8 anys a Eivissa, una instantània

Avui és un dia especial. Fa exactament 8 anys que vaig arribar a l'illa d'Eivissa.

I avui?

Ja no sóc més la nouvinguda. Conec prou bé l'illa i la seva gent que m'han adoptat amb molta cordialitat.

Diuen que després de passar cada set anys, t'estàs canviant i evolucionant. Per a mi, aquesta idea de canviar-me o potser només la meva actitut m'ha portat en aquest moment i en aquesta situació on em trob ara mateix.

M'he evolucionat bastant, com a persona, com a escriptora, i com a bloquejadora.

En fi, esper que pugui seguir aquest ritme amb es bloc més o menys perquè especialment aquest mes m'ha mostrat que malgrat que mai no admeti, sí que fins i tot jo conec alguns llímits.

Tinc el gran plaer d'haver vist dues publicacions (del meu poemari emmetzinat, aquest és un article dins la nova revista literària de l'amic Hamed Enoichi i escrit pel gran Manel Marí que m'ha fet una ressenya amb què vaig flipar d'alegria i d'honor) i de la meva primera novel·la "La nit estesa") en els passats 12 mesos. Ara mateix estic promocionant la publicació més recent. La nit estesa, la meva novel·la que abans pensava que mai no vegi la llum del dia. :)

A abans que m'oblidi. A Eivissa, tinc el plaer de dir-us que d'ara endavant (a partir da la setmana que vé) podeu trobar "La nit estesa" a Eivissa a la llibreria Mediterrània que portarà el meu llibre. 

La llibreria Mediterrània es troba a l'Avinguda d'Espanya 70 a Vila.

Però seré també 

a Mallorca la setmana que vé...

Tindré cooperació amb la llibreria Literanta que portara el meu llibre.

Literanta es troba a Can Fortuny, 4 A a Palma.

I el divendres que vé acabaré aquest cercle de tres presentacions amb una presentació

a Barcelona a la Barra / Llibre gràcies a la intervenció d'ediciones carena (gràcies Jesus i tothom!)

La llibreria Barra / Llibre es troba a

Carrer de Riego, 13, a Barcelona (a prop de Sants).

Tenia una grip bastant fort en els últims dies així que no vaig fer res aquí. Idò, penjaré l'article que vaig escriure per Fantàstik sobre la novel·la "La Malcontenta" aquí avui o demà. 

Em queda desitjar que aquesta evolució, que a més, és una revolució i un viatge de autodescobriment encara no s'hagi acabat.

Ens llegirem. Bon diumenge! Teniu una mica de paciència amb mi si no puc penjar molta cosa aquest mes, però a poc a poc recuperaré el ritme. ;) 

Esper que els mallorquins entre vosaltres i els barcelonins entre vosaltres teniu l'opció per poder venir a una de les presentacions que faré la setmana vinent.

Igualment volia dir que sou un grapat de gent genial que m'anima seguir escrivint el bloc i seguir explorant molts temes i seguir escrivint molts llibres més. :P

Una abraçada a tots els amics i les amigues!!!

La noia estrambòtica

a.k.a.

Chryssula

Perill groc d'endogàmia! Esteu tots col·locats?

Alerta! Bogeria contagiosa! Perill groc d’endogàmia!

Esteu col·locats? Pagar per publicar? Deixeu de fumar aquesta merda.

De debò? Esteu tots col·locats, tios i ties de les editorials! No pot ser. Fa poc vaig visitar una editorial que m’havia proposat editar la meva novel·la. La proposta no estava malament (és el que pensava en llegir el correu electrònic). De fet, era l’única que tenia fins aquell moment. Justament aquell mateix dia em va arribar una altra proposta, però encara una mica en l'aire perquè la lectora no havia llegit la novel·la fins a la fi.

Doncs, de què va això?

Molt bé, va de la impossibilitat de treure un llibre avui en dia en el cas que no pertanyis a una o més de les categories següents:

a)    Fill/a d’una família amb diners per pagar-te una publicació (model “nascut ric”).

b)    Fill/a d’una editorial a qui agrada el teu nom i el que escrius (model “enxufat”).

c)    Xicot/a,  nebot/da / cosí/na de les categories a i b (model “bona sort”).

d)    Guanyador/a d’un premi de literatura (model “boníssima sort”).

e)    Milionari/a amb ganes de satisfer la teva vanitat per treure un llibre (model “vanitat amb riquesa”).

f)     Subscriptor d’una editorial que pretén fer un concurs que realment no és res més que una autoedició ben emmascarada. Evidència: per participar en aquest concurs has de ser subscriptor i pagar per això, és clar (model “estúpid o desesperat”).

g)    Autor crèdul que no entén el que fan editorials grans quan et parlen d’una oportunitat increïble. L'única cosa que és encara més increïble és que cap autor es queixa sobre això. Les editorials fan el seu agost (model “ho fem entre tots”).

La veritat és que em sap molt greu, però jo no pertanyo a cap d’aquestes categories (bé, en poesia sí que vaig tenir aquesta sort increïblement bona, però això és una altra història). Amb la meva novel·la, que ja té dos anys més o menys, tot va molt i molt lent i tinc la sensació que no passa res. Per aquells que no saben de què parlo: tinc un llibre escrit en català, que no està malament (si ho puc dir modestament), i busco una editorial que em doni una mica de confiança i que cregui en mi, almenys una mica. I, a més, una editorial que prefereixi robar només als lectors en lloc dels autors i els lectors. Tot sona molt sarcàstic, ho admeto, sóc molt sarcàstica, i em declaro culpable; ho sento, és una situació desesperada. Desesperació que em fa ser sarcàstica o histèrica. Aquest cop m’ha tocat el to sarcàstic. Així és com em sento de moment.

a)    Sóc massa pobra per ser una autora, perquè si has d'aportar diners per treure un llibre pel qual hauries de rebre'n, alguna cosa va malament.

b)    Sóc massa intel·ligent per caure en la trampa de l’autoedició sota un segell que atreu la gent amb el seu nom molt i molt conegut, però el segell no és res més que una autoedició que al cap i a la fi has de finançar tota sola, encara que tindries el teu llibre. Bravo! Bravo? No. Així de senzill.

c)    Estic massa fastiguejada d'aquest món endogàmic per creure en models com aquest. Models de Generació Subway que pretenen d’oferir un concurs de literatura, però finalment no és altra cosa que una autoedició compartida entre tots els concursants.

d)    Estic massa desil·lusionada per creure que avui en dia hi ha encara editorials que creguin en autors joves o no tan joves sense publicar que tenen un llibre que pot ser diferent, però això no vol dir que estigui malament.

e)    Estic massa sensibilitzada amb tots els problemes econòmics que tinc a ca meva per saber que no puc permetre’m fer-me espònsor o patrocinadora de la meva pròpia novel·la. La vaig escriure. I prou. Si ningú la vol publicar, quedarà com una altra obra desconeguda.

No és tràgic. Però sí que és trist. Fins ara sempre he cregut en la força de bones editorials i gent autèntica. Però el que vaig viure m’ha aclarit l’últim dubte que el món editorial és un món empresarial, que tot va de negocis, que és en si mateix un hàbitat molt i molt endogàmic i l’endogàmia mai pot ser una bona decisió. No. Ho sento. No crec en això. Només escric. I prou. És la meva feina.

Busco una editorial amb perspectiva, perseverança i tossuderia. Si ho faig malbé tot amb aquest article, doncs liberatum mani. Liberatum mani (It is out of my hands). Vale (escrit en llatí, que vol dir ´sigues fort/a´). Be strong.

La nit estesa - ben aviat un projecte verkami

Com ja sabeu, l'any 2012 vaig esforçar-me escrivint una novel•la amb el títol "La nit estesa" sobre el tema de la drogoaddicció i la màfia. És una novel•la prou diferent, amb una expressivitat singular que transgredeix molt el que pugueu haver llegit abans, n'estic segura. Lingüísticament pot ser que de vegades es noti que ho ha escrit una “guiri”, però la novel•la ha estat corregida per una dona molt maca i catedràtica de la llengua catalana.





Avui en dia, la probabilitat de publicar una novel•la (si tenim en compte que no sóc famosa) és quasi igual a zero i resulta tan impossible com que em toqui la loteria. Realment he quedat molt farta de rebre correus en què em negaven la publicació o (a més a més) em deixaven sense resposta, cosa que trobo molt rude.

Doncs tot això m’ha fet pensar. Si els autors som tan innecessaris i tan pesats… Per què necessito una editorial de totes maneres? No puc fer el mateix que en una empresa editorial jo sola? Consegüentment, va néixer el pensament de dur a terme un projecte literari sense fer ús d’una editorial. No necessito grans quantitats de diners. Faré un càlcul de tot el que s'ha d'aportar.

La qüestió és que vaig escriure aquesta novel•la quan encara no tenia el domini del català que tinc avui i encara no era --com dir-ho?-- tan eloqüent com ara. Bé, la novel•la ha passat quatre revisions en 18 mesos. Ha crescut d’una obra de 60 pàgines a 150 pàgines. I al final, aquella repassada de la dona catedràtica en llengua catalana. I no crec que necessiti una altra revisió per ser publicada. Vull mantenir l'estil. Té una expressió molt directa, és immediata. Rellegint la novel•la recentment em vaig sorprendre pensant: fotre, la novel•la és prou bona, ei, és bona. Té fusta. No és per a tothom, però és bona.

Ara mateix, he començat a escriure'n un resum, en castellà i en anglès, perquè sembla que les editorials dels Països Catalans no tenen gaire interès en una autora (encara) desconeguda. Et diuen: no no, enguany no, la crisi... O no t'escriuen mai més. O et diuen que tenen un altre tipus de novel•les que volen publicar. Hi ha també altres editorials que et prometen publicar-te i després es fan enrere (m'ha passat un cop), i altres que diuen que et volen publicar però tan sols si en pagues la meitat o una cosa així.
Com que faig feina eventual i tinc responsabilitats familiars, com que estic buscant una feina estable i no sóc rica per permetre'm pagar un sou per publicar la novel•la, no puc fer una inversió d'aquest tipus (pagant la meitat o qualsevol percentatge) sense arriscar-me a perdre-ho tot. Per això he tingut aquesta idea boja de fer-ho com a projecte verkami / crowdfunding.

Si algú de vosaltres ha dut a terme un projecte d'aquesta mena i em pot donar uns consells abans de posar-lo en marxa, està convidat / convidada a explicar-me què és el que he de tenir en compte.

Si sou una casa editorial que no vol que pagui la meitat o una cosa així, si us plau, poseu-vos en contacte amb mi.

De moment, la tieta d'un bon amic vol ajudar-me dibuixant una imatge per a la portada.

Si per exemple ets dissenyador gràfic o maquetista o un professional de les relacions públiques i vols col•laborar en aquest projecte, posa't en contacte amb mi. Estaré encantada.

Per mi, tot això és terreny nou.

Pots contactar-me posant el teu nom o correu electrònic a la secció dels comentaris. O també a través de Facebook o de la pàgina "La Noia Estrambòtica".