Bizarre Love Triangle - Tres és massa de Màrius Serra

D'acord. Anem per parts. Tenia al cap de llegir un llibre de Màrius Serra, el gran Enigmàrius. El "coneixia" pel meu interès en el joc de Scrabble, una visita arran de Scrabble planificada (i cancel·lada) de'n Màrius a Eivissa. Per desgràcia però aquest viatge mai no es va dur a terme (era, crec jo, la Correllengua 2012) i és clar conec aquells jocs d'endevinalles, que a mi fan molta gràcia. També sabia que n'és autor d'uns quants llibres, té un munt d'altres activitats i treballa aquest ofici fa més de dues dècades. A més, és traductor, especialitzat en anglès. (Sóc filologa d'anglès.) Doncs, naturalment, era bastant intrigada pel que fa al seu estil d'escriure. Però no sabia gaire on començar amb ell, tantes coses que fa. No volia senzillament agafar el llibre més nou d'ell. M'interessen els inicis d'autors perquè et donen una pista el que fan com a autor. I aquest llibre em va caure en les mans. Era atzar pur. M'havia encantat el títol, d'acord, és una mica cursi i pesat el títol, però tampoc està malament perquè evoca interès. És un conte llarg, o diguem una novel·la breu (encara que era concebut com un conte llarg) amb més o menys 110 pàgines.

Explica una història sobre un "amour fou" o dit d'altra manera una obsessió d'amor. Clissar aquest tema i també llegint unes línies d'un diàleg fresc... m'havia bastat així per animar-me i fixar-me en un llibre que sota circumstàncies normals no m'hauria interessat gaire. Però m'ha sorprès bastant l'acuratessa i la sensibilitat del llenguatge que realment et fa perdre dins els caràcters que "parlen". Sense voler resumir la història sencera, la trama va sobre un profe d'anglès i la seva obsessió amb una noia que l'ignora en torn, mentres la seva germana bessona s'ha enamorat mortalment amb el mateix profe. Realment és una història ben boja. No dic res més en cas d'algú la vol llegir.

Diria que la trama realment dóna per molt més que aquest relat perquè l'estructura és una mica senzilla i una mica previsible, però m'ha encantat en qualsevol cas perquè mostra una integració bona de tècniques narratives i té la capacitat fer-te perdre una bona estona dins el món de l'institut i totes les drames emocionals que solen incloure. És un llibre simpàtic i entenedor.

Uns pensaments sobre el tema d'un enamorament entre profe i alumne. M'ha agradat que en aquest cas realment es tracta d'un triangle estrany d'amor (el que New Order anomenaven "Bizarre Love Triangle").

També m'ha agradat força que el profe va totalment de víctima de la seva libido, però també les seves intencions infructíferes per desenganxar-se d'un amor no gaire sà. El profe Mingo, el protagonista, és clarament un anti-heroí i té l'aigua fins al coll metafòricament, escapolit d'un casament infeliç, i ara capficat amb una noia de tan sols setze anys... És com una víctima tan perdut com és amb la seva obsessió. I així el lector es troba al costat bastant fosc de l'amor, i també entreveu la capacitat del mestre per exercir poder sobre l'alumna. Crec realment hauria de fer un "re-make" d'aquesta història però aquest cop una mica més detallat, i potser una mica més agosarat i salat. Pujar una mica la temperatura de l'ambient. És clar, és un tema bastant incorrecte políticament però és exactament això que fa molt interessant la història.

La relació entre Mingo i Fina queda una mica curt. El lector es demana un cop més i més quin tipus de sentiment ell té cap a ella i viceversa.

Sense conèixer cap altre llibre de Màrius Serra, però conscient de què es tracta d'una obra juvenil d'un autor bastant famós, diria que tinc força ganes a llegir més d'aquest autor.

Qui em podria donar uns consells què hauria de llegir ara?