L'estratagema del 27S - El 11 de setembre, el 27S, polítics vergonyosos, i un estat lliure gairebé palpable?! Traducció de l'entrada al meu bloc alemany d'avui

Gairebé no es pot creure però ja fa un any des de la darrera actualització del bloc alemany. Ara bé, un altre cop un munt de coses ha passat. Sr Bauzà no hi ha més al paisatge polític, el TIL al final desaparegut, Déu n'hi do. Les illes balears pareixen molt contents amb el nou govern. Si hom decideix a focalitzar afers més grans, hi ha el debat sobre la independència de Catalunya.

Igual des de quina perspectiva hom observa. Per l'Espanya sembla que el seu nen adoptiu, sempre maltractat i mai estimat i qui sobretot encara vol autonomia, és a dir Catalunya, ara espeternega i crida per llibertat. Doncs bé, i si un segueix els mitjans, hi ha una cosa que no queda sense descobrir. Els catalans han après bé de les seves últimes derrotes.

La independència no se celebra abans d'aconseguir-la, però aquest cop la paraula és lluitar amb perseverànça. Endavant i molt bé, diria jo!

Mas amonesta que la partida encara no està jugada ni molt menys guanyada encara. La premsa nacional i la des de fora observen, que els catalans han mobilitzat als mateixos perquè no estiguin pacificats i per no acabar amb coses acabades a mitges. Sembla que aquest últim moviment per l'Estat espanyol, és a dir classificar un referendum (Referendum planificat per a l'any 2014) i ipso facto una declaració d'Independència de Catalunya com a il·legal, no era

gaire estupid. Chapeau! Ara bé, en Mas vol, mitjançant l'assoliment d'una mayoria absoluta, entrar en una nova partida, amb les cartes novament i ben barrejades.

El vot del dia 27 de setembre (doncs, en poc més de dues setmanes) mostrarà si és la uni(ficaci)ó la paraula clau que permetrà treure la victoria a casa.

Rei Felipe qui està governant des de fa un any no es fa gaire popular perquè d'una manera o altra sembla que tendeix més envers la monarquia i la representació, i sobretot oblida prendre seriós les seves obligacions com a rei amb un caràcter adient. Ara bé.

Cada vegada surten a la llum  més taques de deshonra a l'uniforme de gala portada per la democràcia tan jove, que aquests crits insensats per Franco fets per la ultradreta no semblen gaire allunyats. Dit d'altra manera, aquí veiem que la superficie de l'Espanya unida ha patit ferides. Ara toca defensar el més important. Els espanyols van d'alerta. Propaganda, observació de l'enemic, denunciacions i derisions són pa diari d'avui. Cap dia sense comparacions amb Hitler i amb el temps de nazisme. I - per dir-ho clarament - en conexió amb els catalans, que no tan sols és insensat però també apareix surrealista. Dit ras i curt, ara mateix vivim en Bizarrolandia, dins el paisatge dels mitjans castellanoparlants i sota l'influencia i el poder del govern espanyol.

El que més em desagrada en aquest debat, és la inflexibilitat increible amb la qual mediacions i negociacions són destruïdes i fet impossible abans de tot. L'únic fet que diria que és segur, vist des de la meva perspectiva, només això: 

Suposant el fet que aconseguiràn una majoria absoluta el 27 de setembre, Rajoy haurà fet més negociacions i mostrar-se flexible envers Mas. El que ens queda al cap i a la fi, serà una cosa ben diferent. De moment tinc la idea que ara mateix hi ha un cim de treball i moltes extres hores per als negres a la Moncloa i a Madrid, fent proclamacions i declaracions pels polítics i per als dos casos, per no quedar babau en quin cas sigui. 

Al cap i a la fi la diada de la independència i el dia nacional de Catalunya d'ahir ha provat una cosa. Si volen, podràn. Parl dels catalans i d'allò que tothom diu que no serien capaços de fer, és a dir, mostrar unió.

Per la meva part desitj molt als catalans que aquesta vegada ho aconsegueixin i també pens que és temps per a guanyar aquesta partida.

Visca Catalunya lliure!

Gossos - No tinguis por

Recordo de vegades 
com érem tu i jo 
gairebé no puc creure 
com ha canviat tot 
penso que potser sóc jo. 

Potser ara estàs cansada 
potser no saps que fer 
ara la sort s’amaga 
jo te la trobaré, 
deixa que ho faci per tu... 

No tinguis por 
pots canviar-ho tot 
però de moment 
acostat i fes-me un petó. 

Si la gent t’atabala 
si busques un amic 
si no veus les coses clares 
enrecorda’t de mi 
jo penso en tu, 
pensa en mi. 

Ja sé que tu ets molt dolça, 
els mosquits m’ho van dir, 
ja sé que tu ets molt dolça, 
ja sé com ets per dins 

No tinguis por, 
pots canviar-ho tot.

-------------------------------

Aquest cop no és cap traducció, no és cap peça meva, però m'agrada aquesta cancó. Molt. :)

Plurilingüisme i escotillons (revisat i millorat llingüísticament)

El debat de la independència i del TIL. L'entrellaçament de les pors profundes derivades de l'època de Franco i els problemes ideològics d'avui.

Article de na Chryssula Kokossulis, publicat a Internet en anglès, el 26 de setembre, 2013.

 

Doncs, parlem d'aquest tema. I anirém medias in res.

A Espanya, tenim dos problemes grossos.

Els dos afers nacionals més  importants són ara mateix els següents:

1. Hi ha una lluita contínua al parlament espanyol sobre si  Catalunya hauria de  poder convocar un referèndum o no per obrir pas a la possible independència de Catalunya.  Aquesta és una de les grans  preocupacions del moment. No pots  accedir a Internet, sense  ser conscient, o no, de  les tones d’articles sobre això,  però com a estranger és molt fàcil  perdre-s'hi. Doncs, de què va tot això?


Hi ha dos  bàndols, com sempre. Un  vol  el referèndum. L’altre no  el vol. La raó per què Catalunya hauria tenir  el seu referèndum és molt evident. Dues setmanes després de l’11 de setembre, que és la celebració de la Diada, emesa als mitjans de comunicació  d'arreu del món un parell de cents de milions de vegades amb la històricament llarga "Via Catalana", una cadena humana amb cents de milers de persones. I, sobretot, amb un to pacífic, sense cap tipus de violència. L’altre costat, tanmateix, diu que no... Molt bé, doncs, anem a demanar el perquè...


Podria especular i especular encara més, però la raó principal és i sempre han estat els sous... Barcelona i la regió catalana tenen una economia que funciona, molt a pesar de la gent que diuen que NO a Madrid. USA Today fins i tot anomenava Catalunya la vaca de llet que  munyen de tant en tant, més aviat quan les caixes a Madrid  estan buides. La vaca, però, sembla  cansada  de ser munyida tantes vegades. Molt bé. Això mateix  podria explicar l’obvi NO de Madrid pel que fa al referèndum, perquè  necessiten els sous. Però anem un pas més enllà, anem a demanar una pregunta. Per què hi ha tant odi que va relacionat amb tota la qüestió...? Hi ha un element d'odi subjacent en la societat espanyola, que de vegades fins i tot em fa por.


El millor exemple  és el d'aquest pobre noi valencià  que han tancat per parlar amb la policia (en un control de trànsit normal) en català, un dels dos idiomes oficials de la regió catalana. La cosa és: no anava ni borratxo ni drogat. I, no obstant això, se'l van endur;  l'home va ser arrestat i posat davant d'un jutge per parlar la seva llengua materna. No, no hem pres una màquina del temps. Això no és 1939. Això és 2013. Tot plegat té un regust estrany . Hi ha un munt de fantasmes històrics, moments fugaços d'odi i repressió, que encara funcionen de la mateixa manera que fa 75 anys. Tot això està incrustat en un nivell molt emocional. Per sort, el pobre home tenia una mica de cobertura dels mitjans de comunicació i a través de Change.org i amb l'ajuda de les xarxes socials,  va ser posat en llibertat i la pena de presó de sis mesos per parlar amb la policia en valencià va ser revocada. Però, cal arribar tan lluny??? Vull dir, au va!, de debò? Tot l'incident sembla tan retorçat que  l'he hagut d’incloure aquí tot i que sembla una petitesa. 


Ens enfrontem amb el costat fosc de la història. Espanya va tenir una dictadura fins a l'any 1975 i la violació dels drets civils, el dolor i el sofriment, la crueltat, la passió, la por i la repressió a què moltes persones van haver de fer front, encara  són vius. Encara estan dins de la majoria de les famílies. Alguns d'ells recorden que algú proper a ells  va ser acusat políticament, detingut, i empresonat o executat. Espanya és un país lliure. És democràtic. Ho és?


Sí. Generalment sí que ho és. Espanya és  fins i tot liberal si pensem en llocs com Marbella o Eivissa... Però, això és l’Espanya autèntica, o només és el que la gent pensa que és Espanya??? Però, què sé jo??? Es podria argumentar ni tan sols sóc espanyola, o  no tinc un marit català o el que sigui, però veig el que veig. I cada dia tinc una millor impressió del que passa. Des que vaig començar a aprendre català i finalment agusar les orelles.

Passa que no hi haurà cap  comprensió mútua ni una relació sense odi entre Espanya i Catalunya, tret que Espanya simplement deixi anar els catalans i els deixi ser el que són, i deixi que segueixin el  camí triat. Potser això no és el que Madrid vol, ni el que la família reial espanyola vol, ni el que Rajoy vol per a Espanya, però tot i així, ells tenen el dret a decidir. Vivim en un estat democràtic (almenys això és el que diuen), doncs  deixeu-los  emprendre el seu camí. Si us plau,  deixeu-los votar.


A Europa,  tenim molts estats amb dos,  tres o quatre idiomes. Pensau en Bèlgica, Suïssa, parts d'Alemanya, pensau en Sicília,  en Creta,  en Malta. Com més atractiva és una regió, menys possibilitats té que hi hagi només una llengua parlada. El més probable és que un parell de nacions  hagin tractat d'envair-la, i el més probable és que això hagi passat. Ho sento si això és una mica infantil, però sempre penso en  Astèrix i Obèlix quan penso en la invasió.




