La història és un snapshot de Polònia l'any 1991. Glasnost i Perestroïka són mots que s'apliquen a Rússia, però no gaire a Polònia. Les estructures d'aquella societat són firmes, per no dir cementades.
El jove Krysztof Niewinny, tornant de Suècia, acaba de tornar a la seva ciutat natal, a Gora, on es veu confrontat amb les velles estructures (comunistes, però també del catolicisme). Els dies s'assemblen molt. Però la pau està trencada per la feina d'un franctirador. Una recerca frenètica comença per detenir l'assassí.
L'era de postcomunisme és una era difícil i plena de contradiccions, i és això que aquesta petita novel·la capta i retrata molt bé. A mi, m'ha agradat molt la manera com el narrador aconsegueix contar aquesta història d'una vida marcada per l'opressió i d'una manquesa d'oportunitat. L'autor fa delator i els treu tots aquells petits secrets, aquells rituals amb què intenten semblar com un país moderne i reformat quan realment no ho és.
La relació entre Blumenfeld i Tadeusz per exemple és un exemple de què justícia sempre és una qüestió del règim i de qui et fa preguntes, i que t'ofereix. Bàsicament és dependència del més dèbil al més fort. Del nen a policia. Subjecció i submissió inclosa.
La religió és l'altra columna de fortitud d'aquest país. El catolicisme té uns arrels molt forts que encara arriben a governar el present. Delirium inclòs.
La veritat és que no sé realment com la vida a Polònia era en aquell temps però no tinc cap dubte i crec que aquell retrat s'apropa molt bé a una realitat històrica. La vulnerabilitat sentida, derivada per la rigidesa del sistema, la sensació d'una immobilització, però també la sublimació de la passió o la desviació de la passió pel catolicisme són temes molt ben captats i il·lustrats.
Recomanació molt forta d'aquest llibre. Espero llegir més d'aquest autor. :-)
Aquí una petita escena que em va agradar molt.
Blumenfeld va petrificar les faccions u mirà Krysztof amb tot el menyspreu imaginable.
- Tadeusz. És ell o no.
- Dos zlotys.
- Càgun redéu! A aquest pas m'hauré de vendre un ronyó.
Blumenfeld va escurar l'infern de l'americana. Només va trobar-hi un bitllet.
- M'he quedat sense xavalla. Algú té canvi?
Cap dels dos agents es va moure.
- Algú?
Els agents es palparen simbòlicament les butxaques. Blumenfeld va mirar Zofia, que reaccionà a l'instant afanyant-se a buscar el moneder. Krysztof es va quedar sol amb els dos agents, l'inspector en cap i el nen, que tenia els ulls perversament fixos en ell.
Zofia va reaparèixer atabalada:
- Tingui...
- Gràcies. - Blumenfeld va donar el bitllet a Zofia i dues de les monedes que li havia donat la vella al nen.
Tadeusz va fer una ganyota:
- Ja et vaig dir que la capa tenia un coll molt alt i que el tapava fins sota el nas!
Blumenfeld, amb els ous força carregats, va posar la mà sobre la boca de Krysztof, estrenyent-lo amb una virulència innecessària.
- Així?
- Tenia el nas de patata i els ulls molt petits.
- Collons, Tadeusz, és ell i no és ell?
- Que no!
