Una producció de Metatarso i sota la direcció d'en Dario Facal.
Aquesta adaptació havia sigut inaugurada al Fringe Festival 2013 enguany a juliol.
Aquesta obra de teatre és basada en un clàssic autèntic, "Les liaisons dangereuses" de Pierre Choderlos de Laclos, un llibre francès que era publicat per primer cop l'any 1782, deu anys abans de la revolució francesa. Passa que moltes vegades clàssics tenen el gran problema de ser adaptats massa fidelment a l'original així que semblen molt avorrits, desconnectats o - a l'altra banda - són tan espectacularment adaptats, tan moderns i tan allunyats de l'obra de la qual es deriven així que amb prou feines es pot reconèixer com a espectador.
La peli per la meva generació va ser "Dangerous liaisons" de'n Stephen Frears amb Glenn Close, John Malkovich and Michelle Pfeiffer. Eren els anys 80 i la moral i el comportament eren així d'opacs.
Ara bé, a l'any 2013, en una època pos-moderna, realment, no sabia que esperar d'aquesta obra com que era la primera vegada que la vaig veure com a adaptació pel teatre. Com a mínim - esperava - "Les amistats perilloses" hauria de ser una obra molt diferent. Doncs, dic amb certesa i amb un bon gust a la boca, i tant que ho era. És una mirada dins un calidoscopi tot encesa amb luxúria, erotisme i seducció agressiva, tot localitzada en un espai sense la restricció de la moral. És un conte eròtic escenificat i potenciat.
L'absència de la moral és res que ha d'inquietar l'espectador. El sexe en el seu estat pur, més animal i més desinhibit carregat amb lascívia, seduccions i perversions sense límits serveix en el fons com a vehicle per trobar l'elixir de vida. Tot això té un sentit. Serveix com a contrast d'una vida marcada per la duresa, intrigues, sístemes feudalistes, fam i una esperança de vida curta. Doncs, les amistats són un memento mori bacanal.
Polzes amunt per una adaptació transgressora i bastant arriscada! A parer meu les amistats d'en Dario Facal són molt encertades perquè el director s'atreveix a transgredir límits, perquè juga amb les expectacions de l'espectador, fa al·lusions culturals, i construeix un univers del temps rococo, la seducció que llueix amb actuacions espectaculars d'uns actors i actrius excepcionals. Més que res les amistats de 2013 són colorades amb colors cridaners de pop, es vesteixen per seduir, toquen per fer-nos sentir la pura energia d'un collage de música, sensualitat, destí i mortalitat. Per a mi, Les amistats són molt reeixides com a obra.
5 raons per anar-hi (si teniu la sort de que es repeteix aquesta obra):
- hipocresia i la seva revelació
- sexe
- humor
- rock'n'roll
- mort i amor
tot traduït al segle 18è i amb uns actors i actrius encarnades i inoblidables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada