Gairebé no es pot creure però ja fa un any des de la darrera actualització del bloc alemany. Ara bé, un altre cop un munt de coses ha passat. Sr Bauzà no hi ha més al paisatge polític, el TIL al final desaparegut, Déu n'hi do. Les illes balears pareixen molt contents amb el nou govern. Si hom decideix a focalitzar afers més grans, hi ha el debat sobre la independència de Catalunya.
Igual des de quina perspectiva hom observa. Per l'Espanya sembla que el seu nen adoptiu, sempre maltractat i mai estimat i qui sobretot encara vol autonomia, és a dir Catalunya, ara espeternega i crida per llibertat. Doncs bé, i si un segueix els mitjans, hi ha una cosa que no queda sense descobrir. Els catalans han après bé de les seves últimes derrotes.
La independència no se celebra abans d'aconseguir-la, però aquest cop la paraula és lluitar amb perseverànça. Endavant i molt bé, diria jo!
Mas amonesta que la partida encara no està jugada ni molt menys guanyada encara. La premsa nacional i la des de fora observen, que els catalans han mobilitzat als mateixos perquè no estiguin pacificats i per no acabar amb coses acabades a mitges. Sembla que aquest últim moviment per l'Estat espanyol, és a dir classificar un referendum (Referendum planificat per a l'any 2014) i ipso facto una declaració d'Independència de Catalunya com a il·legal, no era
gaire estupid. Chapeau! Ara bé, en Mas vol, mitjançant l'assoliment d'una mayoria absoluta, entrar en una nova partida, amb les cartes novament i ben barrejades.
El vot del dia 27 de setembre (doncs, en poc més de dues setmanes) mostrarà si és la uni(ficaci)ó la paraula clau que permetrà treure la victoria a casa.
Rei Felipe qui està governant des de fa un any no es fa gaire popular perquè d'una manera o altra sembla que tendeix més envers la monarquia i la representació, i sobretot oblida prendre seriós les seves obligacions com a rei amb un caràcter adient. Ara bé.
Cada vegada surten a la llum més taques de deshonra a l'uniforme de gala portada per la democràcia tan jove, que aquests crits insensats per Franco fets per la ultradreta no semblen gaire allunyats. Dit d'altra manera, aquí veiem que la superficie de l'Espanya unida ha patit ferides. Ara toca defensar el més important. Els espanyols van d'alerta. Propaganda, observació de l'enemic, denunciacions i derisions són pa diari d'avui. Cap dia sense comparacions amb Hitler i amb el temps de nazisme. I - per dir-ho clarament - en conexió amb els catalans, que no tan sols és insensat però també apareix surrealista. Dit ras i curt, ara mateix vivim en Bizarrolandia, dins el paisatge dels mitjans castellanoparlants i sota l'influencia i el poder del govern espanyol.
El que més em desagrada en aquest debat, és la inflexibilitat increible amb la qual mediacions i negociacions són destruïdes i fet impossible abans de tot. L'únic fet que diria que és segur, vist des de la meva perspectiva, només això:
Suposant el fet que aconseguiràn una majoria absoluta el 27 de setembre, Rajoy haurà fet més negociacions i mostrar-se flexible envers Mas. El que ens queda al cap i a la fi, serà una cosa ben diferent. De moment tinc la idea que ara mateix hi ha un cim de treball i moltes extres hores per als negres a la Moncloa i a Madrid, fent proclamacions i declaracions pels polítics i per als dos casos, per no quedar babau en quin cas sigui.
Al cap i a la fi la diada de la independència i el dia nacional de Catalunya d'ahir ha provat una cosa. Si volen, podràn. Parl dels catalans i d'allò que tothom diu que no serien capaços de fer, és a dir, mostrar unió.
Per la meva part desitj molt als catalans que aquesta vegada ho aconsegueixin i també pens que és temps per a guanyar aquesta partida.
Visca Catalunya lliure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada