Encerta en molts punts des d'un punt de vista de narrativa. És lleuger, és senzill, però intens, i és àgil, l'acció es mou ràpidament, i té traços d'una narració de "pulp fiction". Anem per parts. Hi ha quatre autors amb quatre signatures estilístiques. Això per a mi era bastant interessant, com jugarien la pilota aquests quatre autors (disculpau-me el joc de paraules, pilota és un mot que surt sovint en aquesta novel·la).
La reina de diamants és una novel·la negra que té tocs d'un humor fosquíssim i molt irreverent. Aquest llibre t'agafa pels collons, no tan sols perquè està adornat amb sexe, també ho fa perquè parla d'uns temes actuals (i importants) que són reals. De fet, és un llibre amb un cor autèntic encara que pareix molt exagerat i, de vegades, vestit amb colors cridaners. Aquest llibre o els seus autors s'han divertit bastant escrivint aquest material, es nota i això és un plus. És molt encertat.
Al mateix temps és una novel·la intel·ligent que explica de passada alguns temes d'una crisi paralitzadora que amenaça la base financera d'un empresari engominat d'un bordell lloretenc que porta el mal rotllo d'una dona malgastadora durant una època de sequera financera deguda a un engany pels gàngsters de la màfia russa que eren un xic més intel·ligent que ell.
Ja veiem que tenim els ingredients d'una tragèdia aristotèlica.
Hi ha crim, hi ha violència, hi ha sexe, hi ha amenaces per deutes sense pagar, hi ha cotxes de luxe, hi ha noies segrestades, hi ha un casament de façana, havent perdut la seva lluita contra les trampes del temps i de l'avorriment. Bàsicament som, als racons més sòrdids de la Costa Brava, un puntada de peu a l'estomac, que en torn es buida de tot. Dit amb una metàfora: Un vòmit ple de pecat i vicis, uns personatges inoblidables per tot arreu.
Una cosa que volia destacar és que tenim un altre tema que es tracta d'una manera molt interessant i quasi postmoderna. De vegades és una activitat d'oci, el sexe és recreatiu, és un acte primordial, és divertit, de vegades és una eina per demostrar poder i agressivitat, de vegades és una cortina de fum per fer callar la dona que parla massa. És molt interessant veure com el sexe es representa en aquest llibre. M'ha agradat moltíssim la manera bastant freda i més o menys objectiva i neutral que el narrador fa servir per a incloure sexe en el flux de la narrativa o també incloure l'atracció sexual sense perdre el fil de la narració i l'agilitat de la narració. Tot això està bastant contrastat per les expressions escatològiques que surten sovint de les boques d'alguns personatges.
Per tant, s'ha de constatar una cosa: el sexe mai només és sexe. El sexe sempre ha de ser el nucli, significa poder, estableix una base de diners i prosperitat, pot significar l'esclavitud, una comunicació sense dir res i també és l'escala fins a arribar a un nivell d'obtenir més poder.
A mi em fa molta gràcia que no hi ha ni un personatge que realment es distingeix en aquesta novel·la per la manca de moral. No hi ha cap aberració en aquest buit, en aquesta buidor de moral, vull dir, que cap personatge és realment bo en un sentit de moral. En observar això, potser aquesta uniformitat és l'única crítica que voldria fer. Si tractem d'un ambient tan sòrdid, m'hagués agradat més tenir un personatge que tot i no ser blanc de blanc, però almenys pogués esdevenir un caràcter, una mica més pur, potser d'un blanc tacat o d'un gris lleuger, en lloc de negre.
No vull fer cap espòiler, hi ha un personatge que es creix, que al cap i a la fi se sotmet a un trajecte personal. A més hi ha un desenllaç que encaixa molt bé amb el què sabem i que m'ha fet recordar una certa pel·lícula que no puc anomenar.
Pecats i vicis amagats, vicis mig perdonats. Aquesta és una afirmació que... crec que no encaixa en aquest cas.
En definitiva, diria que aquesta novel·la és perfecte per passar una bona estona i deixar-te portar a un ambient de putes i capos i tovaritxs. Molt recomanable!