Es podria pensar que la gent de Madrid poden ser els romans que tracten d'obligar els catalans a abandonar la seva llengua i la identitat cultural. Però els de Madrid i un parell d'agitadors polítics només ho veuen tot exactament de la manera oposada. Ells veuen els catalans com els agitadors o els traïdors de la corona espanyola. Hi ha algunes persones d'ultradreta que deliberadament han destorbat la celebració de l'Onze de Setembre (11 de setembre), la Diada Nacional de  Catalunya. Curiosament, la justícia  ha estat molt indulgent aquí, i  ha imposat una multa ridículament baixa de 300 €, mentre que els protagonistes de l'altercat van destrossar  coses, van amenaçar  persones  i van entrar encaputxats en un edifici del govern, a on clarament no  van anar en una missió pacífica.








La justícia és un  fet curiós, cosa que m'espanta. Com és possible que  hagin sortit amb això? I com poden els polítics de Madrid creure que el seu comportament  és tolerable quan es comporten d'aquesta manera, que es podria anomenar una injustícia que crida? La justícia ha d'haver tingut un molt mal dia per condemnar un home a  sis mesos de presó per parlar en la seva llengua materna, i  un altre molt mal dia per multar un acte de pura i absoluta  violència i algunes lleugeres tendències terroristes només amb una lleugera estirada d'orelles ...

Bé, ho sé. Sóc una “guiri”. Hauria de callar. Què sé jo de totes maneres?


Estrangera a Espanya, sense cap coneixement de català, i gairebé incapaç de parlar un parell de frases en espanyol,  vaig arribar a l'illa d'Eivissa el 2007, al desembre. Jo no era conscient de tots aquests conflictes subjacents quan vaig arribar aquí per primer cop. Tractava de trobar el meu camí en aquest lloc i estava preocupada  per inscriure els meus fills a la llar d'infants i a l'escola. Vaig haver de treballar. I  havia de tenir cura dels nens soleta,  perquè el meu marit encara es va passar  un any i mig treballant a Alemanya, mentre que jo ja vivia aquí. Estava completament sola, vaig  tenir cura de mi, però en una societat encara molt dominada  pels mascles, que em van tractar com un "soltera" i, d'alguna manera, la gent sospitava que ho era. Jo no sabia realment què pensar d'això, però  estava massa ocupada  en altres coses per preocupar-me'n.


Molts dels meus amics a Alemanya van negar amb el cap en senyal de desesperació quan es van assabentar cap a on anava, i em van preguntar "Per què dimonis hi vas?" (Traducció aproximada: aquest grup de pecadors, amants de la depravació, l'hedonisme i el sexe, les drogues i el rock and roll). Vaig riure. I bé, ara, gairebé sis anys després, segueixo vivint aquí. Em sento integrada. El meu marit va arribar a Espanya un any i mig més tard que nosaltres, ja que era més difícil del que pensàvem  aconseguir  una feina. Això quant a la història personal.


Però una cosa realment encara em sorprèn, sobretot ara que entenc el català i  el parlo bastant bé. ¿Per què dimonis  els  amics que em van desafiar (en el bon sentit) a aprendre català, que m'hi van induir, que em van dir que aprengués català... Per què ara només abaixen el cap quan estem parlant de la Via Catalana, de la qüestió de la independència??? Per què són ells els que  mai veig quan hi ha algun esdeveniment per la independència? Per què no reaccionen quan publico alguna cosa a Facebook??? Tot i  això, en privat són fervents defensors de casa seva, de la seva illa, del dret a parlar la seva llengua i el seu dret al vot. Què passa amb això?

El 8 de setembre  Eivissa també  va fer una petita cadena humana. La premsa va dir que hi havia 300 persones. Puc dir amb seguretat que n'hi havia poc més de 160, potser 200 al final. Així que: Què passa amb això?





Tot i això, ara arribem al segon problema, o al segon assumpte intern,  al qual Espanya ha de fer front.


2. El  TIL (tractament integrat de llengües) i la seva aplicació. Aquesta és una idea original de José Ramón Bauzá, que d'alguna manera ara sembla com un petit Napoleó en el seu intent de seguir endavant amb aquest sistema aparentment progressista. Així que el que fa el TIL és el següent: bàsicament significa una reducció del català i un alt increment de l’idioma anglès. En lloc de 50% català i  50% espanyol, els nens reben les  classes el 30% en català, el 30% en espanyol i el 30% en anglès.



No m'entengueu malament. M'encanta l’anglès. I per a mi, probablement seria un joc de nens, però de nou ... Penseu en el resultat, que podria ser bo o no tant bo.. Tenen els mestres adequats,  tenen els fons adequats per invertir en aquest projecte? No. Per exemple, el col·legi de Sant Miquel (un petit poble al nord d'Eivissa) havia col·locat un enorme llençol a la paret de  l'escola  per fer públic que el Govern Balear encara els devia una suma de 19.000 €. I això és només UNA escola. Com és això? Com pagaran els mestres addicionals ... ??? Com pagaran  la matrícula extra??? Els llibres de més?? Ha ha ha!! ... Dames i cavallers. Això es resoldrà a l'estil eivissenc o a l'estil mallorquí. És així de fàcil si el seu nom és José Ramón Bauzá. Bàsicament, la resposta és que  no  rebreu res d'això. Sí, m'heu sentit bé.


No hi ha mestres de suport.


No es paguen classes extra.


No hi ha beques per a llibres de text.

No hi ha fons per pagar ni tan sols  els vells deutes als pares, a l’escola o a l'estat.


Com collons pot ser tot això una bona base per a un projecte que si  estigués ben planejat i ben posat en pràctica, no seria  una cosa tan idiota. Tot i això, ens trobem amb carteres buides, mestres, professors resignats que temen ser amenaçats per càstigs disciplinaris, etc. L'esperit del Generalíssimo està encara molt present i viu. Tan present que la premsa  ha mostrat avui que Madrid no vol canviar el nom de Franco per raons lingüístiques. És aterridor veure l'adoració  per un dictador a qui  hauria agradat la quantitat de por i repressió que es planta inconscientment en les ànimes de tants i tants espanyols, així com  catalans.


I fins i tot si el TIL fos un pla adequat, encara seria un atac contra el català.


Parlem de com n'és, de lliure,  el Govern Balear  per decidir el que fa. Hi ha moltes, moltes bromes a la xarxa i es pot veure a la televisió qui és el responsable de tot això. Clarament és en Bauzá mateix, cap altre. Desfer-se  d'un terç dels membres del parlament  dient que és per mostrar respecte i per la necessitat de reduir els costos, és una bona excusa per desfer-se de les  forces d'oposició dins del seu propi partit. Bauzá té una espurna de petit dictador en ell. Pot ser que sembli un model madur o un venedor de cotxes, però en realitat  segueix una estratègia molt clara en el que fa. A més del fet que gaudeix del poder que se li va donar.




Tornant al tema. No ... Jo tampoc no ho sé. Tot plegat fa por i és una idea tan desgavellada. Sóc una ferma activista per a qualsevol tipus d'increment de la llengua i la literatura a l'escola. Però la forma de fer això és simplement ... tan, tan, perdó, és tan dolenta ... Hem sentit parlar del canvi de sistema proposat just abans de les vacances d'estiu i fins llavors els professors estaven dient que no. No sabíem  res, llavors. Ara és la segona (ara la tercera) setmana de classes i els professors segueixen en vaga, Twitter està ple d'etiquetes  que mostren el suport que estan rebent de tants llocs diferents, de tantes persones diferents.

Per tant, esper que  ara  ja sàpigues què passa a Espanya, i més concretament a les Illes Balears.


Per què barrejo aquests temes  i hi afegesc algunes pinzellades de la meva història personal, tot i que només en  aparença tenen alguna cosa a veure?



Jo crec que hi ha una estructura subjacent profunda.  Quan Wert va demanar d'"espanyolitzar"  els infants de Catalunya,  això és en realitat una actitud bastant feixista si no francament feixista.



Si parlar valencià és un crim, i  irrompre en un edifici del govern i pertorbar un acte oficial  és una petita cosa fàcilment perdonada (sempre que siguis de dretes!)  que cau sota la jurisdicció del rei.



Si un programa de televisió (a IB3, la televisió local de les Illes Balears, finançada pel govern ...) sobre  el TIL únicament mostra:
- Sis homes (és a dir, ni una dona, tot i que l'educació té un alt percentatge de  dones que hi treballen!).
- La majoria eren advocats i no experts en educació.
- Un mestre, el punt fort del qual no és, per descomptat,  parlar en públic.
- Una distribució poc decent del temps permès per a cada costat (els defensors del  TIL tenien 7 minuts, els que hi estan en contra 2 minuts!).
Hi ha una lleugera sensació que tot aquest programa podria haver estat patrocinat pel govern i (probablement) alineat al programa del  PP. És tan equivocada la manera  com  fan un programa suposadament polític a la televisió. Era tan previsible.
Personalment,  no podia creure que no hi  hagués una sola persona que  fos  capaç de parlar bé, retòricament parlant, i  que estigués preparada per  aquest repte.


Conclusió:

De fet, vaig escriure aquesta  entrada aquí perquè m'estava cansant que tothom em demanés  les mateixes preguntes.


Què és el TIL?



Per què estàs tan a favor de la independència de Catalunya?



Per què  ets tan pro-catalana?



Per què estàs en contra del  TIL?



Sobretot, esper haver aclarit aquestes qüestions amb el text anterior. Jo sóc una amant de la llengua, i no crec que el TIL  estigui realment orientat a la vida real, i pens que promourà "Fracàs escolar" més que qualsevol altra cosa.

La meva tendència evident cap a la independència de Catalunya es deriva del fet que, entre altres temes (em vaig especialitzar en idiomes), vaig estudiar història i crec que és necessari l'estat lliure del poble català. Històricament es pot  concloure fàcilment que Catalunya és un estat. Podria aprofundir més en la història, però això aniria massa lluny. També des del punt de vista que és una nació reprimida, els catalans es mereixen  decidir per si mateixos. Psicològicament es pot argumentar així, quan la quantitat de sofriment ha estat prou gran per a ells que la seva voluntat d'independència és més gran que la por de ser derrotat. Necessàriament els catalans han de provar-ho. Em sento també catalana, jo sóc un d'ells, i els desitjo, ens desitjo la millor de les sorts, i crec que  seria prudent que Espanya els deixés  anar. Tret que vulguin tenir un llarg segle ple d’odi amb pitjors casos de recriminacions lingüístiques i també destacat pels crims en nom de l'Estat espanyol, que ho presideix tot.

En primer lloc, ho sé, Catalunya és diferent, però Eivissa també ho és. Treballem tant amb el turisme a diari que la idea de reforçar anglès al sistema escolar no és la pitjor idea, però un cop més ... La forma en què això es vol dur a terme, és el que  fa que el TIL pugui arribar a ser un desastre total, o un pla que ha de ser planificat i programat correctament per tal de tenir èxit. Si us plau, no apliqueu  el TIL. No val la pena els problemes que, sens dubte, causarà. I s’ha de tractar d'evitar-ho pel bé dels  nostres fills!



Així què, per on faig el llaç?



Llengua i cultura són com dues gotes d'aigua  que van de la mà. Si  treus el llenguatge  a una persona, en el sentit que  es converteix en un delicte parlar aquest idioma,  li robes part de la seva cultura i, bàsicament, el victimitzes.

Els invasors ho han fet freqüentment. Els romans ho van fer. Els grecs ho van fer. Els espanyols van fer això. No és res de nou. Però aquí estem al segle XXI. Tant de bo que la humanitat  fos prou evolucionada  per veure que no es pot suprimir la cultura i la llengua durant molt de temps. Es remouen les coses. Això farà que la gent es rebel·li.

Els responsables a Madrid, i també el nostre petit Napoleó de les Balears, Ramón Bauzá, farien bé d'adonar-se  que negar a les persones que puguin  parlar la seva pròpia llengua materna és un crim, pur i dur. És una referència directa a la dictadura militar de Franco. I per ser honesta, això en si mateix em fa venir calfreds.




I el que  me'n fa venir encara més és que  hi ha un informe que diu que volen reprendre  les persones que  parlen a Facebook, Twitter o qualsevol mitjà de comunicació a la xarxa, sobre  coses que podrien causar una alteració de l'ordre públic. Aquest és també un pas fora d'un sistema democràtic. Sigueu advertits. I estigueu  alerta que Espanya i les Illes Balears no es moguin  cap enrere en el temps. Això realment seria fatal.

Si us plau, disculpeu-me que no  hagi pogut publicar l'homenatge a T. S. Eliot,  l'aniversari del qual és avui (el dia de la primera publicació era el 26 de setembre). Però aprofito l'oportunitat per donar-li les gràcies.

 

Plurilingualisme i escotillons. El debat de la TIL i de la Independència. L'entrellaçament de pors profundes de l'època Franco i els problemes ideològics d'avui

Plurilingualisme i els escotillons: Independència i la TIL en debat. L'entrellaçament de pors profundes derivades de l'època Franco i els problemes ideologics d'avui. L'art subtil d'entrellaçar la història amb problemes actuals ideologics i problemes polítics

Filed under: #11set2012, #NoaTIL, 21st century, Catalan, Catalonia, civil disobedience, critical awareness, demonstration, educational reform in Spain, Euro crisis, Ibiza, Independence, personal, social media, TIL, world history — 6 Comments

September 26, 2013


D’acord, anem a parlar d’aquest tema. Ara mateix. Medias in res.

A Espanya, tenim dos problemes grossos..

Els dos afers nacionals més grans són ara mateix els següents:

1 .) Hi ha una lluita continua al parlament espanyol sobre si o no Catalunya hauria tenir el referèndum per obrir pas a la possible Independència de Catalunya. Allò és una gran  preocupació del moment. No pots obrir la xarxa, sense que estàs conscient de tonades d’articles, o no, però com a estranger és molt fàcil per perdre’s. Doncs, de què va tot això?

Hi ha dos costats, com sempre. Un costat vol un referèndum. L’altre no en vol. La raó per què Catalunya hauria tenir llur referèndum és molt evident. Dues setmanes després l’11 de setembre, que era la celebració de la Diada de la Independència, emesa als mitjans de comunicacions per tot arreu al món un parell de cent milió vegades amb la històricament llarga "Via Catalana" una cadena humana amb cents milers de gent, I sobre tot, pacífic, sense cap tipus de violència. L’altre costat, tanmateix, diu que no... Molt bé, doncs, anem a demanar el per què...






Podria especular i especular encara més però la raó principal es i sempre ha estat els sous.... Barcelona i la regió catalána tenen una economía funcionant molt al disgust de la gent que diuen NO a Madrid. USA Todau fins i tot anomenava Catalunya la vaca de llet que es esmunyit de tant en tant quan les caixes a Madrid siguin buides. La vaca però sembla ser cansada d'estar esmunyida tantes vegades. Molt bé. Això mateix pogués explicar l'obvi NO del Madrid perquè passa que necessiten els sous. Però anem un pas més enllà. Anem a demanar una pregunta subjacent. Per què hi ha tant odi que va amb tota la qüestió..? Hi ha un element d'odi subjacent en la societat espanyola que de vegades fins i tot em fa por. 

Millor exemple va ser aquest noi valencià pobre que s'han tancat per parlar amb la policia (en un control de trànsit normal) en català, un dels dos idiomes oficials de la regió catalana. La cosa és: no anava ni borratxo ni drogat. I, no obstant, se'l van endur l'home va ser arrestat i posat davant d'un jutge: Per parlar la seva llengua materna. No, no hem pres una màquina del temps. Això no és 1939. Això és 2013. Això té un estrany gust. Hi ha un munt de fantasmes històrics, moments fugaços d'odi i repressió, que encara funcionen de la mateixa manera que fa 75 anys. Tot això està incrustat en un nivell molt emocional. Per sort, el pobre home, tenia una mica de cobertura dels mitjans i a través de change.org i amb l'ajuda de les xarxes socials, l'home va ser posat en llibertat i la pena de presó de sis mesos per parlar amb la policia en valencià va ser revocada. Però, ¿cal arribar tan lluny??? Vull dir, au va, de debò. Tot l'incident semblava tan retorçada que havia de incloure tot i que sembla una petitesa. 

Ens enfrontem amb el costat fosc de la història. Espanya va tenir una dictadura fins a 1975 i la violació dels drets civils, el dolor i el sofriment, la crueltat, la passió, la por i la repressió a què moltes persones van haver de fer front, encara és viu. Encara està dins de la majoria de les famílies. Alguns d'ells recorden que algú proper a ells ha sigut acusat políticament, detingut, i empresonat o executat. Espanya és un país lliure. És democràtic. Ho és?




Sí. Generalment sí que ho és. Espanya es fins i tot liberal pensant en llocs com Marbella o Eivissa. Però això és l'Espanya autèntica o només és el que la gent pensen que és Espanya??? Però que sé jo??? Es podria argumentar, però no ets ni tan sols espanyol, o tens un marit català o el que sigui, però veig el que veig. I cada dia, tinc una millor impressió del què passa. Des que vaig començar a aprendre català i finalment agusar les orelles.

Passa que no hi haurà cap mutua comprensió ni una relació sense odi entre Espanya i Catalunya tret que Espanya simplement deixa anar els catalans i els deixa ser el que són, i deixa que segueixin el seu camí triat. Potser això no és el que Madrid, ni el que la família reial espanyola, ni el que Rajoy vol per a Espanya, però tot i així,ells tenen el dret a decidir. Vivim en un estat democràtic (almenys és el que diuen), doncs deixa’ls tenir el seu camí. Si us plau deixa'ls votar..

A Europa, nosaltres tenim molts estats amb dos, amb tres o amb quatre idiomes. Pensau Bèlgica, Suïssa, parts d'Alemanya, pensau Sicília, pensau Creta, pensau Malta. La més atractiva una regió és, menys possibilitats té que hi hagi només una llengua parlada. El més probable és que un parell de nacions que ja la van tractar d'envair, i el més probable és que això hagi passat. Ho sento si això és una mica juvenil, però sempre penso en Asterix i Obelix, quan penso en la invasió.

 

Es podria pensar que la gent de Madrid poden ser els romans tractant d'obligar els catalans a abandonar la seva llengua i la identitat cultural. Però ells a Madrid i un parell d'agitadors polítics només veuen tot exactament de la manera oposada. Ells veuen als catalans com els agitadors o els traïdors de la corona espanyola. Hi ha algunes persones d'ultradreta que deliberadament han destorbat la celebració del "Onze de Setembre" (11 de setembre), el Dia de la Independència de Catalunya. Curiosament, la justícia era molt indulgent aquí, i va sortir amb una multa ridículament baix de 300 €, mentre que van destrossar les coses, amenaçar les persones, estaven encaputxats, van entrar en un edifici del govern i clarament no hi eren en una missió pacífica.







Justícia és una cosa curiosa. Això és una cosa que m'espanta. Com és possible que van sortir amb això? I com poden els polítics de Madrid creure que el seu comportament sigui tolerable quan es comporten d'aquesta manera, que es podria anomenar una injustícia que crida. La justícia ha d'haver tingut un molt mal dia per condemnar un home a 6 mesos de presó per parlar en la seva llengua materna, i per un altre per multar un acte de pura i absoluta la violència i algunes lleugeres tendències terroristes amb una lleugera estirada d'orelles... ...

Bé, ho sé. Sóc una guiri. Hauria de callar. Què sé jo de totes maneres?

Estrangera a Espanya, sense cap coneixement de català, i gairebé incapaç de parlar un parell de frases en espanyol, he vingut a l'illa d'Eivissa en 2007, al desembre. Jo no era conscient de tots aquests conflictes subjacents quan vaig arribar aquí per primer cop. Vaig tractar de trobar el meu camí en aquest lloc. Jo estava preocupada posar els meus fills a la llar d'infants i a l'escola. Vaig haver de treballar. I jo havia de tenir cura dels nens soleta, com el meu marit estava encara treballant 1 anys i mig a Alemanya, mentre que jo ja vivia aquí. Estava completament sola, vaig guardar per a mi, però en una societat dominada encara molt pels mascles que em van tractar com un "soltera" i d'alguna manera, la gent sospita que ho era. Jo no sabia realment què pensar d'això, però jo estava massa ocupada d’altres coses així que no em preocupava gaire.

Molts dels meus amics a Alemanya van negar amb el cap ensenyant la seva desesperació quan es van assabentar cap a on anava i em van preguntar "Per què dimonis hi vas?" (Traducció aproximada: aquest grup de pecadors, de la depravació, l'hedonisme i el sexe, drogues i rock and roll). Em vaig riure. I bé, ara, gairebé sis anys després, segueixo vivint aquí. Em sento integrada. El meu marit va arribar a Espanya un any i mig més tard que nosaltres, ja que era més difícil del que pensàvem per aconseguir que una feina. Això quant per a la història personal.


Però una cosa realment encara em sorprèn, sobretot ara que entenc català i ho parlo bastant bé. ¿Per què dimonis , fer els meus amics que em vaig atrevir, i que jo, que em va dir que aprengués català mal ... Per què ara, només abaixen el cap quan estem parlant de la Via català, la qüestió de la independència??? Per què són ells que jo mai veig quan hi ha algun esdeveniment per la Independència? Per què no reaccionen quan publico alguna cosa a Facebook??? Tot i que en privat, són fervents defensors de casa seva, de la seva illa, el dret a parlar la seva llengua i el seu dret al vot. Què passa amb això?

El 8 de setembre a Eivissa també hi havia una petita cadena humana. La premsa va dir que hi havia 300 persones. Puc dir amb seguretat que hi ha poc més de 160 persones, potser 200 al final. Així que: Què passa amb això?




Tot i això, ara arribem al segon problema, o al segon assumpte intern, que Espanya ha de fer front.


2.) El pla i la seva aplicació de la TIL - sistema trilingüe integrador. Aquesta és una idea original de José Ramón Bauzá que d'alguna manera ara sembla com un petit Napoleó en el seu intent de seguir endavant amb aquest sistema aparentment progressista. Així que el que fa el TIL són: Bàsicament significa una reducció del català i un alt increment de l’idioma anglès, que en lloc de 50% català i el 50% espanyols, els nens reben les seves classes al 30% en català, el 30% en espanyol i 30% en anglès.




No m'entenguis malament. M'encanta l’anglès. I per a mi, probablement seria un joc de nens, però de nou ... Penseu en el bé o, en alguns casos la forma no tan bé podria ser el resultat. Tenen els mestres decents, no tenen fons decents per invertir en aquest projecte. No Per exemple, el col·legi de Sant Miquel (un petit poble al nord d'Eivissa) havia col·locat un enorme llençol a la paret de la seva escola fent públic que el govern balear encara els devia una suma de 19.000 €. I això és només UNA escola. Com és això? Com pagaran pels mestres addicionals ... ??? Com pagaran per la matrícula extra??? Per als llibres de més?? Jajajaja ... Dames i cavallers. Això es resoldrà estil eivissenca, mallorquina o l'estil el que sigui Bauzá. Això és molt fàcil, si el seu nom és José Ramón Bauzá. Bàsicament, la resposta és que vostè no està rebent res d'això. Sí, vostè m'ha sentit correctament.

No hi ha mestres addicionals.


No es paga classes extra.


No hi ha beques per a llibres de text.



No hi ha fons per pagar tan sols les velles deutes als pares, a l’escola o l'estat.


Com collons pot ser tot això una bona base per a un projecte que - si fos ben planejat i ben posat en pràctica - no estigués una cosa tan idiota. Tot i això, ens trobem amb carteres buides, mestres, professors resignats que temen ser amenaçats per càstigs disciplinaris, etc. L'esperit del Generalíssimo està encara molt present i viu. Que present que la premsa va mostrar avui que Madrid no vol canviar el nom de Franco per raons lingüístiques. És aterridor veure l'adoració d'un dictador a qui li hauria agradat la quantitat de por i repressió que es planta inconscientment en les ànimes de tants i tants espanyols, així com els catalans.

I fins i tot si el TIL havia sortit com un pla adequat, encara seria un atac contra el català.


Anem a parlar de com són ells de Govern balear lliures a decidir el que estan fent. Hi ha moltes, moltes bromes a la xarxa i es pot veure a la televisió que està a càrrec. Està clarament Bauzá si mateix. Desfer-se de un terç del seu parlament i dient que era per mostrar respecte i la necessitat de reduir els costos, era una bona excusa per desfer-se de les seves forces d'oposició dins del seu propi partit. Bauzà té una petita franja d'un petit dictador en ell. Potser sembli un model d'envelliment o d'un venedor de cotxe, però en realitat és molt estratègic en el que fa. A més de que gaudeix del poder que se li van donar.






Tornant al tema. No .. Jo tampoc ho sé. Fa por i és una idea tan desgavellada. Sóc una ferma activista per a qualsevol tipus d'increment de la llengua i la literatura a l'escola. Però la forma de fer això és simplement ... tan, tan, perdó, és tan dolent ... Hem sentit parlar del canvi de sistema proposat just abans de les vacances d'estiu i fins llavors els professors estaven dient que no. No sabíem de res, llavors. Ara és la segona (ara la tercera) setmana de classes i els professors segueixen en vaga, Twitter està ple de “hashtags” que mostren el suport que estan rebent de tants llocs diferents, de tantes persones diferents.

Per tant, esper que sap ara sobre el que està passant a Espanya, i més concretament a les Illes Balears.


Per què em barrejo aquests temes junts i afegit algunes franges de la història personal a la mateixa, tot i que només en la superfície tenen alguna cosa a veure amb l'altra?



Jo crec que hi ha una estructura subjacent profunda. Si Wert va demanar que el fet de "espanyolitzar" espanyolitzar els infants de Catalunya, aquest és en realitat bastant feixista si no francament feixista.

Si parlar valencià és un crim, i trencar un edifici del govern i pertorbar un acte oficial (atès que està a la dreta!) és una petita cosa fàcilment perdonat i ho fa caure sota la jurisdicció.


Si un programa de televisió (a IB3, la televisió local de les Illes Balears, finançada pel govern ...) sobre la TIL únicament fa veure :
- Sis homes (és a dir, ni una dona, tot i que l'educació té un alt percentatge de les dones en ell!)
- La majoria eren advocats i no experts en educació
- Un mestre, el fort per descomptat no anava a parlar en públic
- I sense una distribució decent del temps permès per a cada costat (els defensors de la TIL tenien 7 minuts, els que en contra 2 minuts!)
Hi ha una lleugera sensació que tot aquest programa podria haver estat patrocinat pel govern i (probablement) alineat al programa de la PP. És tan dolent com ho fan un programa suposadament polític a la televisió. Era tan previsible.
Personalment, jo no podia creure que no hi havia una sola persona que era retòricament capaç de parlar i llest per al repte.

Conclusió:

De fet, vaig escriure aquest post aquí, sobretot perquè m'estava cansant de ser demanada per tothom les mateixes preguntes.


Què és el TIL?



Per què estàs tan a favor de la independència de Catalunya?



Per què estàs tan pro-catalana?


Per què estàs en contra de la TIL?






Sobretot, esper haver aclarit aquesta qüestió amb el text anterior. Jo sóc un amant de la llengua, no crec que TIL és realment orientat a la vida real i promourà "Fracàs escolar" més que qualsevol altra cosa.

La meva tendència evident cap a la independència de Catalunya es deriva del fet que, entre d'altres temes (em vaig especialitzar en idiomes), vaig estudiar història i crec que és necessari, l'Estat lliure del poble català. Històricament es pot derivar fàcilment que Catalunya és un Estat. Podria aprofundir més en la història, però això aniria massa lluny. També des del punt de vista que és una nació reprimida, els catalans es mereixen per decidir per si mateixos. Psicològicament es pot argumentar així, quan la quantitat de sofriment ha estat prou gran per a ells que la seva voluntat d'independència sigui més gran que la por de ser derrotat. Els catalans necessariament han de provar-ho, em sento també català, jo sóc un d'ells, i els desitjo, ens desitjo la millor de les sorts, i crec que Espanya seria prudent deixar-los anar. Tret que vulgueu tenir un llarg segle ple d’odi amb pitjors casos de recriminacions lingüístiques i també destacat pels crims en nom de l'Estat espanyol, que presideix tot.
En primer lloc, ho sé, Catalunya és diferent, però Eivissa també ho és. Treballem tant amb el turisme a diari que la idea de reforçar anglès al sistema escolar no és la pitjor idea, però un cop més ... La forma en què això es fa, és el que el fa arribar a ser un desastre total, o un pla que ha de ser planificat i programat correctament per tal de tenir èxit. Si us plau, no apliqueu la TIL. No val la pena que, sens dubte, causarà. I tractau d'evitar-ho pel bé dels seus fills!






Així que, per a on faig el llaç?


Llengua i cultura són com dues gotes d'aigua. Ells van de la mà. Si li treus el llenguatge d'una persona, en el sentit que s’ho converteix en un delicte parlar aquest idioma, el roben part de la seva cultura i, bàsicament, el victimitzen.




Invasors ho han fet freqüentment. Els romans ho van fer. Els grecs ho van fer. Els espanyols van fer això. No és gran cosa. Però aquí estem al segle 21. Tant de bo que la humanitat podria ser tan evolucionat que vegin que no es pot suprimir la cultura i la llengua durant molt de temps. S'aixeca les coses. Això farà que la gent rebel·li.

Els responsables a Madrid, i també el nostre petit Napoleó de les Balears, Ramón Bauzà, faria bé si veia que les persones que neguen a parlar la seva pròpia llengua materna és un crim, pur i dur. És una referència directa a la dictadura militar de Franco. I per ser honest, això en si mateix em dóna calfreds.



El que em dóna calfreds encara més és que va haver un informe que volen reprendre a les persones que ho parlo a Facebook, Twitter o qualsevol mitjà de comunicació en línia sobre les coses que podrien causar una alteració de l'ordre públic. Aquest és també un pas fora d'un sistema democràtic. Sigueu advertits. I esteu alerts que l’Espanya i les Illes Balears no es mouen cap enrere en el temps. Això realment seria fatal.




Si us plau em disculpeu que no vaig poder publicar l'homenatge a TS Eliot del qual aniversari és avui (era 26 de setembre). Però aprofito l'oportunitat per donar-li les gràcies.