Citacions sobre el masoquisme

“And for that one moment of freedom you have to listen to all that love crap... it drive me nuts sometimes... I want to kick them out immediately... I do now and then. But that doesn't keep them away. They like it, in fact. The less you notice them the more they chase after you. There's something perverse about women... they're all masochists at heart.” 

“I per (aconseguir) aquell únic moment de llibertat, hauràs d'escoltar tota aquella merda d'amor... de vegades crec m'estic tornant boig... Tinc ganes de fer-les fotre el camp a puntades immediatament... Ho faig de tant en tant. Però això no serveix perquè s'en vagin. Els agrada, de fet. El menys les notaràs, el més et persegueixen i et cacen. Hi ha alguna cosa perversa sobre les dones... són totes masoquistes al fons.” 
― Henry Miller, Tropic of Cancer

"The most dangerous lover is the one who greets pain with a smile."
"L'amant més perillós és el qui li dóna la benvinguda al dolor amb un somriure."
- R. M. Drake

“So,” Wanda cried, “a woman in furs is nothing more than a large cat, a charged electric battery?”

“Doncs,” Wanda cridà, “una dona de pel no és res més que una gata grossa, una bateria elèctric carregada?” 
― Leopold von Sacher-Masoch, Venus in Furs

“In good old Colonial Dunsboro, masochism is a valuable job skill. It is in most jobs.”

“A bell vell Colonial Dunsburo, masoquisme és una competència laboral valorable. Ho és en la majoria dels treballs.” 
― Chuck Palahniuk, Choke

“The thought of a comedy with paid prostitutes always seemed so silly and purposeless, for a person hired by me could never take the place of my imagination of a 'cruel mistress'.” 

“El pensament d'una comèdia amb putes pagades sempre va semblar tan silly i sense sentit, car una persona pagada i instrüida per mi mai no podria assumir la imaginació meva d'una 'mestressa cruel'.” 
― Richard von Krafft-Ebing, Psychopathia Sexualis: The Case Histories



“I have also fantasised myself to be his female slave, but this does not suffice, for after all every woman can be the slave of her husband.”

“També vaig tenir fantasies de ser l'esclau seu femení, però això no és suficient perquè fins i tot qualsevol dona pot ser esclava del seu marit.” 
 ― Richard von Krafft-Ebing, Psychopathia Sexualis: The Case Histories

“He wasn't fond of girls, especially curious ones; in his experience, they uually were demons in disguise.” 

“No li queien bé les noies, especialment les curioses; en la seva experiència, elles solien ser dimonis disfressats.” 
― Cameron Jace, Snow White Sorrow

Venus in Furs... Venus de les pelles de Velvet Underground

Shiny, shiny, shiny boots of leather
Whiplash girl child in the dark
Comes and goes, your servant, don't forsake him
Strike, dear mistress, and cure his heart

Downy sins of streetlight fancies
Chase the costumes she shall wear
Ermine furs adorn the imperious
Severin, Severin awaits you there

I am tired, I am weary
I could sleep for a thousand years
A thousand dreams that would awake me
Different colors made of tears

Kiss the boot of shiny, shiny leather
Shiny leather in the dark
Tongue of thongs, the belt that does await you
Strike, dear mistress, and cure his heart

Severine, Severine, speak so slightly
Severine, down on your bended knee
Taste the whip, in love not given lightly
Taste the whip, now plead for me

I am tired, I am weary
I could sleep for a thousand years
A thousand dreams that would awake me
Different colors made of tears

Shiny, shiny, shiny boots of leather
Whiplash girl child in the dark
Severine, your servant comes in bells
Please don't forsake him
Strike, dear mistress, and cure his heart

Read more: Velvet Underground - Venus In Furs Lyrics | MetroLyrics 

Lluent, lluents, lluents botes de pell
Noia de fuetades, nen en la foscor
Ve i se'n va, el teu serf, no l'abandonis
Pega'l, mestressa estimada, i cura-li el seu cor

Pecats mullats de fantasies al llum del carrer
Caça els costums que ella portarà
Pelles d'Ermini adornen els imperiosos
Severin, Severin t'espera allà

Sóc cansat, sóc esgotat
Podria dormir per mil anys
Mil somnis que anirien a despertar-me
Colors diferents fets de llàgrimes

Besa la bota de la pell lluent, lluent
Pell lluent en la foscor
Llengua de tangues, el cinturó encara t'espera
Pega'l, mestressa estimada, i cura-li el seu cor

Severin, Severin, parles tan fluixet
Severin, avall als teus genolls
Tasta l'assot, en amor no servit pas fàcilment
Prova l'assot, ara suplica'm, fes-ho per mi

Sóc cansat, sóc esgotat
Podria dormir per mil anys
Mil somnis que em despertarien
Colors diferents fets de llàgrimes

Lluents, lluents, botes lluents de pell
Noia de fuetades, nen en les fosques
Severin, el teu serf ve en campanes
Si us plau, no l'abandonis
Pega'l, mestressa estimada, i cura-li el seu cor

Read more: Velvet Underground - Venus In Furs Lyrics | MetroLyrics 


Una notícia per als eivissencs i eivissenques, el teatre "La Venus de las Pieles" arriba a Eivissa. Hi ha una actuació el dissabte, el 4 d'octubre de 2014 a Can Ventosa, a les 21:30h.

"Venus in Fur" de David Ives. L'equilibri de poders. Teatre Goya, Barcelona, juliol 2013

Vaig veure l'obra "Venus in Fur" el 12 de juliol 2013, així que he d'admetre que ja fa una estona que la vaig veure. "Venus in Fur" és una obra arran del tema sadomasoquisme, basada en el llibre de Leopold von Sacher-Masoch. L'obra està protagonitzada per Vanda, una actriu, i per Àlex Novak, un director d'un teatre. Malgrat la seva visió molt concreta, l'Àlex es troba en mig de la seva preparació més dura, la feina més cruel, que consisteix en buscar la dona perfecta per fer el paper de la Venus in fur i fer que el domini.

Avui en dia, el sadomasoquisme no és tan tabu com abans, però clarament no és gaire "mainstream" tampoc. Realment esperava i tenia il·lusió que el tractament del tema seria diferent i, com es deia en el tríptic "sexi, atrevida i divertida". I tenia sort. Era magnífic.

Tenim dos personatges, un director d'un teatre (Àlex Novak, protagonitzat per em Joel Joan) i una actriu una mica despistada i una mica desesperada (la Vanda, protagonitzada per Meritxell Calvo). Realment, no existeix res d'un equilibri de poders entre ells, en cap moment. El director té un air molt fred i molt secularitzat, cruel, però alhora sexi, mentre que l'actriu sembla innocent, fresca, inepta, caòtica, però focalitzada en el fet que vol fer aquest paper, sigui com sigui.

L'obra funciona en almenys dos nivells. Funciona si pensem en una realització d'una obra de teatre. Però igualment com a símbol per la guerra entre els sexes. L'obra exposa o revela no tan sols el gust pel sadomasoquisme com a joc sexual d'un director d'un teatre i una actriu desesperada. Al principi tot sembla molt clar. El director Àlex Novak és qui mana. Ella és una actriu a l'atur, desesperada, caòtica, i que bàsciament faria qualsevol cosa per només rebre aquest paper. I tant que ho fa!

Després uns moments, el tractament entre director i actriu potencial es desenvolupa en una relació cada vegada més personal. La impressió de l'escpectador és que l'Àlex volia fer-li entendre el paper d'una Venus in fur. No passa gaire temps que surt la veritat... Àlex afegeix a les seves explicacions tanta passió (si nó obsessió) per aquest tema, li explica el paper tant bé així que queda clar que els límits entre paper i realitat s'esborren. O sigui els dos s'assemblen molt. Dit d'una altra manera: Està clar que a l'Àlex Novak també li agrada molt una Venus in Fur en la realitat, i no tan sols lúdicament.

Alhora aquest diàleg (perquè només es veu els dos personatges) també tracta del tema d'una descompensació en referència a l'equilibri de poders entre director i actor: hi ha un personatge qui mana i un personatge qui rep ordres. Aquesta observació sí que ho fa tot molt més interessant.
El director té tendències masoquistes però com a director i encarregat d'un teatre ha d'adoptar el paper del sàdic igualment per evocar la millor actuació possible d'una actriu. Per això la fa patir. Però aquest desequilibri tampoc és durador.

Aquesta guerra, aquesta contradicció oscil·la durant 90 minuts i la veritat la guerra llueix per la presència d'un sotmès seductor seduït i cruel, en Joel Joan, i una sotmesa que apren a sotmetre i que s'ha d'esforçar a tornar-se dominant, la Meritxell Calvo. Fan lluir totes les contradiccions d'aquest tema. L'obra no podría ser més intensa i més captivadora.

El Periodico escriu (19 de juliol de 2013):
"A l'obra, la noia es presenta a la prova amb un atropellament que espanta Novak. Però les canyes es tornen llances i el dominador director acaba engolit per la metamorfosi d'una dona que rebat les seves teories i li demostra que és ella qui té la clau del poder i la seducció. La pugna dialèctica al voltant de la guerra de sexes acaba fent aflorar inquietants veritats ocultes en un joc metateatral que barreja realitat i ficció. Calvo domina la funció amb la seva energia i frescor. Desinhibida, apareix com una Venus nua que desarma la falsa seguretat del director, que acaba sucumbint a una calculada estratègia. Joan evoluciona fins a acabar, amb un mesurat histrionisme, brillant en el paper de sotmès a la voluntat de la deessa-dona."
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/domini-duna-deessa-2516127