The Hollow Men - Els homes buits de T.S. Eliot

The Hollow Men

Mistah Kurtz—he dead.

A penny for the Old Guy

I
We are the hollow men
We are the stuffed men
Leaning together
Headpiece filled with straw. Alas!
Our dried voices, when
We whisper together
Are quiet and meaningless
As wind in dry grass
Or rats' feet over broken glass
In our dry cellar

Shape without form, shade without colour,
Paralysed force, gesture without motion;

Those who have crossed
With direct eyes, to death's other Kingdom
Remember us—if at all—not as lost
Violent souls, but only
As the hollow men
The stuffed men.

II
Eyes I dare not meet in dreams
In death's dream kingdom
These do not appear:
There, the eyes are
Sunlight on a broken column
There, is a tree swinging
And voices are
In the wind's singing
More distant and more solemn
Than a fading star.

Let me be no nearer
In death's dream kingdom
Let me also wear
Such deliberate disguises
Rat's coat, crowskin, crossed staves
In a field
Behaving as the wind behaves
No nearer—

Not that final meeting
In the twilight kingdom

III
This is the dead land
This is cactus land
Here the stone images
Are raised, here they receive
The supplication of a dead man's hand
Under the twinkle of a fading star.

Is it like this
In death's other kingdom
Waking alone
At the hour when we are
Trembling with tenderness
Lips that would kiss
Form prayers to broken stone.

IV
The eyes are not here
There are no eyes here
In this valley of dying stars
In this hollow valley
This broken jaw of our lost kingdoms

In this last of meeting places
We grope together
And avoid speech
Gathered on this beach of the tumid river

Sightless, unless
The eyes reappear
As the perpetual star
Multifoliate rose
Of death's twilight kingdom
The hope only
Of empty men.

V
Here we go round the prickly pear
Prickly pear prickly pear
Here we go round the prickly pear
At five o'clock in the morning.

Between the idea
And the reality
Between the motion
And the act
Falls the Shadow
For Thine is the Kingdom

Between the conception
And the creation
Between the emotion
And the response
Falls the Shadow
Life is very long

Between the desire
And the spasm
Between the potency
And the existence
Between the essence
And the descent
Falls the Shadow
For Thine is the Kingdom

For Thine is
Life is
For Thine is the

This is the way the world ends
This is the way the world ends
This is the way the world ends
Not with a bang but a whimper.

Els homes buits

Senyo Kurtz—ell mort.

Un cèntim pelr al Noi Vell

I
Nosaltres som els homes buits
Nosaltres som els homes farçits
Recolzant a l'altre
Casc (d'espantall) farçit amb palla. Ai ai!
Les nostres veus seques, quan
Junts estem xiuxiuejant
Quan som quiets i sense importància
Justament com si vent passa herbes seques
Or peus de rata sobre vidres fet miques
Al nostre cellar sec

Expressió sense forma, matis sense color,
Força paralitzada, gest sense moviment;

Aquells qui varen creuar
Amb ulls drets, cap a l'altre regne de la mort
Recordau-vos de nosaltres—si de res—no com a perdudes
Ànimes violentes, però només
Com a homes buits
Homes farçits.

II
Ulls que no m'atraveix de mirar, ni als somnis
En el regne somnífer de la mort
Aquestos no apareixen pas:
Aquí, els ulls són
Llum del dia sobre una columna trencada
Aquí, hi ha un arbre que balanceja
I veus estàn
Cantant en el vent 
Més distantes i més solemnes
Que una estella que s'està esvaint.

No em deixis apropar-me més
Al regne somnífer de la mort
Deixa'm portar també
Tal disfraç intentional
Abric de rata, pell de corb, pals encreuats
En un camp
Comportant-me com es comporta el vent
Cap pas més enllà—

No aquella trobada final
En el regne crepuscle

III
Això és la terra mortaAixò és terra cactus
Aquí les imatges pedrenques
Són constrüides, aquí elles acepten
La suplicació d'una mà d'un difunt
Sota el parpelleig d'una estella esvaint-se.

És així
En l'altre regne de la mort
Despertant-se sol
A l'hora quan estem
Tremolant amb tendresa
Llavis que voldrien besar
Formen pregàries adreçades a rocs trencats.

IV
Els ulls no hi són
No hi ha cap ull aquí
Dins aquest vall d'estelles defallides
Dins aquest vall buit
Aquesta mandíbula trencada dels nostres regnes perduts

En aquest últim lloc de trobades
Estem grapejant tots dos
I evitem parla
Assemblats en aquesta platja del riu inflat

Cecs, a menys que
Ells ulls reapareixin
Com l'estrella perpètua
Rosa multifoliada
Del regne crepuscle de la mort 
L'esperança solament
D'homes buits.

V
Aquí estem rondejant la perera espinosa
Perera espinosa perera espinosa
Aquí estem rondejant la perera espinosaA les cinc del matí.

Entre l'idea
I la realitat
Entre el moviment
I l'acte
Va la Sombra
Perquè Vostre és el Regne

Entre la concepció
I la creació
Entre l'emoció
I la resposta
Va la Sombra
La vida és molt llarga

Entre el desig
I el spasme
Entre la potència
I l'existència
Entre l'essència
I el descent
Va la Sombra
Perquè Vostre és el Regne

Perquè Vostre és
La vida és
Perquè Vostre és el

Així és com el món s'acaba
Així és com el món s'acabaAixí és com el món s'acaba
No amb un pam! però amb un ploriqueig.