Entrades populars

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Can Jeroni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Can Jeroni. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 de novembre del 2013

Poemes estrambòtics: una trigonometria suïcida, china bones i pres

Suizidäre Trigonometrie

Schlaf fand nicht statt – Schattenhafte Augen
Körper, die beschlagen wie Scheiben kondensieren.
Der nächtliche Tau uns daran erinnert:
Zu 80% besteht der Mensch aus Wasser,
Morgen, siehst Du nicht,
Den Weg, den sich der Tropfen hinunter bahnt
Draussen regnet es, an Leder prallt Wasser ab,
Genau wie die Erinnerung abprallt am Tag. Let’s not break fast.

Du wirst geliebt zum letzten
Mal heur kann man es nicht nennen. “it’s a mathematical
Problem coldly seen.” Sag jetzt nichts / Woran denkst Du gerade?
Le roi est mort, vive le roi! Wenn ich an ein
Gleichschenkliges Dreieck denke, kommts mir
Gar nicht so abwegig vor. Wie er da stand in seiner
Erhobenen Lendlichkeit, extra safe, “that’s what we’d all
Like to believe” oder war’s doch der Alkohol ?
Tomorrow is the fulfillment of all our dreams
Yeah, honey, but what’s so bad about today ?




Suicidal trigonometry

Sleep did not take place – dark encircled eyes
Bodies steamed up, condensing like on window panes
The nocturnal dew reminds us that
To 80% we consist of water,
Tomorrow, can’t you see
The path, the drop paves itself on its downward way
Outside the rain, water bounces off the leather,
Just as memory bounces off the day. Let’s not break fast.

You are being loved for the last time
Mal heur, you cannot call it. “it’s a mathematical
Problem coldly seen.” Do not say anything / what are you thinking right now?
Le roi est mort, vive le roi! When I think of a
Equilateral triangle, it does not
Seem so far-fetched as before. As he stood there
Charged loin, extra safe, “that’s what we’d all
Like to believe” or was it the alcohol ?
Tomorrow is the fulfillment of all our dreams
Yeah, honey, but what’s so bad about today ?



Trigonometria suïcida

El son no es va presentar - els ulls foscos envoltats
Cossos boirosos, la condensació als vidres de
La rosada nocturna ens recorda que:
el cos humà es compon d'un 80% d'aigua,
Demà, no ho pots veure,
La ruta, la gota que serpenteja en el seu camí cap avall
Fora, la pluja, l'aigua rebota en el cuir,
Així com la memòria rebota en el dia. No anem a trencar ràpidament.

Ets estimat per última vegada
Desgràcia, no es pot dir. “És un matemàtic
Problema vist amb fredor”. "No diguis res / en què estàs pensant ara?”
El rei és mort, visca el rei! Quan penso en un
Triangle equilàter,
No sembla tan desgavellat com abans. Mentre hi era, amb el seu
Membre carregat, “extra safe”, "tant de bo si ho podríem creure
o era la puta alcohol?
Demà és el compliment de tots els nostres somnis
Yes, honey, but what’s so bad about today?

(1993)


China Bones

Cap a l’aigua, jo fixant-me
El regust de la ira desdibuixat

En un anell de plata, trobem una llaminadura
Tricolor. Quimeres de nit ens passen frec a frec
Tocant-nos, somnàmbuls els dos,
Fins que l’hora del matí ens desperta amb un ensurt.





China Bones

To the water, me-stare-ing
The aftertaste of anger blur/red

In a ring of silver, we find triple-colored
Candystripes. Night chimeras pass us by
Touching us, somnambulating both of us,
Till the morning hour wakes us with a shriek.


China Bones


Auf das Wasser, ich starr/end
The aftertaste of anger ver/wischt

In einem Silberring, wir finden triple-colored
Candystripes. Nachtschimären leis’ uns
Streifen, somnambulating both of us,
Bis die Morgenstund uns schrickt.




Pres

Tu no em deixes fugir
Qualsevol dia, qualsevol nit
M’emmanilles amb la teva mirada
A un càstig deliciosament dolent
Digues, quan vols alliberar-me?
Tu no em deixes fugir
Qualsevol lloc, qualsevol situació
M’intrigues amb les teves paraules

M’embruixes amb les teves armes

Em desarmes amb el teu somriure
Em lligues i no m’importa
Com m’allunyaré de tu.
Digues-m’ho, on s’acaba besar
Digues-m’ho, on es comença picar
On comença la captura
On comença el dolor.

(maig 2012)

Prisoner

You do not let me escape
Any day, any night
Tie me with your gaze
In a deliciously evil punishment
Tell me, when will you release me?
You do not let me escape
Any place, any situation
Intrigue me with your words

put a spell on me with your weapons

Disarm me with your smile
You tie me up and I do not care
How will I distance myself from you.
Tell me where does kissing end,
Tell me where does biting start,
Where capture begins,
Where does it begin the pain.


Gefangen

Du lässt mich nicht fliehen
Jeden Tag, jede Nacht
Fesselst mich mit deinem Blick
In einer herrlich-bösen Strafe
Sag mal, wann lässt Du mich je wieder frei?
Du lässt mich nicht fliehen
An jedem Ort, in jeder Situation
Machst mich neugierig mit deinen Worten
Du verzauberst mich mit deinen Waffen

Entwaffnest mich mit deinem Lächeln
Du fesselst mich, und es ist mir egal
Wie ich mich je von dir losmachen kann.
Sag mir, wo hört das Küssen auf,
Sag mir, wo das Beißen beginnt,
Wo beginnt die Gefangennahme,
Wo beginnt der Schmerz.








Els primers dos poemes vaig presentar en l'exposició Dark Vila a Can Jeroni a Sant Josep fa un any (novembre - desembre 2012). Era una exposició experimental amb poesia meva i fotografies atmosfèriques en blanc i negre.

El tercer poema també sortia a Dark Vila, però és el primer poema que vaig escriure completament en català i no primer en anglès o alemany (com abans).

Escric poesia des de quan tenia 17 anys. El meu primer poema s'anomenava "Dolor".

Títols de poesia que vaig escriure:

1988-1990 (sense títol) poesia en alemany
1991-1992 Heretic Heritage (primer poemari, en anglès)
1994 Night's Little Fiends (segon poemari, en anglès)
1995-1997 Gothic (poemes diversos...)
1999 My short trip to your stinky planet (tercer poemari, anglès)
2012 Dark Vila (quart poemari, poemes vells i nous)
(en català, alemany, anglès per l'expo Dark Vila de l'any 2012)
2013 Emmetzinat (només en català) (quintè poemari)

dimarts, 13 de novembre del 2012

Hi ha un descans amb aquest bloc: Recerca, descans i acció

Els qui coneixen a mi personalment ja saben que tinc una exposició començant aquest mes (en uns dies) i això és una feinassa. Hi ha tantes coses a fer, tantes correus per escriure i tantes coses a corregir, cop i un altre cop més.

Bé. No vol dir que vaig oblidar del meu conte.No. Absolutament que no. Però aprofito el temps per distanciar-me una mica, objetivar el content i perquè així la pròxima vegada seré més neutre en relació amb el llibre. Així puc llevar les coses no tan bones i veure si puc afegir unes coses que fan lluir la història més. Això és el plànol que tinc.

Al mateix moment, he pensat molt sobre el tema de com triar un editorial que seria apte per publicar-me. Hauria de ser un editorial que realment té relacions amb els països angloparlants i també amb Alemanya. Per tant, és difícil triar un editorial.

Tinc les adreças de LÍBER (octubre 2012) i quan el cos del text estarà acabat, m'ho miraré un altre cop amb calma. Ara no té sentit realment escriure a gent sense tener el text acabat.

Ara bé. També existeix l'opció de publicar el text fent una publicació sense editorial, només amb l'ajuda d'un xifre ISBN i una impressió per una impremta. La veritat és que no tinc ganes de fer-ho tota sola però sembla una altra opció per a saber que editorials no són la única opció un escriptor en té.

Per a mi, la solució perfecte seria si un editorial s'encarregaria amb tot això perque tingués més temps per occupar-me amb el text mateix i altres projectes, i per supposat no amb coses administratius i super avorrides. Però és interessant com avui en dia aquestes coses desenvolupen a ser més fàcil i més accessible que mai abans.

Bé... Una altra opció seria entrar amb el conte en un concurs i esperar que sigués premiat i així es fa la publicació també... Una opció que també té bona pinta. Però també és arriscat perquè mai se sap si realment en guanyaràs.

Puh, he de continuar amb tot el que tinc pendent. He de repassar mes poemes, adaptar tot el tema de format, i repassar i repassar els textos perquè no em queden més errades en el text, així com en la portada del fulletó.
Bé... Suppos que hi miraré demà també com que no vull trebellar fins la matinada. Demà hi ha la vaga general. A veure que passarà. Crec que està una bona cosa fer un "boycott" - resistir les temptacions del consumisme. Però al mateix moment pens que hi ha molta gent que no poden permetre's perdre la seva feina per no treballar... és molt arriscat... només gent sense families en poden permetre's. Espanya és molt dur en aquest sentit. En Alemanya, la gent pobre al menys tenen un sostre sobre els seus caps i dret per a rebre un mínim per poder sobreviure. No vull dir que Alemanya seria perfecte, no ho és. Si no fora així no hagués deixat enrere aquest país. Hum... Aquí tenim coses politiques però no vull començar amb això tampoc.

Qui té un interés en poesia i també en fotografia de blanc i negre, aquest és el nostre fulleton de la nostra exposició DARK VILA que comença el dia 23 de novembre de 2012:

www.dark-vila.com

Aquí també un enllaç pel meu bloc personal:
http://t.co/i0SBgxGU

Fins un altre.