de llegir / corregir


CONTE A RECERCA DE VOLUNTARIS PER A CORREGIR I LLEGIR


Ara t’explicaré una mica el que tinc previst de fer:

Sóc autora i filòloga (de filologia anglesa i alemanya). Visc a Eivissa des de fa quasi 5 anys i vaig aprendre el català fa dos anys. He escrit una novel·la curta (63 pàgines).

En aquest moment, em falten encara expressions catalanes, sé que a vegades trio una paraula en català que es pot millorar, i a vegades tinc problemes amb les formes verbals o hi ha expressions més aptes que les que faig servir.

Amb una amiga he fet una primera ullada a la novel·la i un primer repàs en el sentit d’eliminar les errades més greus de la gramàtica. Juntes vàrem cursar un curs del nivell C1 de l'IEE. Però encara hi ha dubtes molt grossos en el sentit de: com sona bé? Pots dir-ho així en català? Com podria sonar millor? Existeix alguna frase feta en català per expressar-ho millor?

És bàsicament un llibre de desenvolupament. Es focalitza en el mal rotllo del protagonista, que és un addicte a l'heroïna: la seva lluita amb la droga, la seva addicció i també els perills de la vida pròpia de la subcultura.

L’escenari és molt dur, psicodèlic i molt cinematogràfic a vegades. El llenguatge és molt directe, però a vegades es barreja amb un to líric. Com que es tracta de la vida d’un drogoaddicte, fa falta utilitzar un registre apropiat amb paraules d’argot en català (que també em falten).

Per tant, el que necessit és una o més persones interessades en la gramàtica i en el tema per fer la correcció d’aquesta novel·la.

A més a més, m’agradaria tenir lectors voluntaris per llegir la novel·la i expressar-me els seus sentiments i les seves impressions.

Moltes gràcies per la teva amabilitat i la teva voluntat d' ajudar-me.
Si ho vols, pots fer-te voluntari lector / corrector de la novel·la. Si la vols rebre, m'ho digues si us plau.
Moltes gràcies novament.