retut, captiu ni sense orgull no em trob.
Si per la pedra em fas passar, el teu cop
faria que de mi fos desfermat.
No té consol ser lliure. Llibertat,
vés-te'n enllà on no hi plou, que et vegi prop,
per mirar com t'asseques, mentre rob
vencills, fermalls, cordills d'home robat.
Home, al qual li han tret els calçons,
per fer-hi llenya a sobre, fer-hi llarg,
per a que senti la raó amb raons,
que no és lliure sinó amat amarg,
que sap de tu el que sap dels teus grillons,
i amb aquesta ciència te fa un arc.
11-agost-1997 (p. 975)
---
Si puc endevinar just el que veig,
ma profecia és que estaré tot sol
mentre siguis la festa del teu vol
que s'emmiralla en el meu safareig.
L'aigua a l'estaca, el vol en el llebeig,
la set que l'aigua té és de pedra al sol,
és set quadrada, set rodona a un bol
que escriu en terra i a un cel te llegeix.
De ta persona en vull el meu plaer,
l'espiga en el meu temps de pa i voltor,
la rosa del teu dia al meu pitxer.
- Desastrat ferm ets, doncs, si el teu valor
en calç viva no tens pel meu voler.
- Desastre hi ha amb més cendra que l'amor?
4-agost-1997 (p.972)
---
De mi n'estimes el meu esperit.
Jo, del teu cos, en som enamorat.
Quin dels dos éssers és més desamat,
jo pel teu pèl, tu pel meu infinit?
Si passar gust per tu és un escrit,
si el sublim n'és perquè no t'ha arribat,
si el teu coll no m'és coll de pou, pouat,
si tu no et rentes de tot quant he dit,
durà infinit pols ta netedat,
beuràs mentida en el teu ver tassó,
i un no sé què caurà d'on mai no ha estat.
Una mà renta l'altra, El bé felló
que som sense el teu coll, serà rentat,
si el subim té per tu gust de meló.
9-octubre-1997
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada