Butxana té uns característics molt amables, entre ells que realment odia ser policia, o dit d'una altra manera, és al·lèrgic a la policia. A més, és molt magnànim, no delata mai un delinqüent i protegeix els delinqüents com un arcàngel. Butxana de debò fa tot el que és suposadament fals o incorrecte. A més, coneix a tothom en el submón valencià i bàsicament fa el que li dóna la gana. La seva subversivitat i la impossibilitat d'anar més tradicional és un element que el fa molt simpàtic. És un heroi i alhora un anti-heroi, depenent de quina perspectiva es veu. Butxana és quasi proverbialment la rosa que creix sobre un munt de merda.
Aquest cop la història va sobre un cambrer Fede (Frederic) que té un germà gegantí i esquizofrènic, "un guillat molt particular, un esquizofrènic videomaniàtic", qui li fa molta por i per tant en Fede es veu obligat a fer-li content com sigui. Doncs, decideix d'espavilar-se i tornar-se criminal i cometre un robatori per poder comprar un aparell de vídeo, el qual vol el seu germà. Lamentablement però fortuna de vegades és una dama molt cruel. A Fede, lladre molt inexpert, li ha tocat forçar la porta d'una vila luxosa d'algú que es veu molt emprenyat per aquest acte d'amor fraternal. La vila pertany a comissari Garcia, un home força rígid, irascible i molt digne de l'antic règim.
Garcia és aquell comissari emprenyat, la víctima del robatori. És aquí d'on surten els problemes principals. Garcia qui veu a si mateix ridiculitzat públicament com és la víctima d'un robatori, i per tant encarrega el detectiu Butxana el cas, tot a contracor, perquè aquest detectiu el treu de polleguera i realment no li cau gens bé.
Torrent explora el submón de la ciutat València i els suburbis a palpantes, de vegades a empentes i rodolons. Detectiu Butxana ens guia per un laberint de corrupció, xoriços, prostitutes, criminals ineptes, i policias més ineptes, personatges de poca volada i també fa unes observacions tan acerbes que el lector ha d'admetre "Recollons! És així la vida, la més puta!".
La combinació de detectiu Butxana i periodista va ser el mètode vencedor per Torrent, en total va escriure vuit llibres amb aquests personatges de l'any 1984 fins a l'any 2000 / 2008:
No emprenyeu el comissari,
Penja els guants,
Un negre amb saxo,
Cavall i rei,
L'any de l'embotit,
Semental, estimat Butxana,
Cambres d'acer inoxidable,
Només socis.
En Fede no és gaire aventurer, no comptant el germà esquizofrènic de gairebé 2 metres que li pressiona un i un altre cop per aquest aparell de vídeo. Fede, un home bastant trànquil, decideix de fer un volt amb la seva vida i vol tornar criminal per complaure els requeriments del seu germà esquizofrènic. La trama inclou totes les bogeries que han de ser expectades d'un llibre negre també remullat d'un humor negre i arrelat dins una època molt d'abans dels anys vuitanta, o per dir-ho més clar: els anys de la dictadura de Franco i els anys postfranquistes.
La veritat és que mentre estava llegint "Comissari" m'havia demanat uns cops si el germà és un símbol, i qui representa? Qui és el germà esquizofrènic sinó la forma xifrada de retratar un dictador boig i desmoralitzat d'un règim sense escrúpols i sense límits. És aquell germà gegantí l'Estat d'Espanya que l'escanya Catalunya per rebre el que vol? Potser aquell llibre no és tan polític però almenys es pot entreveure que uns personatges són arquetipus d'una opressió i d'una esclavitud de què Fede no pot alliberar-se per si mateix.
Molts cops he rigut bastant fort per les escenes totalment boges que el llibre presenta però realment no és cap llibre còmic.
Potser aquell humor és molt típic d'aquella època però és un humor sardònic, acerb i de vegades cruel que fa veure les malalties d'una societat que es creu democràtica, però encara no ho és.
Torrent retrata València en plena època de transició i reflexiona aquells rituals de poder, estructures rígides jeràrquiques i inapel·lables. La corrupció s'estèn a tot i a tothom. Però aplicat a un detectiu que és al·lèrgic a la policia, aquest humor i també el trencament de les regles no és necessàriament una cosa dolenta, o cosa que sempre fa mal. Butxana amb la seva subversió simbolitza un raig d'esperança, un home que no es trenca. Doncs, és un personatge derivat d'un Robin Hood i un home que juga el sistema amb tot el que li queda al seu abast.
El que més m'ha emocionat és aquest diàleg entre Butxana i Fede quan Butxana diu a Fede que no el delatarà, cosa que Fede responia amb aquells mots:
- I tu, i el teu treball?
- Per mi no et preocupes, de cara a la bòfia estic més desprestigiat que la pesseta.
- No, no puc acceptar-ho, ja m'has fet un gran favor, açò és massa.
- Escolta'm Fede, si et dic que pots quedar-te el rellotge és perquè tinc la seguretat de poder entabanar el Garcia. Ell prefereix mil vegades abans el secreter, és un record de família - Butxana exhaurí el cafè-. Però m'has de prometre una cosa.
- Quina?
- Que no entres al món de delinqüència, és molt complicat, i més si portes una doble vida. És un ambient molt fotut, o estàs dins o fora, però les dues coses no. Fes-me cas, sóc un especialista en la matèria. Mira, saps per què t'he trobat tan prompte? T'ho diré: per la teua inexperiència. En primer lloc, abans de robar, has de saber que pots col·locar el material en un magatzemista de confiança. En segon lloc, actuant en solitari, tens totes les de perdre. El perit a què has anat és molt fàcil que un dia t'envie un pispa per a robar-te, et va calar de seguida, no li portares el material desmuntat per peces i, a més, acceptares un preu ridícul. Precisament per això, perquè anaves amb un càlcul premeditat, només els diners que et feien falta. Un pispa no actua així, perquè defensa el seu treball. Però bé, no et preocupis pel perit, jo li faré una visita. Et presentaré un parell d'amics que et collocaran l'Omega, i a bon preu.
- Per què fas açò per a mi?
- no ho sé, de vegades pense que sóc de la Benefuciència. En fi..., és molt llarg d'explicar.
De fet, aquesta escena va més enllà però seria massa copiar-la. Per a mi, serveix a mostrar l'instinct de Butxana i també la seva magnàminitat que el fa tan especial com a detectiu, però també la seva perspicàcia pel que fa a la humanitat.
El que més m'agrada del Torrent dels anys vuitanta i noranta és que empra mots senzills per fer entendre un contingut bastant complex. I aconsegueix fent-ho així que els personatges li queden rodons i ben dibuixats i versemblants.
Un últim aspecte sobre el títol magistral: No emprenyeu el comissari! bàsicament és un títol genial perquè ho diu tot i alhora res. El lector immediatament sap que es tracta d'un llibre negre però també que n'hi ha un comissari irascible i que fos millor si no l'emprenyem. Doncs, a qui es dirigí aquest avís? Al lladre diria jo, però igualment si no més al detectiu perquè és Butxana qui n'és capaç, és a dir emprenyar el comissari.
Resumint he de dir que el títol "Emprenyeu el comissari" és un llibre molt recomanable, intel·ligent i modern encara que ja fa 30 anys. Alguns aspectes, per exemple de la corrupció, i de la tendència de fer desaparèixer els errors semblen ser immortals. I gràcies a un nou règim de xoriços tenim una renaixença de lladres que ens governen.
Piqueu les orelles: No Emprenyeu el comissari!
