Els meus 15 minuts de fama - la meva entrevista a l'EOI feta en març 2013

Ahir vaig recollir la última revista de l'EOI Eivissa (que es presenta com un diari). M'havien fet una entrevista dins la seva serie "Històries de català" - cosa que vaig fer amb molt de gust. Sobre com m'hagi enganxat amb el català... Doncs, aquí teniu la resposta a la pregunta de com pot ser que una guiri volgués aprendre català i molt més... Hahaha. Ho sé... És molt idiosincràtic tot això...



Lamentablement, no n'hi ha l'enllaç encara a sa pàgina de l'EOI Eivissa però està previst. (http://www.eoi-eivissa.com/) Tan bon punt que em comuniquen, hi penjo l'enllaç de l'e-paper aquí també. Però fins ara només tinc la revista en paper. Per si de cas si voleu llegir l'article, us he fet un escan de l'article. Com les pàgines són molt grosses no hi havia altre remei que escanejar-ho tot poc a poc. Doncs, hau de imprimir 4 pàgines per llegir-ho tranquil·lament o, és clar, llegir-ho enlinea totes les columnes, saltant de la página 1 a 2, de 3 a 4, i viceversa.



Esper que us agradi! Digueu-me com us pareix l'article.
`

Un trosset del meu cor - els meus mots, i les meves expressions - a la recerca d'una expressió autèntica

Ja ho sé... El meu català no està perfecte. Ja ho sé.
Però una cosa va fer-me una mica triste avui. Jo havia fet una entrevista amb el fi per animar a sa gent que aprengui el català encara que siguin de fora... I sembla que ho vaig fer bé... Però quan vaig llegir al final la versió corregida de l'entrevista pensaba... Quina persona parla ara???

És que - entenc que hi ha normes i regles per a la gramatica i no pretenc saber-ne tot. Jo sé perfectament que encara no soc ni mig arribat al nivel que vull tenir un dia... Però al mateix momento pens... home. És normal. Si no feia errades, no seria una mica estrany??? Només estic aprenent des de fa 2 anys i mig. I per tant, crec tinc un dret sinó l'encarreg de fer errades en un sentit.

I a més, si aquesta entrevista s'imprimeix. Ja ho entenc que volen polir, polir, polir i més polir les coses... Però al mateix momento pens també. Soc jo la persona que pensa aquests pensaments, soc jo que vol expressar a si mateix. I per tant, han de ser basicament ses meves paraules, encara que siguin imperfecte i possiblement crude... No ho sé si m'explic bé. Si jo no utilitz uns mots m'estranya bastant que es posen dins... I crec que el meu vocabulari no està catedràtic, però està prou bé.

La gent qui llegeix aquesta revista. Aquesta gent qui coneix a mi segurament riurà i dirà... "No, així na Chryssula no xerra, ella xerra d'altra manera".

Em sent una mica decebuda. Crec que prefereixo de llegir l'entrevista amb totes les errades que faig a la versió ben neta i ben perfecta que li treu tota la sang... No vull tampoc que em treuen tot el meu caràcter - tan imperfecte que sigui... el caràcter com el llenguatge ;)

Bé. Que és més important per a vosaltres - autenticitat o perfecció?

Que penseu?

A més pens en sa gent qui està també aprenent aquest idioma i segurament, quan llegeix un article que gairebé està posat en un català perfecte, que segurament no mai s'aprengués.

Esper que es pot fer un camí intermedi perquè és clar, vull que sa gent m'entengui però vull també que sa gent nota que ´soc jo qui parla i no una editora que pensa... no, no, això no es pot dir-ho. Bé... Així pens jo.

Aquí és una cançó dels Ressonadors "Jo tenc una enamorada". Abaix teniu el text en català i en castellà.

 

UC - Jo tenc una enamorada

Jo tenc una enamorada
a sa banda de Migjorn,
i en ser que la vaig a veure
sempre em diu que quan hi torn.
Jo li dic que serà prompte
si no mo'n anam del món:
quan es pins faran magranes
i ses figueres melons.
La mar estarà eixuta
i hi correran carretons;
per dins es terços de botges
hi pescaran es cassons.
I llavò jo tornaré
i em casaré amb tu, si vols;
ja et pots començar a fer roba,
que hi hem de sortir bufons;
que a sa cinta portaré
una arma de dos canons,
i cada tron que faré
serà de dos trons bessons.

