A drogues.
A l'alcohol.
A fer esporte.
A mirar la tele.
A córrer.
A escriure.
A follar.
El moment que no podem control·lar el que fem, una aficció torna a ser una addicció. No som en control. Som addictes.
És un pas entre afició i addicció. Les fronteres no són gaire clares. O diguem-ne tot és una mica gris en lloc de ser blanc i negre. Si ens neguem la felicitat, hem de suprimir moltes coses, evitar-les, retallar la vida per fer-la lliure de les addiccions quotidianes.
Entre fer-nos feliços i fer les coses malbé. Només és un grau, potser un pas petitet.
Tot que ens fa feliç, té també la possibilitat d'enganxar-te, de fer-nos esclaus d'aquesta felicitat, esclaus de la pròxima vegada, de la pròxima pujada, del pròxim "kick", "fix", "xut". Potser cada dia un xic més.
Doncs, és el govern de les neurones. L'autor i periodista Stefan Klein té una percepció molt bona i descriu molt precisament el que passa:
L'addicció comença en les neurones i les sinapses de disfrutar. Bàsicament, al cervell hi ha substàncies que es produeixen opioids que són similar a l'heroïna i l'opium. Aquelles substàncies sorgen en l'hipotàlem i estimulen el sistema de recompensa. Llavors tenim una sensació de benestar. Així que el cervell envia un senyal que els estímuls externs són desitjats o desitjables per al cos - sigui un bon àpat, sigui la presència d'uns éssers estimats o fins i tot el sexe .
Sentiments de felicitat són intoxicants, i les drogues actuen d'aquesta manera, gratificant-nos, perquè en tots dos casos en el cervell són uns opioides que estàn alliberats. L'heroïna provoca sentiments forts perquè el cervell confon la substància de la xeringa amb els opioides endògens; altres drogues addictives aconsegueixen el seu efecte a través del desviament que estimulen el cervell per distribuir els opioides i altres neurotransmissors, encara que no hi ha cap cosa agradable en l'ambient. Així drogues enganyen el sistema de la recompensa i del gaudi (cf. http://en.wikipedia.org/wiki/Nucleus_accumbens comentari de Chryssula Kokossulis). Produeixen, com el poeta Charles Baudelaire va expressar-ho, un paradís artificial .
Però certament no és vàlid que qualsevol bevedor de vi és un alcohòlic. Als beneficis de la droga - un racó del paradís - és a dir, els costos s'oposen: la ressaca imminent, por a la pèrdua de control i por a l'addicció A contrari dels animals, els éssers humans som capaços d'evitar conscientment l'addicció pel bé del futur. És per això que la majoria de les persones poden controlar el seu consum de drogues i en els anys després d'un o dos gots solen taponar l'ampolla - com a mínim mentre la seva vida després no desemboca en un caos però segueix carrers tranquils.
L'article sencer de Stefan Klein de l'any 2008 publicat por "Der Stern": "Zielscheibe Gehirn - wie Sucht funktioniert"
Doncs, per què faig aquesta entrada d'un tema que m'està fascinant des de fa temps?Realment estic buscant respostes en referència a l'addicció.
L'addicció, efectes de drogues sobre els éssers humans, també la desintoxicació i la capacitat del cervell humà i els seus límits. Per a mi són temes gens avorrits i gens explorats fins al màxim.
No sóc cap metgessa, no sóc cap periodista de ciència, no pretenc ser gens més que una persona interessada, però m'interessa aquest tema moltíssim i per tant faré una sèrie sobre això:
Una sèrie incloent els temes següents:
Addicció i enganxar-se
Desintoxicació i el perill de no poder escapar d'aquest cercle viciós
Choke de Chuck Palahniuk (un llibre sobre l'addicció)
Per què la majoria dels programes antidroga sempre han de fallar
Curar l'addicció i com ?
Post Traumatic Stress Disorder, memory and addiction
Por i addicció
TraumAddiction
L'estigma social de l'addicció
Criminalitat i addicció
Si t'interessa o si et fascina el tema també, em pots fer un comentari o suggerir altres aspectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada