R.E.M. Bang and blame

Bang i culpa era publicat dins l'album "Monster" de R.E.M. a l'any 1994.

La cançó tracta el tema de violència domèstica.

Bang i culpar
Si et poguessis veure ara a tú mateixa, maca
No és la meva culpa, abans et quedaves sempre en control
Et passaràs just per damunt aquest 
Només cal em fas sometre, deixa-me anar
M'estàs posant la culpa
Prengui això com no, no, no, no, no

Fes bang, bang, bang, bang, bang
Llavors culpa, culpa, culpa
Fes bang, bang, bang, bang, bang
No és cosa meva, pertant deixa-ho anar!

Si et poguessis veure ara a tú mateixa, maca
Les taules s'han girat, el món sencer es gira segons els teus gronxadors
La teva vida secreta de discrecions indiscrètes
Apretaria el cargol i sortiria l'escenari
No apuntis el dit!
Ja saps que això no és cosa meva

Has vingut per a fer bang, bang, bang, bang, bang
per a culpar, culpar, culpar
Bang, bang, bang, bang, bang
No és cosa meva, així que deixa-ho anar!

(instrumental)

Ja tens una preocupació petita
Sé tot això massa bé
Tinc clavat el teu número
Però així té cadascú qui ama y conta
Cadascú qui s'atraveix creuar el teu llindar 

... passa al teu camí

Que s'acabi amb la teva culpa
Tu saps que no és cosa meva
Tu saps que no és cosa meva

Has vingut per a bang, bang, bang, bang, bang
Per a culpar, culpar, culpar
Bang, bang, bang, bang, bang
No és cosa meva, així que deixa-ho anar

Estàs besant damunt meu

Arrossegues damunt meu

T'estàs fregant damunt meu

Saltes damunt meu
Fes bang damunt meu

m'estàs batent damunt meu

m'estàs pegant damunt meu

Deixa-m'ho anar

Tú...

Deixa-m'ho anar
Ooooh oooohhh

Bang and blame
If you could see yourself now, baby
It's not my fault, you used to be so in control
You're going to roll right over this one
Just roll me over, let me go
You're laying blame
Take this as no, no, no, no, no

You bang, bang, bang, bang, bang
Then blame, blame, blame
You bang, bang, bang, bang, bang
It's not my thing, so let it go

If you could see yourself now, baby
The tables have turned, the whole world hinges on your swings
Your secret life of indiscreet discretions
I'd turn the screw and leave the screen
Don't point your finger
You know that's not my thing

You came to bang, bang, bang, bang, bang
To blame, blame, blame
Bang, bang, bang, bang, bang
It's not my thing, so let it go now

(instrumental)

You've got a little worry
I know it all too well
I've got your number
But so does every kiss and tell
Who dares to cross your threshold 

happens on your way

Stop your blame
You know that´s not my thing
You know that´s not my thing

You came to bang, bang, bang, bang, bang
To blame, blame, blame
Bang, bang, bang, bang, bang
It's not my thing, so let it go now

You kiss on me

You tug on me

You rub on me

You jump on me

You bang on me

You beat on me

You hit on me

Let go off me

You...

Let go off me
Ooooh oooohhh

Bang and Blame was first published on the album Monster by R.E.M. in 1994.

The song deals with domestic violence.

Peter Gabriel i Richard Branson parlen sobre el tema: violència contra les dones

 

Dos vídeos fascinants. Dos homes que demanen un canvi als pensaments.

Una actitut més proactiva.

Un canvi vertader.

Violació no té res a veure amb l'amor.
Més aviat és un senyal del desig per veure la dona com a possessió.

 

Ni de bon tros.

 

PS: Breakthrough tv busca un milió de participants, dels homes (qualsevol nacionalitat, famós, normalet) qui volen adherir-se en aquest projecte. A mi m'agradaria fer els meus 5 cents amb això.

 

Si tothom fa un RT (una repiulada a twitter) i comparteix aquest tema, arribarem molt lluny.

Violència no és cap tema per fer-se vergonyós o per emmudir-se.

Per desgracia és part de la nostra societat.

 

Amb el silenci només ajudem els agressors.

Amb una acció de plantar cara podem intentar almenys pujar la conscientització de la gent.

 

Si us plau, si ets un home, fes-t'hi soci amb breakthrough tv i fes-me un RT.

Si ets dona, si us plau, fes-me una repiulada.

I si t'interessa el tema del patriarquisme fes-hi una ullada també en aquest bloc post que vaig fer fa unes setmanes.

 

http://chryssula.wordpress.com/2013/06/23/feminism-patriarchy-and-the-21st-century/ 

Això és el meu altre bloc en anglès i crec que encara n'hi ha molta feina amb aquest tema, d'igualitat entre els sexes.

Sempre m'agrada rebre alguns comentaris sobre el tema o sobre el bloc post aquest.

Moltes gràcies!

Maltractament, l'hospitalizació, violència permesa - lleis feixistes

Aquí teniu els meus pensaments en breu sobre aquest tema molt actual. Tot això només és un eschema per un article més llarg, però aquí són unes idees bàsiques.

En George Orwell va dir en la seva novel·la distòpia "1984"

war is peace

freedom is slavery

ignorance is strength

 

Personalment crec que tenim uns polítics feixistes i malparits i bé, penso... la mare que els va parir que fan les lleis

 

SEMPRE LA MATEIXA CANÇÓ

1. Ets una puta.
2. T'ho has guanyat.
3. No ho faré més.
4. Jo t'estimo.
5. Així no surts de casa.
6. És el que et mereixes!

Aquesta llei indirectament fomenta la violència perquè la permet...

Si ets víctima, malament rai! Si fots el camp a l'hospital abans de 24 hores, ja has perdut... No et fotran ni cas.

 

 

 

Feixista lleis “in the making” - em pregunto quina llei segueix aquesta si no la fem cas.

Tota l'aplicació ni és lògic, ni fomenta una mena de consciènciació, ni protegeix els afectats. Malament rai!

Aquesta llei preten com si fos el maltractament només es constitueix del que es pot veure, com si només fos la capa exterior. Em repeteixo, molt malament.

 

 

Puja el límit que una víctima s’admet públicament a l’hospital, o alça la veu.
 

 

Puja el límit de violència que la llei concedeix fins un nivell que bàsicament diu... fins aquest punt pots anar... és permissible. Fins que ella no està a l’hospital més de 24 hores.

 

És com si el govern diria al maltractant... “Maltractament realment no existeix... Fot-li unes bufetades... que la serveix... Ja pots fer el que vols. Au va, ànims! Fot-li unes bufetades... que no passa res...  Alerta! Que no li fotis cap marques al cos.” En torn, el home maltractant diria al víctima. “Et clavo una pallissa però, vaja, que no capfiquis que sóc maltractant. Perquè, apa, no oblides de tornar a casa, i mira’t be el temps, després de menys 24 hores fots el camp i em fas el dinar.”

Afegeix una dimensió sinó una insinuació sàdica al fet  traumàtic de maltractament

 

Fomenta la por de les víctimes de no ser ateses i escoltades i enteses

 

És una llei a mida, una llei feta per als violadors, als sàdics, als misògins, a tota la gentussa que no mai han fet cas... a la víctima de maltractaments

 

Al mateix temps diu... La víctima sedueix... (ninguna dona, ninguna roba, i ninguna creença admet violació/maltractament... )

 

Els polítics han pujat una màquina per als viatges en temps i s'han enganxat en les normes dels anys 50 i creuen són millor que els d'ara?

 

Un vídeo que fa pensar...

 

 

Un vídeo que fa pensar... Tècnicament, això tampoc és maltractament perquè la víctima tampoc serà admesa a l'hospital més de 24 hores... Comença amb el maltractament psicològic, que també és maltractament però per desgràcia tampoc hi deixa cap marques...  

Un altre vídeo contra la violencia...

Totes i tots contra el maltracte de qualsevol genère.

La veritat és que tinc moltes ganes de protestar i a més volia parlar amb un advocat per explicar-me per què aquesta llei ha pogut aprovat per l'estat.

No puc entendre per què s'aproven lleis tan idiotiques i tan fàcils a abusar. És una mena de llegalizació de violència.

La violència per l'estat.