YO TENGO UNA ENAMORADA
Yo tengo una enamorada
en la parte de Mediodía,
y cuando la voy a ver
siempre me dice que cuándo vuelvo.
Yo le digo que será pronto,
si no nos vamos de este mundo:
cuando los pinos darán granadas
y las higueras melones.
La mar estará seca
y correrán carretas por ella;
por los campos de hierbajos
se podrá pescar cazones.
Y entonces volveré
y me casaré contigo, si quieres:
ya puedes empezar a hacer ropa,
que tenemos que salir guapos;
que en la cintura llevaré
un arma de dos cañones,
y cada disparo que haré
será de dos truenos gemelos.

El desenvolupament d'un llenguatge adient

... és el que estic fent ara mateix. Per a mi, és molt important trobar els mots i les frases adients per expressar els pensaments d'un caràcter especial. El protagonista i la seva perspectiva és un repte perquè és masculí, un drogoaddicte, un anti-heroí, un al·lot perillosament enamorat amb una al·lota i sembla que ell sol tenir pensaments una mica estrambotics.
Al cap i a la fi, no és fàcil trobar un llenguatge que és adient per a ell. És com un puzzle, un trencaclosques.
És com cosir un vestit directament per a una figura. A vegades crec, no, merda, ell no pot parlar així. A vegades, estic pensant que puc escoltar la seva veu. Així és quan et tornes boja, no?

Bé, com a mínim, em diverteixo fent-ho. ;)

Si tingueu idees, enllaços, frases fetes i coses que poden ser util, em digueu, oi!

Hi ha un descans amb aquest bloc: Recerca, descans i acció

Els qui coneixen a mi personalment ja saben que tinc una exposició començant aquest mes (en uns dies) i això és una feinassa. Hi ha tantes coses a fer, tantes correus per escriure i tantes coses a corregir, cop i un altre cop més.

Bé. No vol dir que vaig oblidar del meu conte.No. Absolutament que no. Però aprofito el temps per distanciar-me una mica, objetivar el content i perquè així la pròxima vegada seré més neutre en relació amb el llibre. Així puc llevar les coses no tan bones i veure si puc afegir unes coses que fan lluir la història més. Això és el plànol que tinc.

Al mateix moment, he pensat molt sobre el tema de com triar un editorial que seria apte per publicar-me. Hauria de ser un editorial que realment té relacions amb els països angloparlants i també amb Alemanya. Per tant, és difícil triar un editorial.

Tinc les adreças de LÍBER (octubre 2012) i quan el cos del text estarà acabat, m'ho miraré un altre cop amb calma. Ara no té sentit realment escriure a gent sense tener el text acabat.

Ara bé. També existeix l'opció de publicar el text fent una publicació sense editorial, només amb l'ajuda d'un xifre ISBN i una impressió per una impremta. La veritat és que no tinc ganes de fer-ho tota sola però sembla una altra opció per a saber que editorials no són la única opció un escriptor en té.

Per a mi, la solució perfecte seria si un editorial s'encarregaria amb tot això perque tingués més temps per occupar-me amb el text mateix i altres projectes, i per supposat no amb coses administratius i super avorrides. Però és interessant com avui en dia aquestes coses desenvolupen a ser més fàcil i més accessible que mai abans.

Bé... Una altra opció seria entrar amb el conte en un concurs i esperar que sigués premiat i així es fa la publicació també... Una opció que també té bona pinta. Però també és arriscat perquè mai se sap si realment en guanyaràs.

Puh, he de continuar amb tot el que tinc pendent. He de repassar mes poemes, adaptar tot el tema de format, i repassar i repassar els textos perquè no em queden més errades en el text, així com en la portada del fulletó.
Bé... Suppos que hi miraré demà també com que no vull trebellar fins la matinada. Demà hi ha la vaga general. A veure que passarà. Crec que està una bona cosa fer un "boycott" - resistir les temptacions del consumisme. Però al mateix moment pens que hi ha molta gent que no poden permetre's perdre la seva feina per no treballar... és molt arriscat... només gent sense families en poden permetre's. Espanya és molt dur en aquest sentit. En Alemanya, la gent pobre al menys tenen un sostre sobre els seus caps i dret per a rebre un mínim per poder sobreviure. No vull dir que Alemanya seria perfecte, no ho és. Si no fora així no hagués deixat enrere aquest país. Hum... Aquí tenim coses politiques però no vull començar amb això tampoc.

Qui té un interés en poesia i també en fotografia de blanc i negre, aquest és el nostre fulleton de la nostra exposició DARK VILA que comença el dia 23 de novembre de 2012:

www.dark-vila.com

Aquí també un enllaç pel meu bloc personal:
http://t.co/i0SBgxGU

Fins un altre.

Conte a recerca de voluntaris de llegir / corregir

CONTE A RECERCA DE VOLUNTARIS PER A CORREGIR I LLEGIR

Ara t’explicaré una mica el que tinc previst de fer:

Sóc autora i filòloga (de filologia anglesa i alemanya). Visc a Eivissa des de fa quasi 5 anys i vaig aprendre el català fa dos anys. He escrit una novel·la curta (63 pàgines).

En aquest moment, em falten encara expressions catalanes, sé que a vegades trio una paraula en català que es pot millorar, i a vegades tinc problemes amb les formes verbals o hi ha expressions més aptes que les que faig servir.

Amb una amiga he fet una primera ullada a la novel·la i un primer repàs en el sentit d’eliminar les errades més greus de la gramàtica. Juntes vàrem cursar un curs del nivell C1 de l'IEE. Però encara hi ha dubtes molt grossos en el sentit de: com sona bé? Pots dir-ho així en català? Com podria sonar millor? Existeix alguna frase feta en català per expressar-ho millor?

És bàsicament un llibre de desenvolupament. Es focalitza en el mal rotllo del protagonista, que és un addicte a l'heroïna: la seva lluita amb la droga, la seva addicció i també els perills de la vida pròpia de la subcultura.

L’escenari és molt dur, psicodèlic i molt cinematogràfic a vegades. El llenguatge és molt directe, però a vegades es barreja amb un to líric. Com que es tracta de la vida d’un drogoaddicte, fa falta utilitzar un registre apropiat amb paraules d’argot en català (que també em falten).

Per tant, el que necessit és una o més persones interessades en la gramàtica i en el tema per fer la correcció d’aquesta novel·la.

A més a més, m’agradaria tenir lectors voluntaris per llegir la novel·la i expressar-me els seus sentiments i les seves impressions.

Moltes gràcies per la teva amabilitat i la teva voluntat d' ajudar-me.

Si ho vols, pots fer-te voluntari lector / corrector de la novel·la. Si la vols rebre, m'ho digues si us plau.

Moltes gràcies novament.

La llibertat de creació i la normalització lingüística i... sobre tot paciència

Quan realment vull editar la meva història d'una manera útil, és necessari
mostrar paciència
deixar personatges es desenvolupen en la seva singularitat
comprendre la trama del que està succeint
parlar la seva llengua

Els personatges tenen una bona manera. Alguns d'ells són bastant plans, pel fet que no són tan importants. Alguns d'ells són bastant vius així. No obstant això, encara hi ha un personatge que necessita re-emmotllament en termes de fer-lo més important i més viu que abans.

La trama en general és comprensible, però encara hi ha forats en termes d'alguna cosa no es pot entendre encara sense informació addicional. Així que, aquí i allà, un parell de coses que necessiten ser explicats o com a mínim insinuats.

Bé, per ser honest, la cosa més important per a mi podria ser que és necessari
mostrar paciència.

Mostrar paciència
que per a mi, és com tenir un tractament radicular dental
Et fas una idea?

Ok, si això és el meu mantra, de debò necessito més temps per optimitzar el text.

Però aquí està la bona notícia:
Com més em familiaritzo amb els perills d'aquesta història, més tractaré d'evitar alguns d'aquests errors com tenir personatges plans i non-descriptius, l'acció confosa o fins i tot l'acció contradictòria, lliscades del llenguatge, i el pitjor de tot, creure que el treball ja està fet quan en realitat no he arribat encara.

Entre la llibertat d'expressió i la normalització lingüística sempre hi ha un camí petit però manejable. Això és exactament el que estic buscant.

Segons "Ésadir.cat" és recomanable per un text de ficció:

4.3.1.4. Usos lingüístics en entreteniment i ficció

En els espais d’entreteniment i ficció busquem l’equilibri entre la llibertat de creació i la nostra missió de normalització lingüística, per aconseguir uns continguts de qualitat.
Per descomptat, jo no sóc un parlant nadiu de català però faig el meu millor esforç per expressar-me i crear una peça única, possiblement una cosa que es pot sentir-ne orgullós en mirar cap enrere en la feina que he fet.

De la dificultat d'escriure una novel•la i acabar-la

Doncs, he acabat una novel•la. Bé, no? Encara no està llesta. Cada vegada quan llegeixo la novel•la tinc idees com a polir-la i fer-la una mica millor. Que està bé realment, però un dia (ho sé) s’ha de posar-li un toc para acabar-la. I això és la part més difícil crec. Quan has arribat a un bo punt? On és el punt que et deixa veure que la ratio d'eficiència - art està prou bé. On és el punt quan tu pots deixar anar aquest pensament per tenir la capacitat per als nous projectes?

La veritat és que sempre es pot fer una cosa una mica millor. Mai acabaria si no em diria "prou" un dia. No vaig arribar en aquest punt encara. Però esper que no ho em perd arribar-hi.

Un dia diré prou. Ja ho sé.

Fins nou avís llegiré i rellegiré la novel·la i en silenci em maleeixo per què no vaig aprendre alguna cosa més normal i més current.

Un dia diré prou. Ja ho esper.

Primera entrada - encertar o fallar

Avui és un dia estrany. Des de tres mesos que vaig començar i intentar escriure en català - que no és l'idioma natiu meu, òbviament. Però m'atraveix de fer-ho de totes maneres.
Fins i tot, supos que és un pas més enllà, perquè faig un conte que tinc a dins.

Sóc escriptora, per molt més temps que puc recordar. Jo sempre escrivia en alemany i en anglès, amb el temps vaig començar barrejar els idiomes en poemes, però el més que estic escrivint és escriure contes tipus relats curts, i ara aquest conte va ser nascut el català perquè visc aquí, a les illes. I com que la primera peça d'aquesta història va néixer en el terreny d'un joc d'un curs de català C1, no per al curs mateix, però el petit nucli primer va ser part d'un exercici que havia creat per a mi mateixa per veure si podia expressar el que volia en català com a preparació a l'examen ... l'examen d'aquest curs C1 vaig fallar gràcies a fallar el darrer part de la redacció. Fotre. Bé, quin mal rotllo i una decepció, però tenia objectius diferents.

En aquestes dies quasi no vaig dormir gairebé més que 3 hores a la nit, però escriure, pensar, buscar paraules, escriure més. Va ser una etapa molt important en la meva vida ja que jo no havia escrit en uns 8 anys més o menys i, per descomptat que havia de ser l'idioma que estava aprenent. Però això és només la meva personalitat i que sóc una persona molt estrambotica. Aquesta és la manera que sóc, sempre a la recerca d'una pujada d'adrenalina, necessit obstacles, nous països, nous llenguatges, noves coses de superar de nou. Un nou repte. Escrivint en anglès hagués estat massa fàcil de manejar.

Però és clar. El meu domini de català no està perfecte, ho sé.

Com a estranyer, a vegades, és molt dificil trobar una persona que té ganes per a llegir el teu conte, més encara si està mig acabat, menys ganes encara ténen si està dificil a llegir degut a les errades i menys encara si no és el tipus de conte que li agrada llegir. Per això pensava que no seria mal pensat de penjar-lo en un bloc i a veure com estiguin les reaccions.

Per això us volia demanar simplement que em corregeixi els meus pitjors errors ... o em diuen que no es pot dir això o allò ja estic disposada per acabar la història d'una manera o altra. Sé que el meu llenguatge és inocrrecte en el sentit que hi ha altres expressions en català per exemple que en anglès. Per això us agraix si em poden corregir en un esforç unificat.

És veritat, estic una mica obsessionada amb això... Potser és una bogeria, exagerada i un viatge petit d'ego.

Vull contar-vos una història, que ha estat criant a dins de mi i la qual necessita veure la llum del dia. Però em disculpeu si no compleix amb les lleis de la gramàtica, aquí i allà, inconscient.

Potser és tot això junt, i a més és encertar o fallar, però estic disposada a intentar-ho de totes maneres.

L'únic que falta ara és dir-vos que es tracta d'una història que es va inspirar enmig de la meva pròpia vida, l'altra meitat prové de la pel·lícula "Trainspotting", "Shallow Grave", llegir molt de Shakespeare, sinó també els escrits de George Orwell, veure massa pel · lícules negres.