Entrades populars

dilluns, 24 de setembre del 2012

La llibertat de creació i la normalització lingüística i... sobre tot paciència

Quan realment vull editar la meva història d'una manera útil, és necessari
mostrar paciència
deixar personatges es desenvolupen en la seva singularitat
comprendre la trama del que està succeint
parlar la seva llengua

Els personatges tenen una bona manera. Alguns d'ells són bastant plans, pel fet que no són tan importants. Alguns d'ells són bastant vius així. No obstant això, encara hi ha un personatge que necessita re-emmotllament en termes de fer-lo més important i més viu que abans.

La trama en general és comprensible, però encara hi ha forats en termes d'alguna cosa no es pot entendre encara sense informació addicional. Així que, aquí i allà, un parell de coses que necessiten ser explicats o com a mínim insinuats.

, per ser honestla cosa més important per a mi podria ser que és necessari
mostrar paciència.


Mostrar paciència
que per a mi, és com tenir un tractament radicular dental

Et fas una idea?

Ok, si això és el meu mantra, de debò necessito més temps per optimitzar el text.

Però aquí està la bona notícia:
Com més em familiaritzo amb els perills d'aquesta història, més tractaré d'evitar alguns d'aquests errors com tenir personatges plans i non-descriptius, l'acció confosa o fins i tot l'acció contradictòria, lliscades del llenguatge, i el pitjor de tot, creure que el treball ja està fet quan en realitat no he arribat encara.


Entre la llibertat d'expressió i la normalització lingüística sempre hi ha un camí petit però manejable. Això és exactament el que estic buscant.

Segons "Ésadir.cat" és recomanable per un text de ficció:


4.3.1.4. Usos lingüístics en entreteniment i ficció
En els espais d’entreteniment i ficció busquem l’equilibri entre la llibertat de creació i la nostra missió de normalització lingüística, per aconseguir uns continguts de qualitat.
Per descomptat, jo no sóc un parlant nadiu de català però faig el meu millor esforç per expressar-me i crear una peça única, possiblement una cosa que es pot sentir-ne orgullós en mirar cap enrere en la feina que he fet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada