Nicholson Baker és tot un fenòmen. Era com un stealth fighter, va sortir del no-res perquè ningú el coneixia. Un cop havia sortit "VOX" (1992), això canviava d'un cop, tothom parlava d'ell. Era 1993/1994, quan tenia fa no fa 22 o 23 anys. M'havia agradat moltíssim aquesta lectura. Sentia molt adulta, sofisticada i molt madura quan el vaig llegir.
Doncs, "fast forward" a l'any 2013, tenia el plaer de desvirtualitzar i conèixer l'autor, metge i científic Salvador Macip durant el mes de juliol d'enguany. (-> L'entrevista vaig fer en anglès, aquí teniu l'enllaç).
Durant aquesta entrevista, en Salvador m'havia revelat un títol d'un llibre que era la seva lectura del moment, un títol que em va intrigar com que era a) llatí i b) com que era de Nicholson Baker. Els dos fets eren prou en qualsevol cas per encendre la meva curiositat. Però la seva avaluació "it's a quirky sex story" era la frase que m'impulsava realment. Doncs, el vaig llegir.
Si un autor escriu bé, les possibilitats són gairebé infinites. Però he d'admetre, tenia el llibre "Vox" al cap i pensava que segurament ha de ser una novel·la que copia la recepta d'èxit de Nicholson. No, res d'això, ni de bon tros.
Vox és un llibre sobre el sexe, però molt adult. La Fermata per a mi és per una banda un llibre molt juvenil, quasi pre-adolescent, solipsista innocent però alhora pur, innocent, filosòfic i d'una vida contemplativa, quasi en un estat de trance meditatiu. Es tracta d'una història d'un home despistat per l'amor, pel sexe, per imatges pornogràfiques, fantasies sexuals, voyeurisme, innocència. Doncs, m'ha recordat d'unes rites d'iniciació i també tracta una mica d'obsessió i la deviació sexual. Però, i aquest però és important, no és un llibre pornogràfic, és un llibre que converteix el lector en un voyeur i així també en un còmplice. Si tens ganes de deixar-te portar molt lluny, posa't un cinturró i "enjoy the ride".
La base de la fermata és el pensament de poder parar el temps, i entrar un espai ínterim de temps. Aquest espai ínterim és com un viatge d' Alice en el país de meravelles, és un país de fantasia o sigui també de ciència ficció. De felicitat, de benaurança, d'una utòpia. Crec no hi ha ningú que no mai havia pensat que podria fer amb un poder que em permet fer-ho tot el que vol sense que ningú s'adonés. És una mica com encontrar-se amb un Peter Pan sexualitzat. Té un encant infantil però al mateix temps de vegades és molt sexual, o també molt asexual. És un home de 35 anys, que segurament no té la maduresa d'un home d'aquesta edat.
Doncs, pareix Arnold (el protagonista) un "nerd"? Creuem que sigui un home perillós? La veritat que no. I això és el part d'un "fairy tale", mai fa coses per perjudicar ningú. Només té l'obsessió d'observar, de veure i de possiblement tocar, així com un noi realment. En aquest sentit, la sexualitat que s'evoca en la Fermata és una sexualitat pura, o sigui purificada perquè no existeix realment, sinó en els pensaments d'Arnold.
Que fem amb un noi obsessionat amb el voyeurisme? Amb el desig de veure cossos nus.
Veure el pis d'una noia que li agrada. Són desitjos innocents. Són desitjos purs en un sentit, però al mateix moment són desitjos que realment creuen uns límits de personalitat.
Una anècdota que pens molt interessant és que la dona de Nicholson Baker no li agradava aquest llibre perquè li deia al seu marit "hauria de preguntar les dones abans de desnuar-les". etc.
Per a mi aquest llibre era un viatge molt alliberant de debò. La Fermata és un llibre molt polaritzant. Crec que només es pot amar o odiar. Segurament hi ha gent que pensen que sigui un protagonista i un amor molt immadur, o un noi molt destorbat i poca cosa res. La veritat és que no és així. O sigui ni de bon tros. Aquest llibre en les mans d'un lector sensible, la Fermata ofereix un tresor de possibilitats i d'interpretacions. És com una porta al món d'un noi pre-adolescent que existeix al cap d'un adult. És un llibre que té un poder màgic, et fa sentir un cop més com un noi / noia innocent. Et recorda a un temps quan l'altre sexe era tan allunyat que només volies veure sense que l'altre no s'adonés. O sigui no hi hauria cap conseqüència. Una mica com tothom volia que fos la vida. Fer tots els experiments que vols fer sense cap conseqüència.
En aquest sentit, crec és un llibre per fer dones entendre els homes millor. I homes entendre les dones millor. Al mateix temps, és un homenatge al cos femení. Per què? És aquesta lentitud, una vista molt intima, i molt detallada amb la qual es pot veure el cos, veure la sensualitat del moviment, veure el cor de la feminitat. Aquesta vista prohibida, una vista de càmera lenta és un moment capturat d'un desig, d'una fantasia sexual i molt sovint irreal, que es podria convertir en un amor real. Si només el protagonista faci un pas més enllà.
D'altra manera, aquest interim pot significar també la voluntat i el desig de l'home de parar el temps per prolongar l'orgasme. Per prolongar l'èxtasi.
Per prolongar el moment d'observar la presa abans el foc de la sexualitat s'encengués.
Nicholson Baker té unes idiosincràsies que el fan molt simpàtic com a autor igual com el seu protagonista Arnold. És la seva manera de fer-te esperar. (sic!) Esperar no ha de ser una activitat dolenta.
Baker comença sovint amb moments que semblen o que són trivial, i a poc a poc et deixa entrar al seu univers autoria i ho fa d'una manera magistral. Com sempre és tot "stream of consciousness" (escriptura automàtica) que et deixa sentir així com siguis al cap d'Arnold. En el cas de "La Fermata" realment és una barreja de ciència-ficció, terror, tragèdia i conte eròtic.
Igualment existeix un conte de terror "La Fermata" (1815) de l'alemany E.T.A. Hoffmann que no té res a veure amb aquesta novel·la malgrat que el seu tema és paregut: amor infeliç i rebutjat.
Una citació d'ETA Hoffmann:
„Glücklich ist der Komponist zu preisen, der niemals mehr im irdischen Leben die wiederschaut, die mit geheimnisvoller Kraft seine innere Musik zu entzünden wußte.“[
El compositor s'hauria anomenat feliç, el qui en la seva vida terrenal veuria mai més la dona qui amb una força misteriosa sabia encendre'l la seva música interior
Sinopsi:
Un home, Arnold Strine, té un don molt estrany. Des de la seva joventud s'ha adonat que pogués aturar el temps amb un clic dels dits. Amb prou feines té una vida normal, realment és bastant estrambòtica. Per un costat duu una vida molt avorrida perquè treballa com temp (una broma de paraula) i alhora irregular perquè sempre interromp el seu horari per fer ús del seu don. El resultat és que es queda esgotat i també una mica despistat. Quan per exemple realitza que perd temps de la seva vida que només passa en la seva consciencia, es pregunta si la gent es pot veure un dia la diferència a la seva cara que s'assembli més vell.
El seu treball és molt mecànic, gairebé industrialitzat. Arnold fa feina com a mecanograf (una feina ja quasi desaparegut, però on temps fa un paper molt important!).
La seva vida interna és una amplada entre temps d'èxtasi i temps de reclusió i meditació. Sembla que Arnold només viu amb tots els sentits, amb tot el seu cor, amb tot la seva personalitat si pot aturar el temps i fer el que vol a les dones que li atreuen sexualment. No utilitza el seu don per tenir relacions sexuals amb les dones, sinó per desnuar-les, veure-les i admirar-les. De vegades afegeix un regal a les seves bosses i en general només observa.
Explicacions:
El llibre és molt interessant perquè es pot entendre de molts angles. Vist d'un angle de feminista l'home Arnold és bàsicament un pervers.
Vist d'un angle més humorista, més infantil, l'home fa tot el que vol sense estar castigat de cap manera. És com un un Peter Pan del sexe.
Vist d'un angle més adult, i més focalitzat en tots els pensaments que preceden els seus experiments, s'assembla un científic boig. Fa experiments amb dones, és una mica un científic obsessionat amb el seu objectiu de recerca.
Vist com a conte de terror, el conte ensenya l'autenticitat de la percepció sensual i la irreversibilitat d'una temptació i com es pot alienar la gent.
Vist com a tragèdia, es veu la possibilitat que tot acabés malament i també es veu el greu patiment del narrador i la seva soledat. El regal de poder aturar el temps al final només és un cavall troyà.
Ja es veu que la Fermata no és cap llibre que s'ha de jutjar com només a llibre sobre el sexe. Va molt més enllà. Per a mi és el llibre més pur, més sensible i més sa sobre voyeurisme, amor, sexe, romanticisme, la interacció entre home i dona que mai he llegit, que també m'ha fet somriure.
Pot ser que veig que la Fermata obre un univers d'introspecció que ja conec que així em sent còmoda. Potser sóc tan estrambòtica que puc entendre l'Arnold.
No diré res com és la fi del llibre perquè no vull robar el plaer d'explorar aquest capítol, quan les cartes són totes esteses a la taula i l'Arnold es troba indefens per la primera vegada en la seva vida.
Enamorat.
Sense la Fermata.
...................
Fermate Verlängert eine Note oder Pause über ihren vorgeschriebenen Zeitwert hinaus. Die Dauer des gehaltenen Tons liegt im Ermessen des Interpreten.
(Fermata
Prolonga una nota o una pausa més enllà d'un valor temporal prescriptiu. La duració del to depèn de la decisió de l'interpret.)
Aquí teniu una ressenya en anglès que és molt més clar sobre el tema del sexe. Per a mi, el llibre va més enllà com vaig dir, però segurament hi ha interpretacions diverses.
Jonny: I don’t know much about Nicholson Baker. He’s a writer, probably from New York … I don’t know. A friend gave me The Fermata after I complained that I had finished Georges Bataille‘s The Story Of The Eye and was left wanting more. I was looking for something similar to The Eye with a bit more humor, maybe. I started The Fermata and quickly found that I got so excited I could only read a few pages at a time before becoming so pumped that I couldn’t sit still. Every page is like a cup of coffee. When I’m not reading it, I’m thinking about it. I dream about it often, and one of my biggest fears in life is finishing the thing. I don’t think there’s anything I could recommend with more intensity. Not sure I should try and describe the book, because I’m not really good at that. But I’ll tell you this much: If you have sense of humor, a raging libido and an imagination, this book is the one for you. - See more at: http://www.magnetmagazine.com/2013/05/29/from-the-desk-of-jonny-fritz-the-fermata/#sthash.bXD8EHgl.dpuf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada