(De l'abolició dels drets cívils i de les llibertats democràtiques i de la gent que no vota)
L'any 2013 ha estat un any difícil pel que fa als drets cívils i a les llibertats democràtiques.
Espanya i els seus problemes s'agreugen cada dia més, i cada dos per tres surt un altre escàndol polític, sigui un polític subornat, un polític amb un secret clandestí i una mica brutet, o una afiliació amb una empresa que fa que nosaltres, els ciutadans, no els creguem gens quan obren la boca. No hi molts polítics que fan goig pel que fa als valors si parl ras i clar.
Consegüentment, la quota baixíssima de ciutadans que s'esforcen a votar o voten és més que comprensible, però aquesta és la trampa: així guanyen sempre els mateixos. Si el percentatge de participació és tan baix, lògicament, la xifra absoluta requerida per guanyar la votació es redueix molt per culpa de tots els ciutadans que no pensen a fer-ne ús, del seu dret de votar.
És una equació molt senzilla. Com menys gent vota, més fàcilment guanyen els partits amb poquíssims vots.
Si apliquem la lògica, només hem de de dir-nos a nosaltres mateixos que no fent ús del dret de vot, realment el que fem és això: regalem els nostres vots als partits que sempre tenen els percentatges més alts.
L'argument que sempre he sentit durant tota la meva vida de la gent que no vota, és aquest:
No canvia res! És només un vot! Una gota dins l'oceà!
Tot molt bé, però si us plau, bona gent, emprau el vostre cervell, la vostra ànima, i la vostra capacitat intel·lectual. Si no estau d'acord amb el que està passant, amb el vostres drets cívils, les vostres llibertats democràtiques, no permeteu que els grans partits es riguin de tanta inèrcia i tanta indecisió, cosa de la qual s'aprofiten dia a dia.
Així doncs, si volem canviar alguna cosa pel que fa al govern, a tot el que passa respecte a la vida política, el primer pas ha de ser "VOTAR". Emprau el dret i també la consciència ciutadana per votar.
I feu-ho amb prudència, passió i intel·ligència!
Entrades populars
-
Coming up beyond belief On this coronary thief More than just a leitmotif More chaotic, no relief I'll describe the way I feel We...
-
Mein Name ist Mensch Ich habe viele Väter. Ich habe viele Mütter, ich habe viele Schwestern, und ich habe viele Brüder. Meine Väter ...
-
I can't get to sleep I think about the implications Of diving in too deep And possibly the complications Especially at night I wo...
-
... és el que estic fent ara mateix. Per a mi, és molt important trobar els mots i les frases adients per expressar els pensaments d'un ...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris drets cívils. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris drets cívils. Mostrar tots els missatges
dimarts, 11 de març del 2014
dimecres, 22 de gener del 2014
Temps revoltosos i la mort de la democràcia?
La democràcia. On és?... ah, aquí és...
Comissari Butxana ha trobat un cos.
- Senyor. Es una dona. Bella.
- Morta?
- Sí.
- ...o sigui ferida?
- Morta. Maltractada i violada.
- Com s' ha mort?
- Asfixiada.
- Emmordassada?
- Sí. Merda.
Fi de l'escena.
Ens recordem:
Lleis injustes.
Politics incompetents.
Corrupció a dojo.
La supervivència del més dolent.
Un poble espantat davant dels fets.
Criminalització de l'ús de catalá.
El feixisme ja ens ha sobrepassat.
El feixisme ja ha tornat.
Està 'back in fashion'.
Més val si em callo. (?) Crec que no.
No em callaré.
Ni per cap polític.
Ni per cap llei.
Ni per cap amenaça.
El silenci dels amenaçats és l'orgull i la satisfacció vil dels opressors.
No ha de rendir-se mai.
No ha de sotmetre mai.
Comissari Butxana ha trobat un cos.
- Senyor. Es una dona. Bella.
- Morta?
- Sí.
- ...o sigui ferida?
- Morta. Maltractada i violada.
- Com s' ha mort?
- Asfixiada.
- Emmordassada?
- Sí. Merda.
Fi de l'escena.
Ens recordem:
Lleis injustes.
Politics incompetents.
Corrupció a dojo.
La supervivència del més dolent.
Un poble espantat davant dels fets.
Criminalització de l'ús de catalá.
El feixisme ja ens ha sobrepassat.
El feixisme ja ha tornat.
Està 'back in fashion'.
Més val si em callo. (?) Crec que no.
No em callaré.
Ni per cap polític.
Ni per cap llei.
Ni per cap amenaça.
El silenci dels amenaçats és l'orgull i la satisfacció vil dels opressors.
No ha de rendir-se mai.
No ha de sotmetre mai.
Etiquetes de comentaris:
15 de maig,
Chryssula Kokossulis,
desobediència,
drets cívils,
drets fonamentals,
drets humans,
segle XXI
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
