All will be well, poor thing,
all will be well,
even though I see your screams
in the watery spark in my iris.
I spot your visage, dimly, as
through a looking-glass.
I’d reach out to hold you,
but I fear the demanding rap
on my closet door.
all will be well,
even though I see your screams
in the watery spark in my iris.
I spot your visage, dimly, as
through a looking-glass.
I’d reach out to hold you,
but I fear the demanding rap
on my closet door.
All will be well, my dear,
all will be well,
even though your neck is bruised
by my calloused clawing reach.
I’m sorry to snuff you, I sob,
like a Venetian moor when he
thinks his love estranged.
This is a mercy killing, my love, for
little girls die in war.
all will be well,
even though your neck is bruised
by my calloused clawing reach.
I’m sorry to snuff you, I sob,
like a Venetian moor when he
thinks his love estranged.
This is a mercy killing, my love, for
little girls die in war.
All will be well, my soul,
all will be well,
for I promise better days than this.
I see how pure your heart remains,
though the world has raped you bloody.
I’d promise sunflowers and silk if
I knew I could; but at least let me
promise a kiss, a warmth, a moment.
You’re so brave.
all will be well,
for I promise better days than this.
I see how pure your heart remains,
though the world has raped you bloody.
I’d promise sunflowers and silk if
I knew I could; but at least let me
promise a kiss, a warmth, a moment.
You’re so brave.
All will be well, my heart,
all will be well
for they know not what they do.
We feel the first stirrings of Spirit even
now, premonitions of lilies, dew, and
a world without end, without fear.
The wind blows in from higher country, there
where our mother, our brother, our lovelies
all dance with us.
all will be well
for they know not what they do.
We feel the first stirrings of Spirit even
now, premonitions of lilies, dew, and
a world without end, without fear.
The wind blows in from higher country, there
where our mother, our brother, our lovelies
all dance with us.
All will be well, I say,
all will be well.
I begin to be whole again – waxing ended.
Cocoon unraveling, haze lifting,
music in genesis as the Deluge abates.
It is not good for man to be alone,
but from the rib of the old self has sprung
a garden nymph, full with fruit, brimming smiles,
awaiting Divine rain.
all will be well.
I begin to be whole again – waxing ended.
Cocoon unraveling, haze lifting,
music in genesis as the Deluge abates.
It is not good for man to be alone,
but from the rib of the old self has sprung
a garden nymph, full with fruit, brimming smiles,
awaiting Divine rain.
All has been well, my God,
all has been well.
I confess to too long a watery grave,
I once mere mirror to the sky.
Now, Adonai, I dervish before the stars,
For it is good to be in ellipsis again,
a silver bowl to reflect the Sun,
alight with his penetrating heat, no more
to envy the Moon.
all has been well.
I confess to too long a watery grave,
I once mere mirror to the sky.
Now, Adonai, I dervish before the stars,
For it is good to be in ellipsis again,
a silver bowl to reflect the Sun,
alight with his penetrating heat, no more
to envy the Moon.
Per a Senyoreta Ulls Espantats en el mirall (tot anirà bé)
Tot anirà bé, la pobra,
tot anirà bé,
tot i que veig els teus crits
en l'espurna aquosa als meus iris.
Veig la teva cara, feblement, com si fos
a través d'un mirall.
M'agradaria agafar-te i abraçar-te,
però em temo el cop impertinent
a la porta del meu armari.
Tot anirà bé, estimada,
tot anirà bé,
tot i que el teu coll està cobert amb blaus
pel meu abast esgarrapant i callós.
Lamento que et mataré, sangloto,
com un moro de Venècia quan ell
pensa que el seu amor s'havia distanciat.
Això és matar per misericòrdia, amor meu,
perquè
xiquetes moren en la guerra.
Tot anirà bé, ànima meva,
tot anirà bé,
perquè prometre't dies millors que això.
Veig que net es manté el teu cor,
encara que el món t'ha violat amb molta sang.
Jo et prometria gira-sols i seda si
Jo sabia que jo ho podia; però almenys deixa'm
prometre't un petó, una calor, un moment.
Ets tan valenta.
Tot anirà bé, cor meu,
tot anirà bé
perquè no saben el que fan.
Nosaltres sentim els primers moviments
d'Esperit
Just ara, premonicions de lliris, de rosada, i
d'un món sense fi, sense por.
El vent bufa des del pla més alt,
on la nostra mare, el nostre germà, els
nostres amors
Tots ballen amb nosaltres.
Tot anirà bé, dic,
Tots anirà bé.
Començo a ser sencer de nou - depilació s'ha
acabat.
Desintegració del capoll, esclariment de
boirina,
música en la gènesi com si el Diluvi
amaini.
No està bé que l'home estigui sol,
però des de la costella del mateix home vell
ha sorgit
una nimfa de l'hort, ple de fruita, desbordant
de somriures,
tot esperant la pluja divina.
Tot ha estat bé, Déu meu,
tot ha estat bé.
Confesso que massa temps una tomba d'aigua,
Un cop un simple mirall cap al cel.
Ara, Adonai, jo Dervish davant de les estrelles,
Perquè és bé estar en els punts suspensius de
nou,
un bol de plata per reflectir el sol,
flamejat amb la seva calor penetrant, pas més
envejar a la Lluna.
Aquest poema és un poema anònim penjat a la pàgina del tumblr de genderqueer poetry. A mi m'ha agradat moltíssim. I malgrat que ho sé qui l'ha escrit he fet la traducció perquè em sembla que segurament val la pena ser llegit.
Si t'ha agradat la traducció, dóna'm un cop de mà, comparteix aquest enllaç i el poema, fes-lo córrer per les xarxes: a facebook, a twitter, a google+, el que sigui.
La gent que es perceben a ells mateixos o a elles mateixes com a genderqueer / genderfluid necessitem tota la visibilitat perquè la majoria de la gent encara no sàpiga que existem.
L'enllaç original és genderqueerpoetry.tumblr.com
