8 anys a Eivissa, una instantània

Avui és un dia especial. Fa exactament 8 anys que vaig arribar a l'illa d'Eivissa.

I avui?

Ja no sóc més la nouvinguda. Conec prou bé l'illa i la seva gent que m'han adoptat amb molta cordialitat.

Diuen que després de passar cada set anys, t'estàs canviant i evolucionant. Per a mi, aquesta idea de canviar-me o potser només la meva actitut m'ha portat en aquest moment i en aquesta situació on em trob ara mateix.

M'he evolucionat bastant, com a persona, com a escriptora, i com a bloquejadora.

En fi, esper que pugui seguir aquest ritme amb es bloc més o menys perquè especialment aquest mes m'ha mostrat que malgrat que mai no admeti, sí que fins i tot jo conec alguns llímits.

Tinc el gran plaer d'haver vist dues publicacions (del meu poemari emmetzinat, aquest és un article dins la nova revista literària de l'amic Hamed Enoichi i escrit pel gran Manel Marí que m'ha fet una ressenya amb què vaig flipar d'alegria i d'honor) i de la meva primera novel·la "La nit estesa") en els passats 12 mesos. Ara mateix estic promocionant la publicació més recent. La nit estesa, la meva novel·la que abans pensava que mai no vegi la llum del dia. :)

A abans que m'oblidi. A Eivissa, tinc el plaer de dir-us que d'ara endavant (a partir da la setmana que vé) podeu trobar "La nit estesa" a Eivissa a la llibreria Mediterrània que portarà el meu llibre. 

La llibreria Mediterrània es troba a l'Avinguda d'Espanya 70 a Vila.

Però seré també 

a Mallorca la setmana que vé...

Tindré cooperació amb la llibreria Literanta que portara el meu llibre.

Literanta es troba a Can Fortuny, 4 A a Palma.

I el divendres que vé acabaré aquest cercle de tres presentacions amb una presentació

a Barcelona a la Barra / Llibre gràcies a la intervenció d'ediciones carena (gràcies Jesus i tothom!)

La llibreria Barra / Llibre es troba a

Carrer de Riego, 13, a Barcelona (a prop de Sants).

Tenia una grip bastant fort en els últims dies així que no vaig fer res aquí. Idò, penjaré l'article que vaig escriure per Fantàstik sobre la novel·la "La Malcontenta" aquí avui o demà. 

Em queda desitjar que aquesta evolució, que a més, és una revolució i un viatge de autodescobriment encara no s'hagi acabat.

Ens llegirem. Bon diumenge! Teniu una mica de paciència amb mi si no puc penjar molta cosa aquest mes, però a poc a poc recuperaré el ritme. ;) 

Esper que els mallorquins entre vosaltres i els barcelonins entre vosaltres teniu l'opció per poder venir a una de les presentacions que faré la setmana vinent.

Igualment volia dir que sou un grapat de gent genial que m'anima seguir escrivint el bloc i seguir explorant molts temes i seguir escrivint molts llibres més. :P

Una abraçada a tots els amics i les amigues!!!

La noia estrambòtica

a.k.a.

Chryssula

Jugant un joc contra rellotge o del preu de casar tècnica amb creativitat

Avui faig una entrada en pla d'autopromoció

Demà em tingueu, si voleu, a l'Electric Bar a Barcelona, metro Joanic, Travesseria de Gràcia 233, a les 19:30 h.

Faré una lectura de tres parts:

Llegeix poesia del meu poemari "emmetzinat". (2013, Premi de poesia d'Eivissa, publicat l'any 2014, al mes de desembre)



Llegeix poesia inèdita (anglès i català): Heretic Heritage (1992) i el meu nou poemari en català (2015).

Llegeix un capítol breu de "La nit estesa" (el llibre que intento treure mitjançant un verkami ara mateix). Si voleu fer-hi una ullada, aquí és http://www.vkm.is/lanitestesa

And now... something completely different... Aquest és un text que vaig escriure fa un any o més, i em semblava bastant interessant en el context amb el verkami perquè la percepció d'una persona que no coneixem gaire va mitjançant del seus texts (almenys si parlem del món 2.0). I algun conegut m'havia comentat una cosa que era al·lucinant i que era definitivament una distorsió greu de mi o de la meva personalitat.

Jo sempre escric en el moment quan tinc una cosa per comunicar. No faig gaire esborranys, quasi mai no els faig.

Doncs, és allò, el que pens sobre escriure textos (creatius o no tan creatius) a mida, amb un cert tema, amb una data de límit etc. etc. (escrit 2014 o abans)


Jugant un joc contra rellotge o del preu de casar tècnica amb creativitat

Passa a qualsevol persona. No és res fora del comú.

Quan has d'escriure una cosa, respectant una data de límit, amb un definit tema, 

l'acte d'escriure es converteix en un acte d'acrobàcia mental. En primer lloc, has de saber que 

coi vols escriure, a quina conclusió vols arribar i quines eines vols emprar per fer-ho. La 

veritat és que quan m'havien demanat escriure uns articles pensava que bé... (doncs, 

encara pens així). Però la realitat d'escriure contra rellotge té un toc sadomasoquista. Bé, potser, no

sadomasoquista, però almenys té un toc de ser forçat.

T'has de limitar al màxim, i no has d'oblidar res, i has de respectar coherència i generar 

un article que valgui la pena llegir.  Possiblement, tens un espai molt limitat, el tema a 

més una mica massa general, o tu penses el que escrius sigui avorrit, idò, són trampes, per tot 

arreu. D'una manera o l'altra, tots els escriptors tenim aquesta obsessió de voler 

expressar-nos, Déu n'hi do, ensenyar al món quina opinió tenim d'un tema. A més volem ser 

entenedors, savis, reals, i de moda. Alerta! Un article sobre un tema definit, una cosa 

no-ficció no ens permet muntar aquest cavall amb el febre a les peülles, aquest 

cavall de fantasia i dels somnis (o de vegades malsons). Ens hem de limitar a emprar la 

bona observació i l'expressió correcte.

Sigui com sigui, crec, que de vegades esta bé conformar-se amb la tradició però igual de bo 

és confrontar-se amb pors primordials i elementals.

Al mateix moment, crec, que allò d'escriure només es una feina ben feta si fem casar la 

part inductiva amb la part analítica entre nosaltres.

Si per exemple vull escriure sobre el tema de l'addicció puc fer-ho (almenys) de dues 

maneres. Puc escriure posant-me dins la pel d'un addicte o puc fer-ho citant 

estadístiques, citant metges i escriure un text més tècnic.

Possiblement, l'u sigui mes entenedor i l'altre mes coherent.

Depèn també de com ho faig.

Si em poso en la pel d'un addicte, redueix la distància entre mi i el lector.

Si cit xifres, parl de percentatges, dels casos, de la mortalitat, de les malalties i pos tot 

amb un tractament ben fred en un full de paper, augment la distància entre mi i el lector.

Si escric ficció, possiblement, em convé mes tenir un personatge amb que puc atrapar el 

lector, i amb que pot identificar-se. La identificació sí que és important.

Si escric articles en pla de periodista, hauria d'incloure les estadístiques, les xifres etc.

És clar, n'hi ha encara un munt de mes diferents tipus d'escrits però suposem que seria el 

mateix tipus. Igual tenim dues coses mes per tenir en compte: el pes de contingut però hi ha també la 

força de la creació. L'autor ha d'unir les dues parts. Ser conscient i entendre la part més tècnica

d'escriure i també fa lluir el text (la seva idea) amb la seva art d'escriure.

Vaig escriure un munt d'articles, històries, poemes, contes o escenes breus. Tinc la 

tendència d'escriure inductivament o automàticament. És a dir, sense esborrany. De 

vegades, això em funciona, i de vegades, he d'admetre, que no. No ho veig malament 

perquè no està malament. Al mateix moment crec que hi ha coses (com exemple la 

lògica, la tria dels mots, la trama, la conseqüència etc.) que s'expressen millor si les 

emprem amb una certa distància i amb una certa vista freda.

Llegint Daniel Cassany "La cuina de l'escriptura" i "Esmolar l'eina" m'ha revelat un 

secret bastant comú. No hi ha molts escriptors que poden escriure al primer moment 

com sigui publicable.

Doncs, no he fet mai esborranys. O sigui, molt poques vegades. 

Sa meva entrevista - poemes d'amor i foscor

Hola tothom,

com us vaig prometre, avui toca a penjar l'entrevista de forma digital. Aquí em teniu.
L'honor de fer una contraportada és  gigantí i em sent molt i molt honrada amb això.
A més com que era una entrevista molt interessant. I això és gràcies a les preguntes que m'ha fet la Laura Ferrer. Gràcies a tu, maca!

La contraportada del Diario de Ibiza amb la meva entrevista.
Dijous 11 de juny de 2015.
Text Laura Ferrer Arambarri.

@Laura: Moltes gràcies per fer-me aquesta entrevista tan maca! :)

Desaparegut en acció

desaparegut en acció

 

és la teva guerra, l’acció, la batalla

el teu somriure còmplice així “fora de combat” m’ha captat

ara em tens com a presoner

bel·ligerant, rebel
teu, doncs teu,
quan veig als teus ulls

foscs amb un foc d’una espelma
on ens delectem cremar-nos

els dits i altres extremitats

doncs, tinc l'únic desig

que el món al voltant nosaltres

desaparegui.

 

 

 

Emmetzinat - preview

 

 

AWOL – absent sense permís

amb les mans palpantsens veiem per la primera vegadaels mugrons que es posen durstan erectes, tan dursque pareixen uns soldats inquiets

joves i brutstacats amb fangi per fi torrats, ressecs, gairebé morts de ganesles dents, la llengua i una mossegadaconcupiscents, aguaitem a les partes més tendres

 m’has enxampat, ficat a les fosques
dins la foscor, el teu càstig que m’espera
fora els privilegis, les meves xarreteres.

la galta vermella d’una bufetada
l’aire fred entra, aferro les reixes i penso cap a fora
m’has encarcerat, tancat dins un calabós

 

"ara, traïdor, fixa't béels càstigs durs et cauranaixí que aprenguis disciplina"un silenci tossut

"traïdora, no et capfiquisque et deixo sortir-ne o el teu càstig no sigui menys dur."

collons, tinent, et prego mercè.fuck, gimme shelter."em preguis mercè. ara hi corr. no t'escolt."
mentre, conclous amb un somriure hipnòtic d'un gat vell, em miris de reüllafamat, davant un bol de llet

dissimulant un fart de menjar.  

  

 

llei de gravetat

 

al bescoll sent

l’aire calent

una abraçada que crema de sobte

encenent un camí estret i un desig

mig despertat em fiques a un despatx

allunyat de la realitat

una mirada que consumeix

cossos pagans, petons adelerats, i tactes, ansiosos i febrils

entre dolçor i duresa

dins l’anarquia d’un desig

caiem del sofà al sol i guanya la gravetat

dos solistes en una reunió sobirana

amb les endorfines a tota castanya

hide and seek

la duresa segrestada per la dolçor

els melics suats, sorolls d’avidesa

que ningú s’adoni

uix, que no pares, coi, no pares mai!

la mà em tapa la boca, l’asfixia, la severitat

la cortina de fum

que em fa callar

 

vols que ningú s’adoni

vols que ningú t’enxampi

els nostres pecats amats

 

tu i jo. la llei de gravetat.

 

 

intoxicació I

 

els teus dits, prims i blancs

m’has fet delirant

prenent la xeringa, metàl·lica, la teva arma a la batalla,

contra un món injust

l’agulla punxa la pell

una explosió al sistema neuronal

a traves de la sang

bessons d’onatge i desig

que t’inundava

a ti, a mi també

a traves del teu cos,

en plena rebel·lió, amagat el perill dins unes clàusules

que no acabes llegir,

amb el que pretext que la vida et mata

t’has venut

a tu mateix

 

amb el cos

amb que m’has boixat

m’has fet un clau,

un esclau content

a traves del plaer

que m’has robat

amb el cos

que has fotut

la teva vida

un esclau

a través de l’ésser

que has deixat

enrere