El cap de setmana passat vaig agafar un llibre molt vell a un mercat a Sant Jordi. Vaig llegir-lo amb molta rapidesa com m'ha enganxat de la primera pàgina. Bé. He d'admetre que això és el primer llibre de Pedrolo que vaig llegir. Encara tinc pendent Mecanoscrit de segon origen... però joc brut va ser el primer llibre.
Doncs. Si havia de donar uns punts de 1 a 10, li donaria uns 9 punts. Crec que el llibre és genial, realment.
Aquesta petita novel·la m'ha fet molta gràcia perquè només tenia una llargada d'unes 130 pàgines però conta una història bastant difícil però tot molt versemblant i de vegades amb una precisió imbatible. Realment, després de llegir-lo m'he demanat, coi, com va aconseguir-ho així? I rellegint unes pàgines vaig adonar-me del mètode que de Pedrolo empra. És un mètode molt senzill però super efectiu: és una mica com ets pintor i difumines una escena. Només dones un mínim dels fets i així crees una complicitat entre lector i l'univers en què es mou el protagonista.
M'ha agradat moltíssim que tot es mou amb rapidesa i també existeix aquesta versemblança, una realitat social, inclou un criticisme social etc.
De què tracta es joc brut? Doncs, diria és una història sobre un amor malsà, sobre l'amor, la mort, i una obsessió, i com es cura una obsessió... No n'hi ha cap tractament per curar una obsessió. Però segurament aquesta interpretació és molt personal. També es pot dir que es joc brut tracta d'un jove que fa qualsevol cosa per aconseguirl'atenció, el físic amor, el sexe, l'amor o la chimera que pensa sigui l'amor.
En realitat el lector sap del primer moment que aquest amor no va acabar bé. El principi té pinta d'un conte d'un somni però d'una manera se sap que no va bé. Encara que la jove és una bellesa excepcional. Encara que el jove és hipnotitzat per ella, fa tot més o menys per aconseguir un somriure, una conversa, un petó, i més... Fa tot com si fos un esclau d'ella, tot sense pensar, perquè està embruixat per la seva bellesa. És tot un conte molt clàssic en aquest sentit. La Lilith clasica.
Però la manera com aquest conte està contat, fa tota la diferencia. La tendresa i la innocència del jove que es troba en directa oposició del personatge de la Juna (de la jove) que realment no és que li diu que fos.
Bàsicament crec que es joc brut també és un conte moral sobre la manipulabilitat de l'home com a espècie, de la susceptibilitat de la ment humana. La vulnerabilitat que tots tenim dins naltros, en el nostre desig d'amar i ser amat. L'anhel ens permet crèixer per una part, però per l'altra ens fa cometre crims. Ningú al final es queda com a verge. Tothom perd la seva innocència.
Una cosa que vaig trobar molt bé, molt ben aconseguit, va ser la inevitabilitat de la damnació del protagonista, la pèrdua de fiança, de l'amor i de la innocència. conseqüentment, la ràbia, el desig de venjança i al final un desenllaç molt carregat que conta molt del social realisme de Manuel de Pedrolo.
Aquest llibre petit m'ha donat gust per llegir-ne més de Manuel de Pedrolo.
Un llibre petit de just 200 pàgines, curt, breu, de vegades només esbossat, però escrit amb força, escrit amb geni i passió.
Un llibre sobre la hibris. Sobre la impossibilitat de mantenir les mans netes en tots casos. Sobre una decisió que et fa perdre el balanç. Sobre una imatge que realment és res tret mentida.
La història conta el moment d’un home al cim de la seva vida i llavors la caiguda d’un home, un bon home, recte, fort, qui no permet corrupció i lluita contra els soborns a Tailandia. El protagonista Masferrer és el president d’un consell anti-corrupció que va a tenir un massatge per curar una tendinitis. Que no sap què està enganyat amb dues falses fisioterapeutes qui li fan imatges en un moment indefens i així cau en una trampa més àntiga del món. Cau per culpa de la seva hibris, aixi què no és el que passa però es tracta del seu comportament. En realitat no pensa que li poden fer mal, és una mica massa segur de si mateix. Es sent immú contra les ficcions que creen per fer-li caure… I això sí que és una cosa on s’equivoca greu.
Juguen un joc ben brut: li fan xantatge mitjançant aquesta imatge que ensenya una escena que realment no existeix, perquè Masferrer deixés fer caure tot el tema dels soborns a Tailandia.
Masferrer no pot admetre que la injusticia guanya, i no pot fer res en contra, i per aquesta incomprensió reacciona d’una manera que realment li fa perdre aquesta jugada. Primer, perd el cas de anti-corrupcio, perd la seva reputació al despatx entre els consellers que pensen que aquesta imatge sigui real, perd la fiança de la seva parella, de la seva filla, del seu equip, després perd la seva carrera, i al cap i a la fi també perd la feina i la seva vida.
La moral d’aquesta petita historia… pot ser l’absència de moral, de debò, això ha decidir el lector per si mateix.
N’hi ha alguns raons per llegir "El escàndol sense importància". És un llibre divertit, té força, té dialegs animats, té una manera de fer aparèixer escenes que coneixem tots. La hostilitat entre col•legues, les limitacions de comprensió, la impossibilitat de guanyar i no jugar brut en alguns casos i la hipocrisi de tothom que defensa la moral i la ética.
A mi m’ha agradat el llibre perquè va ser un punt de vista autèntic, el protagonista un bon home, un bon tros del món de Barcelona i a més m’ha paregut molt versemblant al món real.
És molt fácil. Els estimo perquè bàsicament em fa somriure, em fa també gràcia a veure com s'ha traduït una frase o una expressió. De vegades la traducció canvia totalment el sentit d'una frase, de vegades està malament la traducció i de vegades és perfecte.
Des de fa uns anys, es pot comprar dvd's amb subtítols en qualsevol idioma que t'interessa i ho trob una molt bona eina per aprendre i perfeccionar el domini d'un idioma.
Sèries que puc recomanar (des de la meva perspectiva):
- Californication (David Duchovny en un paper de gilipolles, follant i ... bé... això bàsicament, ser un escriptor i parlant i pensant de follar)
http://youtu.be/w-_Tl6NZnxk - millor escena de'n Hank amb dolor molt especific i una xica surfer (en anglès)
- Bluestone 42 (una sèrie molt d'humor negre sobre la vida militar d'un camp militar a Afganistan)
http://youtu.be/fgjtJfGrxTk - l'episode u de la sèrie (en anglès. Si vols veure'ls amb subtítols en català ho pots fer utilitzant l'enllaç abaix de series-vosc.blogspot)
Pàgines recomanables:
- www.mecanoscrit.cat (Forum, Info-data-banca sobre pel·lícules, series, animació, documentals - bàsicament diuent que seria ciencia ficció i fantasia i terror però al meu parer la selección és molt més ample que la`pàgina d'inici suggereix)
- www.totsrucs.cat (ED2K)
- antic.comparteix.net (pàgina que no es gestiona més però encara funciona - directori d'enllaços ED2K)
- http://series-vosc.blogspot.com/ (sèries amb subtítols en català)
Els immigrants som éssers estrambòtics, ho reconec, és a dir. No parlem gaire el vostre idioma però de totes maneres sí que ho intentem.
La veritat és que escriure aquesta bloc entrada no m'ha costat gaire perquè simplement volia deixar una altra opinió sobre el tema de parlar català amb la gent d'Eivissa i el seu tracte de la llengua. Crec que Eivissa també és un cas especial. El "trigger", l'incentiu, per aquest bloc ha estat l'entrevista amb en Hamed Enoichi que ha sortit des de fa poc als mitjans digitals i a les xarxes socials. Crec que la seva vista és una mica diguem-ne unilateral, i una mica desequilibrada. Amb aquesta entrada volia aprofitar de compartir la meva opinió sobre el tema que en Hamed ha parafrasat així... "si parles amb ells i saben que no ets d’Eivissa des de fa 200 anys, et respondran en castellà. Bromes a part, passa una mica com a la sèrie Lost: “Camina entre nosaltres, però no és un dels nostres”." Ara penjo l'enllaç del seu article:
Crec que això no es completament correcte. Sí, que et parlen en eivissenc, o en català si ho vols. Potser tarden una mica per comprobar si realment ho vols però si que ho fan. Llengua és una cosa entre persones. Neix quan dues persones parlen. La interacció és clau.
Jo per exemple, abans, al principi no tenia gaire interés en aprendre o en entendre el català com pensava ... bé, no fa falta realment. I a poc a poc vaig començar d'entendre si parles el català o més ben dit el eivissenc si que la gent et miri amb uns nous ulls, és una nova perspectiva, per a ells com per a tu.
Quan vaig llegir l'article de Hamed pensava, una cosa no encaixa... En un punt diu que els eivissencs siguin sectaris, i després que n'hi ha força excepcions.
A mi no m'agraden prejudicis. En cap manera.
Si té aquesta experiència que la gent li sempre parlen castellà, això és malament, em sap molt greu per a ell, però s'ha de dir que a Eivissa n'hi ha un munt de gent que respecten la seva llengua propria i els encanta compartir-la. Potser que tarda... però poc a poc quan veuen que tu fas un esforç parlar la seva llengua, sí que et parlen.
Jo mateixa soc immigrant a Eivissa, amb arrels grecs-alemanys, des de fa 5 anys, encara estic aprenent el català, escric el meu bloc, faig errades gramaticals (dolentíssims segur) encara però m'importa un rave, perquè sé que poc a poc milloraré el domini del català.
N'hi ha un món de camins per aconseguir el que vols, que la gent et parla en català.
Respecto l'opinió de'n Hamed. Només crec que un article d'aquesta parla sobre els eivissencs cementa o fomenta els prejudicis que tots els eivissencs siguin d'un altre món, són molt àntiquats, molt sectaris, i molt reclusius, molt conservadors en el seus pensaments, i ... a més que siguin tots dels negocis basura.
Doncs... Crec que no és així ... home ... Pensa't-hi si us plau. Tots són prejudicis. Res mes.
Resumint, crec que l'entrevista amb l'al·lot Hamed Enoichi veig també una mica desequilibrada, torçuda, i unilateral. També veig que realment el hauria de fer més un esforç d'entendre el perquè, les raons històriques. Bé. Sigui el que sigui. Potser que han retallat l'entrevista que no sigui tan llarga així que les parts on explica una mica més les han llevat.
Però bàsicament crec l'integració cultural i llingüística és sempre una cosa d'una interacció de dues parts, de la persona qui vol integrar-se i dels altres que ho admeten i l'ajuden per la seva parla i la seva voluntat per no girar-li l'esquena.
Integració comença on podem deixar els nostres prejudicis i on comencem de veure'ns a si mateixos com som.
Sense ànsia, sense pretensió.
Personalment crec:
Tots els prejudicis són com uns preservatius per a la veritat.
Impedeixen el flux de communicació i això (crec jo) és res de bo.
Ahir vaig recollir la última revista de l'EOI Eivissa (que es presenta com un diari). M'havien fet una entrevista dins la seva serie "Històries de català" - cosa que vaig fer amb molt de gust. Sobre com m'hagi enganxat amb el català... Doncs, aquí teniu la resposta a la pregunta de com pot ser que una guiri volgués aprendre català i molt més... Hahaha. Ho sé... És molt idiosincràtic tot això...
Lamentablement, no n'hi ha l'enllaç encara a sa pàgina de l'EOI Eivissa però està previst. (http://www.eoi-eivissa.com/) Tan bon punt que em comuniquen, hi penjo l'enllaç de l'e-paper aquí també. Però fins ara només tinc la revista en paper. Per si de cas si voleu llegir l'article, us he fet un escan de l'article. Com les pàgines són molt grosses no hi havia altre remei que escanejar-ho tot poc a poc. Doncs, hau de imprimir 4 pàgines per llegir-ho tranquil·lament o, és clar, llegir-ho enlinea totes les columnes, saltant de la página 1 a 2, de 3 a 4, i viceversa.
Esper que us agradi! Digueu-me com us pareix l'article.
`
Ahir va ser un dia molt emocionant per a mi. Havia pogut acabar amb un projecte molt important per a mi. Però... a més a més, duia un penjoll amb la bandera catalana, que m'havia posat sense pensar en res negatiu. És un penjoll que m'havia comprat per 2 euros a Tarragona. És exactament com aquest en la imatge.
No us imaginau com differents eren les opinions que vaig rebre al moment que la gent s'adonava d'aquest petit penjoll que portava.
La primera reacció era molt positiva. Era al café on sol prendre un cafè de tant en tant. El noi aquí només somreia i em deia "a mi m'agrada el teu penjoll". Somreia també, i res més. Molt bé, idò.
La segona reacció era al correus. Aquí em demanava un noi de uns 30 anys "I tu ets independista, o que?" ... Bé, si ... Supos que si... La manera, el tó, la mirada i tot això marcava una incredulitat que mai no he vist abans. Deia mil paraules sense dir res. I a parlar amb aquesta gent es veía que realment la independència no seria una cosa a la qual votaria en favor. Mai en la seva vida. Crec que això realment era molt fort, perquè la veritat és que no intento convencer a ningú, però tinc el dret de portar un penjoll com aquest que reflecteix el que pens.
Crec que aquest moment m'ha decebut una mica. Aquest segon noi era de Barcelona i no creu en l'independència. No pensa que seria bona cosa. M'ha dit bàsicament que realment està en contra.
Tanmateix portaré el penjoll avui, i demà, i la setmana i el mes que ve etc... Crec que això és una cosa personal, sigui com sigui, i ... uns petits senyals poden ser importants. I es veu d'on vens, politicament.
Ja ho sé... El meu català no està perfecte. Ja ho sé.
Però una cosa va fer-me una mica triste avui. Jo havia fet una entrevista amb el fi per animar a sa gent que aprengui el català encara que siguin de fora... I sembla que ho vaig fer bé... Però quan vaig llegir al final la versió corregida de l'entrevista pensaba... Quina persona parla ara???
És que - entenc que hi ha normes i regles per a la gramatica i no pretenc saber-ne tot. Jo sé perfectament que encara no soc ni mig arribat al nivel que vull tenir un dia... Però al mateix momento pens... home. És normal. Si no feia errades, no seria una mica estrany??? Només estic aprenent des de fa 2 anys i mig. I per tant, crec tinc un dret sinó l'encarreg de fer errades en un sentit.
I a més, si aquesta entrevista s'imprimeix. Ja ho entenc que volen polir, polir, polir i més polir les coses... Però al mateix momento pens també. Soc jo la persona que pensa aquests pensaments, soc jo que vol expressar a si mateix. I per tant, han de ser basicament ses meves paraules, encara que siguin imperfecte i possiblement crude... No ho sé si m'explic bé. Si jo no utilitz uns mots m'estranya bastant que es posen dins... I crec que el meu vocabulari no està catedràtic, però està prou bé.
La gent qui llegeix aquesta revista. Aquesta gent qui coneix a mi segurament riurà i dirà... "No, així na Chryssula no xerra, ella xerra d'altra manera".
Em sent una mica decebuda. Crec que prefereixo de llegir l'entrevista amb totes les errades que faig a la versió ben neta i ben perfecta que li treu tota la sang... No vull tampoc que em treuen tot el meu caràcter - tan imperfecte que sigui... el caràcter com el llenguatge ;)
Bé. Que és més important per a vosaltres - autenticitat o perfecció?
Que penseu?
A més pens en sa gent qui està també aprenent aquest idioma i segurament, quan llegeix un article que gairebé està posat en un català perfecte, que segurament no mai s'aprengués.
Esper que es pot fer un camí intermedi perquè és clar, vull que sa gent m'entengui però vull també que sa gent nota que ´soc jo qui parla i no una editora que pensa... no, no, això no es pot dir-ho. Bé... Així pens jo.
Aquí és una cançó dels Ressonadors "Jo tenc una enamorada". Abaix teniu el text en català i en castellà.
UC - Jo tenc una enamorada
Jo tenc una enamorada a sa banda de Migjorn, i en ser que la vaig a veure sempre em diu que quan hi torn.
Jo li dic que serà prompte si no mo'n anam del món: quan es pins faran magranes i ses figueres melons.
La mar estarà eixuta i hi correran carretons; per dins es terços de botges hi pescaran es cassons.
I llavò jo tornaré i em casaré amb tu, si vols; ja et pots començar a fer roba, que hi hem de sortir bufons;
que a sa cinta portaré una arma de dos canons, i cada tron que faré serà de dos trons bessons.
YO TENGO UNA ENAMORADA
Yo tengo una enamorada en la parte de Mediodía, y cuando la voy a ver siempre me dice que cuándo vuelvo.
Yo le digo que será pronto, si no nos vamos de este mundo: cuando los pinos darán granadas y las higueras melones.
La mar estará seca y correrán carretas por ella; por los campos de hierbajos se podrá pescar cazones.
Y entonces volveré y me casaré contigo, si quieres: ya puedes empezar a hacer ropa, que tenemos que salir guapos;
que en la cintura llevaré un arma de dos cañones, y cada disparo que haré será de dos truenos gemelos.
CONTE A RECERCA DE VOLUNTARIS PER A CORREGIR I LLEGIR
Ara t’explicaré una mica el que tinc
previst de fer:
Sóc autora i filòloga (de filologia
anglesa i alemanya). Visc a Eivissa des de fa quasi 5 anys i vaig aprendre el
català fa dos anys. He escrit una novel·la curta (63 pàgines).
En aquest moment, em falten encara
expressions catalanes, sé que a vegades trio una paraula en català que es pot
millorar, i a vegades tinc problemes amb les formes verbals o hi ha expressions
més aptes que les que faig servir.
Amb una amiga he fet una primera
ullada a la novel·la i un primer repàs en el sentit d’eliminar les errades més
greus de la gramàtica. Juntes vàrem cursar un curs del nivell C1 de l'IEE. Però
encara hi ha dubtes molt grossos en el sentit de: com sona bé? Pots dir-ho així
en català? Com podria sonar millor? Existeix alguna frase feta en català per
expressar-ho millor?
És bàsicament un llibre de
desenvolupament. Es focalitza en el mal rotllo del protagonista, que és un
addicte a l'heroïna: la seva lluita amb la droga, la seva addicció i també els
perills de la vida pròpia de la subcultura.
L’escenari és molt dur, psicodèlic i
molt cinematogràfic a vegades. El llenguatge és molt directe, però a vegades es
barreja amb un to líric. Com que es tracta de la vida d’un drogoaddicte, fa
falta utilitzar un registre apropiat amb paraules d’argot en català (que també
em falten).
Per tant, el que necessit és una o més
persones interessades en la gramàtica i en el tema per fer la correcció
d’aquesta novel·la.
A més a més, m’agradaria tenir lectors
voluntaris per llegir la novel·la i expressar-me els seus sentiments i les
seves impressions.
Moltes gràcies per la teva amabilitat
i la teva voluntat d' ajudar-me.
Si ho vols, pots fer-te voluntari lector / corrector de la novel·la. Si la vols rebre, m'ho digues si us plau.
Quanrealmentvulleditar la mevahistòriad'unamaneraútil, ésnecessari mostrarpaciència deixarpersonatgesesdesenvolupenen la seva singularitat comprendre latramadel queestàsucceint parlar la sevallengua
Elspersonatgestenen unabonamanera. Algunsd'ellssónbastantplans, pel fet quenosón tanimportants. Algunsd'ellssónbastantviusaixí. No obstant això, encarahi ha unpersonatgeque necessitare-emmotllament en termesde fer-lomésimportant i més viuque abans.
La tramaen generalés comprensible, peròencarahi haforatsen termesd'alguna cosa no es potentendreencara sense informació addicional. Així que, aquí i allà, un parellde coses quenecessiten serexplicatso com a mínim insinuats.
Bé, per serhonest, la cosa més important per a mipodriaserque és necessari mostrarpaciència.
Mostrar paciència que per a mi, éscomtenirun tractamentradicular dental Et fas una idea?
Ok, si aixòés el meumantra, de debònecessitoméstempsperoptimitzar el text.
Però aquíestàla bonanotícia: Com més em familiaritzo ambelsperillsd'aquestahistòria, méstractaréd'evitaralgunsd'aquestserrorscom tenirpersonatgesplans i non-descriptius, l'acció confosa o fins i tot l'acciócontradictòria, lliscades delllenguatge, iel pitjor detot, creure que el treball ja estàfetquanenrealitatno he arribat encara. Entre lallibertatd'expressióila normalitzaciólingüísticasemprehi ha uncamípetit peròmanejable. Aixòésexactamentel queesticbuscant.
Segons "Ésadir.cat" és recomanable per un text de ficció:
4.3.1.4. Usos lingüístics en entreteniment i ficció
En els espais d’entreteniment i ficció busquem l’equilibri entre la llibertat de creació i la nostra missió de normalització lingüística, per aconseguir uns continguts de qualitat. Per descomptat, jo nosócun parlantnadiude catalàperòfaigel meu milloresforçperexpressar-mei crear unapeçaúnica, possiblement una cosa quees potsentir-neorgullósen mirarcapenrere enla feina quehefet.
