"La noche eterna"
Me hundí en tu noche
y el placer fue infinito y tan oscuro que pensé
dejar mi bandera con un circulo de estrellas.
La luna en un rincón,
te has convertido en mi nación
y yo eclipsado soy,
un faro a pleno sol
que envidia la humanidad
si al apagar sus luces
se prende mi ansiedad.
Sigue su invasión por los aires
sigue su invasión y es constante.
Un ser alado se alzará
a por sus venas manantial
y escucha mis pasos, oh,
soy yo quien ve sus huellas
quién lo puede explicar.
Sigue su invasión
por los aires
sigue su invasión
y es constante
nado en mi obsesión
otra vez
voy a mi obsesión,
y otra vez caeré.
Y ahora que soy medio dos
y el antídoto es peor
que mi adicción a ti.
Pon tu espalda recto
y tu aún aturdida escuchas,
sshh,
me toca empezar a mi.
Y pienso en Bonnie y en Clyde,
juntos supieron morir
mientras tú y yo,
la noche eterna sin fin.
La vida a oscura es así.
Si los espejos del salón
no están rotos,
lo estoy yo.
Que al volver te notaré
el mismo espasmo y contracción.
Que atravesará mi piel
tú mi sangre y pálpito.
Y pienso en Bonnie & Clyde
no se quisieron rendir,
mientras tú y yo,
la noche eterna sin fin.
Tu no lo ves así.
Siempre va a ser así,
siempre va a ser así,
si va a ser siempre así,
quiero poder recibir
luz, ahora, vuelve a mi.
-----
Em vaig enfonsar en la teva nit
i el plaer va ser infinit i tan fosc que vaig pensar
deixar la meva bandera amb un cercle d'estels.
La lluna en un racó,
t'has convertit en la meva nació
i jo eclipsat sóc,
un far a ple sol
que enveja la humanitat
si en apagar les seves llums
pren la meva ansietat.
Segueix la seva invasió per l'aire
segueix la seva invasió i és constant.
Un ésser alat enlairarà
a per les seves venes manantials
i escolta els meus passos, oh,
sóc jo qui veu les seves petades
qui ho pot explicar.
Segueix la seva invasió
per l'aire
segueix la seva invasió
i és constant
nedo en la meva obsessió
una altra vegada
vaig a la meva obsessió,
i una altra vegada cauré.
I ara que sóc mitjà dos
i l'antídot és pitjor
que la meva addicció a ti.
Posa la teva esquena recte
i tu encara atordida escoltes,
sshh,
em toca començar a mi.
Penso en Bonnie Clyde,
junts sàpiguen morir
Mentre tu i jo,
La Nit eterna sense fi.
La vida fosca és així.
Si els miralls del saló
no estan trencats,
ho estic jo.
Que en tornar et notaré
el mateix espasme i contracció.
Que travessarà la meva pell
tu, la meva sang i batec.
I pens en Bonnie & Clyde
no es van voler rendir,
mentre tu i jo,
la nit eterna sense fi.
Tu no ho veus així.
Sempre va a ser així,
sempre va a ser així,
si va a ser sempre així,
vull poder rebre
llum, ara, torna cap a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada