Citacions sobre el masoquisme

“And for that one moment of freedom you have to listen to all that love crap... it drive me nuts sometimes... I want to kick them out immediately... I do now and then. But that doesn't keep them away. They like it, in fact. The less you notice them the more they chase after you. There's something perverse about women... they're all masochists at heart.” 

“I per (aconseguir) aquell únic moment de llibertat, hauràs d'escoltar tota aquella merda d'amor... de vegades crec m'estic tornant boig... Tinc ganes de fer-les fotre el camp a puntades immediatament... Ho faig de tant en tant. Però això no serveix perquè s'en vagin. Els agrada, de fet. El menys les notaràs, el més et persegueixen i et cacen. Hi ha alguna cosa perversa sobre les dones... són totes masoquistes al fons.” 
― Henry Miller, Tropic of Cancer

"The most dangerous lover is the one who greets pain with a smile."
"L'amant més perillós és el qui li dóna la benvinguda al dolor amb un somriure."
- R. M. Drake

“So,” Wanda cried, “a woman in furs is nothing more than a large cat, a charged electric battery?”

“Doncs,” Wanda cridà, “una dona de pel no és res més que una gata grossa, una bateria elèctric carregada?” 
― Leopold von Sacher-Masoch, Venus in Furs

“In good old Colonial Dunsboro, masochism is a valuable job skill. It is in most jobs.”

“A bell vell Colonial Dunsburo, masoquisme és una competència laboral valorable. Ho és en la majoria dels treballs.” 
― Chuck Palahniuk, Choke

“The thought of a comedy with paid prostitutes always seemed so silly and purposeless, for a person hired by me could never take the place of my imagination of a 'cruel mistress'.” 

“El pensament d'una comèdia amb putes pagades sempre va semblar tan silly i sense sentit, car una persona pagada i instrüida per mi mai no podria assumir la imaginació meva d'una 'mestressa cruel'.” 
― Richard von Krafft-Ebing, Psychopathia Sexualis: The Case Histories



“I have also fantasised myself to be his female slave, but this does not suffice, for after all every woman can be the slave of her husband.”

“També vaig tenir fantasies de ser l'esclau seu femení, però això no és suficient perquè fins i tot qualsevol dona pot ser esclava del seu marit.” 
 ― Richard von Krafft-Ebing, Psychopathia Sexualis: The Case Histories

“He wasn't fond of girls, especially curious ones; in his experience, they uually were demons in disguise.” 

“No li queien bé les noies, especialment les curioses; en la seva experiència, elles solien ser dimonis disfressats.” 
― Cameron Jace, Snow White Sorrow

Choke de Chuck Palahniuk - Ignorància era benedicció

"Choke is the fight club for sex addicts"
Independent on Sunday

... i sóc inclinada de creure que és així. Ja estem amb el tema d'addicions. I Choke és un llibre sobre l'addicció al sexe. A més és un llibre d'un estafador. El protagonista es diu Victor (sic) Mancini. Ha desenvolupat un mètode senzill per a no pagar a un restaurant. Fa com si una mica de menjar s'havia enganxat a la seva tràquea i estigués a punt d'asfixiar (per tant el títol). És clar, no és així, però sempre hi ha gent que et pot salvar... Aquesta gent tan amable de salvar-te la vida es sent responsable per a tu... Doncs, multiplica allò amb uns centenars, i tens uns ingressos molt sans d'uns xecs etc. setmana rere setmana.

Victor també treballa en un "theme park" de l'edat mitjana amb un equip d'uns cracs i perdedors, es tira les noies en un grup d'addictes anònims del sexe, i visita la seva mare la malaltia Alzheimer de la qual ara no permet descloure el que podria ser la veritat desconcertant sobre la seva procedència (de'n Victor).

Victor reconeix que és un addicte del sexe i per tant el seu terapeuta li dóna la tasca d'escriure un diari de la seva vida. Però això només és el punt de partida.

Anem a pensar què passa dins d'un noi fotut, punyeter, i molt addicte al sexe com en Victor Mancini. Anem a veure el món amb els seus ulls. A veure què coi passa, oi.

Què passa quan realment t'enamores amb una persona? Pots deixar a banda aquests jocs, aquestes trampes i aquestes coses que et protegeixen de ... què és de què et protegeixen? Ja l'has de llegir.

Choke m'ha fet riure molts cops, quasi pixar-me rient, però no us equivoqueu, malgrat tot, és un llibre molt refinat, i molt i molt intel·ligent. És un llibre que fa un truc de màgia negra. El pots llegir d'almenys tres diferents perspectives. És un llibre d'extrems. A un costat és un llibre molt pur i molt introvertit, per l'altre costat és un llibre de l'addicció, de la voracitat, de l'obsessió i com un món interior és diferent d'un món d'una persona sense addiccions. I com l'exterior d'un addicte reflecteix el seu món interior.

Però no és així de fàcil concloure i resumir aquell llibre molt i molt intel·ligent. Al primer moment, et fa creure que com a lector ets en una perspectiva superior al narrador de primera persona. Però a poc a poc t'agafa la força de la narració, en altres moments, t'agafa la bogeria, o la còmica d'unes situacions, o la passió que també fa un paper important.

Pot ser que et surt un somriure maliciós i/o empàtic o més aviat et fa riure. Diguéssim si estàs honest amb tu mateix, veuràs com que aquell llibre t'implica, t'agafa per la mà, et fa veure les teves addiccions, les que siguin. L'impuls de repetir una acció que et fa bé, que t'agradi, que et dóna plaer. Un cop, un cop més, i un altre cop més. Ad infinitum.



Doncs, aquest llibre és un llibre que diria és una barreja entre literatura tipus confessionàri, un sarcasme profund, mesclat amb un bonhomia que no es troba molt en aquestes altures. El llibre mateix també és addictiu. No l'he pogut posar al costat fins que no l'hagis acabat. Palahniuk és un mestre de les visions de malsons, però també procura fer-nos entendre el monstre dins nosaltres, que possiblement és res més que la part de la "condition humaine".



Idò. És clar. M'estimo Chuck Palahniuk, però aquest llibre me'l tiraria (suposat si només fos possible). És una obra de mestre.

Chuck, m'has enganxat.

Com quasi sempre.