Per què escric avui sobre un científic que va morir ja fa uns 175 anys? Escric sobre ell perquè em sembla que la nostra societat ja quasi ha oblidat que de vegades no tan sols s'ha de comptar la
impecabilitat d'un escrit, però també la possibilitat d'omplir l'horitzó intel·lectual amb què vivim.
Vaig xatejar amb un amic d'Alemanya fa molt poc i li vaig dir que tingués previst fer un projecte verkami amb la meva novel·la amb que faig voltes a les editorials intentant de trobar una editorial que em publiqui. La veritat és que em va dir ... una cosa com aquesta citació "A Espanya hauria d'existir un premi de Chamisso". Li vaig demanar quin premi era, perquè no el coneixia.
Em va contar sobre el premi de Adelbert von Chamisso. Vaig fer una mica de recerca, vaig sorprendre'm que era un dels escriptors al costat de l.E.T.A. Hoffmann (L'elixir de diable), un altre
escriptor del romanticisme alemany, un membre important dels Germans de Serapion.
Sembla és un premi que ja existeix fa uns 30 anys (des de l'any 1985) i ja han ajudat a uns 65 escriptors qui com a requisit NO tenen l'alemany com a llengua materna, però qui malgrat tot tenen una veu singular o uns contes interessants o unes perspectives valorables per contar.
Senyor Chamisso era un home visionari, un migrant entre mons, i sabia ben bé que paraules només són gotes... gotes singulars, gotes que poc a poc fan un riu... Aquest premi ha començat com a premi de la literatura tipus "migració", però està evolucionant any rere any. Ironia, poesia, narrativa, avanguardisme... tot és possible. A més hi ha una promoció de la lectura d'aquests autors neòfites que han fet un "canvi de cultura".
Aquí us deix l'enllaç d'aquest premi. La pàgina té informació en alemany i en anglès.
http://www.bosch-stiftung.de/content/language1/html/14169.asp
Tant de bo si això fos possible a Catalunya, a España... per la gent que no tenen el català com a llengua materna. Em sembla una bona idea degut als fets autèntics que tenim una cultura de migració. I cada any són més gent amb una formació bona que viuen lluny del lloc on van nèixer. Ànims! ;)
Obrim portes, obrim ments i obrim perspectives.
