The Waste Land de T.S. Eliot. A Game of Chess II. Una partida d'escacs

II. A GAME OF CHESS The Chair she sat in, like a burnished throne, Glowed on the marble, where the glass Held up by standards wrought with fruited vines From which a golden Cupidon peeped out   80 (Another hid his eyes behind his wing) Doubled the flames of sevenbranched candelabra Reflecting light upon the table as The glitter of her jewels rose to meet it, From satin cases poured in rich profusion;   85 In vials of ivory and coloured glass Unstoppered, lurked her strange synthetic perfumes, Unguent, powdered, or liquid—troubled, confused And drowned the sense in odours; stirred by the air That freshened from the window, these ascended   90 In fattening the prolonged candle-flames, Flung their smoke into the laquearia, Stirring the pattern on the coffered ceiling. Huge sea-wood fed with copper Burned green and orange, framed by the coloured stone,   95 In which sad light a carvèd dolphin swam. Above the antique mantel was displayed As though a window gave upon the sylvan scene The change of Philomel, by the barbarous king So rudely forced; yet there the nightingale  100 Filled all the desert with inviolable voice And still she cried, and still the world pursues, “Jug Jug” to dirty ears. And other withered stumps of time Were told upon the walls; staring forms  105 Leaned out, leaning, hushing the room enclosed. Footsteps shuffled on the stair, Under the firelight, under the brush, her hair Spread out in fiery points Glowed into words, then would be savagely still.  110 “My nerves are bad to-night. Yes, bad. Stay with me. Speak to me. Why do you never speak? Speak. What are you thinking of? What thinking? What? I never know what you are thinking. Think.” I think we are in rats’ alley  115 Where the dead men lost their bones. “What is that noise?”                       The wind under the door. “What is that noise now? What is the wind doing?”                       Nothing again nothing.  120                                               “Do You know nothing? Do you see nothing? Do you remember Nothing?”         I remember                 Those are pearls that were his eyes.  125 “Are you alive, or not? Is there nothing in your head?”                                                          But O O O O that Shakespeherian Rag— It’s so elegant So intelligent  130 “What shall I do now? What shall I do? I shall rush out as I am, and walk the street With my hair down, so. What shall we do to-morrow? What shall we ever do?”                           The hot water at ten.  135 And if it rains, a closed car at four. And we shall play a game of chess, Pressing lidless eyes and waiting for a knock upon the door. When Lil’s husband got demobbed, I said, I didn’t mince my words, I said to her myself,  140 HURRY UP PLEASE ITS TIME Now Albert’s coming back, make yourself a bit smart. He’ll want to know what you done with that money he gave you To get yourself some teeth. He did, I was there. You have them all out, Lil, and get a nice set,  145 He said, I swear, I can’t bear to look at you. And no more can’t I, I said, and think of poor Albert, He’s been in the army four years, he wants a good time, And if you don’t give it him, there’s others will, I said. Oh is there, she said. Something o’ that, I said.  150 Then I’ll know who to thank, she said, and give me a straight look. HURRY UP PLEASE ITS TIME If you don’t like it you can get on with it, I said, Others can pick and choose if you can’t. But if Albert makes off, it won’t be for lack of telling.  155 You ought to be ashamed, I said, to look so antique. (And her only thirty-one.) I can’t help it, she said, pulling a long face, It’s them pills I took, to bring it off, she said. (She’s had five already, and nearly died of young George.)  160 The chemist said it would be alright, but I’ve never been the same. You are a proper fool, I said. Well, if Albert won’t leave you alone, there it is, I said, What you get married for if you don’t want children? HURRY UP PLEASE ITS TIME  165 Well, that Sunday Albert was home, they had a hot gammon, And they asked me in to dinner, to get the beauty of it hot— HURRY UP PLEASE ITS TIME HURRY UP PLEASE ITS TIME Goonight Bill. Goonight Lou. Goonight May. Goonight.  170 Ta ta. Goonight. Goonight. Good night, ladies, good night, sweet ladies, good night, good night. II. UNA PARTIDA D'ESCACS La cadira en què ella va asseure's, com un tron brunyit, Va brillar sobre el marbre, sobre el vidre Sostingut per ensenyes torçades amb vinyes de fruit Des què un Cupido daurat va treure el seu cap   80 (Un altre va amagar els ulls per sota la seva ala) Duplicades les flames del canelobre de set braços Reflectint la llum damunt la mesa quan La brillantor de les seves joies va créixer per igualar, De coixineres de setí vessades en profusió rica;   85 En vials d'ivori i de vidre colorat Sense tap, vagarejaven enlaire els seus estranys perfums sintètics, Ungüent, en pols, o com a líquids—conflictius, confosos I va ofegar els sentits en olors; agitats per l'aire Que refrescava des de la finestra, aquests van ascendir   90 Engreixant les flames prolongades de les veles, Llençats el seu fum cap al sostre, Remenant el patró en l'enteixinat. Un bosc enorme de la mar alimentat amb coure Cremava en verd i taronja, emmarcat per la pedra de color,   95 En el llum trist del qual va nedar un dofí tallat. Per sobre el mantell antic es va mostrar Com si una finestra donés a l'escena selvàtica El canvi de Philomel, pel rei barbar Així forçada amb rudesa; tanmateix hi ha el rossinyol  100 Va omplir tot el desert amb la veu inviolable I encara ella va cridar, i encara el món segueix, “Teta teta” a les orelles brutes. I altres troncs pansits del temps Van ser contats per sobre de les parets; formes que miren fixament  105 Van treure el cap, inclinant, fent callar l'habitació tancada. Passes de peus arrossegats a l'escala, Sota la llum del foc, sota el raspall, els seus cabells Van difondre en uns punts fogosos Van brillar dins paraules, aleshores estaria salvatgement silenciós.  110 “Els meus nervis estan malament aquesta nit. Sí, malament. Queda't amb mi. Parla'm. Per què no mai estàs parlant? Parla. En què estàs pensant? Que pensar? Què? Mai sé què estàs pensant. Pensa.” Penso que estem en un carreró de les rates  115 On els difunts van perdre els seus ossos. “Quin soroll és aquest?”                       El vent sota la porta. “Quin soroll és aquest ara? Què està fent el vent?”                       Res i un altre cop res.  120                                               “No Saps res? No veus res? No te'n records de res?”         Me'n recordo                 Aquelles són les perles que van ser els seus ulls.  125 “Estàs viu, o no? No hi ha res dins el teu cap?”                                                          Però O O O O aquell parrac Shakespearià — És tan elegant Tan intel·ligent  130 “Què haig de fer ara? Què he de fer? Sortiré així com sóc, i anar-hi pel carrer Amb els cabells deixats, així. Què hem de fer demà? Què hem de fer mai?”                           L'aigua calenta a les deu.  135 I si plogui, un cotxe sense capota a les quatre. I farem una partida d'escacs, Prement ulls sense parpelles i esperant una trucada a la porta. Quan el marit de Lil va ser desmobilitzat, vaig dir, No vaig mesurar les meves paraules, vaig dir-li jo mateixa,  140 AFANYEU-VOS SISPLAU JA ÉS HORA Ara que Albert és a punt de tornar, fes-te una mica elegant. Deu voler saber que vas fer amb aquests doblers que et va donar Per obtenir una pròtesi dental. Ho va fer, jo hi era. Tindràs a totes extretes, Lil, i compra't una dentadura bonica,  145 Va dir, ho juro, no puc aguantar mirar-te així. I jo no puc tampoc, vaig dir, i pensa del pobre Albert, Va estar dins la mili per quatre anys, vol passar-s'ho bé, I si tu no el fas passar-s'ho bé, hi ha altres qui sí ho faran, li deia. Oh, de debò, hi ha?, ella va dir. Més o menys sí, vaig dir.  150 Aleshores sabré a qui puc agrair, va dir, i va llançar-me una mirada de glaç. AFANYEU-VOS SISPLAU JA ÉS HORA Si no t'agrada pots seguir endavant amb això, li vaig fer, Altres poden triar i escollir si tu no pots. Però si Albert se'n va, no serà per falta d'avís.  155 Hauries d'avergonyir-te, vaig dir-li, per semblar tan vetusta. (I ella només trenta-u.) No puc fer res, va dir, fent una cara de pomes agres, Van ser aquestes pastilles que vaig prendre, per avortar, va dir. (Ella ja n'ha tingut cinc, i quasi va morir del petit Jordi.)  160 L'apotecari va dir que jo estaria bé, però mai no he estat el mateix. Tu ets una idiota de debò, vaig dir. Doncs, si Albert no et deixa en pau, aquí estem, vaig dir-li, Per què coi vas casar-te si no vols tenir fills? AFANYEU-VOS SISPLAU JA ÉS HORA  165 Doncs, aquell diumenge Albert era a casa, van tenir un pernil calent, I van convidar-me a casa a sopar, per gaudir-ne, de la bellesa d'això, calent— AFANYEU-VOS SISPLAU ÉS HORA AFANYEU-VOS SISPLAU ÉS HORA Nanit Bill. Nanit Lou. Nanit May. Nanit.  170 'déu 'déu. Nanit. Nanit. Bona nit, senyores, bona nit, boniques senyores, bona nit, bona nit.