Ahir, 26 de juny, va ser com cada any el Dia Internacional contra les Drogues.
Tots estem molt preocupats, és clar. I fem servir aquest dia per alliberar-nos dels sentiments de culpabilitat i de responsabilitat contra els que ja han perdut aquesta lluita diària contra les drogues i que hi són addictes. Pobrets. Caram! Quina vida més destrossada. I ho fem tots. Jo també. Però aquesta actitud realment no serveix. La veritat és que vaig pensar dedicar-hi una entrada al bloc, però al final no la vaig escriure. Em semblava una mica desastrosa. Vaig destruir l'esborrany. Em semblava massa hipòcrita. Per què?
Em sembla tan hipòcrita tot el soroll que fem, perquè només un dia, i només aquest dia
portem llaços per defendre homes, dones, criatures, per lluitar contra l'explotació dels obrers, contra els maltractaments, contra la violència de gènere, contra les drogues. Som uns ciutadans tan atents, tan involucrats, i un dia després, ja tot s’ha esvaït. La veritat és que es tracta d'una lluita diària, amb molts obstacles i amb moltes dificultats, però més encara amb un front molt gros que realment no vol que aquesta lluita es guanyi mai. Per dir-ho ras i curt: no tenen interès que un dia el món estigui ple d’homes i dones que no siguin addictes.
Doncs, per això, no cal posar-se un llaç, no cal penjar articles, no cal fer servir expressions
facials preocupades. La realitat és encara molt més cruel i molt més economitzada. És una
equació molt senzilla: més drogues = més profit. Si aquesta preocupació tan benvolguda i tan hipòcrita més d'un dia... Tant de bo que aquesta preocupació durés fins que entenguéssim que hem de preocupar-nos-en cada dia i que som nosaltres, com a societat, com a humanitat, els afectats. Vull dir que hi ha d'haver voluntat de conscienciar la gent, però, al cap i a la fi, la mentalitat és que fa falta adaptar aquesta expressió tan preocupada. Falta canviar el xip. I això és el que no veig en aquests moments.
.jpg)
Cada any és el mateix. Eivissa és el “Nielsen II” (per a vosaltres que no sabeu què significa
“Nielsen II”, és una expressió de la publicitat per a regions que són més ràpides que altres a
l'hora d'adaptar-se a nous productes, a nous serveis i, per tant, els negocis més grans fan un tast, una prova, d’un producte aquí per assabentar-se si “funciona” o no…). Eivissa és el “Nielsen II” de drogues d’Espanya. Aquí pots comprar totes les drogues que hi ha al mercat en aquest moment. I com que Eivissa té l’avantatge que atreu molta gent en situació laboral una mica desarreglada (“manpower”), les despeses per treballadors són absolutament mínimes.
Per això, és clar, Eivissa és una illa feta a mida per als caps de les bandes de venda de
drogues. Sempre pots confiar que trobaràs un noi o una noia perduda que et fa de camell per uns quants paquets de la droga preferida.
Cada any surten articles als diaris que diuen que la lluita és difícil, però que avancem i estem plens d’esperança. La veritat és el que ningú no vol saber, ni ningú no s’atreveix escriure. La guerra ja està perduda. La infiltració ja ha arribat a un nivell que ni tu ni jo podem saber on són els que fan les noves lleis antidroga. Qui són els excel·lents advocats que faciliten que els caps de les bandes de venda de droga sempre surtin de la presó mentre que els peixos petits acaben morint empresonats, o dessagnats al carrer, o esclavitzats per sempre més amb un ganivet metafòric i no tan metafòric posat a la gola. Entenc que aquest tema és una mica difícil i només estic fregant la superfície, però no m’agrada gens que tinguem aquesta actitud de buscar sempre les dolenteries en els que executen la feina en comptes de concentrar-nos en els manipuladors, en els que ho fan fer.
La drogoaddicció no és cap pícnic, menys encara si estàs en una situació precària com ara a l'atur, sense llar, sense amics que realment es preocupin per tu. Personalment, he passat
unes etapes ben fosques en la meva vida i vaig fregar aquella vida desarrelada, vaig tastar
una mica com és. Per sort, mai vaig trobar-me en una situació tan desesperada que no vaig
poder sortir-me’n. I per això per a mi aquesta preocupació hauria d'aportar-nos més fruits,
hauria de ser més productiva que escriure articles, més productiva que queixar-se sobre les despeses d'un programa de desintoxicació, més productiva que defendre els drets dels
ciutadans tan macos que paguen els seus impostos (tothom, vaja, n’estic segura) per tenir un equip de policies entrenats per fer front a les drogues. Però realment lluiten contra la
drogoaddicció o contra els homes i les dones més febles d’aquesta cadena que tenim aquí?
Em sembla que hauríem de replantejar-nos la situació, focalitzar tots els esforços per veure i entendre l’estructura profunda darrere de les drogues confiscades, de cada camell que s’ha detingut, de cada bala perduda que es troba al banc dels acusats. Si volem aturar aquesta cadena, haurem de mirar molt més cap a altra gent… Potser als ingressos de cada discoteca que té l'aforament complet cada nit, però que nega un conveni als treballadors per apujar-los el sou un 1,25% per falta de seguretat econòmica… Potser hauríem de mirar molt més l’àrea de compres i vendes dels edificis que costen més d’un milió i que –em sembla– només serveixen com a projecte per blanquejar un munt de sous que abans no existien legalment. És tot una cadena de dubtes mai demanats, és un conjunt de mentides mal disfressades en què ni els polítics ni els periodistes (que volen viure sense protecció policial) no fan d'investigadors. Ni s’atreveixen a posar el dit a la nafra. Però la nafra sí que està aquí… Cada dia es fa més grossa, cada dia empitjora, cada dia en surt més pus, més matèria podrida que nosaltres, els ciutadans, anomenem la realitat tal com és.
Quan vaig escriure “La nit estesa” l’any 2012 ho vaig fer, d'una banda, amb un to de confessió per a mi. De l'altra, era el que sentia sobre aquest tema. Avui veig que aquest tema és importantíssim perquè ningú no parla sobre les raons per què les drogues són pertot arreu. Per què les investigacions sobre noves drogues no arriben a ser tan ràpides per poder buscar un antídot, un tractament, etc.? Per què tots els detinguts que realment són les víctimes d’una guerra perduda són els que realment acaben morts o empresonats en comptes de ser tractats amb una humanitat que no existeix en aquest sistema de “dog-eat-dog”?
Per què els caps de la màfia cada any torturen, assassinen, o s'inventen accions més bestials per defendre el seu regne de sang, de por i de sous?
Perquè el negoci de les drogues és el més profitós, el més rendible del món. Perquè hi ha tanta corrupció pertot arreu que decomissen un enviament de drogues i deixen passar els encàrrecs més grans. Perquè els salaris estatals podrien ser millor. O perquè molt sous és sempre una mica menys que “una bestialitat de sous”. Perquè, avui en dia, la vida d’un home no val res.
Us deixo aquí un article que vaig llegir al “Periódico de Ibiza y Formentera” el 27 de juny de
2014:
Attended cannabis consume cases almost doubles
The Drug addiction center (CAD) assisted during 2013 a total of 821 people. The majority
was due to alcohol consume (293), heroine (282) and cocaine (186), although the drug with
a «significative» increase in demand of treatment was cannabis.
In fact, almost twice as many people attended the CAD due to cannabis than the yearbefore,
rising by 45%.
However, in comparison to other drugs these numbers are «relatively low», as CAD
coordinator, Marina Lloves, points out. For the first time in a decade, number of alcohol-
related cases (293) surpasses heroine cases (282).
Segons aquest article els casos d'addictes que acudeixen al Centre d’Addició de Drogues
(CAD) a Eivissa enguany estan més relacionats amb l'alcohol que amb l’heroïna. Em sembla que hi ha una cosa que oblidem: si t’enganxes a l’heroïna, la mortalitat és molt més gran que amb l'alcohol. Llavors, la probabilitat d’assistir a un centre d’ajut és molt més baixa perquè pateixes uns altres problemes a part de l’addicció, com per exemple la criminalitat per aconseguir la droga etc. L'última raó que em fa dubtar molt d'aquesta baixada del consum de l’heroïna, a escala mundial, és que la producció d’heroïna (segons l'ONU) ha començat a créixer des de fa anys i ara té un cop més els nivells de l’any 2003 i 2004 (que eren molt més alts que abans). Doncs, sincerament, no ho veig amb tan bona esperança…
Encara que parlen molt de l’addicció al cànnabis i a l’alcohol, l’heroïna com a droga
persisteix.
I és una droga que porta un sac d’altres problemes, com pèrdua de treball, detencions, temps a la presó, pèrdua del cercle social, pobresa.
