La trama és explicat molt bé. Tot comença amb una trucada a la matinada explicant als pares que na Lluciana està a l'hospital, està en coma després d'haver pres una pastilla de l'extasi. Els seus amics amb els quals va sortir de festa, estàn amb ella a l'hospital. Tot brolla sota una fina capa de comportament però la qüestió del per què, i de la culpa roman. Com que els metges no saben que exactament era dins aquesta pastilla, no poden fer res sinó esperar, sembla tot penjat a l'aire. Agressivitat i desesperança neix al superficie. L'embolic emocional es fa més i més gran.
L'Eloi, l'al·lot de na Lluciana és l´únic personatge qui realment focalitza en un aspecte positiu i d'esperança. Busca el camell que va vendre les pastilles als seus amics. El lector fa un viatge dins la submón d'aquesta ciutat on tot va de festeig, de sous, de fer l'agost i ningú pensa dos cops que una vida o més d'una pot ser destruïda amb la droga. El que importa és la rentabilitat i el profit d'uns capos de droga.
La moral d'aquesta novel·la per als adolescents és senzill sinó brutal però efectiu i molt ben aconseguida:
No balleu amb la mort! No jugueu-vos la vida!
Tinc només una critica o més aviat un dubte per aquest llibre: per què ha la victima de ser un campió d'escacs? També pot ser una noia que juga tenis, patina, fa submarinisme... Crec que això pot passar a qualsevol adolescent.
Però crec que això és una molt bona novel·la, molt densa, escrita d'una manera impeccable. Segons el meu parer no només és una novel·la adolescent però també apte per als adults.
