Even born, it's such a gamble when you get a face
It's fascinatin' to observe what the mirror does
But when I dine it's for the wall that I set a place
[Chorus:]
I belong to the blank generation and
I can take it or leave it each time
I belong to the generation but
I can take it or leave it each time
Triangles were fallin' at the window as the doctor cursed
He was a cartoon long forsaken by the public eye
The nurse adjusted her garters as I breathed my first
The doctor grabbed my throat and yelled, "God's consolation prize!"
[Chorus]
To hold the T.V. to my lips, the air so packed with cash
Then carry it up flights of stairs and drop it in the vacant lot
To lose my train of thought and fall into your arms' tracks
And watch beneath the eyelids every passing dot
[Chorus x 2]
Deia "deixa'm sortir, deixa'm cap a fora" inclòs abans que
vaig néixer, és un joc d'atzar quan et donen una cara
Està fascinant per observar el que fa el mirall
Però cada cop que sopo és per a ningú que poso un altre plat
Pertanyo a la generació buida i
Puc acceptar-lo o deixar-ho cada cop
Pertanyo a la generació però
Puc acceptar-lo o deixar-ho cada cop
Triangles estaven caient a la finestra mentre el metge renegà
Ell era un caràcter dibuixat, abandonat pel públic fa molt de temps
La infermera va ajustar les seves lligues just quan vaig respirar el primer cop
El metge em va agafar pel coll i va cridar "Premi de consolació de Déu!"
Per xuclar la televisió als llavis, l'aire tan carregat amb diners
Llavors pujar-lo per les escales i soltar-lo al guaret
Per perdre el fil dels meus pensaments i deixar-me caure dins les carreres als teus braços
I mirar per sota les parpelles, observar cada punt passar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada