Hom diu que supèrbia és un dels pecats molt greus i molt grans. Doncs, no ho faré. No caic en la trampa de supèrbia. M’ha agradat força que el passat diumenge aquest constructe de mentides i mentiders s’ha desfet o autodestruït amb uns vots que no eren pel partit dels ocells blancs al fons blau.
No cal afegir cap insult més. Seria massa fàcil fer-ho.
Quan vaig ser nena, sempre els pares ens deien si una persona ja està al sòl, no li peguis, no li facis mal. Això entès, crec que no seria jo, si em passés sense dir res sobre el dia 24 de maig que ha canviat el color i el paisatge polític.
A veure, no som polític ni res, ni vaig estudiar politologia ni res, som filòloga, però tot això de la llei de mordassa, de la llei dels símbols (aquí a les illes), i tot el mal rotllo del TIL, multiplicat amb el malestar generat per un cert senyor Wert, tot això ja s’ha acabat.
En cas que parlaríem d’una peli de Disney, això seria el moment de dir “Hooray, the witch is dead!” “Idò, la bruixa s’ha mort!”
Però és realment així, o és que ens tornem a enganyar, de nou, un altre cop?
Crec que avui en dia, més i molt més que abans, s'ha d'anar amb compte. Totes les diversificacions, totes les noves opcions de malversar diners i també d’enganyar la gent, realment posa el risc grandíssim d’una seducció de caure en aquesta trampa.
I és clar, senyor José Ramon Bauzá no era mai un polític que vaig veure amb bons ulls, el vaig veure amb ulls molt crítics, però crec s’ha d’entendre que avui en dia, el poble fa la política, i a més a més amb les seves decisions. No s’ha de dir mai que no som capaços d’entendre això i allò. Sí que es pot. I la informació ja està accessible. El que fa falta és tenir l’interès i també de no desentendre’s d’aquelles coses perquè som artistes o som gent que treballa massa o perquè tinc cinc fills o que estic a l’atur. No. Cadascú avui en dia pot fer un esforç per fer-se una mica més il·luminat, una mica menys burro, i una mica més interessat en aquestes coses.
Tampoc faig més bromes sobre aquest senyor Bauzá (al futúr no gaire llunyà cap president de les Illes Balears) perquè realment crec que ja s’ha rebut una bona pallissa políticament. Això de convertir-se en un president quasi omnipotent ja s’ha acabat. Per a mi Bauzá simbolitza la caiguda d’un home molt imprudent impulsat per un desig voraç, un desig per a aconseguir tot i al final acabant en perdre tot. Això és tràgic, però al mateix moment no es pot dir res sinó, s'ha acabat.
Queda la qüestió si els nous polítics a totes bandes faran les seves feines. I esperem que faran ben bé. Al cap i a la fi, la cosa política, l’estat mateix, això és i ha de ser cosa de tothom. A més hem d’aplicar un llenguatge als debats polítics que els fan més atendibles, i a més, també accessibles. Si hi ha lladres, s’ha de castigar-los. Si hi ha gent que no faci la seva feina, que s’han d’anar. A pastar fang. Adéu-siau i millor que mai no es tornin. Així de clar deuen ser els mots d’un polític. I que per l’amor de Déu que, si us plau, no menteixin tot el sant dia.
No vull estirar la corda massa, i tampoc vull dir res en contra els nous polítics que han de formar una coalició per poder començar la feina. Però desitjaria que els polítics facin un esforç per entendre que polítics no són els últims reis que ens queden però realment ho fan feina per servir el poble. Polís en grec significa ciutat. I ciutadans, som tots i totes.
PS. Tant com volia, no vaig poder votar aquest mateix dia 24 de maig. En el meu entendre això era un dia històric. M’havia esforçat per fer-ho (votar), però només tinc el dret per votar en aquest minúscul i meravellós poble on visc, ni arrib a votar per l’illa Eivissa malgrat que visc aquí més de set anys, ni per les Illes, ni a parlar de votar on un nivell nacional. Doncs, crec que hi ha molta gent com jo, que volia votar, però al final no tenim aquest dret de ciutadania. Els nostres vots no arriben a ser comptats. Ja queda feina en aquest procediment per a una legislatura adaptada, i una llei de ciutadania europea justa, és a dir amb el dret de decidir on es pot votar entre el conjunt dels països europeus.
PPS. Aquesta façana és la de l'institut Friedrich-Wilhelm-Gymnasium al què vaig anar a la meva ciutat de Colònia a Alemanya. Moltes gràcies a tots els mestres i mestresses de què tenia la sort de poder gaudir-ne! ;) Sou els millors! Molt especialment salud la meva professora de llatí, Elisabeth Lebek. Li dec una gran porció de la meva curiositat i d'amor per al món clàssic i també li dec per la seva interdisciplinaritat, entusiasme i passió per tot relacionat amb les llengües i traducció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada