Daddy
You do not do, you do not do
Any more, black shoe
In which I have lived like a foot
For thirty years, poor and white,
Barely daring to breathe or Achoo.
Daddy, I have had to kill you.
You died before I had time——
Marble-heavy, a bag full of God,
Ghastly statue with one gray toe
Big as a Frisco seal
And a head in the freakish Atlantic
Where it pours bean green over blue
In the waters off beautiful Nauset.
I used to pray to recover you.
Ach, du.
In the German tongue, in the Polish town
Scraped flat by the roller
Of wars, wars, wars.
But the name of the town is common.
My Polack friend
Says there are a dozen or two.
So I never could tell where you
Put your foot, your root,
I never could talk to you.
The tongue stuck in my jaw.
It stuck in a barb wire snare.
Ich, ich, ich, ich,
I could hardly speak.
I thought every German was you.
And the language obscene
An engine, an engine
Chuffing me off like a Jew.
A Jew to Dachau, Auschwitz, Belsen.
I began to talk like a Jew.
I think I may well be a Jew.
The snows of the Tyrol, the clear beer of Vienna
Are not very pure or true.
With my gipsy ancestress and my weird luck
And my Taroc pack and my Taroc pack
I may be a bit of a Jew.
I have always been scared of you,
With your Luftwaffe, your gobbledygoo.
And your neat mustache
And your Aryan eye, bright blue.
Panzer-man, panzer-man, O You——
Not God but a swastika
So black no sky could squeak through.
Every woman adores a Fascist,
The boot in the face, the brute
Brute heart of a brute like you.
You stand at the blackboard, daddy,
In the picture I have of you,
A cleft in your chin instead of your foot
But no less a devil for that, no not
Any less the black man who
Bit my pretty red heart in two.
I was ten when they buried you.
At twenty I tried to die
And get back, back, back to you.
I thought even the bones would do.
But they pulled me out of the sack,
And they stuck me together with glue.
And then I knew what to do.
I made a model of you,
A man in black with a Meinkampf look
And a love of the rack and the screw.
And I said I do, I do.
So daddy, I’m finally through.
The black telephone’s off at the root,
The voices just can’t worm through.
If I’ve killed one man, I’ve killed two——
The vampire who said he was you
And drank my blood for a year,
Seven years, if you want to know.
Daddy, you can lie back now.
There’s a stake in your fat black heart
And the villagers never liked you.
They are dancing and stamping on you.
They always knew it was you.
Daddy, daddy, you bastard, I’m through.
Papa
No ho facis, no ho facis
cap volta més, sabata negra
en la qual he viscut com un peu
per trenta anys, pobre i blanc,
Gairebé sense gosar respirar o fer atxim.
Papa, havia de matar-te.
Mories abans que en tingués l'oportunitat——
Pesat com el marbre, un sac ple de Déu,
Estàtua fastigosa amb un dit dels peus gris
tan gros com una foca de Frisco
I un cap en l'Atlàntic estrany
On plou verd de mongetes sobre blau
En les aigües a prop de bonic Nauset.
Solia resar per recuperar-te.
Ach, du.
En la llengua alemanya, a la ciutat polonesa
Aixafada a través del corró
De guerres, guerres, guerres.
Però el nom de la ciutat és comú.
Amic meu polonès
Diu que n'hi ha una dotzena o dues.
Doncs mai no vaig saber on
Vas posar el teu peu, la teva arrel,
Mai no vaig poder parlar amb tu.
La llengua se m'encasquetà a la mandíbula.
S'enganxà en un parany de filferro espinós.
Ich, ich, ich, ich,
A penes podia parlar.
Vaig pensar que cada alemany era tu.
I la llengua obscena
Una màquina, una màquina
Esborrant-me com si fos un jueu.
Un jueu cap a Dachau, Auschwitz, Belsen.
Vaig començar parlar com un jueu.
Pens que podria ser una jueua.
La neu del Tirol, la cervesa clara de Viena
No són gaire pures ni vertaderes.
Amb la meva avantpassada gitana i la meva rara sort
I la meva baralla de cartes Taroc i la meva baralla de cartes Taroc
Potser sóc una mica jueua.
Sempre vaig tenir-te por de tu,
Amb el teu Luftwaffe, el teu gobbledygoo.
I el teu bigot pulcríssim
I el teu ull ari, blau lluent.
Home panzer, home panzer, O Tu——
No pas Déu, sinó una esvàstica
Tan negre que cap cel podria traspassar-la.
Cada dona adora un feixista,
La bota sobre la cara, el brut
Cor brut d'un home brut com tu.
Estàs dempeus davant de la pissara, papa,
En la imatge que tinc de tu,
Una clivella en la barbeta enlloc del teu peu
Però no pas menys un dimoni per això, no, no pas
menys l'home negre qui
Mossegà el meu cor bonic i vermell i l'esmicolà.
Tenia deu anys quan et van enterrar.
Quan tenia vint intentí morir
I volia tornar, tornar, tornar cap a tu.
Vaig pensar que tan sols els ossos em bastarien.
Però em van treure del sac,
I em van reconstruir amb cola.
I llavors vaig saber que fer.
Vaig fer un model de tu,
Un home de negre a l'èstil Meinkampf
I un amor pel poltre i un clau de rosca.
I jo deia "Jo vull", "Jo vull".
Doncs papa, finalment he acabat.
El telèfon negre està desconectat a l'arrel,
Les veus just no poden infestar-me com cucs menjant-se'm.
Si hagués matat un home, n'hagués matat dos——
El vampir qui deia que era tu
I que es va beure la meva sang durant un any,
Set anys, si ho vols saber.
Papa, pots reclinar-te ara.
Hi ha un pal dins el teu cor gras i negre
I als pobletans mai no els vas caure bé.
Ells estan ballant i piquen els peus damunt teu.
Sempre varen saber que eres tu.
Papa, papa, cabró, s'ha acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada