Aldous Huxley i Les portes de percepció

Aldous Leonard Huxley (Godalming, Regne Unit, 26 de juliol de 1894 – Los Angeles, EUA, 22 de novembre de 1963) fou un escriptor britànic que va emigrar als Estats Units. Una de les seves obres de major renom fou i és Brave New World (Un món feliç).

Però igual escrivia novel·les, assajos, relats curts i també poesía. Huxley no era un carácter fàcil a captar. Tenia una relació al misticisme, a la parapsicología i també les drogues. Tanmateix, Huxley és un autor molt interessant i imprescindible si vols entendre els corrents de literatura del segle passat. Tot el tema de la distopia, d'un món perdut, neix en la literatura d'Aldous Huxley, igual en la d'uns altres de la mateixa generació.

El sentiment d'haver vist un abisme, un precipici, i l'angoixa de no-poder-entendre el món que s'havia desenvolupat des d'un món daurat és absolutament típic per aquesta època, el "Modernisme".

Com T.S. Eliot i W.H. Auden com a poetes, com Virgina Woolf, George Orwell, James Joyce i Aldous Huxley com a escriptors de prosa o com Noel Coward i William Somerset Maugham com a escritors de drama. El tema de modernisme esten temes universals:

- la paràlisis
- la recerca d'un "meta"-món
- escapisme
- traumatitzat per experiencia a la guerra
- recerca d'una parella que ens cura la ferida de la vida

L'any 1953 Huxley participà en un experiment sota monitoria de Humphry Osmond, on l'efecte de mescalina sobre la psiche (l'ànima) era el focus. En la correspondència entre els dos, sorgia el mot „psycodèlic“ per anomenar l'efecte de la substància. Els assajos „The Doors of Perception“ i „Heaven and Hell“ descriuen aquest efecte i l'experiment, el qual va repetir subjectar-se fins a la seva mort unes deu vegades. Un senyal d'aquest efecte (de la ingestió de drogues) també era la utòpia (que va ser la seva última novel·la) „Island“, la qual era un fort contrapunt contra la distopia „Brave New World“.

La banda "The Doors" van agafar el títol "The Doors of Perception" d'aquest mateix assaig sobre les drogues psicodèliques i van quedar-se amb "The Doors".

Esper que la gent no mai oblida Aldous Huxely perquè la seva obra és un "must read" quan es parla del modernisme. Per a mi, personalment, Huxley era un poeta/assagista/escriptor molt valent perquè s'atrevia anar una mica més lluny que alguns altres. És debatable si hauria d'haver fet les experiències de drogues tan extensos però almenys amb un fi científic i sota vigilància d'un metge.

Happy Birthday Aldous Huxley!